Where is the limit Kilian Jornet?

No cal, no?

Partim de la premisa que tothom pot fer el que li doni la gana, i el Kilian també. Que no dubto que és un esportista de primera fila al qual admiro. I que fins i tot em fascina el què fa i les imatges que filmen amb el Seb Montaz.

Però si tant estima la muntanya, si no para d'escoltar-la, com és que no sent que probablement aquesta l'està avisant que és més forta que ell? Batre el récord de pujar i baixar el Kilimanjaro és brutal, aprofitar-ho per explicar la vida i cultures de Tanzania i parlar d'un dels seus millors corredors, encara més (tot i que penso que s'hagués pogut fer millor). Però desafiar l'Everest volent anar més enllà del què els propis alpinistes fan, per mi no té sentit.

Potser ho aconseguirà, probablement sí, però i què?

La muntanya no enten de presses.

I jo seguiré sent un dels milions de fans que té aquest prodiji de la naturalesa, admirant el seu estil, la seva habilitat i la seva força al córrer. I espero que aquestes paraules se les endugui el vent...

Estic gordo, però recuperant la forma

Feia molt que no em pesava, està clar que massa.
Ahir la balança em va tornar a la realitat. Després de mesos parat i amb males sensacions per fi tornava a sentir-me millor. Entrenaments sense dolors excessius, ritmes correctes i moments bons de potència. Així doncs ahir em planatava davant la balança amb una idea al cap "firmo un sub 81". Doncs ja feia bé, el número que va sortir va ser un 82.7. És molt!!! I més tenint en compte els objectius a curt i mig termini. Necessito recuperar els 77 o 78 per poder assolir-los sense patir massa. Tornaré a l'asfalt i per uns mesos tocarà mirar el GARMIN, a partir d'abril cap a la muntanya, i amb la base d'una bona pretemporada feta.

Corrent per Viena aquest cap de setmana, a 0º