Crònica triatló olímpic de San Sebastian

Quin dilema! Com a distància les triatlons olímpiques m’encanten, són divertides, requereixen un entrenament raonable, no són tan ràpides com les sprints i no desgasten tant com els Halfs, per contra la natació té massa ponderància, tant per la distància en sí com pel fet que t’encasella ja per la resta de la prova.
Això és més o menys el què em va passar. Un circuit complicadíssim de natació i explicat en euskera (mireu la cara en la foto de la sortida), sumat a nombrosos problemes tècnics (amb els taps però especialment amb el xip) van fer que em descentrés una mica a l’aigua. Entre distracció i distracció vaig poder seguir nedant per recórrer la distància en mitja hora, sortint, com sempre, a la meitat del grup, però la Bea, també com sempre, dient-me que ho havia fet molt bé (què mona ella, a vegades m’ho crec).
Després d’una transició ràpida tocava tirar fins a reunir un bon grupet, així que a fotre-li canya per un rebuscat circuit (massa) per arribar on pogués. Així ho vaig fer, durant els primers 15km vam estar 4 o 5 treballant i arrossegant gent fins a agafar un nombrós grup, moment a partir del qual em vaig deixar anar per descansar una estona abans de la pujada de 8km i amb fortes rampes que m’esperava. Crec que no vaig tenir sort i no es va anar prou ràpid, però com he dit, en les triatlons amb drafting és el què hi ha.
El circuit es divideix més o menys en:
- 10km per sortir de Donosti i voltants, part lletja amb moltes rotondes, girs bruscos i alguna pujadeta matadora.
- 10km de rodar acoplat per la N634 (crec) direcció Orio, aquí vaig gaudir com un nen.
- I 20km de tornada per la costa on es puja i es baixa tot gaudint d’un paisatge plenament basc. En la part ascendent vaig regular cosa que em va permetre mantenir la bona posició amb què començava el port, en el pla i baixada vaig ser incapaç d’agafar un grupet que tenia davant i tampoc vaig poder baixar com els bascos així que un parell de ciclistes em va passar.

La sensació en arribar a la Concha de nou, és que hi havia molta gent corrent, així que tocava imprimir un bon ritme. Així ho vaig fer durant les tres voltes, rodant just per sobre de 4, molt animat per la Bea, l’Oriol (que ara viu allí) i el públic.
En les dades de la prova els parcials estan malament, crec que hi va haver un problema amb el marcador. En tot cas són.
Posició 178 de 506 que van acabar i més de 600 inscrits

CORTADAS GUASCH, PAU CLUB CICLISTA SBR (els parcials correctes són els del dorsal 51)

Total 02:31:43 (posició 178 de 600 inscrits)

Primer classificat: 02:00:04 (En general el nivell era molt bo, però a més els primers eren molt pros, dels que van amb el nom al mono i tal, només dir que l'Hektor Llanos va quedar quart, amb un temps de 2:03:52).

Natació (264) 31:18 (sortia de l’aigua en 29:29)

Bici (192) 01:19:08 30,32km/h (aquí tenen en compte les transicions, ja que al marcador posava 1:16:40, comptant la part dins de boxers)

Running (112) 00:41:19

En fi que si l’any que ve torno a participar sol, ja us val, jo no sé què més es pot demanar que un viatge de quatre dies a San Sebastià (ja ho detallaré més endavant) més una olímpica en la mateixa ciutat.

Quins tutes es pega la Bea embaraçada!

Penjo el vídeo amb la sortida, literalment a l'sprint (a mi se'm veu amb el braç aixecat al segon 6, costa molt), una part del sector ciclista rodada el dia abans, i un tram de running. A més algunes fotos més.

Sortida http://www.youtube.com/watch?v=F5y2KKsqF0g

Bici http://www.youtube.com/watch?v=eXaU8ggmXq4

Run http://www.youtube.com/watch?v=jXUF_c9yvN4

Tri olímpic de Donosti

Crònica del Half de Balaguer 2010

No seré pesat, a aquestes alçades queda poc per dir respecte a la duresa del circuit ciclista, l’aigua congelada o l’acabar com sigui en el running. Després de les primeres impressions escrites fa uns dies aniré al gra i comentaré simplement les sensacions viscudes,
Pel què fa al segment de natació, tota la teoria se’n va en orris quan descobrim que l’aigua està més freda que mai, pitjor fins i tot que en les primeres proves al mar a principi de temporada. Això es tradueix en respirar cada braçada dreta, ficant el mínim el cap a l’aigua i passant de l’estil. De tornada, tot i que és per on entra l’aigua del desglaç, sembla que la temperatura millora. Això, juntament amb el fet de poder nedar menys apretadets, fa que ara sí em pugui concentrar en l’estil fins a començar la segona volta, on tornem a les condicions del principi. La sensació global no és molt bona, però surto prou ben col·locat. Per les referències generals sembla que hi havia més metres, però ves a saber si era això o que a tots ens ha costat començar a nedar jiji
Punt i a part es mereix la transició, per on passo com una exhalació, avançant fins i tot al Raül que evidentment havia fet millor natació que jo.
El cas és que no me n’adono així que surto a per ell, ja se sap que un passa molt de la resta de competidors, però als amics sempre els vol guanyar. Passen els km i no l’agafo, no és que vagi molt fi, però sí un mica millor que els que m’envolten (cada 2 que em passen jo ho faig amb 3), així que el meu pensament és “el Raül ha tornat a fer de calimero i tot i dir que no li aniria bé, està anant com una moto”. Finalment el veig, ell està començant el bucle d'Àger i jo l’estic acabant, li foto un crit però no té temps de contestar. Comença la pujada de tornada en què com ja he explicat perdo una mica de ritme, posteriorment el recupero baixant fins a passat les Avellanes, on comencem el darrer bucle que em destrossa moralment: la sensació de pujar tota l’estona, les rampes dures però sobretot el desconeixement total de la distància fa que pedali sense inèrcia. Aquest darrer factor és clau perquè quan recupero de nou la carretera, conscient del què queda pel final, recupero les forces sobtadament i faig una molt bona baixada. A l’alçada de les Avellanes em trobo amb la claca cridant com els que més. Espectacular!

Foto cortesia de Pelada.cat

I corrent, poca història, des del principi veig que m’arrossegaré, però afortunadament a partir de la segona volta puc portar un ritme de creuer bo i que em permet mantenir el patiment.
Com a dades tècniques:
Prenc dues barretes en el sector bici (una Powerbar i una Maxim Energy Bar) i un gel de Nutrisport una mica obligat en el running.
Ja he parlat del tema Plats i pinyons.
Faig la bici sense mitjons i me’ls poso pel sector running.
Vaig tenir molts problemes a l’esquena amb la bici (els arrossego des de fa un temps) i també massa dolor al genoll. Penso que aquesta és la raó per la qual corria totalment torçat, més que altres temes com els adductors o algun de menor a la planta dels peus. El cas és que jo no me n’adonava, però sí que notava poca comoditat a l’hora de córrer, especialment per la part irregular de gespa. M’ho hauré de mirar, de moment la setmana que ve em toca osteoptaia per millorar els dolors d’esquena, el genoll el deixaré per final de temporada.

Foto cortesia de Pelada.cat

Les dades de la tri són les següents
Posició 79 de 256 que van acabar i més de 330 inscrits
CORTADAS GUASCH, PAU CLUB CICLISTA SBR
Total 05:51:01
Primer classificat: 05:00:42
Natació (132) 41:04
Bici (107) 03:31:00 25,59km/h (la bici marcava una mitjana per sobre dels 27km/h)
Running (43) 01:38:57
Val la pena comparar-ho amb les dades del 2009, més anivellades entre sí però pitjors globalment.
Penjo el vídeo de l’arribada i després algunes de les fotos.

Half Balaguer 2010

Shimano Ultegra 11-28, la bicoca

Sé que les meves errades en la compra de material han anat molt bé perquè d’altres en compreu l’alternativa, algú ha de fer de conillet d’Índies. Aquesta vegada, però, i ni que sigui de retruc l’he encertat de ple.
Mentre rodava per Balaguer avançant a gent que anaven clavats, no tant sols per les fortes rampes sinó també per d’altres més assequibles, amb carència i poc desgast muscular, pensava que havia fet molt bona compra amb el K7 Shimano Ultegra 11-28, i que hi havia de dedicar una entrada.
Com ja vaig explicar, amb la compra de les rodes noves aprofitava i em posava un nou K7 a les “bones”, el meu dubte era si posar-me un que em permetés tenir una mica més de carència a la pujada o un altre amb un pinyó de l’11 per poder pedalar més baixant. La casualitat, el fet que em tragués l’orgull (portar un compact o un pinyó del 28 no és de pro, jiji) i el coneixement del Marc i els de Tomàs Domingo, van fer que finalment muntés un ultegra 11-28, guanyant per dalt i per baix.
En definitiva, crec que he trobat la millor relació possible, un 39-52 (o 53) de plats i un 11-28 darrera. És difícil trobar “peròs” a poder arribar a pujar amb el 39-28 i a la vegada baixar amb un 53-11, més enllà de temes estètics o com he dit, que portar un 28 no queda pro.Jo estic encantat, i ho recomano.

He posat aquesta última foto, dedicada a la Bea, perquè la va fer ella, perquè li va quedar molt bé i perquè sé que la resta d'entrada li ha semblat un aborriment, o no?

2 Cortadas entre els primers MCD

L'altre dia rebia un mail de Running Solutions felicitant-me per ser un dels 20 primers inscrits, la veritat és que amb l’ímpetu del mail, pensava que ens regalarien alguna cosa, però simplement ens ho comunicaven. El cas és que vaig ser el número 13 (comencem malament) i entre ells ja hi constava un altre Cortadas, el meu cosí. No cal dir que un dels principals al·licients serà compartir aquesta cursa, i els dies previs, amb ell, però a més és la primer inscripció post-Guillem.

Per cert, els que encara no ho hagueu fet, voteu, i a tots, si us agrada l'entrada, poseu-ho clicant aquí, que també suma.

10k Meeting blogger run

No sé si serem 2, 10 o 20, però el Xavi de Hong Kong, superconegut en el món dels blocs, especialment per la seva capacitat de ser present a tots, ha convocat una trobada a la Carretera de les aigües pel 30 de juny a les 7 de la tarda (perimer pensava que era del matí).
Jo hi aniré, així que obro convocatòria a qui vulgui presentar-s'hi.
El ritme l'ha decidit ell, i és que vol millorar la seva marca de 46.30, la meva proposta és directament rodar a 4.30 el km.
Hi esteu tots convidats.
Clicant a la imatge teniu la seva entrada completa.

Pedala+triatló+Balaguer+Bucle = ?

Pedala+triatló+Balaguer+Bucle = Putada assegurada!
I és que no ens enganyem, quan els de Pedala preparen una competició, si et desvien del recorregut lògic és per trobar-te amb una rampa de més del 15%, és el seu signe d’identitat.
Es pot discutir si es van passar o no dissabte, però de la mateixa manera que en el seu dia vaig criticar-los pel tema de les escales NO AVISADES de la tri de muntanya, aquesta ho van deixar molt clar, vaig estar en la reunió informativa en català i en castellà i en les dues el Ricard va acabar amb la mateixa frase: “el circuit de bici és molt dur!”.

Ja entraré en detall a la crònica, però per mi potser va sobrar el bucle d’Àger, eren quatre o cinc km on a més de la rampa del no sé quants per cent, el terreny estava en molt males condicions: forats, terra i fins i tot algun tramet propi de la BTT, tot plegat massa perillós, tant per la possibilitat de caure com de punxar. En fi, evitable tenint en compte que al final van sortir 94km, però és una opinió i res més, potser a més és una opinió fruit del fet que per una raó o altra aquell tram em va treure una mica de la cursa, perdent un ritme que considerava correcte.

També he de rectificar en quant a les baixades, havia comentat que el que no m’agradava dels circuits ciclistes amb desnivell no eren tant les pujades, sinó les baixades per la seva perillositat. En aquest cas els Pedala van aconseguir un circuit de 95km sense cap mena de perill, rectes llarguíssimes on un podia rodar tant com volgués sense la por de trobar-se una corba massa tancada o un cotxe de cara. En això com en moltes altres coses, un 10. A corregir però el tema de donar plàtans en els ports, ja que després t’anaves trobant pells mentre rodaves a més de 50km/h (també ens ho hauríem de fer mirar els triatletes, això).

I aprofito per comentar el que jo, i molts, opinem i és que és espectacular el desplegament de Pedala i de la gent de Balaguer per organitzar una tri sense defectes i per un preu molt i molt ajustat. L'organització no té fissures: la informació prèvia, la senyalització dels recorreguts, els avituallaments, la il·lusió i eficiència dels voluntaris, la capacitat de reacció davant les adversitats, els ànims en tot moment... S’ha de viure.
I finalment, felicitar a tots els Finishers perquè penso, i crec que no exagero, que acabar Balaguer és quasi tant meritós com fer un Ironman. Canvia la preparació prèvia, més dura i constant la del IM, però les condicions del dissabte passat, i sort que no vam tenir sol ni temperatures altes, fan que haver acabat, o fins i tot haver-ho provat tingui molt de mèrit. I com a prova la ja típica foto, on com veieu, i encara que sigui pels pèls, he recuperat el 75.

Un apunt final per agraïr la presència i suport dels amics i parelles, sense vosaltres tot seria més difícil.

Voteu

Hauria de dir voteu-me, de fet en molts d'aquests concursos és més important tenir molts amics que la qualitat del propi projecte, però en fi, el què us demano d'entrada és que entreu a veure els blocs que s'han presentat en aquest concurs de Blocs en Català, i si creieu que el meu és dels millors, o simplement us fa mandra mirar els altres, voteu-me.
La competència és dura, hi ha blocs de gent tant coneguda com el Xavier Bonastre o directament del programa Motor a Fons, però sobretot els que més em preocupen són els de Sedentaris, quin gran rival ;-).
Per cliqueu aquí: http://premisblocs.cat/blocs/esports

Aquestes són les portades que vaig fer durant els dos primers anys de Bloc

Per cert, un cop a l'aplicatiu si poseu que us agraden les entrades, també puntua!

Gràcies

Dos vídeos de Balaguer

Encara he d'anar a SBR a comprar les quatre coses de darrera hora (cordons, menjar...), però amb el running d'avui ja hauré complert la meva setmana de tres sessions (una de cada) i sobretot, molt descans.
Com vaig dir no arribo del tot malament de natació, però sí pitjor que l'any passat, l'avantatge, però, és que tot el què vaig guanyar a l'aigua ho vaig perdre a la transició, cosa que ara no faré, em limitaré: treure el neoprè, posar sabates, guants, casc, ulleres i... aire, per tant evitaré: agafar un altre gel, mitjons, vaselina, crema pel sol i empanamenta general.

També vull penjar aquest altre vídeo de Balaguer que he trobat al youtube, té molt a comentar, mireu-lo:

Es veu l'ambient que provoca una tri tan dura i amb poca gent, redueix la competitivitat i creix el bon rotllo. Jo pensava "com tenen collons de sortir al youtube amb un banyador marcapaquet" quan de sobte va el xaval i se'l treu. També passa la Vero, la qual cosa és graciosa de per sí, i vol dir que aquest tio anava just per davant meu, o sigui que pels pèls que no em trobo tot el show.

Històries del DIR

Les tovalloles
Últimament tots els hotels han despertat el seu costat ecològic i ja és un clàssic trobar un cartell al lavabo animant a reutilitzar les tovalloles per a estalviar aigua. Independentment de si l’objectiu dels hotels és millorar el medi ambient (que no “mitjà ambient”, per cert), o estalviar pasta, crec que és una bona postura. El cas és que estic segur que hi ha molta gent que passa, i és que en el vestuari de dalt del DIR Diagonal em canso de veure gent que deixa l’aixeta oberta, que utilitza dues tovalloles (una pels peus i l’altra per assecar-se) o que les deixa a terra de qualsevol manera (això ja és un tema d’educació). El cas és que l’altre dia vaig flipar quan un tio va agafar sis tovalloles, no exagero, sis! Quan el vaig veure un segon dia, el vaig estudiar una mica: una pels peus, una altra a la cintura tapant-se sempre (o la té petita o molt lletja), dues més per assecar-se el cos i la cara, i les altres dues estaven per terra, no sé que n’havia fet. En fi, lamentable.
Pelut
L’altra història es refereix a mi, i és que degut a les poques ganes que tenen els meus cabells de quedar-se amb mi, especialment els del front, sempre escullo una dutxa on el xampú és d’aquells “anticaída”. Moltes vegades em rento el cap i com que em sobra xampú me’l passo per tot el cos, però un dia, fent això vaig pensar, “a veure si estic activant la crescuda del cabell també en el meu cos!? I si acabo com l’home llop?”

Musculat

Half vs Ironman, qualitat vs volum, spinning vs sortides de 130km, i el resultat és... més pes i més quadríceps.
Com abans de cada gran prova he anat al fisio (aquest any per primera vegada) i a la Montse li ha cridat l'atenció el fet que estigués força més musculat que l'any passat. L'explicació l'hem trobat en les variables que he comentat, bàsicament en haver fet més spinning i no tants quilòmteres amb la bici. Ja sigui pel clima, per la no necessitat de realitzar tirades llargues o per haver descobert l'spinning matinal al Dir Tres Torres, que aquesta temporada el meu entrenament ciclista ha estat més basat en carències baixes i molta resistència que en els llargs rodatges amb la Merida.
Té alguns desavantatges com l'excessiu pes, el handicap a l'hora de córrer o forçar més les articulacions, però per contra em dóna més potència, cosa que per exemple em va permetre pujar Bracons amb un 39 i bona part dels 7km asseguts.

Aquestes barbacoes també deuen haver tingut alguna cosa a veure amb el pes (proteines!!!)

El cas és que em sento preparat per Balaguer (per cert, ens han tret un dels ports però ens han regalat 10km més): a la natació sembla que per fi m'acosto als registres de l'any passat, tot i que no aniré tan còmode per la falta de quilòmetres. Una cosa semblant em passa amb la bici, he fet poques tirades llargues i difícilment he superat els 90km que em tocaran fer en el Half, a més sento un fort dolor al genoll que em molesta però no em priva, el millor és que em sento prou fort per afrontar-ho amb garanties. I corrent penso que sí he complert i més després de les tirades de 21 i 25km amb el Jag i el Xavi.
En definitiva, per separat ho tinc controlat, i la falta de transicions en els entrenaments o algun quilòmetre de menys, els supliré amb les ganes que tinc de fer el Half. Ens ho passarem bé.

Carronya i Bracons

Només quatre línies de dues de les sortides que hem fet últimament, amb pluja per cert, i que han significat els dos grans entrenaments de bici per Balaguer, espero que juntament amb el d'aquest cap de setmana, siguin suficients.
La primera va ser Bracons, on el Josep Maria ens va fer d'excel·lent guia, però no va poder evitar els contínuos contratemps que ens van obligar a rodar de nit i amb certa perillositat.

I la segona que vam començar amb el Nico, que a l'anar sobrat ens va fer donar un punt més al principi i que va acabar amb la ja clàssica foto al creuament de "La Carronya". Per cert vam fer uns assajos de relleus força aconseguits.

I ja a casa les estimades parelles ens tenien preparades el calçat (corretge de l'Àlex inclosa), com si es tractés d'una triatló i així vam poder fer una ràpida transició de 8km i entrenament de qualitat per l'Àlex que, pobre, va acabar fet pols.

Dubtes en el recorregut de la Marató de la Costa Daurada

Molts us preguntareu perquè si l'1 de juny començaven les inscripcions de la Marató de la Costa Daurada, encara apareix aquesta imatge a la pàgina web.
De fet, jo tampoc ho entenia fins ahir que vaig rebre un mail del meu cosí. Segons l'hi van explicar tenen problemes amb els diferents ajuntaments, son tres municipis i s'han de posar d'acord amb el recorregut, ja que el volen penjar a la web i no volen canvis d'última hora.
Així doncs, presencialment ja estan obertes les inscripcions i, segons diuen, en tres o quatre dies es podrà fer via web.

Barcelona té sang, i els triatletes també!

Fa molt i molt de temps, mentre estava assegut en les últimes files d’un aula de la UB, va entrar una infermera demanant-nos que donéssim sang. Jo, evidentment vaig passar d’ella, i no per la por a les agulles (què va!), que jo sóc molt valent. Quan va acabar de parlar, la va interrompre l’Ernest Lluch, que era qui ens estava donant classe i a qui normalment acostumava a escoltar. El seu discurs va anar més o menys així.
“Si sou egoistes, heu de donar sang. Si un de manera regular dóna mig litre de sang cada tres o sis mesos, o encara que sigui cada any, provoca que el cos aprengui a regenerar-la. Adquirir aquesta capacitat ens pot salvar la vida en un accident si degut a una ferida hem perdut molta sang, un cos entrenat a regenerar serà capaç d’arribar abans a la situació inicial.”
Desconec si medicament és o no veritat però a mi em va convèncer així que des d’aleshores, un cop l’any (més no puc ja que sóc una mica anèmic), intento anar-hi. És més, la por a l’agulla s’ha convertit en un vici, una necessitat. Sigui pels esmorzars que donen després, per la sensació que em treuen sang gastada i en genero de nova o per estar ajudant a algú, ara no puc evitar anar-hi.

El proper dilluns 14 de juny Barcelona acollirà el dia mundial del donant de sang, així que és un bon moment per debutar, és important que no només hi anem els de sempre sinó també gent nova, per demostrar que, com diu la campanya, “Barcelona té sang”.
Si voleu saber més: http://www.wbdd.org/

M'havia oblidat de Balaguer

No és que no tingués al cap que uns quants "afortunats" farem aquest Half en un parell de setmanes, sinó que simplement em vaig inscriure i estic forçant aquests darrers dies per arribar més o menys bé a la cita, però ja està. No havia entrat a la seva web des de feia dos mesos, i a diferència de proves on debuto simplement pensava presentar-me allí sense més informació que la que m'imaginava.
Però ahir parlant-ho amb el Raül, que també hi va, em comenta que han canviat el circuit de bici, i que ara és més canyero.
Perquè negar-ho, em fastidia. Sé que toca "apexugar" i competir amb el què hi ha, però no m'agraden gens les competicions amb desnivell, i aquesta en té molt, exagerat. No és que prefereixi rodar a pujar (que també), sinó que les baixades en competició em donen molt de respecte. Desconec com serà la que ens trobarem i per tant potser m'estic queixant de bici, però l'any passat amb les dues pujades a Vilanova de la Sal ja hi havia força desnivell, i en tot cas suficient com per maxacar a la gent, i sinó mireu com vam acabar, però el millor és que es baixava per una nacional molt ample, sense cap corba perillosa i on es podia rodar bé.
Ja veurem el què tocarà aquest 2010, però en tot cas jo ja sé que no m'hi deixaré la pell, i en tot cas serà un circuit on a partir del km55 ja començarem a recuperar, i per tant on podré gaudir (aquest any sí) del circuit de running.
Penso però que, tot i que forçant una mica la maquinària, arribo bé (menys volum però també menys fatiga). Dissabte fèiem 2.500 de natació amb el neoprè i les sensacions eren bones, com que no penso fer la llarga transició de l'any passat calculo que tinc dos o tres minuts de marge sobre els 35 que vaig fer el 2009. Ahir tocava bici (malgrat la pluja) i vam fer una bona ruta a ritmes acceptables, tinc el genoll cascat, però amb l'ajuda de la Montse i la sessió de fisio de dilluns que ve espero soportar-ho, i corrent divendres va sortir una inesperada sessió amb el Jag de 21km amb molt desnivell i bons ritmes que van acabar amb els dubtes de cara al meu estat el pròxim 19 de juny. En definitiva que arribo bé i que espero un parcial dolent en natació, un normalet de bici i un bo de running, després ja veurem com van les coses.
Toma rotllo! no crec que ningú hagi arribat fins aquí.

Clínic de natació SBR

He trigat molt en enviar-ho per temes de feina i perquè volia tenir algunes fotos de l’esdeveniment. Dir d’entrada que el fet de donar tanta importància a la teòrica com a la pràctica va fer que el clínic de SBR fos molt interessant i profitós, llàstima que arribés una mica just de natació i per tant en alguns moments no podia parar prou atenció als exercicis perquè prous problemes tenia en flotar.Per començar és un luxe tenir tres “profes” i a sobre que aquests siguin de la talla de Santi Pellejero, Bernat Moragas i Lluís Saura.

El seu interès no era ensenyar-nos a nedar sinó que es van centrar en diferenciar la manera de fer-ho en aigües obertes versus la piscina, és a dir aquelles coses que havíem de modificar per evitar els handicaps de llacs, mars i rius i a la vegada l’aprofitament d’aquests medis i de la resta de competidors.
- El primer punt a tractar va ser la posició dels braços, els quals no han de marcar tant l’elevació del colze, ha d’anar una mica més alts i han de tenir un moviment més obert, més separat del cos, per a millorar l’estabilitat.
- La respiració bilateral és també un element clau, no vol dir que sempre haguem d’anar respirant pels dos costats, però sí que ho hem de dominar, per així controlar les referències segons el lloc on es trobin, controlar els competidors i millorar la traçada.
- Utilitzar els peus encara que es tracti d’una triatló. El cansament que provoquen sempre serà inferior al rendiment que proporcionen.
- Pel què fa al neoprè el Bernat ens va ensenyar un truc, que potser molts ja sabreu, que em va anar de conya, que va ser una vegada el trajo està cordat, encara que no ajustat, s'entra a l'aigua i obrint el coll s'introdueix aigua a l'interior, de manera que omple el neoprè i el separa de la pell, cosa que permet acabar d'ajustar-lo sense risc de trencar-lo.
- Finalment, ja a l’aigua vam treballar el mirar una referència frontal, no en el moment en què es respira sinó amb el cap sota l’aigua (a mi no em va sortir), i sobretot l’anar a peus, que a l’igual que en la bici ajuda a recolzar-se en la inèrcia del de davant. Van especificar que anar a peus no és només anar darrera sinó en entrar en l’aureola triangular que deixa el nedador que ens precedeix, per tant una bona posició és al lateral, nedant a partir dels seus genolls.
Dir que demà Neda el Món ofereix un clínic semblant al Masnou, us n’adjunto l’enllaç per si a algú li interessa inscriure-s’hi.

Vaig aprofitar per provar el Sailfish Vibrant que em va prestar SBR, però la veritat és que no vaig notar millores respecte al Zoot, de fet són de la mateixa gamma. Aquí amb el Ferran de Sedentaris amb qui vam riure una bona estona.

Per part meva hem quedat demà amb el Raül a les 11 per anar a nedar una estona a la platja del Bogatell.

Inscrit per Donosti

Després de l'any passat, que per dir-ho d'alguna manera va ser "molt professional", aquest volia que fos diferent, i no hi ha millor manera de treure's pressió per una tri que fer-ho en un lloc on l'entorn és més important que la competició en sí.
A més, el fet que l'olímpic de San Sebastián coincideixi amb el pont de Sant Joan, fa que encara vingui més de gust desplaçar-s'hi i passar quatre dies al País Basc amb la Bea, prenent canyes, menjant pintxos i de passada fent una triatló.

I direu, què té a veure aquesta foto amb el tema? Doncs és l'Scarlett Johansson a Ironman, i en aquest bloc es parla molt d'Ironman, no?

Per cert, alguna proposta d'Hotel o pensió? On vaig jo habitualment no hi ha plaça.