M'avanço

La Bea va de cul. Entre feina, entrenaments, actes socials i el Guillem no té temps quasi ni de dormir. De fet estic escrivint això des del llit, esperant-la.
Ella ja escriurà quan pugui sobre l'stage de l'Escala (té un títol cinematògrafic boníssim), sobre el material nou (casc, sabates de bici, bici...) i sobre el seu redebut en triatló, però jo d'entrada volia expressar el què vaig sentir a Donosti. Sempre és difícil valorar el que tens i per tant no sempre sóc conscient que estar al costat d'algú que no només enten el què faig sinó que ho comparteix, és increïble. També és una putada, ja que en el darrer mes les nostres hores d'entrenament han estat una autèntica gimcana: ara vas tu al gimnàs a fer natació i spinning i quedem a la porta per a donar-te el Guillem i segueixo jo amb una mica de running i natació, ara li portem el Guillem als avis per a poder escapar-nos una horeta i fer una mica de bici junts... en fi un autèntic Tetris vital.
Ja fos aquesta dificultat, el saber que els dos sacrifiquem una mica en favor de l'altre o el simple fet de veure-la vestida dels Dragons preparant el box, van fer que de sobte m'emocionés, fins el punt de tenir aquella sensació estranya de voler plorar. Se'm va passar ràpid perquè sóc un "macho" però em va fer il·lusió passar aquell moment, involucrar-me en el que ella estava fent, emocionar-me per veure-la de nou competint.
Després en competició em va agradar veure-la sortir en una posició més o menys correcte de natació, però sobretot no vaig poder reprimir un crit d'orgull en veure-la arribar de la bici, molt forta i a prop de les de davant. En el tram de running va sortir el Pau entrenador i em vaig posar nerviós perquè no va començar bé, però la veritat és que en el segon km ho va donar tot.
Com no podia ser d'una altra manera quan ja va arribar em vaig dedicar a corregir-li els quatre errors que havia comès, una altra vegada l'entrenador jiji, però també vaig aconseguir expressar-li el bon moment que vaig passar i que he volgut descriure aquí per reviure'l en uns mesos.

Triatlón Memorial Onditz 2011

Els que m’envolteu sabeu que aquest any tinc poc temps per entrenar, he anat mica en mica, augmentant els volums però partint sempre de poques hores a la setmana d’entrenament. El truc ha sigut fer sempre qualitat, ha estat una temporada en la qual no he pogut rodar a ritmes còmodes, sortides de xerrar i arribar a casa tranquil. El punt màxim, fins el moment, d’aquesta tàctica, va arribar la setmana passada en la qual em vaig trobar amb “l’obligació” de fer uns 12 o 13kms a ritme ràpid (tenia els 41minuts de l’any passat al cap) i sobretot fer una tirada mitja en bici, ja no només perquè em donés marge per Donosti sinó pensant també amb Les Angles. Passats aquests dos dies als quals vaig sumar un entrenament al mar amb TFswim a les 7 del matí i per tant dormint poc, vaig reduir als mínims la meva gasolina. Els havia fet de manera correcte, complint els objectius, però a un preu massa alt, vaig acabar deshidratat i amb insolació, i amb unes sensacions que em feien perdre confiança de cara a la Tri.

Així arribava al diumenge, a tots els factors s’hi sumava una calor inusual al País Basc i per tant les condicions que menys m’afavorien. Fos com fos, la nit anterior ja m’havia obligat a gaudir de la prova i per tant els nervis tampoc eren alts.

Preparem amb els Xavis els box i sense pressa ni pausa anem cap a la sortida al mig de la Kontxa. A partir d’aquí no us fotré el rotllo, una natació còmode però llarga, més enllà del pas per bolles, la resta va ser més o menys factible. Surto bé, amb gent davant però molts darrera i en quant als Dragons, com era previsible entre els Xavis. La bici irregular, les dures rampes inicials ja em demostren que no vaig prou bé, però els altres tampoc van gaire millor així que en general amb un esforç final aconsegueixo que se m’escapin pocs, conec el recorregut i sé que és clau no despenjar-se en aquest tram inicial perquè després n'arriba un de ràpid on cal anar amb grup. La resta bla, bla, bla (ho podria explicar però em fa mandra) el cas és que coincideixo amb l’Àlvarez i rodem molta estona junts.

Pel què fa al running l’extranya sensació d’anar parat, però rodant per sota de 4.30 (són aquells misteris de la competició) i que fa que el patiment sostingut per com a mínim mantenir el ritme es converteixi en un gran parcial. He sentit queixes per posar l’avituallament en un extrem del circuit i no al mig, però és que en teoria, i més a Donsoti, cada 3km ja ha de ser suficient.

En definitiva el fet d’entrenar poc però bé m’està permetent tenir bones actuacions, però sempre amb un plus de patiment. És difícil d’explicar-ho i hi hauria de dedicar una entrada, però realment no va ser el mateix que l’any passat, quan venia de fer Balaguer la setmana anterior i per tant l’olímpic em va ser relativament còmode. Per contra, crec que en global la meva actuació aquest any ha estat millor i la classificació així ho demostra.

Pau Cortadas Guasch 2h35'55''
Posició 122 de 742 inscrits i 525 acabats (atenció al número d’abandons! És el que té córrer a 40º)

Temps primer: 2h06’40’’
Parcials
Natació: 31’11’’ Parcial 211 T1:2.14
Bici: 1h22’01’’ Parcial 190 a 29.26km/h (sembla mentida) t2: 1.30
Run: 42’43’’ Parcial 76 (pitjor temps i millor parcial que l’any passat, significatiu!)

Us adjunto aquí la crònica de l’edició 2010. El conjunt de fotos les publicaré amb l’entrada de la Bea, l'autèntica protagonista del cap de setmana.

Running, eating and working in València

Com que el tema del working ens el podem saltar, anem al bo.
Comencem pel running i és que València és una ciutat prou bona per córrer, té grans avingudes i sobretot han remodelat tot el que era la riba del riu per a fer un Parc on poder fer kms. Tots dos dies l’objectiu era arribar a la Ciutat de les Arts, per mi un conjunt d’edificis difícilment igualable. Pels amants de l’arquitectura moderna és un lloc emblemàtic que li ha donat un plus a la ciutat i a la vegada com dic jo, són uns edificis que quan els veus dius “València” com passa amb la Sagrada Família a Barcelona, la Tour Eiffel a París o les Torres Kio a Madrid (per cert cert ciutat que fins ara, no tenia aquest tipus d’edificació). El dissabte sortia a les 7 del matí amb la intenció de rodar a 4 però directament no vaig poder, mentre corria pensava: em falta un pel d’entrenament, he de fer més sortides al matí (amb el Guillem impossible) i sobretot he de tornar a perdre els dos o tres quilets que he recuperat en el darrer mes. L’endemà corríem amb la Bea i el Guillem, a un ritme més còmode.

I en quant a l’eating un cap de setmana perfecte. Entre coneixements propis i recomanacions, vam fer un cap de setmana gastronòmic brutal. Aquí van els noms:
Divendres sopàvem a la Cervecería Erajoma, un bar de tapes d’aquells que hi ha dos guiris i la resta Valencians. Està una mica apartat del centre, tocant a Mestalla, però de les 6 o 7 tapes que vam prendre, totes valien la pena, una materia prima immillorable i servei força agradable. Com deien en algunes crítiques si vols tenen material per deixar-t’hi una pasta (al costat uns s’estaven prenent uns escamarlans que tenien una pinta...) però si es prenen tapes “normals” el sopar surt per uns 20 euros.

Dissabte repetíem tapes, però aquesta vegada al casc antic, en un bar, La Pilareta, on hi havia anat feia tres o quatre anys i ens havia agradat molt. En aquest cas algunes tapes estaven excepcionals, especialment les Clotxines o músclos, i en general vam sopar molt bé, potser ens va fallar l’emperador, esperàvem un altre tipus de plat i era un tall a la planxa i sec. La resta, molt recomanable. També per uns 20 euros.

Diumenge anàvem directament al cor de la Ortxata, segurament al bar més emblemàtic on serveixen aquesta beguda, el Daniel, que es troba ni més ni menys a l’Avinguda de la Ortxata 41 (més autèntic impossible) a la ciutat d’Alboraya, als afores de València.

I per dinar, no podíem passar pel delta sense fer-hi una paradeta i si bé aquesta vegada no vam fer la típica migdiada a la platja dels Eucalíptus sí vam anar al restaurant Ida Can Machino a Els Muntells per fer una boníssima Paella d’ànec.

Tritraining Stage a l’Escala 2011

Ja ha passat una setmana però les sensacions són igual de positives en tots els sentits. Amb permís de l'Igor penjo aquesta foto amb la seva bici, la dels meus somnis i a més tunnejada a la Dragons.

Què dir de la Organització?, la planificació era, sota el meu parer, molt encertada, ni excessiva ni poc exigent. Ens va permetre entrenar i a la vegada descansar i gaudir de la zona, corregint els innevitables problemes de timming quan hi ha tanta gent i tantes casuístiques. Potser l’únic però era que tots hauríem d’haver gravat el telèfon del Xavi de Tritraining i així evitar petits desajustos puntuals.

També es va crear un grup molt maco de gent. Està clar que això no sempre es pot aconseguir, però si es fusionen tres grups com el Gavà, els Dragons i els Tritrainings, tens molts números que hi hagi bon rotllo, com va ser, tant per part dels triatletes com dels acompanyants.

I finalment tant per mi com per molts va ser un entrenament genial. Per mi 100% efectiu, si bé el primer dia va ser més una volta turística on ens vam anar adaptant als ritmes de la majoria i vam anar reagrupant el grup, l’endemà ja vam fer una tirada més llarga, amb moments de tensar la corda i per tant fent per fi uns quants kms de qualitat (quantes hores de bici em falten, déu!!).

I sobretot el fitxatge de darrera hora li va donar un plus a l’stage realment espectacular, i és que poder fer un entrenament teoricopràctic el dissabte i una tirada de 3.5km de natació diumenge amb la Tere Fullana i recolzat amb el propi Xavi, és una cosa que pocs stage poden tenir, i per mi un salt qualitatiu important, especialment en la meva confiança.

Crec que va ser bo per molts altres triatletes, uns perquè van compartir bons moments, altres perquè van entrenar de valent, anant a ritmes forts, i d’altres perquè van aprendre a rodar en grup. En definitiva, que malgrat hi va haver absències dragones importants i que es van trobar a faltar, ens ho vam passar de conya i ja s’està demanant una segona edició.

Moltes gràcies a tots i especialment als organitzadors!

PD: Si la Tere va ser un plus, no va ser menys el Roberto, quiromasatgista que ens dedicar a tots uns minutets, i que a mi em va anar de conya per poder fer la tirada de 3.5km de natació ja que el dia abans havia tingut unes rampes molt desagradables degut al fet d’estar massa temps parat a l’aigua.

Participació de la UOC en els Jocs Interempreses

Vull dedicar aquest dissabte per mi laboral a parlar del gran Stage de Tritraining a l'Escala, però de moment i seguint amb la línia mediàtica de les darreres entrades us penjo el vídeo de la participació en l'edició 2011 dels Jocs solidaris intermpreses on s'han recaudat més de 15.00o euros per a tres ONG: la Fundació Innovació per l'Acció Social, la Fundació Enriqueta Villavecchia i la Fundació Arrels. Moltes felicitats als organitzadors i a les empreses participants.

A veure si acabaré sent tant mediàtic com el Josef Ajram?

Després del meu salt en el món mediàtic amb el reportatge sobre les llebres a la Marató de Barcelona (he de buscar la versió de Teledeporte perquè en la de TV3 no van posar la meva entrevista), ara he aparegut en la revista del DIR.Dono gràcies a l'Óscar i a la Carlota per haver-ho gestionat, digueu-me tonto però a mi aquestes coses em fan il·lusió, així que de seguida vaig dir que sí. També dono les gràcies a tots els que m'heu contactat després de la sorpresa d'haver trobat el meu careto tot llegint la revista del DIR.

M'agrada el títol "Inquietud".

Documents gràfics

Tenia pendents alguns documents gràfics, i com que sóc molt despistat, dedico una entrada a recopilar-ho tot.

Vídeo Sortida de l’aigua a la Triatló (aquatló) de Mataró 20011
http://www.youtube.com/watch?v=ov9upMdP6pM

Vídeo natació Aquatló interempreses 2011
Versió pròpia
http://www.youtube.com/watch?v=INWsjuK9QPQ
Versió oficial
http://www.youtube.com/watch?v=rjv6yZy8PPc&feature=share


Vídeo arribada Aquatló Interempreses 2011
http://www.youtube.com/watch?v=jrnDZk6OD-w


Fotos Cursa de Collserola 2011
https://picasaweb.google.com/pcortadas/CursaCollserola2011?feat=directlink
Fotos Triatló del Prat 2011 (aquí en falten les hauré de buscar)
https://picasaweb.google.com/pcortadas/TriatloElPratPerEquips2011?feat=directlink
Fotos Aquatló Mataró i Interempreses 2011-06-10
https://picasaweb.google.com/pcortadas/AquatloInterempresesIAquatloDeMataro2011?feat=directlink

Aquatló de Mataró

Malgrat la meva amistat amb alguns dels que ho organitzen i que va ser una decisió presa de manera conjunta, no vull deixar de mostrar el meu desacord davant la supressió del segment ciclista en el Tri de Mataró. I no tant per l’eliminació en sí, sinó per la falta d’alternatives. El fet de posar un temps de tall per agafar la bici, denota que no tenien gaire marge per a realitzar la prova i especialment imagino que, per tancar la NII, així doncs, la possibilitat de retardar mitja hora la sortida (cosa que hagués estat suficient per a eixugar una mica el terreny ) era inviable, i això és el que critico.
També podem parlar de la perillositat del terreny, però no crec que ho fos més en mullat que en sec, ja se sap que les tris sprints multitudinàries són una bogeria, gent que quasi no ha agafat la bici de carretera rodant amb d’altres que s’acosten a 50km/h.En fi, que em va saber greu, no tant per mi, sinó pel Marcel, a qui havia regalat la inscripció per a què debutés en Triatló, i ara ja no ho podria fer. Al final, un cop nedant li agreujava una lesió muscular i havia d’abandonar, així que no va poder fer ni el sector corrent.
Per part meva, sensacions dolentes nedant, amb la impressió que em passava tot quisqui, però al final veient la posició de sortida, el temps (jo crec que no hi havia mil metres) i la relació respecte als companys d’entrenament, tampoc va ser desastrós. Transició regular, no m’acabo de treure ràpid el neo , i running més que correcte baixant de 4min/km, recordant el gran entrenament amb el Nacho del dijous, i aconseguint avançar el Mikel (1 a 0 chaval!)

Pau Cortadas 39’40’’

Posició 152 de 694 acabats

Parcials

Natació: 17’22’’ Parcial 214 Fins el chip 18’00’’

transició 2’43’’’
Run: 19’35’’

Moltes gràcies a tots els acompanyants (i la Viqui?), va ser clau per la logística! I bona tornada amb el Mikel i el Victor.

Demà fotos i vídeos dels dos Aquatlons

Aquatló Interempreses 2011

Amb l’Enric, l’Anna (que cada vegada s’atreveix amb més coses), el Nacho i l’Ignacio Quiles de Novartis.

Si l’any passat érem 4 gats en sentit figurat, aquest ho érem en sentit real, quatre gats i una gata. És una pena que sigui així, i la veritat espero que l’any que ve facin més promoció entre les empreses i podem fer una edició més popular.
Sigui com sigui, i com no podia ser d’altra manera, va ser molt amè. La meva intenció era fer un test de cara a la tri de l’endemà, però sempre vigilant de no excedir-me. En la natació, especialment en els primers 200 metres el Nacho em va apretar així que no em va deixar relaxar-me. Ja de tornada vaig agafar més distància.
Aquesta vegada sortia ja primer de l’aigua, però tenia ganes de fer un bon parcial de running, i per tant vaig anar alt de pulsacions ben bé fins a l'inici del darrer km, on em vaig deixar anar una mica (no gaire) per no cremar-me. Temps final 19.30, per uns parcials de 9.00 de natació (sens dubte era més llarga que l’any passat i que 400 metres), 34 segons de transició i 9.56 de running (és a dir a 3.40 de mitja).

M’agrada aquesta foto, amb el Nacho darrera trepitjant-me els talons.

EL OTRO LADO DE LA CAMA

Per Bea

Aquesta entrada està dedicada a les dones, a les que dormen a l’altre costat del llit. I és una crida i un “ vinga noies!!!” Perquè el cap de setmana de Sant Joan, que per cert és el meu cumple, marxem a Donosti perquè els nois volien fer el TRI Olímpic d’allà. Però el dia d’abans hi ha la Triatló de la Dona (250mSWIM 8kmBIKE 2Km RUN), més senzilla que una SÚPER SPRINT, però no sense emoció per fer un debut, o una reconciliació després de casi dos anys d’inactivitat amb la TRI, com és el meu cas.

L’any passat vaig acompanyar al Pau, amb el Guille a la panxa. Vaig veure la TRI de la DONA i vaig dir: “L’any que ve participo”. Varem decidir que el Pau convenceria a uns quants amics i jo arrossegaria unes quantes noies, i aprofitaríem el finde a lo grande, festiu i esportiu a la vegada, tot amanit amb uns bons pintxos, txacolí, passejadeta per la contxa i sospir profund al Peine de los Vientos.

La segona part ja la tenim. La reserva d’hotel ja està feta i marxem un grup maco. El Pau ha complert la seva part, i ja està inscrit amb els dos Xavis, un trio de DRAGONS de luju.
Però jo la meva part no l’acabo de tenir lligada i al sac. Vaig reclutar unes quantes noies, però els esdeveniments ens ho estan posant difícil. La Ruth està apuntada però té dubtes i la Sheila ha hagut de deixar en stand by inclús la reserva. I jo em pregunto, no creieu que les pròpies sigles del triatló que han inspirat tant logos, marques, il•lustracions, etc... ens volen dir alguna cosa? No creieu que les famoses sigles S B R són un senyal? Són S de SWIM o de Sheila? B de BIKE o de Bea? R de RUN o de RUTH? Penseu, jo crec que és el destí...

I de sobte, comentem el tema amb l’Anna, una altra Dragona amb ganes, i quan diu que sí, no va poder tancar el tema vacances... Però jo encara així, no perdo l’esperança... Així que “mujeres DRAGONAS, UNÍOS”. Donosti ens necessita!!! El club vol que per fi llancem la secció femenina al èxit més total i absolut en debut oficial. Va, és factible i serà molt divertit...

Anar les 4 seria un gran regal de cumple... Funciona el xantatge emocional? Va, porfi, porfi!!!

Evidentment, si alguna noia s’anima, serà molt benvinguda!!! Las chicas son guerreras!!!

Record de la Tri de Donosti 2010