Crisis de les subprime

El video es diu "en clave du humor" però està realment ben explicat
Ja veieu, una mica d'economia no farà mal al blog, gràcies Guille.

A veure si això no és amor

Dissabte, 7 de la tarda, fent repòs degut a una molèstia al abductor que per cert no se m'ha solucionat així que passo, onades del cagar, ple de surferos, mar de llevant i per tant transportadora de porqueria...
I dos personetes en banyador a punt d'entrar a l'aigua. Una d'elles vale, té una triatló la setmana que ve i volia provar la temperatura de l'aigua, acostumar-se a nedar al mar, provar el material... Però i l'altre, o sigui jo, quina necessitat tenia. Però com dic l'amor és l'amor, així que res ens hi fiquem i anem creuant onades per sota no sigui que ens tornin d'una patecada a la platja de nou (platja que havia desaparegut en part degut al temporal). Un cop a dins nadem una miqueta lateral. M'agrada veure que la Bea malgrat les onades ha mantingut el crol tant entrant com ara. Fem uns 100 metres i decidim tornar ja que en el fons no havíem baixat a entrenar sinó a palpar com estava el tema. A més la facilitat en què havíem entrat i experiències anteriors em feien tenir una mica de por de la ressaca.
Prova superada, he vist a la Bea més confiada, a més dir-vos als que hi participareu que la temperatura de l'aigua era excel·lent, així que realment no cal cap mena de protecció, al menys si no ha de fer molt fret a fora. Ara, fruits secs, molta aigua i a descansar o rodar relaxadament, al menys a prtir de dimarts o dimecres. Dissabte baixarem amb la bici a passar pel recorregut.

I tema totalment diferent i malgrat que jo sóc molt pro Pedrosa, felicitar al Valentino Rossi, no per guanyar per enèssima vegada sinó per fer-ho sense crear antipaties entre els seus competidors i seguidors en general, siguin d'on siguin. No es podria dir el mateix d'un altre enano cabezón (i no és un insult sinó una realitat) que va amb quatre rodes i que es queixa del públic, dels companys, dels periodistes, de l'equip, del cotxe, dels rivals...

Facebook

Com que aquests dies estic ociós, l'abductor em té parat, he reactivat el tema del facebook i em té molt biciat: mola trobar amics del cole, o d'aquells que vas conèixer de petitó i feia temps que no veies, o perquè no, el típic col·lega que tot i viure a la mateixa ciutat veus menys del què t'agradaria. Ara amb el facebook sé d'ells i ells saben de mi, és divertit, és una bona xarxa.

Hi ha gent que comenta que amb tot plegat estem perdent intimitat, però per una banda jo amb el blog ja l'havia perduda i per altra un explica el què vol, jo diria que més que perdre intimitat ampliem la nostra realitat, la nostre vida.

Alguns ja ho sabeu, altres no, però la meva vida laboral (i evidentment la personal) gira al voltant d'Internet i les noves tecnologies, de com aquestes han canviat l'economia i la societat. Alguns els preocupa aquest canvi, a mi em fascina, m'enganxa i m'ha permès com acabo de dir, ampliar la meva realitat, crec que sense les noves tecnologies em sentiria com en una gàbia.

Prou criminalitzar la bicicleta

Ahir, mentre gaudia d’un magnífic dia de festa tot mirant el Bon dia Catalunya, em vaig anar indignant mica en mica fins a decidir-me d’escriure quatre línies al blog. És un clàssic veure debats on es “discuteix “ al voltant d’un tema però on tots, o gairebé tots, els tertulians tenen la mateixa opinió, només cal veure certs canals estatals parlant de Catalunya, ho vaig veure fa un temps parlant de la crisis econòmica on els principals i gairebé únics culpables eren els bancs (i sense cap representant del sector per a defensar-se), i ahir li tocava el torn a la bicicleta amb 6 o 7 persones (presentador inclòs) atacant a una i mitja que es defensaven com pobrament podien.
Quan l’estat permet hipoteques de 50 anys i la gent va a demanar préstecs que sap que no pot cobrir, els culpables són els bancs? Però bé, aquest és un tema que ja he tractat en altres ambients i que aquí no ve al cas. (dexter109.blogspot.com/2008/02/hipotecas.html)
Però el de la bici sí que el vull tractar, molts ja sabeu que des de fa ja molt i molt temps vaig amb la bici amunt i avall, i si no és en bici, vaig amb moto. El cas és que un va amb uns mitjans de transport poc contaminants, que no congestionen el trànsit, que no ocupen lloc a l’hora d’aparcar, etc... i tot i patir per la seva vida tot circulant entre conductors despistats, alguns incívics i d’altres cabrejats, resulta que som uns criminals. Amagar que el bicing ha omplert la ciutat de ciclistes poc experts o que n’hi ha d’altres que també són incívics seria no veure la realitat, però que els avantatges d’anar en bicicleta, o encara diria més, que els avantatges pels demés que molts anem en bicicleta, superen en escreix als defectes també és una realitat. Els vianants critiquen els carrils bici de la Diagonal fins que un dia decideixen passar-hi en bici i veuen que circular-hi és com jugar a la Game Boy, on s’ha d’anar per una línia recta i objectes en forma de iaies caminant a 0.5 km/h, yupies despistats o personatges que estan en contra de la bici es dediquen a creuar per on tu vas.
Aquests darrers personatges són més habituals del què ens pensem, i afecten tant a bicis com a motos: és un clàssic el típic cotxe que veu que estàs avançant mentre ells estan parats enmig d’un embotellament i decideixen que no passaràs, mentre es desplacen lateralment per a enganxar-se a l’altre cotxe i barrar-te el pas i et miren com dient (fot-te, ara et quedes aquí). A vegades aquest moviment el fan tant just que no només fastigueja sinó que és perillós. Els despistats no són tant criticables com els deliberats però també tenen tela: canvis de carril sense marcar, girs inesperats, circular a 20km/h, obrir la porta sense mirar... i tu passes per allí o els esquives amb el cor a 100 per hora mentre ells ni se n’adonen que han estat a punt de matar-te, té un punt còmic, un punt Mr. Bean.
I jo no sóc una mosqueta morta, vaig ràpid, si vaig en bici i no ve ningú em passo el semàfor sempre i quan hagi de girar, i fins i tot he circulat per la Rambla Catalunya!!! Déu meu, quin crim!!!

Mercè, una cursa més

No serà una cursa per la història, ja que no tenia cap ganes d’anar a buscar marca, a més els problemes als abductors em feien ser molt prudent. La meva idea era sortir tranquil, escalfar bé i a partir del 5 veure el què, i l’objectiu no arribar als 46 minuts. El fet d’anar amb el Xavi em venia de gust perquè sempre és més distret córrer acompanyat, i gràcies a ell no vaig haver d’esprintar. Vam sortir més ràpid del què tenia previst fent temps al voltant dels 4.20, ell em marcava el temps dels km (jo m’havia oblidat el Polar), i jo el ritme. Fins el 6 vam mantenir molt bé i a partir d’aleshores, ja amb la feina feta, em vaig dedicar a arribar tranquil·lament a la línia de meta i més quan, curiosament baixant per paral·lel, l’abductor em va recordar que no estava fi.

L’anècdota va ser que a la línia de meta vaig veure que no tenia ningú al voltant i vaig decidir no esprintar per a poder-me trobar fàcilment a les fotos que fan a l’arribada, però just abans d’entrar, tres o quatre tios que sí esprintaven se’m van menjar, quina ràbia, ja no sortiré...

Una vegada més el que més em va agradar va ser trobar-me a tanta gent: el Miquel, que comença a preparar-se per futurs reptes, el Sergi, que està a tot arreu, l’Oriol amb un temps excel·lent, el Borja, l’Òscar i com no els ja clàssics Robert, Bea i Xavi (i l’Àngel, que també surt a la foto).
El temps final, el de totes les curses que faig al 80%, 43.20 i el millor fent una cursa totalment regular (parcial 1: 21.42 i parcial 2: 21.39), el Xavi va baixar 2 minuts i mig la seva marca als bombers (ara a pels 45!!!) i la Bea tot i que vam fer 40km de bici el dia abans també va millorar la seva, trencant la barrera dels 55 minuts i quedant la 246 de 1258 corredores (què lluny queda l’hora i pico de la primera!).

Ara una setmana sencera de descans al 100% amb tractament a la zona afectada que la veritat és que tinc ressentida. Muscularment cap molèstia, a diferència de la Human Race, que em va tenir dos o tres dies caminant malament.

No hauria de córrer la cursa de la Mercè

De totes maneres en principi ho faré. Des de fa ja més d'una setmana, i no sé ben bé de què, tinc molèsties als abductors (no als adductors que em vaig lesionar, sinó més a dalt, a la ingle). La veritat és que una vegada més no sé com m'ho he fet, jo crec que nedant (fent els diferents i complicats exercicis a la Sant Jordi), ja que de running no he fet cap esforç excessiu.
En tot cas he de descansar una mica o ho arrossegaré fins a la Behobia, però com que hi ha temps rodaré a la Mercè, el mateix dia decidiré a quin ritme. Després sí que descansaré del tot una setmaneta.
Per cert estic, o millor dit amb el Nico estem, acabant de tancar el calendari per l'any que ve, que tindrà segur, a més de l'Ironman a l'octubre:
- Un Half del circuit Ironman (Monaco 6 setembre o Alemanya 16 agost)
- El Half de Banyoles (juny)
- Una marató
- Una marxa cicloturista de 180km (el Nico repeteix a la Titan Desert)
- Una travessa de natació.
A més faré algunes triatlons del circuit català. En quant al running no faré quasi res de competició.

Formentera, 4 dies fantàstics per tancar l’estiu

Havia estat ja dues vegades a Formentera però sempre amb viatge d’anada i tornada des d’Eivissa. La primera experiència va ser regular: moto fins al Far de la Mola i estada a la platja d’Illetes, massa poblada, vaig pensar que per això ja tenia Eivissa. La segona va anar millor ja que vam anar a Migjorn i això ja és una altra història, poca gent aigua cristalina i despelote.

Aquesta vegada el David i la Irene ens havien preparat un plan al llarg dels quatre dies i ha estat definitiu per confirmar que és una illa fantàstica. A destacar a nivell d’experiències el dia en barca (o millor dit en zodiach) on vam poder veure de ben a prop dofins, arribar a S’espalmador, i empastifar-nos de fang; no menys dolenta va ser la descoberta d’es Caló des Mort, platja idíl·lica si no fos perquè hi ha un pel d’overbooking. A nivell de restaurants: Es Còdol Foradat (on per segona vegada em van portar paella en comptes d’arròs negre, ja és mala sort), el Chiringuito de Ca Marí (on es prenen unes Sardines genials), i la nova descoberta: la Pequeña Isla, restaurant a la Mola on es poden degustar plats típics de la illa. Finalment tot i que no considero que sigui una illa nocturna si que vam anar a un parell de bars, el Gecko, hotel en plan fashion que serveixen bons coctails però a 11 euros (i que tanquen d’hora), i el Blue Bar, bar musical a la platja de Migjorn.

Finalment els apartaments Can Mestre, molt correctes, l’únic defecte és que estan a prop de la carretera i fa una mica de soroll per la nit. Pel què fa a l’esport, dues sortides de running de 40 minuts i unes altres tantes de 25 minuts de natació totes elles amb la Bea i a vegades amb el David o la Sílvia.



I no dic més coses perquè el millor són les fotos. Aquí les penjo quasi totes (falten algunes de censurades i unes altres que no vaig fer jo)

2008_9_Formentera

3 setmanes per la triatló de Barcelona

Segons diuen a la pàgina web (en castellà i en anglès, perquè en català no), ya s'estan acabant les inscripcions per la Triatló del 5 d'octubre, a mi m'estranya, però per si de cas la Bea ja s'ha inscrit.

www.barcelonatriathlon.com

Audi A3, bon anunci

Inscrit a la cursa de la Mercè

Per seguir els meus entrenaments per la Behobia, per posar-me algun petit objectiu, per passar una bona estona, perquè és gratis, i perquè a la Bea li anirà molt bé fer un test dues setmanes abans de la triatló de Barcelona, ens hem inscrit ja a la cursa de la Mercè. És un recorregut molt pla, semblant al de la Jean Bouin i bastant bonic, passant per plaça Catalunya on sempre hi ha molta gent. Si cliqueu a la imatge aneu a la pàgina web.

Tri 254

Tinc algunes coses pendents que aniré penjant, una d'elles és aquest muntatge tan xulo que ha preparat el Xavi de la Triatló de Balaguer. La pena és que a l'hora de gravar-lo hi ha un petit decalatge entre la música i les imatges.

Mes d'Agost

Sense comentaris, no serien unes xifres de triatleta, però al menys he amortitzat la bici.
Running: 24km
Bici: 1099km
Natació:900m

Agost

Després de l'estressant mes d'agost del 2007, aquest ens hem dedicat a no fer res. Bé, aquesta era la idea inicial ja que hem acabat anant amunt i avall i sobretot hem fet força esport. La Bea està totalment capficada en l'entrenament de la Triatló de Barcelona, quasi cada dia ha sortit encara que fos sola. Per la meva part molta bici, primer la volta Catalunya i després per la Cerdanya, acompanyat pel Robert, la Bea, l'Àlex, l'Andrea, el Bernat, la Julia... en total 1100km.
La seqüència temporal ha estat la següent:
Primera setmana Volta a Catalunya.
Segona setmana, visita a amics per la Costa Brava, a Palamós amb la Silvia i el Jordi, a l'Escala amb els Gios i a Empuriabrava amb la Raquel, el Jordi (and family).

Sessió de running per la platja, en tot l'agost he fet 4km aquest dia, uns 10 a la Cerdanya i la Human Race ahir.
Nedant surfejant, de natació un sol dia a Palamós
La Bea amb el germà de la Raquel, corrent per Empuriabrava mentre la resta dormíem.

Tercera i quarta setmana a la Cerdanya, on per cert, ens hem pogut banyar però ha estat impossible fer piscines (l'aigua estava gelada).

Recollint al Carles i al Joan que pujaven per la Collada però des de Ribes.

Amb el Robert camí del Pas de la Casa, on vam conèixer al Gilbert, un crack que ens va "acompanyar" una estona (què difícil va ser anar a roda!).

Amb La Julia, la Bea i el Bernat fent el Coll del Pendís. Recordant les marques de Cavalls del vent.
Amb l'Àlex, l'Andrea i la Bea fent la Collada i com no la ja característica excursió al llac de Malniu.