Jo faré la meva bicing duatló particular, acompanyaré al Josep Maria durant 20km i al Robert els últims 7, també intentaré fer algunes fotos i/o vídeos.
divendres, 29 de febrer del 2008
Marató de Barcelona
Aquest diumenge hi ha la Marató de Barcelona, si passa a prop de casa vostra no dubteu en sortir a animar, per experiència sé que fins el km 30 és molt emocionant, després ja no recordo res més que el què tenia davant i els càlculs dels km que em quedaven.
Jo faré la meva bicing duatló particular, acompanyaré al Josep Maria durant 20km i al Robert els últims 7, també intentaré fer algunes fotos i/o vídeos.
Jo faré la meva bicing duatló particular, acompanyaré al Josep Maria durant 20km i al Robert els últims 7, també intentaré fer algunes fotos i/o vídeos.
dijous, 28 de febrer del 2008
Nova data per Salou
Una bona notícia a nivell de calendari,
Sembla que han canviat la data de la olímpica de Salou i serà el 8 de juny, tres setmanes abans de Banyoles, és perfecte (potser ho han fet espresament, a més el 4 de maig era el pont de l'1 maig)
Sembla que han canviat la data de la olímpica de Salou i serà el 8 de juny, tres setmanes abans de Banyoles, és perfecte (potser ho han fet espresament, a més el 4 de maig era el pont de l'1 maig)
dimecres, 27 de febrer del 2008
Inscripció feta
El Xavi, la Bea i jo ja estem inscrits, aquesta samarreta és nostra!
http://www.cursabombers.com/
http://www.cursabombers.com/
Per cert, jo acostumo a agafar la M, perquè m'agraden petitones, però com a referència, tant la M com la L em van bé.
dimarts, 26 de febrer del 2008
Banyoles
De moment no penjaré un pla d'entrenament per Banyoles (sí per la sprint de Balaguer ja que hi ha gent que m'ho ha demanat), sinó un resum setmanal. No he trobat gaires plans específics i una triatló d'aquest estil no l'he feta mai i per tant no sé si l'entrenament serà correcte o no.
Paral.lelament li he demanat al Nico que em passi la seva part ja que pot ser molt interessant veure les dues maneres d'entrenar, la seva és esbiaixada cap a la natació i la bici i la meva cap al running.
Les sessions dobles de dimecres i dijous no són seguides sinó migdia i tarda, i com ja he explicat la BTT del divendres va ser més dura de l'esperat, vaig començar bé però vaig anar perdent força i a més el rotllo del genoll (suposo que no es pot començar bé des del primer dia), això si la volta molt maca, per Collserola passant per Sant Cugat i Cerdanyola.
Paral.lelament li he demanat al Nico que em passi la seva part ja que pot ser molt interessant veure les dues maneres d'entrenar, la seva és esbiaixada cap a la natació i la bici i la meva cap al running.
Les sessions dobles de dimecres i dijous no són seguides sinó migdia i tarda, i com ja he explicat la BTT del divendres va ser més dura de l'esperat, vaig començar bé però vaig anar perdent força i a més el rotllo del genoll (suposo que no es pot començar bé des del primer dia), això si la volta molt maca, per Collserola passant per Sant Cugat i Cerdanyola.
dilluns, 25 de febrer del 2008
Frenada important
El mal al bessó esquerra m’havia fet descansar una setmana de running, però no deixava de ser un cop. Aquest divendres, però ja m’he deprimit una mica més, amb una volta en BTT de només 35km, m’ha tornat i fort el mal al genoll dret, a la part de davant, i quan només en portava 25. És la zona marcada en vermell.
És el mateix mal que durant el Camino em va fer pensar per uns moments que no arribaria, i que no deixava de repetir-me “quan arribi a Barcelona, directe al metge”, però que començava molt més tard, entre el 50 i el 60km. El cas és que després de tres o quatre dies, mig antiimflamatori abans de sortir i bons estiraments se’m va passar quasi totalment.
Definitivament m’ho he d’anar a mirar, i espero que no sigui el final dels meus somnis.
Quina merda, estic tocat, moral i físicament.
No ha estat un bon cap de setmana a nivell d’entrenament ja que he menjat més del què em tocava, i no he tingut ganes de sortir. No he estat parat, però: dissabte pujada corrent a l'Aula i partidet de Bàsket amb els del 78, i diumenge, excursió a la Mola, no gaire llarga i agraïda. M’ho he pres com un descans actiu.
És el mateix mal que durant el Camino em va fer pensar per uns moments que no arribaria, i que no deixava de repetir-me “quan arribi a Barcelona, directe al metge”, però que començava molt més tard, entre el 50 i el 60km. El cas és que després de tres o quatre dies, mig antiimflamatori abans de sortir i bons estiraments se’m va passar quasi totalment.
Definitivament m’ho he d’anar a mirar, i espero que no sigui el final dels meus somnis.
Quina merda, estic tocat, moral i físicament.
No ha estat un bon cap de setmana a nivell d’entrenament ja que he menjat més del què em tocava, i no he tingut ganes de sortir. No he estat parat, però: dissabte pujada corrent a l'Aula i partidet de Bàsket amb els del 78, i diumenge, excursió a la Mola, no gaire llarga i agraïda (m’ho he pres com un descans actiu).
És el mateix mal que durant el Camino em va fer pensar per uns moments que no arribaria, i que no deixava de repetir-me “quan arribi a Barcelona, directe al metge”, però que començava molt més tard, entre el 50 i el 60km. El cas és que després de tres o quatre dies, mig antiimflamatori abans de sortir i bons estiraments se’m va passar quasi totalment.Definitivament m’ho he d’anar a mirar, i espero que no sigui el final dels meus somnis.
Quina merda, estic tocat, moral i físicament.
No ha estat un bon cap de setmana a nivell d’entrenament ja que he menjat més del què em tocava, i no he tingut ganes de sortir. No he estat parat, però: dissabte pujada corrent a l'Aula i partidet de Bàsket amb els del 78, i diumenge, excursió a la Mola, no gaire llarga i agraïda. M’ho he pres com un descans actiu.
És el mateix mal que durant el Camino em va fer pensar per uns moments que no arribaria, i que no deixava de repetir-me “quan arribi a Barcelona, directe al metge”, però que començava molt més tard, entre el 50 i el 60km. El cas és que després de tres o quatre dies, mig antiimflamatori abans de sortir i bons estiraments se’m va passar quasi totalment.
Definitivament m’ho he d’anar a mirar, i espero que no sigui el final dels meus somnis.
Quina merda, estic tocat, moral i físicament.
No ha estat un bon cap de setmana a nivell d’entrenament ja que he menjat més del què em tocava, i no he tingut ganes de sortir. No he estat parat, però: dissabte pujada corrent a l'Aula i partidet de Bàsket amb els del 78, i diumenge, excursió a la Mola, no gaire llarga i agraïda (m’ho he pres com un descans actiu).
Setmana 8
Amb aquesta en queden 4 tot i que sé que molts l'heu agafat com a referència per a fer part de l'entrenament, ja era la intensió. Gràcies.
És la setmana de la marató de Barcelona, no us la perdeu, aprofiteu per anar a veure l'ambient, per anar a animar o a córrer una miqueta. I als que hi participeu, molta sort!
És la setmana de la marató de Barcelona, no us la perdeu, aprofiteu per anar a veure l'ambient, per anar a animar o a córrer una miqueta. I als que hi participeu, molta sort!
divendres, 22 de febrer del 2008
24 doce
Perquè és tan difícil fer-se un calendari esportiu? Primer el 4 de maig (mitja de la Garrotxa, única triatló olímpica de Catalunya i a sobre en el pont de l’1 de maig), i ara el 29 de juny coincideix la triatló de Banyoles amb una prova que vaig descobrir l’any passat i que crec que ha de ser molt divertida.És una cursa per equips de 24 hores en BTT, els equips poden ser de 4, la qual cosa surt a unes 6 hores per participant i l’equivalent a uns 80 o 90km. Vaig llegir-ne un article a la revista Solo bici tot i que al final es va haver de suspendre per la pluja. El cas és que aquest any no podrà ser, al menys per part meva, però de cara a properes edicions pot ser divertit, lloguem una furgo, hi carreguem les bicis i cap a Madrid, ja sigui un, dos o tres equips.
http://www.24doce.com/
dimecres, 20 de febrer del 2008
Tots hem tingut una primera vegada
Ara que alguns us acosteu a la primera cursa o triatló us penjo algunes fotos de les primeres vegades (esportivament parlant):
La meva primera de 10km, els bombers 2005, just el dimarts abans havia fet 10km per primera vegada, encara no tenia wambes de córrer, i el temps final va rondar els 48 minuts, a l'arribada un amic em va dir que havia fet 43 i vaig flipar... també van debutar el Josep i el Carlos, que no ha fallat des d'aleshores.
Aquí ja portàvem càmera, primera cursa de la Bea, acompanyada del UOC team, el temps per sobre de l'hora, però en la següent dels bombers ja va fulminar la marca, a veure aquest any.
Foto cortesia del Xefo des de casa seva, espectacular, o no?
I la Bea com a veterana acompanyant en el gran debut a l'Ivan, el Bernat i la Raquel. Sort en vaig tenir del Bernat en el guardaroba, sinó no arribo a la sortida ni en broma. També va debutar, i des de Burgos, la Silvia.
He trobat aquesta de la marató, quin careto! I quins qudríceps a punt de petar! Ho van fer un minut després, jiji
I primera triatló, quant temps vaig perdre posant-me la samarreta dels c...!
La meva primera de 10km, els bombers 2005, just el dimarts abans havia fet 10km per primera vegada, encara no tenia wambes de córrer, i el temps final va rondar els 48 minuts, a l'arribada un amic em va dir que havia fet 43 i vaig flipar... també van debutar el Josep i el Carlos, que no ha fallat des d'aleshores.
Aquí ja portàvem càmera, primera cursa de la Bea, acompanyada del UOC team, el temps per sobre de l'hora, però en la següent dels bombers ja va fulminar la marca, a veure aquest any.
Foto cortesia del Xefo des de casa seva, espectacular, o no?
I la Bea com a veterana acompanyant en el gran debut a l'Ivan, el Bernat i la Raquel. Sort en vaig tenir del Bernat en el guardaroba, sinó no arribo a la sortida ni en broma. També va debutar, i des de Burgos, la Silvia.
He trobat aquesta de la marató, quin careto! I quins qudríceps a punt de petar! Ho van fer un minut després, jiji
I primera triatló, quant temps vaig perdre posant-me la samarreta dels c...!
Tres d'aquestes fotos les he tret de http://www.atletisme.com/fotoatleta/, n'hi ha la tira.
dilluns, 18 de febrer del 2008
Entrenament Banyoles-Balaguer
He estat mirant el calendari i per una triatló sprint no cal començar tant d’hora. La triatló de Balaguer és el 22 de juny, i amb tres mesos ja n’hi haurà prou, així doncs l’entrenament específic que penjaré serà d’11 setmanes i concretament començarà el 7 d’abril. Sempre recomano començar amb una mica de base, el qual vol dir amb alguna de les disciplines ja treballades, i les altres dues que no sigui la primera vegada. Sóc un pesat amb el running, i de fet en una sprint són 5km que és totalment superable, però és la darrera prova d’un triatló i per tant el nivell d’exigència serà alt.
A mida que s’acosti l’estiu les sortides en bicicleta es faran més regulars, per tant segur que ho podrem entrenar tots junts. La natació per contra és un esport més solitari i que molts de vosaltres l’únic que voldreu és tenir la capacitat per no patir durant els 750 metres (en tres mesos no hi haurà problema). I per tant una vegada més proposo dedicar al període que va des d’ara al 6 d’abril a córrer una mica: l’1 de març comencen els entrenaments dels bombers, són genials i allí us donaran una planificació setmanal.
Per Banyoles, per contra, sí que cal començar aquesta setmana, ja que el volum d’entrenament que necessitaré és alt, i per tant faré una planificació de 17 setmanes més aquesta extra, la qual aprofitaré per començar les sessions dobles.
A fi que no em senti sol fent aquestes coses i tampoc us hi sentiu vosaltres, què us sembla si aneu penjant, en forma de comentari, els entrenament que aneu realitzant? Fins i tot, perquè no aquells que m'heu dit que fareu Balaguer comenceu a comentar ja si començareu pels Bombers o no?
Sense concretar gaire la meva setmana consistirà en:
Dilluns: natació (+ partit de futbol)
Dimarts: running + spinning
Dimecres: natació + spinning
Dijous: running + natació (+entrenament handball)
Divendres: running (sortida llarga)
Cap de setmana: depen d’on vagi.
A mida que s’acosti l’estiu les sortides en bicicleta es faran més regulars, per tant segur que ho podrem entrenar tots junts. La natació per contra és un esport més solitari i que molts de vosaltres l’únic que voldreu és tenir la capacitat per no patir durant els 750 metres (en tres mesos no hi haurà problema). I per tant una vegada més proposo dedicar al període que va des d’ara al 6 d’abril a córrer una mica: l’1 de març comencen els entrenaments dels bombers, són genials i allí us donaran una planificació setmanal.
Per Banyoles, per contra, sí que cal començar aquesta setmana, ja que el volum d’entrenament que necessitaré és alt, i per tant faré una planificació de 17 setmanes més aquesta extra, la qual aprofitaré per començar les sessions dobles.
A fi que no em senti sol fent aquestes coses i tampoc us hi sentiu vosaltres, què us sembla si aneu penjant, en forma de comentari, els entrenament que aneu realitzant? Fins i tot, perquè no aquells que m'heu dit que fareu Balaguer comenceu a comentar ja si començareu pels Bombers o no?
Sense concretar gaire la meva setmana consistirà en:
Dilluns: natació (+ partit de futbol)
Dimarts: running + spinning
Dimecres: natació + spinning
Dijous: running + natació (+entrenament handball)
Divendres: running (sortida llarga)
Cap de setmana: depen d’on vagi.
Setmana 7
Després d'una setmana d'acumular km, aquesta millorarem la potència i farem una sortida de 30km final.
dijous, 14 de febrer del 2008
Estadístiques 2007 i algun consell
Tres gràfics molt xulos de la temporada 2007, on es poden veure les diferents etapes d’entrenament. Anar apuntant el què es fa cada dia està molt bé per evolucionar i després és interessant: es pot veure bé les èpoques de més i menys entrenament, i com a l’agost i setembre quasi no vaig fer res.
Aprofito aquesta entrada per fer dos comentaris importants. Quan un entrena, ha de començar a agafar referències de temps. Si es surt a córrer s’acostuma a anar entre el 80 i el 85%, això vol dir que encara que es millori, es seguirà anant al mateix nivell d’esforç. Si no es compara l’evolució de ritme d’entrenament, un es pot desanimar ja que l’únic que se sap és que portes dies fent el mateix recorregut, i sempre et canses igual. Quina és la diferència?, doncs que amb el mateix nivell d’esforç, al principi el ritme era un i ara és molt millor. Agafeu referències i veureu, de què parlo. I quan dic córrer també em refereixo a la bici, a la natació, o a qualsevol esport, en definitiva.
I una segona cosa és el famós mal als genolls dels corredors, igual que com deia amb el tema de l’alimentació, ni sóc metge ni m’agrada automedicar-me en excés, per tant si podeu consultar-ho amb algun doctor, millor. Però moltes vegades aquest dolor és una inflamació dels lligaments o tendons degut a la fricció amb l’os. Muscular bé la cama fa que els lligaments treballin menys, i per tant mica en mica aquest mal desapareixerà. Fins aleshores o si de tant en tant torna, prendre algun antiimflamatori és molt efectiu, tant abans d’una cursa com després d’un entrenament. Exemples: feldene, iboprufè o airtal. El tema reflex o per l’estil també va bé durant les curses, però no n’hem d’abusar en els entrenaments, ja que pot dissimular un dolor important. I sigui el què sigui anar al metge sempre és el millor.
I finalment els gràfics, que demostren una vegada més que en el 2008 hauré de fer més bici i sobretot més natació (van ser suficients per la sprint de l'any passat, però insuficients pels objectius del pròxim any).
Aprofito aquesta entrada per fer dos comentaris importants. Quan un entrena, ha de començar a agafar referències de temps. Si es surt a córrer s’acostuma a anar entre el 80 i el 85%, això vol dir que encara que es millori, es seguirà anant al mateix nivell d’esforç. Si no es compara l’evolució de ritme d’entrenament, un es pot desanimar ja que l’únic que se sap és que portes dies fent el mateix recorregut, i sempre et canses igual. Quina és la diferència?, doncs que amb el mateix nivell d’esforç, al principi el ritme era un i ara és molt millor. Agafeu referències i veureu, de què parlo. I quan dic córrer també em refereixo a la bici, a la natació, o a qualsevol esport, en definitiva.
I una segona cosa és el famós mal als genolls dels corredors, igual que com deia amb el tema de l’alimentació, ni sóc metge ni m’agrada automedicar-me en excés, per tant si podeu consultar-ho amb algun doctor, millor. Però moltes vegades aquest dolor és una inflamació dels lligaments o tendons degut a la fricció amb l’os. Muscular bé la cama fa que els lligaments treballin menys, i per tant mica en mica aquest mal desapareixerà. Fins aleshores o si de tant en tant torna, prendre algun antiimflamatori és molt efectiu, tant abans d’una cursa com després d’un entrenament. Exemples: feldene, iboprufè o airtal. El tema reflex o per l’estil també va bé durant les curses, però no n’hem d’abusar en els entrenaments, ja que pot dissimular un dolor important. I sigui el què sigui anar al metge sempre és el millor.
I finalment els gràfics, que demostren una vegada més que en el 2008 hauré de fer més bici i sobretot més natació (van ser suficients per la sprint de l'any passat, però insuficients pels objectius del pròxim any).
Preparades per Cunit
Ara que la Bea (més de 18km ahir) i la Raquel (quasi 16km el dimarts, i una mitjana de 35km setmanals en tres dies) ja estan preparades per fer la mitja d’aquí a un mes, ja podem pensar en apuntar-nos i a estrenar la distància. Moltes felicitats perquè esteu portant un entrenament molt bo i seriós, és un gran repte que a hores d’ara ja teniu superat, potser faltaria treballar alguna sèrie per millorar el ritme.
A la web ja hi ha bastanta informació, tot i que hi ha lapsus tipus com es pot fer la inscripció per internet, suposo que ho aniran corregint. Road to Cunit...
http://www.mitjacunit.cat/
I després a pels bombers, aquest any serem la tira, suposo que aviat començaran els entrenaments de Nike, i són molt bons. En la mesura del possible val la pena fer-los.
http://www.cursabombers.com/
Fins el 29 de febrer 13 o 15 euros (segons si es té o no el chip), i només per la samarreta ja val la pena.
A la web ja hi ha bastanta informació, tot i que hi ha lapsus tipus com es pot fer la inscripció per internet, suposo que ho aniran corregint. Road to Cunit...
http://www.mitjacunit.cat/
I després a pels bombers, aquest any serem la tira, suposo que aviat començaran els entrenaments de Nike, i són molt bons. En la mesura del possible val la pena fer-los.
http://www.cursabombers.com/
Fins el 29 de febrer 13 o 15 euros (segons si es té o no el chip), i només per la samarreta ja val la pena.
dimecres, 13 de febrer del 2008
Ironman Maresme
Sembla que de cara a la tardor del 2009 hi pot haver un Ironman al Maresme, fins i tot he sentit que abans, a la primavera es farà un Half Ironman, es nota que mica en mica el triatló està calant a Catalunya, i el que és més important, de manera més o meny popular.
Quan he hagut de buscar triatlons per Espanya, no n'hi ha de populars, tots són puntuables, i si et doblen t'eliminen i coses d'aquestes, no fomenten l'esport popular.
És possible que Donosti també entri en el circuit oficial d'Ironman, però com la part de natació no la facin a la Contxa, serà una putada, amb les onades i ressaca que hi ha allí (eh Joan!!!).
El cas és que ja sabeu, a entrenar!
Quan he hagut de buscar triatlons per Espanya, no n'hi ha de populars, tots són puntuables, i si et doblen t'eliminen i coses d'aquestes, no fomenten l'esport popular.
És possible que Donosti també entri en el circuit oficial d'Ironman, però com la part de natació no la facin a la Contxa, serà una putada, amb les onades i ressaca que hi ha allí (eh Joan!!!).
El cas és que ja sabeu, a entrenar!
dimarts, 12 de febrer del 2008
Primer pas, perdre algun quilet
Amb els entrenaments segur que acabareu aconseguint un pes ideal, i amb la natació en guanyareu, però per començar a entrenar, sempre va bé fer net d'algunes grassilles acumulades (per norma general, si no us sentiu al·ludits, doncs res).
Ja sé que no sóc cap dietista, però ja que vaig enviar un mail al Carles explicant la meva manera personal de perdre pes, la penjo al blog per si a algú li serveix. Dir d'entrada, però, que és un sistema per algú que acostuma a menjar molt, i per tant que menjar normal ja és un "règim". Això és doncs el que li deia.
Et recomano dues coses per a perdre pes, i que a mi és l'únic que m'ha servit:
- Encara que no t'agradi del tot córrer, has d'entrenar per aguantar entre 15 i 16 km; què et suposarà això?: a nivell esportiu et permet acabar la triatló sprint amb certa comoditat, pensa que et poses a córrer quan portes quasi una hora de competició (menys si és una sprint normal i més si és de muntanya) i amb les cames ja forçades, i per tant és semblant a posar-te a córrer després de 8 o 10km. Per altra banda a partir de l'hora d'entrenament de running és quan comences a cremar de veritat, quan faig tirades llargues ho noto molt.
Si no vols fer curses de running, la velocitat és secundària, oblida't de moment de fer km a menys de 5 min, però busca't gent o vine amb nosaltres... l'altra dia la Bea ja va fer 16km.
- En quant al règim, fes dues setmanes de passar una mica de gana, però no aquests règims a saco, et diré el que he fet jo.
: jo esmorzava a casa (cereals o pa amb colacao) i a les 11 bocata. Ara a casa ja qusasi no esmorzo, màxim un suc de taronja o una poma i intento aguantar fins a les 11 que he mantingut el bocata, no és dur, de seguida m'hi he acostumat.
: no repeteixo mai, i intento no passar-me (però tampoc quedar-me curt en el dinar), és a dir normal, que no em quedi ple.
: Sopo poc, sempre plat únic, i si de cas algún trocet de pa. Per postres sempre fruita, i abans un bon got d'aigua.
Et prometo que això, convinat amb un bon entrenament ja m'ha reduït la gana i ara torno a estar en 77 baixos, això fa que em senti més fort, cosa que m'anima a entrenar més i cremant més calories, és un espiral positiu, pers pes, corrés més i millor i aleshores encara perds més pes amb els entrenaments... però és cert que costa entrar-hi.
Una vegada que arribeu al pes ideal, tan important és haver-hi arribat com mantenir-lo i no tenir desfalliments, i per tant és clau alimentar-se bé i no fer tonteries.
Per últim és també recomenable fer l'esport just abans de dinar o sopar, al menys jo arribo als àpats amb menys gana.
Ja sé que no sóc cap dietista, però ja que vaig enviar un mail al Carles explicant la meva manera personal de perdre pes, la penjo al blog per si a algú li serveix. Dir d'entrada, però, que és un sistema per algú que acostuma a menjar molt, i per tant que menjar normal ja és un "règim". Això és doncs el que li deia.
Et recomano dues coses per a perdre pes, i que a mi és l'únic que m'ha servit:
- Encara que no t'agradi del tot córrer, has d'entrenar per aguantar entre 15 i 16 km; què et suposarà això?: a nivell esportiu et permet acabar la triatló sprint amb certa comoditat, pensa que et poses a córrer quan portes quasi una hora de competició (menys si és una sprint normal i més si és de muntanya) i amb les cames ja forçades, i per tant és semblant a posar-te a córrer després de 8 o 10km. Per altra banda a partir de l'hora d'entrenament de running és quan comences a cremar de veritat, quan faig tirades llargues ho noto molt.
Si no vols fer curses de running, la velocitat és secundària, oblida't de moment de fer km a menys de 5 min, però busca't gent o vine amb nosaltres... l'altra dia la Bea ja va fer 16km.
- En quant al règim, fes dues setmanes de passar una mica de gana, però no aquests règims a saco, et diré el que he fet jo.
: jo esmorzava a casa (cereals o pa amb colacao) i a les 11 bocata. Ara a casa ja qusasi no esmorzo, màxim un suc de taronja o una poma i intento aguantar fins a les 11 que he mantingut el bocata, no és dur, de seguida m'hi he acostumat.
: no repeteixo mai, i intento no passar-me (però tampoc quedar-me curt en el dinar), és a dir normal, que no em quedi ple.
: Sopo poc, sempre plat únic, i si de cas algún trocet de pa. Per postres sempre fruita, i abans un bon got d'aigua.
Et prometo que això, convinat amb un bon entrenament ja m'ha reduït la gana i ara torno a estar en 77 baixos, això fa que em senti més fort, cosa que m'anima a entrenar més i cremant més calories, és un espiral positiu, pers pes, corrés més i millor i aleshores encara perds més pes amb els entrenaments... però és cert que costa entrar-hi.
Una vegada que arribeu al pes ideal, tan important és haver-hi arribat com mantenir-lo i no tenir desfalliments, i per tant és clau alimentar-se bé i no fer tonteries.
Per últim és també recomenable fer l'esport just abans de dinar o sopar, al menys jo arribo als àpats amb menys gana.
La setmana que ve comencem
Està clar que he de començar ja, avui he parlat amb el Nico i m'ha explicat els seus entrenaments i em marejava, sessions de 3km de natació, que si sortides pels Monegros en bici, que si sessions dobles i triples... Ai, què lluny que estic d'això... Per sort en el running ja tinc la feina feta i aquí sí que "m'he pogut fer una mica el xulo". En tot cas, no et preocupis que de seguida arribo, al menys per fer sortides en bici (de la natació millor no en parlem).
El cas és que dilluns que ve començo l'entenament enfocat a Banyoles i que en certa manera podreu utilitzar els que feu una sprint aquest any, i en particular per Balaguer (la tri és la tercera setmana de juny, però ja va bé començar amb temps). Penjaré una planificació setmanal, i intentaré segregar entre Banyoles i sprint.
De moment dues cites, per qui arribi ja queda poc més d'un més per la Mitja de Cunit, i per a tots els que prepareu la sprint agafeu el 6 d'abril per a fer un primer test de running.
El cas és que dilluns que ve començo l'entenament enfocat a Banyoles i que en certa manera podreu utilitzar els que feu una sprint aquest any, i en particular per Balaguer (la tri és la tercera setmana de juny, però ja va bé començar amb temps). Penjaré una planificació setmanal, i intentaré segregar entre Banyoles i sprint.
De moment dues cites, per qui arribi ja queda poc més d'un més per la Mitja de Cunit, i per a tots els que prepareu la sprint agafeu el 6 d'abril per a fer un primer test de running.
dilluns, 11 de febrer del 2008
Red team in Caldes
Gran jornada la del diumenge, amb la baixa d’última hora del David (m’és familiar això), el Red team estava format per 4 magnífiques runners i un capità, el Jordi, que es va encarregar d’animar a totes les que es quedaven enrere (gran tasca de solidaritat la teva).
La cursa molt maca, a Torre Marimón al costat de Caldes, i per un circuit entre boscos i prats. Van fer dues voltes que al final sumaven 5km, per tant un d’extra. La primera en passar per la primera volta va ser la Bea, que va mantenir un bon ritme constant.
Més fotos a http://www.flickr.com/photos/24242431@N06/show/
La cursa molt maca, a Torre Marimón al costat de Caldes, i per un circuit entre boscos i prats. Van fer dues voltes que al final sumaven 5km, per tant un d’extra. La primera en passar per la primera volta va ser la Bea, que va mantenir un bon ritme constant.Després la Sílvia (com es van notar els entrenaments) i l’Eva. L’altra parella, el Jordi i la Sheila mantenint la distància.
Aquestes van ser també les posicions d’arribada i només cal felicitar-vos a tots: La Sheila i l’Eva per apuntar-s’hi a darrera hora, i sense gaire entrenament superar la distància, i a més prou bé; el Jordi que malgrat el mal de genoll i la mandra també va arribar amb alegria i sobrat a la meta (potser massa sobrat? Bé, és el Jordi “esport el què faci falta, però patir... no val la pena”), i finalment les meves corredores que van quedar les dues primeres, la Sílvia que la il·lusió li fa superar un esport que odiava, i la Bea perquè ja és capaç de rodar a bon ritme durant una bona estona.
La cursa també molt ben organitzada, amb xip, obsequis... potser va faltar la senyalització dels km, però suposo que en una cursa tipus cross ja és això. El millor: que la frase més repetida va ser “ara a pels Bombers!!!” (suposo que es referien a la cursa).
Després una gran calçotada al restaurant Paradís Park a Santa Eulàlia, tot molt bo i abundant i la gent molt maca. Sens dubte vam recuperar més del què havíem cremat!!! S’ha de repetir, potser l’any que ve s’hi apuntarà l’Aina, com a convidada d’honor.
Jo per la tarda, després de córrer uns 8km, fer unes quantes peses al DIR i tornar amb bicing, a les 9 de la nit encara estava ple...
Més fotos a http://www.flickr.com/photos/24242431@N06/show/
 |
| Cursa Caldes |
Setmana 6
No hi ha manera que faci net amb el bessó, així que aquesta setmana penjo una proposta, però jo em dedicaré a fer natació (que també em convé). És una setmana que servirà per acumular km, qui vulgui pot fer o dimecres o divendres una sessió curta de series.
dimarts, 5 de febrer del 2008
Cursa de muntanya al voltant de Rubí
Anem omplint el calendari....
... Per a aquells que us agrada córrer però no seguir el crono km a km, us proposo aquesta cursa.
http://cursa.rubicer.org/
Són 11km de camins i boscos al voltant de Rubí. No amagaré que córrer per la muntanya no és senzill, ni les pujades ni les baixades, però sí molt més gratificant que anar a fer temps. Sens dubte si feu la cursa dels bombers val la pena mantenir la forma i provar una cursa així, a més anirà bé de cara a la triatló de Balaguer.
Jo el cap de setmana abans tindré la Olímpica de Banyoles o la Mitja de la Garrotxa, però en un 90% aniré a Rubí, a passar-m'ho bé i a córrer a ritme mig.
PD: Comencen a penjar cosetes a la web de la Cursa dels Bombers 2008.
... Per a aquells que us agrada córrer però no seguir el crono km a km, us proposo aquesta cursa.
http://cursa.rubicer.org/
Són 11km de camins i boscos al voltant de Rubí. No amagaré que córrer per la muntanya no és senzill, ni les pujades ni les baixades, però sí molt més gratificant que anar a fer temps. Sens dubte si feu la cursa dels bombers val la pena mantenir la forma i provar una cursa així, a més anirà bé de cara a la triatló de Balaguer.
Jo el cap de setmana abans tindré la Olímpica de Banyoles o la Mitja de la Garrotxa, però en un 90% aniré a Rubí, a passar-m'ho bé i a córrer a ritme mig.
PD: Comencen a penjar cosetes a la web de la Cursa dels Bombers 2008.
dilluns, 4 de febrer del 2008
Alp-Tossa més mitja de Granollers
Canya durant el cap de setmana
Malgrat el fort cop al bessó del dimarts, vaig fer una recuperació activa i he pogut arribar al cap de setmana amb molèsties però amb la seguretat que no és una lesió greu, així doncs he seguit el pla que tenia pensat.
Dissabte, em vaig despertar cap a les 8.30, després d’esmorzar em porten cap a Alp on començo l’ascensió de running, primer per la carretera cap a la Masella i passat la marca del km18 (si no recordo malament) per la pista que porta fins a darrera de l’hotel, al peu de l’estació. La nevada del divendres ha deixat el camí ple de neu, que fa molt més èpica la pujada però que m’obliga a fer un parell de trams de 100 o 150 metres caminant, la resta “canya i cap amunt” al ritme de la música.
Als 45 minuts arribo al peu de la Masella, creuo el pàrking i la gentada (sempre hi ha més d’un que et mira com pensat “quin freak”), i cap a Coma Oriola. El tram asfaltat se’m fa dur, la veritat és que pensava que estava més a prop i el ritme que porto és pesat. Estic acostumat a fer pujades fortes, però està clar que de cara a Cavalls del vent he d’entrenar més pujades constants durant més d’una hora. Arribo amb 1`18`` i calculo que el 98% en pujada. A més la suor se’m congela, no crec que arribem als 0º.
Descanso una mica al sol mentre em poso les botes d’snow, pantalons, motxilla, la taula ben lligada i en 15 minuts començo a caminar. M’ha anat molt bé que la família estiguessin esquiant a la Masella i així poder-ho deixar tot al cotxe. Pujada lenta però constant, sense buscar un ritme d’entrenament i gaudint del tub, que en estar tancat em permet fer quasi tota l’ascensió sol. Després de l’última rampa, molt dura, arribo al cim de la Tossa, amb 2’34’’ de temps total.
Foto amb l'Albert, un esquiador de muntanya del centre excursionista de Rubí, que m'he trobat arribant al cim
Malgrat el fort cop al bessó del dimarts, vaig fer una recuperació activa i he pogut arribar al cap de setmana amb molèsties però amb la seguretat que no és una lesió greu, així doncs he seguit el pla que tenia pensat.
Dissabte, em vaig despertar cap a les 8.30, després d’esmorzar em porten cap a Alp on començo l’ascensió de running, primer per la carretera cap a la Masella i passat la marca del km18 (si no recordo malament) per la pista que porta fins a darrera de l’hotel, al peu de l’estació. La nevada del divendres ha deixat el camí ple de neu, que fa molt més èpica la pujada però que m’obliga a fer un parell de trams de 100 o 150 metres caminant, la resta “canya i cap amunt” al ritme de la música.
Als 45 minuts arribo al peu de la Masella, creuo el pàrking i la gentada (sempre hi ha més d’un que et mira com pensat “quin freak”), i cap a Coma Oriola. El tram asfaltat se’m fa dur, la veritat és que pensava que estava més a prop i el ritme que porto és pesat. Estic acostumat a fer pujades fortes, però està clar que de cara a Cavalls del vent he d’entrenar més pujades constants durant més d’una hora. Arribo amb 1`18`` i calculo que el 98% en pujada. A més la suor se’m congela, no crec que arribem als 0º.Descanso una mica al sol mentre em poso les botes d’snow, pantalons, motxilla, la taula ben lligada i en 15 minuts començo a caminar. M’ha anat molt bé que la família estiguessin esquiant a la Masella i així poder-ho deixar tot al cotxe. Pujada lenta però constant, sense buscar un ritme d’entrenament i gaudint del tub, que en estar tancat em permet fer quasi tota l’ascensió sol. Després de l’última rampa, molt dura, arribo al cim de la Tossa, amb 2’34’’ de temps total.
Foto amb l'Albert, un esquiador de muntanya del centre excursionista de Rubí, que m'he trobat arribant al cim
Després baixada amb la taula, i encara aprofito per acabar el meu triatló de neu personal, ja que el meu pare em deixa els esquís i fem un parell de baixades més amb la meva mare.
I l’endamà la Mitja de Granollers. No és un paisatge espectacular, i més dura que d’altres però l’èxit radica en una organització perfecte, no es fan cues per res, els km perfectament marcats, l’ambient boníssim... Potser l’únic defecte és el preu.
El cas és que com que no anava a fer temps i la veritat és que no sabia si la correria o no, no tenia dorsal (jo crec que haurien de pujar el nombre de participants ja que s’acaba de seguida). Havia quedat amb el Dani per acompanyar-lo al seu ritme (objectiu 1’45’’), l’Enric pel seu compte busca baixar de 1’30, i el Robert a veure què passa. Els 11 primers km els faig amb el Dani, a molt bon ritme, sempre al voltant dels 4’50 i només un moment (que coincideix que ens trobem amb l’Albert), baixa a 5’10’’ l’animo una mica i de seguida recupera els temps. Passat el km 11 ens passa l’Enric, que havia sortit dels últims, el Dani m’anima a que vagi amb ell i ho faig. L’Enric porta un ritme molt bo, el primer km el calculo a 4`05’’, tot i que després amb les pujades i baixades rodem al voltant de 10 segons més. Aguanto fins passat el 18, on recupero quasi els 4’20’’ (sempre fa mandra patir si no vas a fer marca i a més el bessó ha anat forçat des del principi). No deixo de veure’l, i fins i tot se’m passa pel cap esprintar per pillar-lo i obligar-lo a apretar, però no tinc esme per a fer-ho. Al final:
Dani: 1’39’’32’’ Li van sobrar més de 5 minuts respecte a l’objectiu. Gran temps, Felicitats
Enric: 1’33’42 Només li va faltar l’esprint Serradell i potser sortir una mica més fort, ja ho tens.
Robert: 1’57’’01’’ Felicidades, como te dije, quedas oficialmente expulsado del club de Slow Pepe. 10 minuts per sota del temps de l’any passat.
Jo vaig fer al voltant d'una hora i 35 minuts.
I l’endamà la Mitja de Granollers. No és un paisatge espectacular, i més dura que d’altres però l’èxit radica en una organització perfecte, no es fan cues per res, els km perfectament marcats, l’ambient boníssim... Potser l’únic defecte és el preu.
El cas és que com que no anava a fer temps i la veritat és que no sabia si la correria o no, no tenia dorsal (jo crec que haurien de pujar el nombre de participants ja que s’acaba de seguida). Havia quedat amb el Dani per acompanyar-lo al seu ritme (objectiu 1’45’’), l’Enric pel seu compte busca baixar de 1’30, i el Robert a veure què passa. Els 11 primers km els faig amb el Dani, a molt bon ritme, sempre al voltant dels 4’50 i només un moment (que coincideix que ens trobem amb l’Albert), baixa a 5’10’’ l’animo una mica i de seguida recupera els temps. Passat el km 11 ens passa l’Enric, que havia sortit dels últims, el Dani m’anima a que vagi amb ell i ho faig. L’Enric porta un ritme molt bo, el primer km el calculo a 4`05’’, tot i que després amb les pujades i baixades rodem al voltant de 10 segons més. Aguanto fins passat el 18, on recupero quasi els 4’20’’ (sempre fa mandra patir si no vas a fer marca i a més el bessó ha anat forçat des del principi). No deixo de veure’l, i fins i tot se’m passa pel cap esprintar per pillar-lo i obligar-lo a apretar, però no tinc esme per a fer-ho. Al final:
Dani: 1’39’’32’’ Li van sobrar més de 5 minuts respecte a l’objectiu. Gran temps, Felicitats
Enric: 1’33’42 Només li va faltar l’esprint Serradell i potser sortir una mica més fort, ja ho tens.
Robert: 1’57’’01’’ Felicidades, como te dije, quedas oficialmente expulsado del club de Slow Pepe. 10 minuts per sota del temps de l’any passat.
Jo vaig fer al voltant d'una hora i 35 minuts.
Setmana 5
Setmana on farem la tirada més llarga a més d'una serie de 4 dies seguits.
Per cert per la cursa del diumenge a Caldes, ja tenim tres apuntats, i dos que ho faran.
Per cert per la cursa del diumenge a Caldes, ja tenim tres apuntats, i dos que ho faran.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)