Running: 109km
Bici: 462km
Natació:22.400m
Sortida de l'aigua i començament de la segona volta
Meitat circuit de bici
El Nico corrent a la segona volta
El Nacho corrent a la segona (va acabar amb 4.25.55 el màquina)
Jo corrent a la segona volta
I l'arribada després de 3
I totes les fotos
![]() |
| Triatló B Banyoles |
El dissabte vam sortir cap allí, direcció Besalú, passat Banyoles em començo a fixar amb la carretera: llargues i poc pronunciades baixades i pujades. La casualitat fa que per la tarda decidim anar a la platja i fem el segon tram, el de Besalú cap a Figueres (més del mateix) i el camí del port d’Esponellà, carretera secundària ben asfaltada i amb corbes que porta a la famosa pujada de 2,5km.
La sortida una miqueta caòtica però de seguida em trobo nedant molt còmode: la temperatura de l’aigua ideal, el recorregut perfectament marcat (amb carrils en el tram més llarg), i sobretot el meu nivell inferior al grup capdavanter, fa que vagi tota l’estona bastant lliure, fins i tot el pas per la bolla és molt net. Sé que podria apretar més i de tant en tant faig més força, però em limito a fer bones braçades, a respirar pels dos costats i a gaudir de l’estany. Sortim de l’aigua i una altra volta de 1.100 metros. Tot just al final sembla que el peu se’m contractura una mica però de seguida es passa. Al final surto amb quasi 52 minuts, però molt content.
Transició i cap a la bici. El recorregut és simplement perfecte: pujades constants on s’ha d’apretar, baixades per relaxar músculs, algunes rectes on anar acoplat i la pujada d’Esponellà que la veritat pels què entrenem a Collserola, és ben senzilla i ajuda a canviar el xip. Em sento molt bé, i fort sobre la bici, i no paro de superar a ciclistes, tot i que el meu ritme és de rodar i rodar sense un desgast excessiu. Acabada la primera volta, miro el crono, faig càlculs i començo a sentir la veu del Pau (“has de baixar de 5 hores”), encara no ho veig clar. La segona volta semblant a la primera, crec que puc anar un pelet més ràpid però com que segueixo superant a ciclistes imagino que ja vaig prou bé (al final satisfet i considerant que he portat un bon ritme, tot i que si miro la meva classificació en el parcial tampoc és espectacular, com va la gent!).
Al final, la claca (com en cada pas per meta) m’anima i la veritat em sento un heroi, estic molt content. Gràcies a l’Anna, als papàs, al Carles (que va fer la seva particular TRIatló: sortir dijous, divendres i dissabte), a la Bea i a tots els que durant el trajecte et van animant i dient que falta poc (sigui o no veritat).
Ja he acabat la temprada competitiva, i ara comencen els hobbies: Cavalls del vent i Volta a Catalunya, i excursions en BTT amb els col·legues i la Bea. Sóc lliure!
I aquest nen, m'ha fet gràcia penjar-lo per la quantitat de fang que porta.




Foto del Jordi i la Silvia a la platja del Castell on hi vam arribar, ells en bici i jo corrent, per cert provant el Polar RS200 i el sensor de distància va sortir pràcticament clavat al de la bici. Demà en penjaré una altra. 
L'any que ve no hi fallo, ni que sigui per la butifarra.