Mitja de Valls i cap de setmana

Em fa una mica de mandra fer una crònica sencera de la Mitja de Valls, a més tinc moltes coses per explicar, així que començaré des del principi del cap de setmana.

Divendres completava els deures de natació amb mil metres d’exercicis relaxats i després d’una migdiada a les tumbones calentes del DIR, no en va era el meu dia de descans. Havia decidit prendre’m lliure el divendres ja que dissabte SBR organitzava un test de Cervélo i els que em coneixeu ja sabeu que sóc molt donat a acceptar totes aquelles ofertes que em facin, des de provar unes croquetes al Caprabo de l’Illa o al Super del Corte Inglés fins als entrenaments de Nike on et deixen bambes. En aquest cas tocava rodar unes dues hores des del CMR de Calella fins a Mataró, primer per muntanya i de tornada per la nacional. He d’admetre que estava una mica cagadet, i encara més quan vaig arribar i tots semblaven molt pros. Jo, tot just començava temporada i a sobre amb la lesió i el mal de genoll. Al final vaig aguantar, hi havia gent canyera i no els vaig seguir, ni ho vaig provar, però al menys no tancava el grup, de fet el que em fèia patir és que m’haguessin d’esperar i com no va ser així vaig gaudir del test. Tot i portar una bici de més de 3.000 euracos, per cert semblant a la del Gómez Noya, no vaig notar una gran diferència. El quadre de la Merida no té res a envejar al què vaig provar, però dos dels components sí que destacaven, les llantes ZIPP i sobretot el plat Rotor, és un plat ovalat que va molt bé en pla, dóna molta potència a cada pedalada (una opció quan passi al plat de 36 + rotor.
Vaig sentir que les bicis les deixen per aquí i jo repetiré, a veure si veniu, proves bicis guapes, coneixes gent i a sobre es fa un entrenament de qualitat, van sortir 60km en poc més de dos hores vint i això que combinàvem moments de canya amb altres de xerrameca, i sobretot a les baixades vam anar amb calma perquè plovia. La bici una passada.

La bici una passada estèticament.

Total, que el diumenge a l’hora de córrer em presentava de nou amb dubtes, però sense pressió, seguia tenint l’objectiu de baixar de l’hora quaranta i en tot cas em fèia molta il·lusió rodar amb el Marcel. El millor d’aquesta cursa ja va ser saludar al munt de gent que havíem coincidit: els amics del fòrum de la UOC, com no l’Enric i família i el Marcel, el Dedi i el Joan que al final correríem quasi tota l’estona junts. Fins el km 13 o 14 ens separaven com a molt 30 segons, a partir d’aleshores el Marcel va afluixar una mica (són 25 anys, però l’entrenament és clau nen!), i vaig anar cap el Dedi que aguantava molt bé tot i normalment fa tirades de només una hora. Passat el Dedi veia al Joan, però el meu objectiu era baixar de 40 i això ja ho tenia, així que em va faltar algun al·licient per augmentar el ritme.

Dir que després dinant amb ells em comentàvem que hi ha zones més maques per on córrer, però un pixapins com jo no parava de dir "camaco, camaco!!". Finalment, una mitja correcte i en progressió, ja he abandonat el quaranta, jiji, tot i que encara em queda. Les dades:
Temps final 1.38.15
Millors parcials: km 9 - 4.26 / km 15 4.22 / km 16 4.15
Pitjors parcials: km 6 - 4.53 / km 11 4.53 / km 17 4.49
Últims 215 metres: 3.39


La Bea ja considera que fer 1.57 és una mala marca (3 o 4 minuts més que a Banyoles), la qual cosa és falsa i ja n'estarà contenta. A la pobra li vaig regalar unes New Balance que li fan mal a tot arreu a més de les llagues, i va haver de caminar uns metres i tot. Cal canviar, i al Decathlon han respost perfectament tornant-nos els diners, un 10 per ells.
Gran cap de setmana.

Aquesta darrera imatge és una foto feta al vespre, avui començo els sis mesos d'entrenament, la veritat és que de moment només demanen 6 hores a la setmana (2 de cada), així que aprofitaré per fer més bici, ben bé el doble o més.

Test Ride de CERVÉLO

Algú m'acompanya a Calella? És aquest dissabte, està organitzat per SBR però suposo que no cal pertànyer al club i a més és gratuït. Et deixen provar una Cervélo amb rodes HED, un conjunt espectacular, a més si hi ha sort podré provar una bici aerodinámica polivalent(com diuen ells). Si us interessa, teniu la info a la web, apunteu-vos-hi ja i m'ho dieu, així no aniré sol. És una mica d'hora, a les 9 del matí, i segur que no m'anirà bé de cara a la Mitja de Valls, però em ve molt de gust.
Per cert, ahir ja vaig fer una tirada més llarga, de 60km, i no em vaig sentir malament, l'adductor va aguantar, vaig aconseguir un ritme per sobre dels 20km/h (per poc) i això que el genoll quan en quedaven 20 va dir prou, és una molèstia que em preocupa perquè fa molt mal, però també em fa molta il·lusió... A principi de temporada quan passo dels 45 o 50km sempre ho noto, i després va millorant, en tot cas com dic m'alegra ja que és un senyal que començo a estar i forçar com abans.
Aprofito per dir que més o menys compliré els objectius que m'havia marcat per aquests quinze dies, tant el pes (començo a veure el 78 a la balança), com el volum de natació i running, em quedava una mica curt de bici, però aquesta setmana li he fotut canya i amb el dissabte arribaré als 250, gairebé tots en 7 dies.

Fotos Duatló de Barcelona

Per compensar una mica la darrera entrada del bloc, que era una mica depriment, penjo les fotos del diumenge. Realment només són d'una part del diumenge, de l'esportiva, ja que després vam estar recuperant tot el que havíem cremat (bé jo ni tan sols havia fet esport): Aperitiu a ca l'Irene, dinar amb els meus pares, berenar d'aniversari de l'altre Irene i sopar a casa amb els amics per veure les 600 fotos d'Egipte (això sí que és amistat).
El Raül, que va fer molt bons parcials, especialment el de bici.

El Xavi, després de sortida de 45km el divendres, partit de futbol dissabte... que ja no tenim 20 anys home!

Quina cara de sacrifici!!! i és després dels 20km de bici, és que va sobrada.

Tota la penya de suporters.

Alguns amics i companys que hi van participar.

Quin pal no entrenar amb alegria

Fa molt que no en parlo perquè no vull avorrir, però realment enyoro l'entrenament de l'any passat, on l'única preocupació era millorar, exprimir-me al màxim, fer una sessió rere l'altre sense preocupar-me per res.
El Luís Enrique deia a la promo de Sueños por hora "¿sabes lo duro que es dar un paso tras otro cuando no vas?", jo sí, he fet una marató acabant sense gasolina, el Nico també ho va patir a la Titan de l'any passat. No és exactament el què sento ara però reflexa bastant la sensació d'impotència que sento al no poder fer més de mitja hora sense notar l'adductor. I el pitjor és que em treu il·lusió, i entrenar sense il·lusió és molt difícil.
Molts em dieu que no, però l'evolució del meu estat de forma està sent molt lenta, a hores d'ara ja hauria de poder exprimir-me en una sortida de 10 o 12km de running o de 40 de bici i no puc. I si no m'exprimeixo, si acabo cansat perquè no dono més de sí en comptes de per haver fet un entrenament exigent, no tinc bones sensacions, i aquestes són claus perquè aquest hobby tant dur sigui precisament això, un hobby, no una obligació.
I la lesió de l'adductor no és psicològica, està sempre amb mi, m'avisa, em recorda que no està bé, se'm carrega en cadascun dels entrenaments, em fa una estrebada quan el moviment s'allunya de la regularitat, i sobretot em fa por. Aquesta por quan augmento el ritme, la força, l'exercici em fa reduir de nou, i suposo que és per això que no evoluciono.
Dit tot això, vaig entrenant amb certa normalitat, i suposo que algun dia tindré bones notícies, faré una sessió dura i llarga i em tornaran les ganes necessàries per afrontar el dur entrenament que ens espera...
... i surto ja a fer una tirada llarga de running que no sé on he posat el frontal i se'm farà de nit.

Egipto en marzo

1 euro!!! Esto es lo que más oyes en Egipto, y es uno de sus muchos encantos: regatear, discutir, calcular, reír… todo esto se junta en el arte de comprar y vender en los bazares, cogiendo un taxi o hasta con el propio guía.
Pero es evidente que nuestro viaje fue mucho más que esto. Mi segunda visita al país de los faraones seguía el mismo programa que hace diez años: cuatro días de crucero por el Nilo y tres en el Cairo. Nuestra primera opción fue viajar con Royal Vacaciones, que ofrecía un programa interesante, buenos precios y la posibilidad de elegir la categoría tanto de la motonave como del hotel (además confirmándolos, ya que otros operadores te ofrecen sólo la posibilidad de elegir categoría). El caso es que la agencia de viajes (XLviatges) nos proponía la alternativa de hacer lo mismo pero con la visita de Abu Simbel de noche. Era realmente atractivo, aunque el barco me pareció excesivamente simple (sospecha que se cumplió al llegar). Así pues y después de confirmar hotel en el centro (Semiramis) reservábamos el viaje de Dahab travel.
Los primeros problemas llegaban ya antes de salir cuando nos comentaban que el vuelo de ida era con escala en Madrid y posteriormente, hicieron lo mismo con el de vuelta. Sea como sea el lunes empezaba nuestro viaje. A la llegada a Luxor, ya avanzada la noche primer trámite caótico, el visado, te ayudan a hacerlo pero lo que aparentemente cuesta 15 euros (eso pone en el sello), acaba teniendo un precio de 34 más 35 de propina que nos piden sin excesiva explicación en el traslado hacia la motonave (se ve que se da antes del servicio así que independientemente de si se está o no satisfecho con el mismo).
La motonave es cutre (Nile Treasure), no se puede negar, pero sobretodo porque está un pelín vieja, también es justo decir que estaba limpia y que cubrió todas nuestras necesidades, tanto la habitación (pequeña pero correcta) como la terraza y el restaurante (el desayuno era justito pero nos gustaron tanto las cenas como la comidas). Primer consejo: cuando se ven los barcos en la página web es difícil saber si están bien o no (no sabes si las fotos tienen 1 o 10 años) y una buena manera de ver la modernidad de la motonave es el tamaño de las ventanas: los más recientes las tienen más grandes, normalmente llegan al suelo de la habitación (aquí estan bien referenciadas http://www.nile-cruise-egypt.com/). También hay que intentar tener un camarote más bien alto para evitar el ruido de los motores.
La primera noche será la única que dormiremos poco, y no tanto por el clima, siempre bastante agradable, sino porque el barco zarpa a las 12.30 y en Luxor hay mucho que ver. Por cierto aquí la Dahab nos da la tercera sorpresa, aunque por desgracia prevista, nos habían asegurado que dentro del programa entraba la visita al templo de la reina Hathshepsut (o “hacer surf” según alguno de los compañeros del grupo), y resulta que no, que va aparte, con suplemento de 20 euros por persona (la entrada no llegaba a 3€) y encina tenemos que entrar todos. En ese momento conocemos a Marta y Ester que habían empezado su viaje en el Cairo y que ya estaban un poco hartas de dichos suplementos. Con ellas pasaremos buena parte del resto del viaje por el Nilo y la verdad es que fue agradable. Además me da la sensación que el tiempo es justo y al incluir esta visita perdemos tiempo para el Valle de los reyes y allí nos obligan a visitar las tres tumbas más cercanas perdiéndonos la que más me gusto hace diez años, la de Tutmosis III.
Sea como sea a media mañana empezamos el crucero, comida y cuatro horitas de navegación. Es realmente un viaje genial, en el que se combina perfectamente la cultura de las visitas a los templos con el relax en la terraza superior del barco viendo la vida de las orillas del Nilo. Cuando uno está en un hotel, si te quedas a disfrutar de él tienes el remordimiento de no estar visitando la ciudad, pero de crucero, no teníamos ninguna obligación y las decisiones eran, “me pongo en la sombra o en el sol”, “tomo una cocacola o no”.

Los vendedores en la esclusa, los templos de Edfu y Kom Ombo, el recorrido en general depara maravillas que hay que vivirlas y no contarlas. Dos días después llegamos a Aswan donde pasamos los dos últimos días de crucero. El primero de ellos lo dedicamos a Abu Simbel, y la razón por habernos decantado por Dahab y no otra compañía, ya que ofreció la posibilidad de ver el espectáculo de Luz y color. Los que salen por la mañana, a las 3 de la madrugada, pueden ver el templo iluminado por los primeros rayos de sol, cosa que tiene que ser espectacular. Nosotros salimos a media mañana y después de unas tres horas de bus (no muy pesadas), llegamos a Abu Simbel. El sol ya no ilumina la pared principal, cosa que perjudica especialmente las fotos, pero tanto el interior y el exterior como el pensar que lo han movido desde el fondo del valle para que las aguas no lo cubriesen son interés suficiente para ese pequeño handicap. Y más lo es cuando alrededor de las 7 de la tarde empezábamos a ver el espectacular montaje de luz y sonido. Sólo eso compensa los problemas que hemos tenido con el mayorista.

El pueblo nubio es un extra más en el programa (35 euros), pero la oferta es amplia (camello, paseo por el pueblo, visita de una escuela y tatuaje de hena) y la verdad es que nos lo pasamos muy bien. Está muy condicionado por el turismo, pero vale la pena.
La llegada al Cairo nos depara la enésima sorpresa, esta sí que totalmente inesperada, y muy mal gestionada por el representante del aeropuerto, ¡qué rancio Dios mío! El caso es que de todo el grupo, nosotros éramos los únicos que teníamos el hotel confirmado desde Barcelona, pero al llegar al aeropuerto todos tienen donde dormir menos nosotros. Así que todos al bus y hacia la zona de las pirámides. En el Cario hay dos grandes áreas de hoteles: en Gizeh, al lado de las pirámides y a 30 minutos del centro, o en el mismo centro, dónde nosotros queríamos y teníamos (para mi es clave para después poderse desplazar tranquilamente en taxi o para salir a tomar algo por la noche, ya que en las pirámides no hay nada y el barrio es demasiado cutre). Después de mucho discutir y de dejar al resto del grupo en sus hoteles, un miembro de Dahab nos lleva en su coche al Semiramis intercontinental, llegamos a las 2 de la madrugada, cansados, agobiados por el rato que hemos pasado, pero por fin en el hotel que queríamos, casi se nos caen las lágrimas al ver el espectacular hall o las habitaciones, y eso que lo mejor, el desayuno, todavía estaba por llegar.

Los dos días en la capital nos cunden mucho, el primero: pirámides, museo y sesión de piscina y gimnasio para relajarnos (disfruto de jacuzzi, bañera de agua fría y baños de vapor los dos días). Por la noche contratamos una visita nocturna del Cairo, que nos muestra en petit comité (nosotros tres y dos chicas más de Salamanca que empiezan su viaje) el barrio antiguo camino de Jan al Jalili, entramos en una mezquita ya cerrada, vemos una familia en el Barrio de los muertos, tomamos un té en el bar de los espejos y terminamos con una cena a orillas del Nilo (todo por 30 euros). El día siguiente, ya por nuestra cuenta y previa negociación con los taxistas, visitamos el barrio copto (pse), la Citadela i Jan al Jalili, donde se ha instalado un tal Jordi que rompe todos lo precios del mercado. Resulta que a cambio de ciertos favores a la policía, éstos te escoltan hacia su tienda donde quizás se pagará un pelín más por alguna cosa, pero no se tiene que regatear; preguntad por él a la policía que custodia el mercado. Hay que avisar, también que regateando en cualquier parada se pueden conseguir precios hasta mejores, de hecho eso es lo que tienen los mercados egipcios, pagues lo que pagues por algo, siempre encontrarás luego lo mismo más barato, pongo algunas referencias de precios (aunque no siempre llegamos a ellos).
- Escarabajo mediano (3 o 4cm): 1euro
- 5 o 10 escarabajos pequeños: 1euro
- Pashminas curradas: 20 libras (3 o 4 euros)
- Pashminas simple: entre 1 y 1,5 euros
- Camisas: 3euros (camisetas no compramos pero creo que con 1euro bastaba)
- Chilabas: de 5 a 10 euros según la calidad, hay muy diferentes
- Chilabas niños: 3 euros
- Muestras de diferentes especias: 1euro
- Piezas de madera: de 1 a 3 euros.
- Taxi: de 10 a 15 libras, por el Cairo
- Agua: 1 euro la botella grande.
En casi todo esto, la oferta inicial no baja de los 10 euros.
Otra lista interesante que podría hacer, es de las ocurrencias y frases que van diciendo, del estilo de “hasta luego lucas”, “tienes unos bonitos…. ojos” o “Barcelona es bona si la bossa sona” pero vale la pena oírlas y reírte con ellas.

Finalmente también es de utilidad (además de culturalmente muy satisfactorio) conocer algunas de las palabras básicas para relacionarte con los del país, básicamente (i escritas fonèticamente) son claves:

- Salam Aleicum=Hola

- Ma'ar Salam=Adios

- Shucran=Gracias

- Mafish mushkela=Ningún problema (algo así como el Hakuna matata)

- Habibi=Amigo, cariño

- Y si alguien va en plan romántico "Ana hacbac" quiere decir "Te quiero".

Creo que nos tocó un buen guía Mohamed que nos contó mucho de la historia tanto antigua como actual (eso es de agradecer) de los templos y de su país, aunque en algunos momentos nos sentimos agobiados con el tiempo (especialmente en las pirámides) e insistió demasiado en las ofertas extra de la agencia (está claro que es una fuente importante de ingresos, no declarados). Además aunque ya es de esperar, sigo sin estar de acuerdo que nos lleven a casas de papiro o esencias sin avisar; son interesantes, pero tendrían que anunciarlo, y no encontrarte en una de ellas sin saber muy bien porqué. En todo caso creo que tuvimos una buena relación personal y estoy contento de haberle conocido. Lo mismo puedo decir de Mustafa, que nos solucionó el tema del hotel en el Cairo aunque demostró un poco de desorganización y poca puntualidad, y sobretodo de Bac, que nos acompaño por la noche y nos enseñó interioridades de la ciudad y de su juventud, creo que realizó un buen trabajo.
En definitiva, que he repetido y lo volvería hacer (sobretodo en marzo), que la companyía de Sheila y Bea ha sido genial, que hemos conocido a gente interesante, nos hemos reído y hemos aprendido y que ha sido un viaje especial. En cuanto a elegir o no Dahab, pues no lo sé, supongo que no, depende de su respuesta a la reclamación por los problemas tenidos, aunque es cierto que como he dicho Abu Simbel de noche compensa cualquier problema, y que no sé si con un mayorísta más grande hubiese ideo mejor.

Ahora cuelgo todas las fotos, pero en breve pondré una selecció de las más interesantes, junto a las de Sheila:

http://picasaweb.google.es/pcortadas/EgipteTotesLesFotosBeaIPau#

http://picasaweb.google.es/pcortadas/AlgunesFotosDeLaSheila03#

Barcelona 1908

No és un vídeo directament relacionat amb l'esport, però m'emociona veure tantes bicis amunt i avall o la gent corrent davant del tramvia (per cert quin estrés, no m'extranya que atropellessin al Gaudí). També m'ha agradat la Plaça Lesseps, sense obres, i el tram que faig dia sí dia no amb la bici quan vaig a la feina. Què seria de la ciutat i de la nostra vida si els transport majoritaris fossin els públics, la bicicleta o anar caminant? (no parlo dels carruatges perquè hi deuria haver una de cagades al terra), m'ho pregunto i crec que serveix per reflexionar una mica, aquí els tres principals protagonistes del bloc ens desplacem regularment i en la mesura del possible en aquests mitjans de transport i deixem els vehicles motoritzats principalment pel cap de setmana.
En fi, estigueu o no d'acord, el vídeo de la ciutat al 1908 us agradarà segur.


http://www.europafilmtreasures.eu/PY/245/see-the-film-barcelona_by_tram'

Dani Macaco a Rac1, mític

Quin crack! el què fan aquests dos amb una guitarra i la veu de Dani Carbonell és genial.

Ja que no tinc temps de fer res al bloc (necessito dos o tres dies per recuperar la setmaneta de vacances), penjo aquest vídeo de Macaco a Rac1.

Deures per l'inici de temporada

Avui just estic a dues setmanes d'iniciar l'entrenament pel Challenge. La meva idea era arribar-hi amb una bona base, i especialment amb una millora substancial (cosa que no he pogut fer) de la tècnica de natació. En tot cas aquests quinze dies simplement han de servir per a evolucionar cap a les xifres dels pròxims 6 mesos: esportivament em comprometo a fer uns 4 o 5km de natació, 250 de bici i 80km de running, i a nivell físic aconseguir baixar d'una vegada als 78kg i canviar l'horari nocturn (dormir d'11 a 7 del matí).

La meva idea és seguir durant els tres primers mesos el pla d'entrenament del llibre Atletas de Hierro, però ho faré segons tres condicionants:

- Seguint només els volums setmanals que marca i algunes característiques d'entrenament, però sense parar atenció als dies que em toca cada cosa ni a exercicis massa específics.

- Condicionat a les dues grans proves que faré/m en breu, Remences i la Marató. No aniré a fer marques però sí crec que ho he de preparar més o menys concretament.

- I intentar adaptar-nos als entrenaments amb el Nico, sobretot passades les proves ciclistes d'ambdós. Ell crec que té una altra referència, però tampoc ha de ser gaire diferent.

Amb això aconseguiré un entrenament més amè. A partir del tercer mes, decidiré/m si seguim amb els volums del llibre o entrem més en detall.

Don Fink proposa tres tipus d'entrenament que van des d'acabar l'Ironman fins a fer marca, jo d'entrada em limitaré a fer els volums marcats entre acabar i fer l'entrenament intermig.

També ja tinc el calendari de sessions de fisioteràpia que hem adaptat amb la Montse a les diferents competicions durant el període.

New Balance i Zoot

Aquests seran els meus patrocinadors (jiji) de peus. Més aviat en faig i en faré publicitat gratuïta, ja que són dues marques que m’agraden. La primera, New Balance, perquè m’ha funcionat: tant per carretera com per muntanya no m’han fallat i fins ara no havia sigut gaire fidel a cap marca (sí a les ofertes), però després d’algun fracàs com les GEL Kayano, doncs torno al segur.
Compte que no dic que les Asics siguin dolentes, no ho crec pas, és més les que fan per triatló m’encanten (GEL-NOOSA TRI 25TH) i les GEL Trabuco són molt populars, però em vaig comprar les que en teoria eren millors i no m’han agradat: des de mal a la planta fins a sensació de pesades, i en definitiva una wamba que no s’adaptava a les meves característiques.
Així doncs, i quan acabi de cremar les Asics ja tinc una alternativa, i és un model que m’ha recomanat el mateix Roger Roca a través del facebook, són cares, però ara tampoc em vindrà de 50 euros més.
Són les New Balance 1063 i en el Decathlon tenen un preu de 140euros.
A més hi ha un vídeo al Youtube


Quan toqui, d’aquí a uns tres mesos ja m’ho miraré amb calma, però aquestes són les principals candidates.

Per altra banda tinc obsessió per una marca que jo crec que per temes d’importació, que només fan material de qualitat o no sé ben bé perquè és un pelet cara: ZOOT. Ja tinc el neoprè (per cert n’han tret un de molt econòmic, 200euros), si no hagués trobat les ofertes de 2XU hagués caigut un tratge i les wambes em “tenen el cor robat”. La meva obsessió era si una wamba tan preparada per triatló, ràpida de posar, per utilitzar sense mitjons, que expulsa l’aigua, molt lleugeres... aguantaria la marató d’un Ironman, però ben mirat és una obsessió estúpida perquè en una carrera tan llarga, al menys en el meu cas, no cal anar ràpid en les transicions, i per tant no calen unes ZOOT en un ironman sinó més aviat per sprint, olímpiques o màxim Halfs. En definitiva que quan m’hagi carregat les meves segones wambes, les Puma, em compraré el capritx de les següents maravelles:
ZOOT ULTRA TT 2.0 amb un PVP de 135euros que per cert aguanta distàncies llargues.

Una bona alternativa també serien les ENERGY per 110euros, però són menys polivalents i un pelet més pesades.

He de dir que en el stand de ZOOT a la fira del corredor de la marató em van tractar i informar molt bé, n'estic agraït. Per cert, també tenen video:


En fi, això serà més endavant, potser per la temporada que ve.

El resultat

Divendres em deixava enrere el Xavi i diumenge el Josep Maria...

... però estic molt content. Les sortides d'aquest cap de setmana marquen l'inici real de la temporada de bici.
El divendres fèiem la primera sortideta amb el Xavi, això sí prèvia revisió mecànica de la seva nova i flamant bici. Canviar la càmera, inflar rodes, muntar portabions i pedals... Una vegada tot preparat, anada i tornada cap a Molins i aguantant com podia els "atacs" del Xavi, em va fer treure la llengua! Al final uns 40km amb una mitja lleugerament superior als 20km/h, tot i anar xerrant a les baixades.

Gran panoràmica del Xavi

I la mateixa història es repetia diumenge. Magnífica volta pel Lluçanès amb el Josep Maria com a guia i aquesta vegada amb la companyia de la Bea. Poc més de 70km sense trànsit i per uns paratges impressionants. Ja de tornada les cames van dir prou, i sense avisar. Suposo que l'entrenament em permetrà superar aquestes mancances musculars que com dic venen de sobte, tots dos dies he començat molt còmode i he acabat al límit. Mica en mica evolucionarà l'estat físic.

Josep Maria, vull repetir la pujada d'Olost a Vic, vull la revenja!

Després, tot dinant amb la magnífica família del Josep Maria, vam comentar de buscar un dia per anar a provar Bracons, serà ideal per decidir entre la llarga o la curta de Remences. En tot cas, repetirem voltes per la comarca segur.

La Bea marcant el ritme al JM, realitat o ficció? sigui com sigui va aguantar els 72km i les prop de 3.30, molt bé!

Gràcies als dos per fotre'm canya, si ho hagués fet sol estaria encara mirant el paisatge, em va anar perfecte que em piquéssiu una mica, he fet 5 entrenaments en dos dies.

De federacions

Més enllà del tema econòmic no entenc el sentit d'haver-me de federar en cadascun dels esports que participo. Avui m'estava apuntant a Remences i hi ha un preu per federats, 26 euros, i un altre per no federats 41. Resulta que la de triatló no serveix per ciclisme, és que no anem en bici els triatletes? és que no em cobriria en cas d'accident la Fetri? evidentment la resposta a tot és sí. Aleshores perquè no em serveix? jo ho veig clar, l'afany de recolectar. Resulta que dels 41 euros, 15 no em serveixen per a absolutament res, mentre que els altres 26 són per fer la millor marxa cicloturista de Catalunya. Sembla injust no. No cal ni dir que crear-ne una de conjunta per tots els esports seria la ruina... per ells.
A part d'això, que per molt que em queixi, em tocarà apexugar, tinc un problema a l'hora d'inscriure'm i és que encara no sé si fer la curta o la llarga. La meva idea era fer la llarga perquè pensava que era més del mateix, però hi ha un parell de ports durs: el segón és molt llarg i pel primer, Bracons, no m'hi veig capaç amb el meu plat de 39 (és clar que passat el Ironman m'ho hauré de canviar). Així que pensava anar a la curta i decidir segons com estigués, però a l'hora de la inscripció ja m'ho demanen.
Si al final agafo la curta (és el més probable) el què faria és en arribar, continuar fins a Banyoles (per Santa Pau) i tornar, surten 80 km més que em van molt bé per a l'entrenament i en canvi són plans. Qui no vingui a Remences però vulgui fer aquest segon tram (amb bici de carretera) m'hi podríeu acompanyar.

Mini Ultraman

A falta d'un mes per l'inici de l'entrenament he fet el meu mini ultraman. Si el Josef Ajram feia una triatló de no sé quants km en tres dies, jo he fet un 1% del què va fer i també en tres dies, de fet parlant d'ell o del Robert Mayoral, en aquests tres dies no he arribat ni al que fan ells amb un de sol (algun dia parlaré d'aquest tema, quines xifres!).
El cas és que ho necessitava, volia fotre-li una mica de canya al cos per veure si ho aguantava i crec que la nota mitja ha estat de 7.
Adductor: 5, segueix molestant, tant durant l'exercici com en el dia a dia, en particular pel matí quan un fa el típic gest d'estirar-se al despertar em fot unes clavades... Sigui com sigui ho considero aprovat ja que em fa menys mal que quan estava parat del tot, i sobretot perquè ahir nedant vaig superar la prova. Les molèsties són a ritmes baixos a la part inferior i a alts a la zona de la ingle, en tot cas em vaig posant gel cada dia.
Estat físic: 6, com he dit estic molt lluny de les meves marques, però també he evolucionat molt en tot just dues setmanes, ja he aconseguit sentir-me satisfet amb la sessió i haver anat parlant, abans era o una cosa o l'altre. En tot cas arribaré bé a la porta dels 6 mesos de training pel Challenge.
Estat moral: 7, he de confessar que no les tenia totes, especialment amb la natació. Quan fa dos mesos em posava a l'aigua per fer un quart d'hora de prova, als 100 metros l'adductor dèia prou, de fet segueixo pensant que tots els problemes venen del curset de natació que estic segur que a llarg termini serà útil però a curt em van maxarcar els exercicis extranys i forçats em van maxarcar. El cas és que després de la mitja del diumenge i la sessió doble d'spinning del dilluns estava content, però pensava "i els 4km de natació, els podré aguantar?" Així doncs cap al DIR a fer-ne 1.000 i sembla que sí, que aguantaré. Sense tenir unes sensacions còmodes sí vaig poder completar la distància amb prou dignitat i forma i sobretot sense mal! A més després em vaig permetre 8km a la cinta.
Després de tot plegat avui me'l prenc de descans i us passo el calendari del cap de setmana per si algú s'anima:
- Divendres a primera hora de la tarda. Sortida amb bici de carretera (amb el Xavi i la seva Argon)
- Dissabte a primera de la tarda. Tirada mitja de running (amb la Bea, de moment)
- Diumenge al matí. Sortida de carretera per la zona de Vic (amb el Josep Maria, la Bea i si s'ho pot muntar el Nico).

Mitja del Pla de l’Estany

Satisfet, millor dit força satisfet, ja que fa un parell de setmanes estava molt negatiu, fins i tot preocupat per la meva salut que més enllà de les molèsties no em permetia trobar-me a gust en ritmes que fa poc eren de pixarrí per a mi.
La marca (1.42.03) està lluny del meu millor temps i del que crec que ha de ser el meu potencial, les sensacions no van ser sobrades, però ni tan sols estic en temporada, quan vaig voler apretar el ritme ho vaig poder fer amb tranquil·litat i sobretot tant la Bea, com el Xavi van fer una molt bona mitja, i aquesta vegada ells eren els protagonistes, jo només un acompanyant amb dorsal.
L’objectiu a la sortida amb el Xavi i el Dani era rodar a 5 i fins i tot si calia a 5.10, però com passa en aquest tipus de curses vam sortir un pelet més ràpid. A diferència d’altres de seguida estem rodant amb certa tranquil·litat (sempre hi ha però el típic freak, que accelera, es frena, accelera, es frena, accelera...). La volta a l’Estany per la carretera és preciosa, recordant la triatló B i gaudint d’un dia una mica encapotat però ideal per a córrer. Poc després de la volta i ja entrant cap a l’interior de Banyoles per fer la volta cap a Porqueres la frase del Dani va ser “no havíeu dit d’anar a 5.10?” i es va deixar anar una mica. El Xavi i jo continuem, el freno una mica, malgrat que ens deixem caure en la baixada. Passada una zona industrial arribem al 9 on comencen els tobogans amb tendència a pujar i que ens portaran de nou cap a Banyoles passant per uns paratges magnífics (“com m’agrada aquesta zona, jo de gran, i quan sigui ric vull tenir una casa per aquí”). I arriba el punt freak de la Mitja, primer l’speaker del km 12 amb frases com “No passeu tants junts pel pont que caurà!” “Per aquí ja passaven els romans fent una mitja marató” o fent calcular el logaritme neperià de 3 a la Bea per veure si anava bé, i després un holandès freak que se’m va enganxar a dos mil·límetres i va córrer uns dos km fins que vam aconseguir deixar-lo (NO DRAFT!!!!!). El Xavi va bé, molt sobrat de pulsacions, jo vaig correcte però mantenint el ritme per sota de 5, els càlculs ja surten i baixarem de 1.45, així que per part meva a gaudir, li proposo al Xavi però que si ell vol tirar una mica més ara, a falta de 5km és el moment, però espera els dos darrers (jo ja veuré).

Tornem a estar rodant al voltant de l’Estany (com m’agrada això, ho havia dit ja?), els dos còmodes i recuperant posicions, queden tres i veig al Xavi bé, canvio el ritme sense comentar-li, ara ja rodem entre 3.30 i 3.45 i em trobo millor, no n’estava segur però sí tinc forces. Al final fem alguna acceleració per anar cremant els objectius del Xavi (“vull acabar davant d’aquest!” “Ok el passem”, “Ara davant d’aquest” “Ok (ai ai el meu adductor que me’l carregaré,jiji)”).

Al final 42 minuts passats de l’hora arribem i cap al bocata, em quedo sense massatge ja que només hi havia un parell de camilles, i esperem a la sortida amb la Luchy (la nostra gran fotògrafa). El Dani ja ha arribat consolidant una marca al voltant de 1.46, poc després i per sota dels 50 la Natàlia, que no havia vist abans però que havia fet els primers dos km amb la Bea, la qual arriba amb 1.54.40, havent passat pels 10km amb 52.56 (millor marca d’aquesta distància), i just marcant la meitat de les participants, quina evolució!. El germà de la Caro, l’Albert, ha arribat una estona abans de nosaltres amb 1.33.

Per cert un 10 pel Club Natació Banyoles, voluntaris i tots els organitzadors en general, es nota que no paren de fer activitats al llac i al seu voltant, quina gran Mitja, si teniu la oportunitat feu-la, no és senzilla, no és ideal per fer marca però val la pena.
Unes darreres paraules pels que feien la marató, hi tenia tants amics que passo de dir els noms un per un, a tots, felicitats m’esteu posant molta pressió i està clar que ja no puc viure del passat, algun any m’hi he de dedicar al 100% i baixar la meva marca. Dir-vos que només arribar a casa vaig buscar-vos un per un en la classificació, com m’agrada que la gent faci esport!
Més fotos

Mitja Pla de l'Estany

Vídeos

I el de la sortida http://www.youtube.com/watch?v=mFGAg340Wys

Dades tècniques:
Temps final: 1’42’03’’
Mitja 4.47
Max 3.24
Primers 5km Entre 4.43 i 4.52 (24.05)
Segons 5km Entre 4.37 i 5.23 (48.35) El 5.23 en el km 10.
Tercers 5km Entre 4.43 i 5.07 (1.13.13)
Darrers 6km Entre 4.21 i 4.45 (1.40.58)
Darrers 285metres 1.11 (1.42.02)
No portava pulsòmetre perquè el de Garmin em molesta una mica.

Resum febrer - Nic

El mes de febrer ha estat força entretingut. Tal i com toca, força bici i menys de les altres coses, però ja m'estic posant una mica boig per començar a nedar i córrer més en serio. Bé, sigui com sigui us poso les xifres aquí sota:

- Porcs senglars: 35 (molts més cap a finals de mes)
- Llebres: 57 (d'aquestes n'hi ha un cabàs per la zona sud de Collserola)
- Guineus: 1 (la primera d'aquesta temporada, a primera hora del matí)
- Escurçós: 1/2 (vaig veure un tallat per la meitat enmig del camí)
- Gossos: 97 (sí, sempre els mateixos, xò també compten, no?)
- Gossos assassins de ciclistes nocturns: 1 (fill de p...)
- Corredors nocturns MALEDUCATS que no saluden: 1 parella

En fi, el gos assassí me'l vaig treure de sobre bordant més fort que ell... si algun humà em va veure, aquest sí que es deuria acollonir de com bordava jo! I la parella maleducada... doncs és una pena. Vaig tenir la mala sort de punxar la roda a la trialera que baixa dels bombers a les Aigües, però vaig pensar que aguantava fins a casa. Quan estava baixant la baixada del Sant Gregori ja vaig veure que ni de conya arribava, així que munta el txiringuito i a fer bricolatge! Us podeu imaginar que van passar a un metre de mi dos tios corrents pujant amb un frontal i, en dir jo un alegre "HOLA!", ni em van contestar? Van seguir cap amunt, així que em vaig tombar cap a ells i vaig repetir l'"hola" (aquest amb una impertinència ben marcada), i aleshores ja van contestar. La meva teoria és que són gent "superguai" que es pensa que corrents estan per sobre de la gent que va en bici, i si ells tb van en bici, segur que porten tubeless i pensen que hom fa el ridícul canviant la càmera de la roda. Terrible!

En fi, no us preocupeu que jo seguiré dient "HOLA!" amb el to alegre a TOTHOM que em trobi per la muntanya, i sobretot si és de nit, per assegurar que la persona no té dificultats de cap mena.

Bé doncs, ara que ja m'he desfogat i he dit quatre tonteries, us poso els números "esportius" i no de fauna del mes de febrer que tot just ha acabat:

Natació: 4000 m // 2 hores
Bici: 707 km // 36:32 hores
Córrer: 34 km // 3:01 hores
Entrenament de muntanya: 3 h

L'acumulat total ençà l'inici de la temporada el dia 1 de novembre és:

Natació: 16000 m // 9 hores
Bici: 2241 km // 115:27 hores
Córrer: 79 km // 7:09 hores
Entrenament de muntanya: 18 h

El calendari ha anat com segueix:



I la grafiquilla del tema acumulat, que ja comença a ser un galimaties important pq no es veuen les polsacions de cada sessió:



Potser mencionar que ara deixaré de fer 3 dies anar/tornar a/de la feina i faré només dos. A canvi passo a fer dues sessions d'spinning seguides, ja que necessito agafar una mica de força explosiva a les cames. El trajecte de la feina està de conya i podria pujar la intensitat, però clar, quan faig lo de la feina deixo passar només entre 10 i 11 hores des de la sessió anterior, em passo el dia currant, i torno a pillar la bici. Amb aquest poc temps de recuperació si li foto canya encara prendré mal, així que faig només spinning al capvespre i apreto estant ja més recuperat del dia abans.

Ah, i ahir, que ja no compta pel mes de febrer, vaig fer de llebre durant un tram al meu cunyat Àlex a la Marató de Barcelona; vaia crack està fet! Les seves maratons no són de 42,195km, sinó que són de sortir del curro divendres i anar a patejar-se l'IKEA per comprar UNA TONA de mobles de cuina + patejar-se dissabte el MediaMarkt buscant una campana extractora (rebaixant fatiga després amb gel abans de dormir) + la marató en si. Visca els teus ous, txaval!!

Us poso la foto del cap de cursa al km 11 de la Marató. Aquests tb són uns cracks, però d'una altra galàxia!





PD: Segurament en un mes o així em posaré tubeless a la BTT, però tampoc patiu, SEMPRE m'aturaré al costat d'algú que estigui arreglant una roda tal i com he fet fins ara.