Camí de Salou

Si els meus dos mànagers m’ho diuen hauré de fer la triatló. La veritat és que la setmana passada vaig tenir un moment de dubtes, la triatló de Salou és cara i molt d’hora, i el meu objectiu és la triatló olímpica de Barcelona. Tinc sensacions estranyes, i l’entrenament per la triatló és més dur que per la marató (curiós), i la duresa no radica tant en la disciplina d’entrenar cada dia sinó en el sentiment que no s’entrena prou de cada cosa. En un llibre he llegit que la triatló te l’has de prendre com un esport en i per sí i no com a tres esports un darrera l’altre. I realment quan comences a entrenar ho veus, ja no corro com abans, i no és només per la minoració d’entrenaments sinó perquè tant la bici com la natació em fan guanyar un pes que perjudica al running. Un altre handicap és que no acabo de millorar amb la natació, vaig baixant els temps i millorant la resistència, però com diu el Nico hi ha un moment en què de sobte passes com un punt en què el rendiment millora, jo encara no hi he arribat. En aquest sentit la bicicleta és més agraïda, de la primera Rabassada amb la bicicleta de carretera a la feta avui hi ha un món, però sens dubte encara em queda aprendre a rodar a ritme alt per llargues rectes (rectes que a Collserola no tenim).
El cas és que una sèrie de raons de tots tipus em van fer anar a per l’olímpica de Salou del 10 de juny:
- És el meu objectiu real.
- Amb un temps de merda, però podia fer-la
- La olímpica val només 5 euros més i m’estalviava fer la de Barcelona,
- La olímpica surt a les 8.45 i l’altre a les 8.30 (podia dormir una mica més)
- La transició de la olímpica és més pausada i menys estressant
- I el que era més important, si faig la triatló ara em quedo sense objectius d’entrenament de cara a l’estiu.
Després vaig pensar que no, que no feia cap de les dues i que aniria directament a la de Barcelona, ja ben preparat. Com he dit, la setmana passada va ser dolenta, no acabava de tenir bones sensacions a nivell esportiu i força contratemps: mal al genoll, mal de panxa, poca son... A més m’agafava com una mica d’estress nedant a l’aigua, amb tota la gent, o fent les transicions.
I Finalment, aquesta setmana, m’ha tornat l’optimisme i les ganes de competir, o millor dit de fer la triatló sprint, surti com surti, a passar-m’ho bé, a més en el fons els 35 euros que val (déu n’hi do), son un sopar al Fernández. Esperem que encara quedin places, demà o passat passaré per l’Esportíssim.
Poso també un resum de l’entrenament d’aquest mes de maig. Com veureu quasi cada dia he fet alguna cosa i alguns dies sessió triple, però crec que encara em falta una mica de bici, he perdut bona part de l’entrenament de córrer i no he superat el punt de natació. Temps al temps i espero estar a tope per la de Barcelona.


En total 100 km de córrer, 280 de bici i 13 km nedant. Gràcies als que m'heu acompanyat de tant en tant.

Un candidat enrotllat ;-)

Aquesta entrada no té cap relació directa amb la política, porto una sèrie d’eleccions que o no voto o voto desencantat. Però quan vaig veure aquest esquetx a Polònia em va fer molta gràcia i volia penjar-lo al blog.

Petita crònica cutre

Està clar que estic ja una mica obsessionat, moltes vegades faig esport migdia i vespre o transisions piscina-bici o bici-córrer, ho necessito. Un dia sense esport és un dia perdut. Vaig millorant la tècnica de natació (o això espero), amb alguns consells del Nico i de la Bea, tot i que costa perquè ara em dóna la sensació que nedo forçat. Aquesta nit al no poder dormir he començat a mirar bicis i webs relacionades amb la triatló i encara ha estat pitjor, fins a les 5 de la matinada despert, i en comptes de comptar ovelles, em sortien bicicletes.
La veritat és que tal com estic, i com entreno, em veig capaç de fer prou bé la triatló olímpica, però prefereixo fer la sprint i no anar a buscar marca, simplement sensacions, la primera experiència sempre és important.
Aquest mes porto
Natació 8500metres
Bici 146km
Running 73km
Aprofito per penjar el vídeo promocional de ""Sueños Por Hora", una historia de tres triatletas que se entrenan para competir en el ironman"

Si us interessa el triatló no deixeu de visitar els blogs de Josep Ajram Luis Enrique

Sortides per collserola del cap de setmana

Comptant la sortida del dijous, l'spinning del divendres i les dues sortides del cap de setmana ja he acumulat més de 90 km en 4 dies. La veritat és que en els moments d'apretar m'he sentit encara fluix (suma del meu estat físic, inicial pel què fa a la bici, però sobretot dels companys d'entrenament que m'he buscat)

Sortida en bici de carretera

Bé, primera sortida en bici de carretera després de més de 15 anys. La sortida amb el Robert va estar molt bé, tot i que anava molt clavat, espero que mica en mica les cames se m'adaptin.

I després dels 33km en bici, 3km corrent a ritme mig.font: sigpac

Estany de Malniu

Excursió a l'Estany de Malniu i banyet a una aigua que estava a poc més de 0ºC

Cursa de Corte Inglés

a www.doblecero.com hi ha els vídeos de l'arribada, nosaltres vam fer 1.26.20 (més o menys).

Salou 10 de juny

Ja vaig trobant informació de la meva primera triatló, a més està bé perquè el 10 de juny a Salou es farà una sprint (pels que ens estrenem) i una olímpica (pels veterans). Ara queda poc més d'un mes, temps suficient per preparar-la (no diré noms...)

http://www.tri-trials.com/

Bona foto del Nico a la Titan Desert

Altres fotos

Primera etapa Camino de Santiago

Doncs ja tenim els bitllets de tornada pel dia 10 d'agost. Per mi el tercer agost consecutiu camí de Santiago, l'Ivan ho viurà per primera vegada, però descobrirem plegats el "Camino del Norte". Segur que ens ho passarem molt bé.

Arròs blanc millorat

Per a 2 persones

1 tassa (de cafè) d’arròs llarg
1’75 tasses d’aigua
1 dent d’all
1 bon raig d’oli
1 magi de pollastre
Mitja cullerada de sal d’all (opcional)
Una miqueta de pebre vermell dolç (opcional)
Sal

Posar tots els ingredients en una olla a pressió, barrejar una mica perquè es reparteixin bé i tancar bé. Quan comenci a sortir vapor, són 8 minuts. Amb la vitroceràmica jo després dels 8 minuts ho deixo amb la vitro apagada però encara calenta una estona, així queda “agarraet”. Si l’arròs queda massa dur (a mi m’agrada així) posar dues tasses d’aigua per cada una d’arròs.