Botes de futbol

Després d’uns anys sense haver de comprar botes (doncs en fa 4 vaig comprar-ne 3 parells de les Futbol Total II de la Nike com no, d’oferta a 30€ cada un al Decathlon), aquesta temporada ha tocat passar per caixa. A mi em van be les que tenen molts tacs i llargs, però ara les fan amb aquells tacs amples tant ortopèdics especials per la gespa artificial. Ja les he provat, però les trobo molt inestables pels meus turmells. També les de multi tacs petits, però amb aquestes em falta tracció... En fi, que vaig haver d’anar a la recerca de les que em van be a mi, tasca difícil. Evidentment, directa a la botiga Nike de les Rambles, on trobo les Tiempo Pro de tota la vida, que ja havia tingut feia anys. I a més per 70€ segons deia a la caixa. Li demano al dependent, que mentre me les emprovo m’explica les seves excel·lències: que si pell de cangur per tenir un millor tacte, que si sola de carbono que la fan molt resistent. I jo que me les quedo. I ell que em diu que, és clar, són cares però de qualitat... Cares? Home 70€ no és cap regal, però no m’esperava un preu inferior. Ah no!!, les de 70 eren el model inferior, de les 3 versions que hi ha... Ja podeu endevinar que les que vaig escollir era el model car..., per “només” 140€!!!! També imaginareu la burla que hi va haver al vestidor el dissabte... Un detall més: després de 4 partits i uns quants entrenaments, per fi m’han deixat de fer mal els turmells. Ja patia perquè es repetís el cas de les Asics...
Xavi

Grapasport by Guillem Ballvé

Us explico una petita història.
Quan un té un accident, i més si aquest és que se’t clavin unes grapes al dit intentant carregar-les, el què fa és cridar, plorar o si més no desenganxar-se-les, però quan això passa i els dos implicats tenen vena artística, l’accident es converteix en “GrapaSport en mi dedo”.
Així doncs, els nostres dos protagonistes, en Guillem Ballvé, que era qui havia rebut la punxada i en Luis Tinoco, van decidir mantenir la calma davant la tragèdia i buscar-ne un costat positiu o si més no artístic, i ho van aconseguir.

I finalment l’autoretrat del Willy, que també és un crack amb els coctails i que juntament amb l’Emma durant més de 10 anys sempre (sense cap excepció) m’han tractat de puta mare al Margarita Blue.

Va de blocs

No us vull enganyar, m’agrada veure que Ironpanic està creixent, m’agrada que la gent em segueixi, i sobretot que comenti. És espectacular, també, el canvi que hi ha hagut abans i després de l’Ironman, Si al gener del 2009 tenia 314 entrades noves, és a dir unes 10 persones diferents entraven al bloc al menys una vegada cada dia, vaig acabar l’any amb més de 700, i aquest gener anem pel camí. Sé que una de les raons és la importància de la xarxa, i per tant agraeixo als bloggers que han incorporat l’enllaç d’Ironpanic en el seu concorregut bloc, i no vull ser menys. És per això que he actualitzat la llista amb dos o tres de nous.
http://trixavi.blogspot.com/ Vaig descobrir el bloc d'en Xavi Garcia perquè ell s’havia fet seguidor del meu, l’he anat llegint de tant en tant i la veritat és que aviat això de TRIATHLETE BEGINNER quedarà obsolet. Per cert, ideal per practicar anglès.
També veig que rebo entrades de www.trotamillas-fernando.blogspot.com/, pel què he vist el Fernando ha fet alguna triatló, però el que més m’atrau del bloc són les curses de muntanya de llarga distància. Després de Cavalls del vent, vaig pensar que quan se’m passés la febre triatlètica em dedicaria a aquest tipus de curses/marxes, així que no anirà malament tenir referències. Fa un temps que no actualitza, però espero que ens ofereixi noves entrades aviat.
En fi, gràcies a tots dos per tenir-me present en les vostres xarxes.
I parlant de marxes, si a Catalunya hi ha un referent en llarga distància, aquest és París Canals, aviat penjaré un post que té sobre nutrició, però ja d’entrada us en deixo l’enllaç http://ultraparis.blogspot.com/

I com no tenia cap foto per il·lustrar el post i havent penjat més de quinze imatges d'esportistes sexys, no podia deixar de penjar la top de les top, o sigui la Bea. Sé que per això em caurà una bronca, però no ho he pogut evitar...

Geonaute X'snipe 300

La Bea m'ha regalat aquesta càmera de vídeo, és senzilla, però espero treure-li suc amb la BTT o esquiant. El preu és de 90 euros i hi ha alternatives semblants de la marca Oregon. Les característiques són les següents:

Distintos sistemas de fijación (casco, soporte bicicleta). Estanco a 3 m.
Filma directamente en tarjeta SD (no incluida, 2 GB máx.).
30 imágenes/segundo, VGA.

Ja us diré el què, de moment a la web de Decathlon en surt un vídeo http://www.decathlon.es/ES/x-snipe-300-26633391/

En quant als entrenaments dues sortides interessants aquest cap de setmana: divendres nocturna amb el Xavi, el Jaume i el Coke on vam aprofitar el pla per xerrar tant com vam poder i alguna pujada per fotre-li més canyeta, recorregut interessant que caldrà repetir.

Diumenge, i després d'un dia obligat de descans, una mica de canya amb l'Albert, qui sinó, per entrar a aquesta setmana que serà decisiva per Granollers. Ens van sortir 23km en 1.45 i la veritat és que les sensacions no van ser bones, especialment a partir del 12 o 13.

Ara o mai per la Marató de Barcelona

Permeteu-me uns consells després de la meva dilatada experiència en maratons, o sigui dues. (Els amants d’anar al gra i els que us fa pal llegir, aneu directament a “Ara queden...”)
Ahir parlava amb un amic del Xavi (ara que penso no ens vas presentar) i m’explicava que no té cap ganes de patir a la marató com ho va fer l’any passat, i és que no ens enganyem, quan un no ha arribat ben preparat a la cita, amb quilòmetres de menys, els 42 es fan molt llargs i es viuen experiències inoblidables. Ell es posava de marge les dues mitjes (Granollers i Barcelona) per a fer el veritable test i decidir. Tot plegat em va fer pensar en l’entrada pel bloc, i en alguns de vosaltres que esteu pel camí.
Tots els plans d’entrenament, ja siguin personalitzats, dels llibres o per internet, tenen en compte que el corredor serà regular, i que seguirà disciplinadament les indicacions marcades. Desgraciadament el 70% no són així, i qui més qui menys té etapes anàrquiques o d’abandonament. Pel 30% restant el què diré ara no us servirà, però per tots aquells que tingueu la sensació que no esteu acabant de complir, o fins i tot per aquells que sí heu anat fent però falta un pelet de qualitat us proposo el següent:
Ara queden dues o tres setmanes per Granollers i Barcelona respectivament, i tres o quatre per la Marató. Val la pena trencar aquest període en dos cicles i fer el què seria un entrenament de mínims.
Cal, abans que res inscriure-us ja a la Mitja de Barcelona (la de Granollers està tancada), i recomano fer-ho també a la de Barcelona (en poc més d’una setmana puja de 55 a 65 euros).
A partir d’aquest cap de setmana us heu de plantejar com a únic objectiu fer una Mitja, això suposa un entrenament en què la intensitat preval sobre el volum, o traduït, en què és millor anar a fer 7, 8 o 10km a bon ritme que no 15 trotant. Cal que us esforceu en ser ràpids, en trencar les barreres aeròbiques del vostre cos i a patir una mica. No seran les condicions exactes de la marató, però sense aquests entrenaments de qualitat i patiment us serà molt complicat arribar frescos al km 30. Tot plegat no treu que feu alguna tirada al voltant de 18, 20 quilòmetres aquest cap de setmana i el següent. Per tant:
Tres sortides de 7 a 11km ràpides en les quals al menys en una o dues feu séries de 2 o 3km a ritmes exigents (95%), més una tirada llarga.
Després de la mitja, en què us heu d’exigir per a realment tenir una bona referència de cara a la Marató (hauríeu de posar-vos com a objectiu fer el doble més 15 o 20minuts), s’acaba l’etapa exigent i haureu de canviar totalment el xip, l’important serà el volum i és per tant l’època en què heu de fer una o dues tirades de 30km o 3 hores. L’objectiu serà arribar a fer com a mínim entre 50 i 55km, i a poder ser com a molt amb tres tirades 10+15+30, o si voleu seguir fent una mica de qualitat 10+10+30 i fer un dia de 5 o 7km al 95%.
Per mi aquesta és una bona tàctica i a més un entrenament que serà canviant, que el podreu dividir en dos i per tant que no es farà gens monòton, a més crec que el més dur seran les pròximes dues setmanes, ja que si les feu bé, les tirades llargues a un ritme més còmode no us seran gens complicades.
Això sí, és ara o mai, així que cal posar-s’hi ja.

Dissabte pedalada solidària Haití

Sembla interessant, algú m'hi acompanya? Parlen de 17km jo proposo fer-los i després seguir una miqueta amb la BTT. La setmana passada ens ho vam passar força bé entre el fang i si a sobre li donem un caire solidari, benvingut sigui.

Pel què he vist són recursos per Intermón Oxfam, es pot fer l'aportació al número de compte de La Caixa (2100 1005 01 0200 145498 ) o en una urna que muntarà Intermón a la mateixa sortida. Jo hi faré la meva i cap a la carretera de les aigües.

Més informació a Triatreves i a Probike

Mar i Multa 2010

Com va dir el Robert, aquest 2010, la meva edició de la Mar i Murtra s’ha anomenat Mar i Multa, ja que així va acabar la jornada.
No entraré en detalls en quant a les especificitats de la cursa ja que són semblants a les del 2008 tot i que amb més fang, simplement explicaré les particularitats del dia, en què, malgrat absències destacades com el Xavi o el Dani, ens vam trobar fins a quatre UOCs i altres amics vinguts o trobats com el Joan, el Robert, la Cristina o el César.
També dir que finalment veient el dia plujós que feia i que les NB de trail em van aguantar bé les séries de l’Albert, vaig optar per sacrificar amortiguació en la part asfaltada, cosa que vaig notar al principi, per estabilitat en les pujades i baixades, crec que vaig fer bé.

En la part plana vaig seguir el Garmin per a mantenir un ritme al voltant de 4.15, i quan van començar les ondulacions el vaig tapar i ja no el vaig tornar a mirar fins el 15 per a fer càlculs de com havia de baixar. He d’admetre que conèixer el circuit és clau, ja que les pujades (més empinades del què recordava) són curtes, i per tant era molt conscient que havia de forçar uns instants perquè de seguida baixava de nou.
Malgrat semblar prepotent vaig admetre que la distància no em feia por i que si em trobava bé aniria fort, he après a acceptar els elogis encara que em semblin exagerats perquè és important ser positiu i creure en un mateix. Tot i no tenir la pressió d’una mitja, volia estar preparat per si em trobava bé, això volia dir sortir força davant i córrer força durant els primers 6 o 7km, ho vaig fer i estic content amb el resultat final (reduint en més de 6 minuts el realitzat al 2010, i amb sensacions que ara puc rodar a ritmes que abans em semblaven difícils).
Poso les dades:
Pau Cortadas Guasch
Posició: 93 (941 arribats)

Temps total: 1:24:32

Primer classificat: 1:09:54

Parcials: km 0-4 (4.14) / km 4-8 (4.19) / km 8-12 (4.27) / km 12-16 (4.34) / km 16-20 (3.54)
Adjunto perfil i ritme
He posat les dues voltes de pujada i part de baixada (del km 12 al 18), on vaig poder mantenir bona part de l'ascenció per sota els 5min/km.

I ja que alguns em demaneu dades, us passo les series del divendres, perquè si realment puc anar més ràpid és gràcies a entrenaments com aquest:

I l'anècdota final és que entrant a Barcelona em va caure una multa, una mica exigent (diria jo), però que per sort, no em va "sentar" molt malament, suposo que és perquè el dia abans havia estat anant amunt i avall per la ciutat amb la moto i amb presses i fent força infraccions, així que vaig considerar que era just. Però el millor és quan el meu cunyat li diu "però és que veníem d'una competició..." i jo de seguida especifico: "de córrer eh!" ja que la cara que havia fet el poli era de "estàveu fent competicions amb el cotxe!!!!?!!!!". En fi, que tal com està de cara la vida, 30 euros és mig dipòsit de cotxe o poc més que una entrada a discoteca, així que toca pringar i pagar. Puteja, però és el què hi ha.

L'edat de Crist

Just avui he arribat als 33 anys, i demà faran 3 anys del naixement d'Ironpanic. En un bloc de triatló, el tres és un número sagrat, es preveu un any de grans novetats.

Canya, canya i cursa

La Mitja de Granollers queda més a prop del què tenia previst i vull fer un minicicle exigent fins aleshores. Aquesta vegada no serà només a base de fer quilòmetres sinó que vull que siguin de qualitat... Osti quina mandra em fa avui escriure, us poso xifres i ja està...
Dimecres, vam anar fins al Cervantes a fer pujades, en total 8, més llargues del què volia el Xavi i més curtes del què volia jo. Al voltant de 40 segons rodant a 3.35 i amb inclinació. Bon entrenament.
Avui al migdia, si al final quedo amb l’Albert, i qui s’apunti, toca un entrenament d’aquells que t’has d’endur la xuleta.

CANVIS DE RITME
4km rodar comode
3km a ritme 4´
2km suaus 4´30"
2km a ritme 3´50´´
1km suaus 4´30"
1km a ritme 3´40" o 3´45"
i els 2km ultims suaus per recuperar
Total 15km
15 min estiraments

I diumenge la Mar i Murtra, que tinc moltes ganes de córrer.

Quines faig servir per la Mar i Murtra?

La persona que em va portar a Blanes al 2008, el Dani Martí, em deia que ell fa moltes de les curses de muntanya amb calçat d'asfalt, que el què guanya en pes li compensa la falta de tracció. És per això que tenia previst anar amb les Puma, però crec que estan al límit, en les darreres sortides, mitja de l'Espirall inclosa, he notat certes molèsties a la planta del peu, així que ara no n'estic segur. Són molt ràpides i podria jubilar-les "a lo grande", per altra banda l'alternativa són les NB 1063, però fa temps que no les utilitzo i em van cascar alguna ungla que vull acabar de recuperar abans de tornar-les a fer servir, finalment tinc les NB de trail, amb les que perdria agilitat però guanyaria seguretat.

En fi, més que Mar i Murtra seria Mar i Dubtes. Em queden dos dies d'entrenament, avui amb les 1063 i demà amb les de trail i després veuré.

Calimero

Li vaig prometre al Raül que li dedicaria una entrada i aquesta no pot ser cap altra que la de les queixes que tenim tots els esportistes, uns més que altres.Ens intenta colar les seves misèries (paraula que utilitza repetidament) en moltes ocasions, tant en la vida quotidiana com especialment l’esportista, i de tant que ho fa acaba sent còmic i tot. A priori és incapaç de rodar a 4 minuts el quilòmetre però després el tens enganxat com una lapa, quan el vaig passar amb la bici a Banyoles em va dir que no es posava a roda i 5 minuts després em feia un relleu, i en l’únic que no caldria que es queixés és en la natació, on és bo, però de fet amb el cap sota l’aigua poc podria dir.
Sentint aquestes històries i a poc de conèixer-lo, una noia que deixaré en l’anonimat, va dir, però si és el Calimero.

Jo, que dec haver tingut una infància molt trista, no sabia qui era, però la descripció del seu caràcter em va fer veure que li anava com anell al dit. Però no només això, sinó que ben mirat també hi ha una similitud física.

Clavadets no? Amb aquets “ojazos” que tenen els dos.

Jo us recomano que vingueu a fer esport algun dia amb ell ja que els problemes habituals tipus mal al genoll, en el meu cas els adductors, possibles molèsties en la planta del peu o simplement el estar al límit, no serà mai equivalent als problemes del nostre amic Calimero. I això a un li puja la moral, perquè això sí que ho té, la seva capacitat per “felicitar a tothom” ajuda a que un es senti feliç, content de poder rodar a 4 minuts el quilòmetre, de córrer “amb una lleu inclinació endavant com diuen els llibres”, de “malgrat portar els genolls massa oberts en bici, vaig molt ràpid”... I quan acabi la sessió dirà la seva darrera frase “a mi per anar a aquest ritme, no em tornis a avisar, que jo no ho aguanto”.

I perquè vegi que aquesta entrada és amb tot el carinyo del món, dir que ha estat una sort conèixer al trio meravelles, perquè l’Albert no falla mai si es tracta d’anar en bici, perquè el Carles té sempre un sí si és per anar a córrer i perquè el Calimero diu que no repetirà però s’apunta a totes, i que ell, les seves misèries, una Cervélo que t’hi cagues i un Orca 3.8, tenen un objectiu pel 2011.

Temporada 2009

Ha estat tant llarga aquesta temporada que no trobava el moment de fer-ne el resum, en tot cas ha estat un any irrepetible, on, si no ho he comptat malament, he dedicat una mitjana de quasi una hora i vint minuts al dia a fer esport (bici, natació o córrer). No acabo de veure si això és bo o dolent, però en tot cas han estat hores en bona part compartides amb amics, coneguts, estimats i estimades. Aquí van les tres disciplines per separat.
Run 10402 minuts 1967km 5’17 min/km
Una temporada molt regular, finalment no he arribat als 2000km però he estat constant al llarg dels 12 mesos. El ritme mitjà és de 5 minuts 17 segons, tot i que aquest any estic fent més km de qualitat, n’estic content ja que en les sessions de muntanya o al principi, que estava tocat, era molt baix, en tot cas aquest és un dels aspectes a millorar. Em fa ràbia no haver arribat als 2000, resulta que quan he tret els gràfics he vist un parell de tirades de més de 30km que no em quadraven, quan he anat a mirar les dades d’origen he vist l’errada: dues vegades havia posat els minuts on els km i al viceversa. El cas és que si només hagués passat una vegada igualment m’hagués quadrat, però dues... Per contra he fet molta més bici de la que poso, ja que per ciutat hi vaig molt sovint i generalment no ho compto, i sigui com sigui el que està clar és que hi he dedicat moltes hores.
Bici 230,25 hores 5620km ritme 24,4km/h
Primer per la lesió i després per necessitats biològiques, la bici sí que s’ha concentrat en complir de bon grat amb els 6 mesos que em tocaven. Cal destacar del gràfic que com parlàvem l’altre dia amb l’Albert, no vaig fer en cap moment una tirada de 180km, així que descobria la distància en l’Ironman, per contra sí vaig fer-ne alguna de més de 6 hores. El ritme ha estat de quasi 25km/h, crec que prou bo, tenint en compte que hi ha BTT i alguna bici de ciutat comptabilitzada. Aquest any vull començar aviat amb la bici, tirant una mica de BTT, ara que fa massa fred per agafar la de carretera.Natació 4140 minuts 4633 piscines de 50metres (231650 metres) 1’08minuts piscina
Doncs encara és més evident que la natació me l’he pres més com un entrenament que com un hobby, i la prova és que quan no n’he tingut necessitat, no hi he anat. El cert, però, és que m’ho he passat bé nedant, i espero millorar aquest any. Aviat començaré amb una sessió setmanal.

Wambes per córrer

Què passa quan vas a comprar wambes i l’elecció va en funció del color? Doncs sí, la cagues...
Per córrer vaig comprar-me al Viladomat d’Andorra, farà any i mig, unes Nike (com no. Sóc “pijo”, què hi farem!!!), Nike Zoom Vomero2. Blanques amb el logo vermell. Ja veieu que les especificacions tècniques que valoro són les que omplen la meva part femenina. En fi... Però el cert és que la vaig encertar, perquè m’han anat de conya.
Les pobres estan ja bastant gastadetes, o sigui que hi torno amb la intenció de repetir. Ja se sap, el que funciona millor no canviar-ho. Però és clar, les Zoom Vomero2 ara ja es diuen Zoom Vomero3, i el color crec que era taronja amb la marca en blau... Segurament els colors eren diferents, però jo els trobava així d’horribles. Un altre cop la meva part de nena!!! Total que al dependent li faig la gran pregunta: i alguna en blanc amb detalls en vermell. (Buff, no se ni com m’atreveixo a escriure-ho...). Però el pitjor és la resposta magistral: aquestes Asics “crec” que les van votar com a millor wambes de running de no se quin any. Aquestes paraules màgiques unides al preu (segurament les més cares) van fer l’efecte desitjat, per ell.
Com a contrapartida, després sóc dels que em llegeixo totes les etiquetes i prospectes que porta la medicina, l’aparell o les wambes... Asics: Alma Sana In Corpore Sano hi deia el paperet de dintre la caixa. I deuen estar molt bé, però a mi no m’han funcionat correctament. Des del primer dia he notat molèsties als genolls. Els hi he donat un marge de confiança d’unes 10 sessions, però ja he decidit que intentaré trobar les Zoom Vomero3 en blanc i vermell (que a sobre les vaig veure a Intemperie després d’haver-me comprat les Asics...).

Les wambes en qüestió són les Asics Gel Nimbus, en blanc amb el logo vermell, és clar. Molt xules, també haig de dir. Que facin més coses només hi ha les Gel Kayano, però el tema era un altre: jo necessito unes wambes que s’adaptin a la meva trepitjada pronadora.Moraleja: quan vagis a comprar wambes per córrer, ves a una botiga on el dependent et posi a sobre una plataforma amb vidre per veure la trepitjada, i t’assessori tècnicament. Ah!! I, sobretot, procura deixar a la teva part femenina a casa...

Xavi

Esportistes TOP5

A mida que em vaig mirant les fotos que he anat penjant, tant en l'avanç com en les posicions de 10 a 5, penso que alguna d'elles podria estar en aquest TOP5, però és que la veritat no sé pas quina treure. Així doncs, com a regal de reis us deixo les que per mi són les esportistes més sexys (per no dir les que estan més bones, que queda una mica basto). A mode de reflexió una cosa que suposo que us passarà a molts, i és que com passa als músics amb una tia que toqui la guitarra, o a un motorista amb una noia amb un motor de 500cc cúbics sota les cames..., a mi una tia, pel sol fet de fer esport, ja ha guanyat molts punts, si això li sumes que a més estan bones, doncs estem davant d'autèntiques...

Ana Ivanovic: No estan per ordre, però he hagut de posar a l'Ana Ivanovic la primera ja que em sembla una autèntica TOP, no em vull imaginar un partit contra la Sharapova, me'n vaig directe al youtube a buscar-ho.

Leryn Franco: Ja ha sortit el seu nom, i és que probablement és una de les que es guanya millor la vida fent de model, és només una suposició feta a partir de les quantitats de fotos que he trobat com a tal i de una lògica aplastant veient lo bona que està. Algunes de les esportistes que he penjat tenen fotos millors i d'altres pitjors, però en aquest cas el 90% són perfectes. Per cert, llençadora de javelina.

Allison Stokke: Probablement de totes les que he penjat la menys "pivón" és aquesta, però la primera foto està en milions de pàgines webs, no sé si va guanyar o no aquell dia, però el que tinc clar és que es va fer famosa, i amb raó. Sigui com sigui la base és boníssima i és un clar exemple de la reflexió que feia al principi. I aquí no hi ha gens de photoshop.

Amanda Beard: Deia, "pel sol fet de ser esportistes ja han guanyat molts punts"... hi entre un aspecte de feeling, m'agraden les noies que fan esport, és una filosofia de vida que m'atrau, però clar, també hi ha un tema físic i és que amb exercici creen unes figures quasi perfectes. Està clar que no sóc l'únic que ho pensa, sinó la nedadora Amanda Beard no hagués sortit al Playboy. poseu el seu nom al google i xafardegeu una mica a imatges.

Ana Paula Mancino: I aquí arriba l’excentricitat. Un dels criteris que feia servir és que més o menys destaquessin una mica en el seu esport, i més per estar en aquesta llista de les 5 millors, però en el cas de la Ana Paula Mancino, no puc dir que sigui així, de fet només sé que és jugadora de volei perquè ho he vist escrit i alguna foto he trobat que es tapava amb una pilota, però he estat incapaç de trobar-ne alguna fent esport. Malgrat tot això, no he pogut evitar incloure-la: primer perquè sempre dic que m'agraden les rosses i aquí no n'hi havia cap, segona perquè cobreix un estil de ties una mica "kelis" que són una de les meves debilitats (suposo que per compensar el glamour de la Bea, jiji) i tercera perquè hi ha cada foto per internet... Però com que admeto que pot ser una aposta molt personal, us "regalo" un nom més per cobrir el sindicat de jugadores de volei, en aquest cas, la Francesca Piccinini sí ha jugat amb Itàlia en dos jocs olímpics.

Futbol

Què dur és el futbol!!! Tots els diumenges em llevo baldat del partit de dissabte. Suposo que a la duresa d’aquest esport (en el que obligues al cos a estiraments i contactes) s’hi ha d’afegir l’edat..., i és que ja no som uns “xavalillus”... Com vaig comentar en la meva presentació encara em dedico al futbol en l’equip del meu poble, els Veterans de Cabrils. Si visiteu la nostra web veureu que malament hem començat la temporada: http://www.veteranscabrils.com/ El futbol exigeix setmanalment un entrenament el dimecres, que amb l’excusa de que ja estic en forma acostumo a saltar-me’l, i el partit del cap de setmana (de setembre a juny).
Per altra banda resulta la vàlvula d’escapament per on deixes sortir l’estrés acumulat durant tota la setmana, i on pots seguir trobant-te amb els amics. Aquesta serà la meva tretzena temporada en l’equip i espero que per molts més anys, tot i la mala maror que hi ha actualment. Però això són coses del futbol: quan els resultats acompanyin tot s’arreglarà, i si no a segona B, que potser és la categoria que ens pertoca...

Aquest any hi ha hagut un canvi a la banqueta. Un nou entrenador que no sap on s’ha ficat, amb dues intencions clares: vol millorar la preparació física (BIEN!!!) i pretén que juguem la pilota, tocant-la des del darrere (UYYYY!!!!). Crec que hauré de començar a pujar a entrenar...

Xavi

Entrenaments

La idea inicial que em rondava el cap era agafar un entrenador per millorar aspectes tècnics i obligar-me a entrenar amb més qualitat. Després de sondejar una mica ho vaig descartar bàsicament per tres motius: el preu era un pèl elevat, el que oferia ho podia trobar en format més estàndard per la part del running, i en tercer lloc pel temps disponible en relació a la feina i a la part personal. Total, sóc molt menys que un aficionat..., per què complicar-me?
En fi, que pel meu compte vaig decidir estructurar la temporada en dues parts bastant diferenciades (bàsicament per la mandra de tirar-me a la piscina). Total que ara toca córrer i a partir de març començaré amb les altres disciplines. Espero que l’invent funcioni, i sinó servirà d’experiència per a la pròxima temporada.
De fet ja hauria de ser en la setena setmana d’un entrenament per fer correctament la meva primera marató, la de Barcelona el 7 de març. Set des de que vaig començar, però no se si hauria de comptar les tres últimes setmanes, en les que el fred inesperat m’ha fet demostrar-me un cop més què floreta sóc... Com encara tinc marge de temps, no em preocupa gaire el temps perdut, però m’hauré de tornar a posar les piles!!En aquest apartat no puc oblidar fer referència a l’entrenament muscular, que l’he seguit confiant a l’estudi d’entrenament personal Tools, i que tant bons resultats m’ha donat fins ara. Pels qui no el conegueu, espero ben aviat poder dedicar una entrada al Tools.

Xavi