Alguns temes pendents

En un parell de dies començo la temporada. He fet un llarg descans en el qual he sortit només una o dues vegades per setmana, he “guanyat” pes a base de grans àpats, i he abandonat una miqueta el blog.
Així que faig un breu resum centrat en tres grans fets des d’estiu.

El primer és el viatge a San Francisco. Abans d’anar cap a Colòmbia vam passar per San Francisco, és una ciutat magnífica la qual cal visitar al menys una vegada a la vida. Hi ha una gran varietat de tot: menjar, gent, arquitectura, història... en fi, difícil d’explicar en quatre paraules, ja que la llista del què ens va agradar és interminable. Potser el millor consell és no comprar cap tiquet de transport per tres o quatre dies com recomanen les guies ja que s’arriba a tot arreu caminant, és cert que hi ha pujades i baixades, però cada illa de cases és una història.
Genials les foques del PIER39, la Columbus Av. per la nit o el barri hipie (o ex-hipie). No val la pena el marisc, és sosso i la prova d’això és que t’hi posen ketchup per a què suquis. Vam estar-hi quatre nits, la primera i la darrera en un hotel d’aeroport “San Francisco Airport South Travelodge”, hotel barat però prou correcte i amb un gran esmorzar (trobat a Hotels.com). Les dues nits a San Francisco les vam passar al “Hilton San Francisco Financial District”, la habitació estava molt bé, la situació millor (tocant al barri xinès, prop de l’italià i també a 10 minuts de Union square), tot i que no ens van fer l’habitació fins que ho vam demanar, impropi de l’hotel, (trobat a Rumbo.es, amb una bona oferta). Per sopar val la pena anar al Stinking Rose Restaurant, molt comú i en mig de la zona de marxa (www.thestinkingrose.com/) .

Va ser molt divertit el llogar un tandem amb la Bea, sobretot per creuar el Golden gate i veure la ciutat des de fora. Vam arribar a Tiburon passant per Sausalito. Em va donar la sensació que el triatló era molt present a la ciutat, gent corrent n’hi ha per tota la ciutat (però això als Estats Units és bastant comú), però també vaig veure gent nedant amb neoprè just al costat del port, i moltes bicicletes de carretera amb les banyes de triatló.

També va ser un gran dia, la celebració dels 30 anys de la Bea, la veritat és que vam ser entre 20 i 30, però quina marxa que portàvem tots, piscineta, barbacoa, jocs, mojito, balls i de nou piscineta (“con la toalla no!!!....”).

En nom de la Bea i meu, moltes gràcies perquè va ser genial, i vam demostrar qui anima les Star Party.

Relacionat amb la Bea, cal recordar la gran cursa de la dona: malgrat tots els contratemps, ens ho vam passar molt bé, la Bea corrent, jo animant i tots dos vivint l’ambient, l’any que ve a veure qui s’anima, és una gran cursa.
No puc acabar sense donar la benvinguda al nou membre de la família, la Mercè.

Ultraman

Hola,
Quan un veu l'Ironman com una fita gairebé impossible hi ha gent que es dedica a fer Ultramans, en tres dies 10km de natació, més de 350km de bici i 84km de running. Mireu la crònica en el seu blog, està molt bé, tant l'escrit com les fotos.
www.josefajram.com

No compreu PUMA

Ara fa cosa d'un mes escribia aquest mail a PUMA i no he tingut resposta. Només dir que les New Balance m'han durat més de 3 anys i calculo que més de 1000km i les Puma alguns mesos i no crec que arribi als 150km.

Apreciados señores,

Para la Maratón de Barcelona del pasado año, decidí acogerme a la promoción que ofrecían a partir de la qual tenía una rebaja en la inscripción de la misma comprando productos PUMA running. Mi primera sorpresa fue cuando en la tienda PUMA de Paseo de gracia no tenían ni idea de la promoción, tampoco en el stan de PUMA de el Corte Inglés. Finalmente encontré que en Bikila sí lo hacían. A partir de aquí otra decepción, en cuanto a ropa no tenían casi nada, apenas una camiseta, y de calzado tenían un 10% de lo que pude ver en vuestra web. La tercera decepción llegó el día de la búsqueda del dorsal, cuando vi que en el stan de PUMA ya había un modelo nuevo de las zapatillas que me había comprado.

Pero estos problemas son menores al lado del rendimiento de las zapatillas adquiridas. Con apenas 250km de uso ya tienen parte de la suela levantada. Hasta pasada la Maratón apenas las utilicé, por aquello de no estrenar calzado en una carrera tan importante, a partir de entonces he ido combinando las antiguas New Balance con las North Face y las PUMA.

La verdad es que la suma de éstos acontecimientos frenan la entrada de vuestra marca al running, y me frenan a mi a la hora de comprar un calzado de montaña para las competiciones del año 2008.

Adjunto fotografías del estado de la suela.