 |
| Amb el Mikel i el Xavi, què guapos estem tots igualets... |
Després de 5
hores, havia agonitzat pujant al Niu de l’Àliga, el fred, la boira i la pluja
sumades a unes cames que no anaven com havia previst en van ser la causa. Però
encara havia patit més baixant, la pluja no donava treva i el nivell de fang
feia que els peus estiguessin plens de pedretes i aigua, les patinades eren
constants, 5 o 6 caigudes, el calçat pesava... En aquell moment vaig saber que
acabaria, ho tenia clar, quedaven més de 10 hores, però aquelles 5 primeres no
haurien estat en va.
Sortíem a les 9
en punt, si bé la previsió era pujar amb el Mikel i el Xavi, de seguida es va
trencar el grup i el Xavi em comentava que anés cap amunt... Fua quin pal
escriure una crònica sencera, pal per mi i per vosaltres, si voleu conèixer el
recorregut segur que en trobareu d’altres, jo prefereixo l’estil “moments” de
cròniques anteriors, aquesta vegada per apartats
Encerts:
Arribar amb
confiança: En la majoria d’ultres i proves de llarga distància si es dubte no
l’acabes... Jo ja vaig ensenyar les meves cartes, em sentia preparat (no puc
negar però que si l’haguessin reduït a 60km tampoc m’hagués semblat malament
;-) ).
Equipació: El fet
de poder deixar una bossa a Prat d’Aguiló solucionava tots els meus dubtes, en
concret quines Salomon portar (les dues, primer SLAB i després XA Pro) i no
haver de traginar amb l’impermeable durant el dia.
Salvat aquest
detall, crec que vaig encertar, durant el dia samarreta de màniga curta,
manguitos que anava pujant i baixant, i l’armilla tallavent (sabia que suaria
de valent i per tant la pluja no m’importava). Per la nit samarreta gruixuda de
màniga llarga i impermeable GoreTex, a partir de les 8 ja vaig suar poc i la
samarreta ho xuclava.
Ritme: Molta gent
em va passar pujant, jo al principi no tenia cames, però en la segona part vaig
recuperar-me i vam poder volar baixant. La mateixa tàctica que el Krupicka,
m’ha fet gràcia que va tenir la mateixa sensació que jo, que la gent pujava cap
al Niu de l’Àliga volant i va decidir que ell anava amb la calma.
 |
| Aquesta foto és sortint del Serrat, ja prou enmerdat, quan la compri la canvio ;-) |
Errades:
Guants: Me’ls
vaig oblidar, acabi fent o no mal temps, per la nit no estan de més, tot i que
amb pluja millor no dur-ne
Musculatura:
Potser va ser el clima, o qui sap si un ritme excessiu al principi, però el
cert és que em vaig notar la musculatura extremadament carregada, especialment
en la primera part del recorregut. Una causa podia ser l’entrenament de 45km
per la zona, només una setmana abans. Mai ho sabré.
Edició 2012 Cavalls del Vent:
Extrema: Alguns
no van ni sortir, aquests no van conèixer el fred, la boira i la pluja.
D’altres no van arribar al Serrat i no van poder saber la quantitat de fang i
aigua que hi havia baixant. D’altres van arribar a Prat d’Aguiló, aquests van
viure una etapa amb pluja constant, roques mullades i prats totalment enfangats
i pràcticament inexpugnables. Fins a 10 o més caigudes entre aquest dos trams i
la baixada a Gresolet. Els que no van arribar a Estasen no van viure el Pas
dels Gosolans nevat i nevant i el vent gèlid que per desgràcia es va endur la
Teresa (nosaltres ho vam aconseguir passar de dia, de nit havia de ser
horrible). I finalment els que no van pujar a Sant Jordi no van haver de ficar
cap peu a l’aigua d’un riu que baixava tres vegades el seu caudal.
Heroica: Heroica
d’entrada pels què van sortir, provar-ho amb la perspectiva de pluja ja era una
proesa. Encara més pels què vam acabar, el fet de fer la segona part amb
millors sensacions físiques, morals i climàtiques fa que no recordem tant la
primera, quasi inhumana. I per sobre de tots dos noms, els de dos catalans, que
malgrat tot van fer récord de la prova, el Kilian i la Núria; us ho puc
assegurar, ells i els que els acompanyen al podi són d’una altra galàxia. Segur
que van trobar menys fang, no és el mateix passar per un lloc per primera o
desena vegada que després de 150, però les condicions eren igualment molt
negatives.
Companyia: Anava
a escriure amics, però malgrat ser aquesta la sensació em sembla agosarat per
part meva considerar amic a algú amb qui només has coincidit un dia (encara que
sigui durant 10 hores i en condicions difícils). El cas és que conèixer al Raül
al Cortals em va anar de conya, vam cremar kms mentre ens coneixíem,
desconnectant ment i físic, i sobretot vam actuar com un equip: jo marcava el
ritme pujant i ell baixant, i als refugis els dos anàvem per feina. El
complement del Santi, amic del Raül amb qui ens vam trobar a partir de Sant
Martí va acabar de donar-nos l’empenta per fer un final a molt bon ritme. Molt
difícilment hagués trobat algú millor que ell, ens ho vam passar realment de
conya volant en els darrers 30kms, jo crec que va ser arriscat i tot anar tant
ràpid baixant, però bé ens mereixíem tenir bons moments després del què havíem
superat.
Marca: M’era
absolutament igual, volia arribar quan abans millor, fos quina fos la marca,
però de sobte ens vam trobar amb 20 minuts per fer entre 3 i 4 kms i baixar de
les 17 hores i vam decidir provar-ho així que en comptes de gaudir d’un final
tranquil, vam vibrar amb un sprint de 4km brutal, costava saber d’on sortia
aquella força, però per 30 segons ho vam aconseguir, això sí, abans d’entrar
havia de picar les mans amb el Xavi, el primer que vaig veure en arribar a
Bagà!
 |
| Amb el Raul a l'esquerra i el Sant a la dreta, quina sort haver-los trobat. La cara de freak és perquè tenia la boca plena de cacahuets. |
Problemes
concrets: Perquè els generals ja estan prou explicats. Se’m van carregar molt
els ja quasi oblidats adductors, amb alguna estrebada guapa, per sort he après
a “controlar-los”. També recurrent és el dolor del genoll, no em preocupa en el
sentit que sé que és un dolor que està allí però no anirà a més, i segons el
metge és de difícil solució.
Dades:
Menjar: Vaig
tirar poc de productes “químics”, no tenia ganes d’obrir la motxilla així que
ni gominoles, ni gels (només un Roctane de GU a Gresolet), ni barretes. El pà
amb tomàquet, la pasta i les ametlles dels Refugis.
Voluntaris: Un 10
per ells, tant els voluntaris oficials, com els dels refugis, com els del
públic. Aquesta cursa serà molt i molt gran a l’estil Zegama. Segur.
Pau Cortadas Guasch
Posición: 132 (+11 comptant noies) de 1033 inscrits i 226 acabats
Dorsal: 307
Categoría: M
(Clt): 96 de categoria)
Tiempo total 16:59:33 (1er 8.42.17)
Temps de pas:
Rebost 01:20:46 (1 min
de parada)
Niu d'Àliga 02:48:34 (entre 5 i 10 min)
Serrat 05:18:24 (entre 5 i 10 min)
Prat d'Aguiló 08:45:40 (entre 20 i 30min)
Estasen 11:16:54 (entre 5 i 8 min)
Gresolet 12:16:05 (entre 5 i 10 min)
St. Jordi 15:20:39 (entre 2 i 5 min)
Emocions:
Abans de fer-la
li deia a la Bea que aquestes coses sense ella tenien menys sentit, i és que es
fa molt més dur si fer una competició suposa separar-me de la meva família
durant dos dies, així que imagineu-vos la il·lusió que em va fer que el Xavi em
portés fins a la webcam, em passés el telèfon i em digués, “pots parlar i
saludar a la Bea”, que t’està veient. Puntazo Xavi!!!
Deixeu-me que
repliqui aquí el que he posat al FB:
Quan dissabte (o
diumenge) vaig arribar a casa a les 4, després de passar-me una hora netejant
de fang la roba, em vaig instal·lar el llit a repassar com havia anat la
jornada virtualment. Entre wapps i FB no em va ser difícil imaginar a la Bea i
als meus pares patint, a molts de vosaltres estan, al menys en algun moment,
pendents, al Xavi pujant i baixant de Barcelona o al Mikel plegant abans d'hora
per poder veure el Barça (o no va ser per això que vas deixar-ho?). Això em va
superar i em va caure alguna llagrimeta (jo no ploro mai, però deuria ser del
cançament). Amb aquestes paraules us vull donar sincerament les gràcies i fins
i tot demanar perdó a tots aquells a qui vaig fer patir, dir-vos que anava
sobrat ;-)
PD: No cal que em
torneu a felicitar ;-) si fos un tio inestable, amb el què em dieu quasi em
creuria capaç d'estar lluitant amb el Kilian i el Krupicka al 2013
.jpg)
