dimarts, 26 de juny del 2007
dijous, 21 de juny del 2007
Calendari i pròximes cites
Ahir parlava amb el Nico respecte a les pròximes cites, ell va llançat (he despertat la bèstia) i vol apuntar-se a totes les triatlons que hi ha a Catalunya. Per començar i per si a algú li interessa el dia 22 de juliol, hi ha la tercera etapa de les Tri-trials, la de Barcelona, el Nico té previst participar-hi, així que no hi aniríeu sols. Jo tinc una cita amb el Ferran.
I la pròxima seria la Olímpica de Barcelona, encara no sé si la faré, ja que no podré fer un bon entrenament durant l’estiu. La bici està coberta amb el camí de Santiago, el córrer, intentaré anar sortint, però la natació serà molt difícil (especialment del 16 d’agost a l’1 de setembre que seré a Colòmbia). En qualsevol cas, de seguida que torni directe a la piscina, tindré un mes per endavant per recuperar la forma (m’espera un setembre dur). A darrera hora decidiré si competeixo o no el 7 d’octubre.
Després em prendré un mes i mig de descans i a per la nova temporada, reptes:
1 o 2 mitges
Marató a ritme tranquil
Triatló olímpica o potser més llarga (això ja ho decidiré)
A les curses de 10km m’apunto a fer de llebre a qui vulgui, per tant animeu-vos a millorar temps.
I la pròxima seria la Olímpica de Barcelona, encara no sé si la faré, ja que no podré fer un bon entrenament durant l’estiu. La bici està coberta amb el camí de Santiago, el córrer, intentaré anar sortint, però la natació serà molt difícil (especialment del 16 d’agost a l’1 de setembre que seré a Colòmbia). En qualsevol cas, de seguida que torni directe a la piscina, tindré un mes per endavant per recuperar la forma (m’espera un setembre dur). A darrera hora decidiré si competeixo o no el 7 d’octubre.
Després em prendré un mes i mig de descans i a per la nova temporada, reptes:
1 o 2 mitges
Marató a ritme tranquil
Triatló olímpica o potser més llarga (això ja ho decidiré)
A les curses de 10km m’apunto a fer de llebre a qui vulgui, per tant animeu-vos a millorar temps.
dilluns, 11 de juny del 2007
Fotos triatló Salou
I ja han sortit els resultats:
44 Nico Goula, Total: 1.16.04 Nat:13.38 Bici:41.19 Run:21.07
60 Pau Cortadas Total: 1.20.19 Nat:16.01 Bici:43.03 Run:21.15
Total triatletes: 164
44 Nico Goula, Total: 1.16.04 Nat:13.38 Bici:41.19 Run:21.07
60 Pau Cortadas Total: 1.20.19 Nat:16.01 Bici:43.03 Run:21.15
Total triatletes: 164
Salou, primera experiència, molt positiva
Curiosament el què em va cremar més va ser córrer, però comencem des del principi.
La triatló de Salou comença divendres, si per una cursa a peu ja està tot quasi decidit, en la triatló (i més si és la primera), hi ha tantes coses a preparar que superen a qualsevol, per sort el meu company de competició, el Nico, ens envia un excel amb un llistat de coses a preparar: tovallola, ulleres de natació, aigua per netejar-se els preu, la bici...
Les sensacions són de negativisme moderat, no em sento del tot bé, i la inexperiència em fa patir una mica. Però no és una sensació nova, abans de la meva primera cursa a peu, la dels bombers del 2005, era la mateixa, amb ganes que plogués per no haver de córrer, i després molts ja ho coneixeu, m’he viciat al running. La setmana abans de la marató no m’havia passat el mateix, sinó el contrari, una necessitat molt gran de posar-me a córrer d’una vegada.
Dedico el divendres a fer una mica de cada (nedar, bici i córrer) i el dissabte a descansar. Passo a buscar la megabici a casa del Robert, la carrego i cap a l’Estrella, a mitja tarda del dissabte arriben el Nico amb la Maria i sortim a fer una volteta de 10km que em serveixen per acostumar-me a la bici i ajustar petits detalls (baixar el “sillín”, enganxar la manxa, la bosseta per la càmera i les eines...) i tot preparat pel diumenge. Durant la volteta el Nico, que diu moltes coses i algunes d’interessants em “soluciona” un dels problemes que em feien patir, tinc els músculs massa tensos i no sé què he fet malament, em comenta que deu ser per falta de sals minerals i recordo que és cert que he pres poc isostar en les darreres setmanes (em tranquil·litza saber que té solució).
A les 6 ens despertem, esmorzar i cap a Salou. La Bea i la Maria vindran per veure la sortida. Poc més tard de les 7.30 ja hem aparcat i comença la gimcana. Ara ja no estic nerviós, però una hora passa volant amb la quantitat de coses que hem de fer: dorsal, xip, buscar un lloc a boxes, preparar les coses, tot ben col·locat i cap a la platja. Ja davant del mar veus els pro i els amateurs, penya amb neoprè (per mi exagerat tenint en compte que l’aigua estava a 20 graus), molts amb maillot i amb samarretes de triatló, i també alguns com jo, amb el banyador i prou. Així arriba l’Albert, l’amic del Nico, i ens ensenya les ulleres de bussejar que ha portat, ens posem a xerrar i comença la competició, a mi em pilla amb les ulleres a la mà, no me’n recordo de connectar el crono i espero a que surti el primer gran bloc per entrar més o menys tranquil a l’aigua. Començo a nedar i tot és massa nou per mi, molta gent al voltant, les onades, l’aigua salada a la boca. Mica en mica però aconsegueixo acomodar-me i començar a nedar com a la piscina, ja més còmode, tot i que amb alguns cops de tant en tant i amb la por de xocar amb algú. El pas per la primera bolla un caos, no recordo si arribo a fer braça i tot. Tinc un ritme tranquil (potser massa i tot), però estic aprenent, total que de seguida arribo a la platja, surto i saludo a la María i a la Bea. Miro enrere i encara hi ha força gent.
La transició va com el pas per la primera bolla, no m’entra la samarreta, al ficar-me-la em carrego tres dels quatre imperdibles que enganxen el peto, xerro amb la Bea que m’està fent fotos, agafo la bici i cap a la carretera. El tram de bici genial, a les pujades em sento molt fort, passant a gent, i sens dubte a les baixades em falta concentració ja que alguns em passen a saco (he de millorar aquest tema). De tant en tant em creuo amb el Nico, em fa molta gràcia, i el veig en un bon grup de ciclistes a molt bon ritme. És aquí on aprenc un dels primers trucs de la triatló: si durant els entrenaments pensava que no valia la pena apretar a la natació per guanyar un o dos minuts, durant la competició veig que el fet de sortir amb els de davant et permet anar a roda amb un grup de gent que tira i per tant que pots descansar de tant en tant, i no fer una contrarellotge individual com estava fent jo. Sento un crit del Nico una de les vegades que ens creuem i m’anima molt, hi ha un parell de tios que crec que fem el tram de bici més o menys a la vegada, i amb ganes de fer més arribo al final de la bici. Entro a boxers, em passo de llarg del meu stand (això també ho hauré d’aprendre), torno, em calço les wambes i a fer els 5km a peu. Curiosament és el què em sembla més dur, vaig clavat tota l’estona, però intentant mantenir el ritme, ens creuem amb el Nico i ens saludem picant de mans. L’arribada és complicada perquè es passa tres vegades al costat de la línia de meta abans d’entrar i perdo les referències i una miqueta el ritme, l’últim km el faig força malament, però acabo dignament, si no recordo malament amb 1.20 després de 750metres de natació, 24km de bici i 5km corrent. I ara més.
A l’arribada, la Bea em grava en vídeo (en teoria) i de seguida em trobo a tots ells; a la Bea, al Nico (crec que ha fet una 1.16, felicitats, i a més l’he vist sempre molt concentrat, es nota que és un campió) i a la Maria. Poc més tard arriba l’Albert, molt content però cansat.
Les conclusions són molt positives, realment aquesta triatló m’ha servit per aprendre coses de cara a la pròxima. Tinc la sensació que podia haver guanyat temps en els tres trams,i especialment a la natació i transicions, però ja tindré temps. Avui tinc unes ganes brutals de fer esport i maxacar-me una mica. Sens dubte el pitjor de la triatló no és tant la cursa com els entrenaments. La Bea va insinuant que li agradaria córrer l’any que ve, ara ja està per escrit. Moltes gràcies a la logística fotogràfica i de recolzament moral (també anomenada Bea i Maria), gràcies al Nico pels consells i ànims, gràcies a la gent que una vegada més m’heu desitjat sort i sobretodo gracias a Robert por los entrenos i especialmente por la bici, ya es difícil dejar que alguien se acerque a una bici como la tuya, pero dejarla prestada me parece una pasada (me fue de perlas).
Ara a veure com aniran els temps oficials, i de seguida penjo fotos.
La triatló de Salou comença divendres, si per una cursa a peu ja està tot quasi decidit, en la triatló (i més si és la primera), hi ha tantes coses a preparar que superen a qualsevol, per sort el meu company de competició, el Nico, ens envia un excel amb un llistat de coses a preparar: tovallola, ulleres de natació, aigua per netejar-se els preu, la bici...
Les sensacions són de negativisme moderat, no em sento del tot bé, i la inexperiència em fa patir una mica. Però no és una sensació nova, abans de la meva primera cursa a peu, la dels bombers del 2005, era la mateixa, amb ganes que plogués per no haver de córrer, i després molts ja ho coneixeu, m’he viciat al running. La setmana abans de la marató no m’havia passat el mateix, sinó el contrari, una necessitat molt gran de posar-me a córrer d’una vegada.
Dedico el divendres a fer una mica de cada (nedar, bici i córrer) i el dissabte a descansar. Passo a buscar la megabici a casa del Robert, la carrego i cap a l’Estrella, a mitja tarda del dissabte arriben el Nico amb la Maria i sortim a fer una volteta de 10km que em serveixen per acostumar-me a la bici i ajustar petits detalls (baixar el “sillín”, enganxar la manxa, la bosseta per la càmera i les eines...) i tot preparat pel diumenge. Durant la volteta el Nico, que diu moltes coses i algunes d’interessants em “soluciona” un dels problemes que em feien patir, tinc els músculs massa tensos i no sé què he fet malament, em comenta que deu ser per falta de sals minerals i recordo que és cert que he pres poc isostar en les darreres setmanes (em tranquil·litza saber que té solució).
A les 6 ens despertem, esmorzar i cap a Salou. La Bea i la Maria vindran per veure la sortida. Poc més tard de les 7.30 ja hem aparcat i comença la gimcana. Ara ja no estic nerviós, però una hora passa volant amb la quantitat de coses que hem de fer: dorsal, xip, buscar un lloc a boxes, preparar les coses, tot ben col·locat i cap a la platja. Ja davant del mar veus els pro i els amateurs, penya amb neoprè (per mi exagerat tenint en compte que l’aigua estava a 20 graus), molts amb maillot i amb samarretes de triatló, i també alguns com jo, amb el banyador i prou. Així arriba l’Albert, l’amic del Nico, i ens ensenya les ulleres de bussejar que ha portat, ens posem a xerrar i comença la competició, a mi em pilla amb les ulleres a la mà, no me’n recordo de connectar el crono i espero a que surti el primer gran bloc per entrar més o menys tranquil a l’aigua. Començo a nedar i tot és massa nou per mi, molta gent al voltant, les onades, l’aigua salada a la boca. Mica en mica però aconsegueixo acomodar-me i començar a nedar com a la piscina, ja més còmode, tot i que amb alguns cops de tant en tant i amb la por de xocar amb algú. El pas per la primera bolla un caos, no recordo si arribo a fer braça i tot. Tinc un ritme tranquil (potser massa i tot), però estic aprenent, total que de seguida arribo a la platja, surto i saludo a la María i a la Bea. Miro enrere i encara hi ha força gent.
La transició va com el pas per la primera bolla, no m’entra la samarreta, al ficar-me-la em carrego tres dels quatre imperdibles que enganxen el peto, xerro amb la Bea que m’està fent fotos, agafo la bici i cap a la carretera. El tram de bici genial, a les pujades em sento molt fort, passant a gent, i sens dubte a les baixades em falta concentració ja que alguns em passen a saco (he de millorar aquest tema). De tant en tant em creuo amb el Nico, em fa molta gràcia, i el veig en un bon grup de ciclistes a molt bon ritme. És aquí on aprenc un dels primers trucs de la triatló: si durant els entrenaments pensava que no valia la pena apretar a la natació per guanyar un o dos minuts, durant la competició veig que el fet de sortir amb els de davant et permet anar a roda amb un grup de gent que tira i per tant que pots descansar de tant en tant, i no fer una contrarellotge individual com estava fent jo. Sento un crit del Nico una de les vegades que ens creuem i m’anima molt, hi ha un parell de tios que crec que fem el tram de bici més o menys a la vegada, i amb ganes de fer més arribo al final de la bici. Entro a boxers, em passo de llarg del meu stand (això també ho hauré d’aprendre), torno, em calço les wambes i a fer els 5km a peu. Curiosament és el què em sembla més dur, vaig clavat tota l’estona, però intentant mantenir el ritme, ens creuem amb el Nico i ens saludem picant de mans. L’arribada és complicada perquè es passa tres vegades al costat de la línia de meta abans d’entrar i perdo les referències i una miqueta el ritme, l’últim km el faig força malament, però acabo dignament, si no recordo malament amb 1.20 després de 750metres de natació, 24km de bici i 5km corrent. I ara més.
A l’arribada, la Bea em grava en vídeo (en teoria) i de seguida em trobo a tots ells; a la Bea, al Nico (crec que ha fet una 1.16, felicitats, i a més l’he vist sempre molt concentrat, es nota que és un campió) i a la Maria. Poc més tard arriba l’Albert, molt content però cansat.
Les conclusions són molt positives, realment aquesta triatló m’ha servit per aprendre coses de cara a la pròxima. Tinc la sensació que podia haver guanyat temps en els tres trams,i especialment a la natació i transicions, però ja tindré temps. Avui tinc unes ganes brutals de fer esport i maxacar-me una mica. Sens dubte el pitjor de la triatló no és tant la cursa com els entrenaments. La Bea va insinuant que li agradaria córrer l’any que ve, ara ja està per escrit. Moltes gràcies a la logística fotogràfica i de recolzament moral (també anomenada Bea i Maria), gràcies al Nico pels consells i ànims, gràcies a la gent que una vegada més m’heu desitjat sort i sobretodo gracias a Robert por los entrenos i especialmente por la bici, ya es difícil dejar que alguien se acerque a una bici como la tuya, pero dejarla prestada me parece una pasada (me fue de perlas).
Ara a veure com aniran els temps oficials, i de seguida penjo fotos.
dimarts, 5 de juny del 2007
Ja ha arribat l'hora
Ja estic inscrit, ja tinc una samarreta per nedar, bici i córer, en quant al culotte mantindré el banyador (i el cul que s'aguanti), i he fet el gran fitxatge, o el que és el mateix, deixaré la Rieju a casa i agafaré la bici del Robert (muchas gracias, de verdad). Precisament amb ell, aquest cap de setmana he estat fent els darrers entrenaments de bicicleta, 90km en dos dies, amb pujada a la collada de Tosses inclosa. Em noto una mica sobreentrenat (que és el mateix que dir, cansat), però cada vegada estic més confiat en què m'ho passaré bé. A més ara que ja estic inscrit, vaig camí de la meva primera triatló...
divendres, 1 de juny del 2007
dijous, 31 de maig del 2007
Camí de Salou
Si els meus dos mànagers m’ho diuen hauré de fer la triatló. La veritat és que la setmana passada vaig tenir un moment de dubtes, la triatló de Salou és cara i molt d’hora, i el meu objectiu és la triatló olímpica de Barcelona. Tinc sensacions estranyes, i l’entrenament per la triatló és més dur que per la marató (curiós), i la duresa no radica tant en la disciplina d’entrenar cada dia sinó en el sentiment que no s’entrena prou de cada cosa. En un llibre he llegit que la triatló te l’has de prendre com un esport en i per sí i no com a tres esports un darrera l’altre. I realment quan comences a entrenar ho veus, ja no corro com abans, i no és només per la minoració d’entrenaments sinó perquè tant la bici com la natació em fan guanyar un pes que perjudica al running. Un altre handicap és que no acabo de millorar amb la natació, vaig baixant els temps i millorant la resistència, però com diu el Nico hi ha un moment en què de sobte passes com un punt en què el rendiment millora, jo encara no hi he arribat. En aquest sentit la bicicleta és més agraïda, de la primera Rabassada amb la bicicleta de carretera a la feta avui hi ha un món, però sens dubte encara em queda aprendre a rodar a ritme alt per llargues rectes (rectes que a Collserola no tenim).
El cas és que una sèrie de raons de tots tipus em van fer anar a per l’olímpica de Salou del 10 de juny:
- És el meu objectiu real.
- Amb un temps de merda, però podia fer-la
- La olímpica val només 5 euros més i m’estalviava fer la de Barcelona,
- La olímpica surt a les 8.45 i l’altre a les 8.30 (podia dormir una mica més)
- La transició de la olímpica és més pausada i menys estressant
- I el que era més important, si faig la triatló ara em quedo sense objectius d’entrenament de cara a l’estiu.
Després vaig pensar que no, que no feia cap de les dues i que aniria directament a la de Barcelona, ja ben preparat. Com he dit, la setmana passada va ser dolenta, no acabava de tenir bones sensacions a nivell esportiu i força contratemps: mal al genoll, mal de panxa, poca son... A més m’agafava com una mica d’estress nedant a l’aigua, amb tota la gent, o fent les transicions.
I Finalment, aquesta setmana, m’ha tornat l’optimisme i les ganes de competir, o millor dit de fer la triatló sprint, surti com surti, a passar-m’ho bé, a més en el fons els 35 euros que val (déu n’hi do), son un sopar al Fernández. Esperem que encara quedin places, demà o passat passaré per l’Esportíssim.
Poso també un resum de l’entrenament d’aquest mes de maig. Com veureu quasi cada dia he fet alguna cosa i alguns dies sessió triple, però crec que encara em falta una mica de bici, he perdut bona part de l’entrenament de córrer i no he superat el punt de natació. Temps al temps i espero estar a tope per la de Barcelona.
En total 100 km de córrer, 280 de bici i 13 km nedant. Gràcies als que m'heu acompanyat de tant en tant.
El cas és que una sèrie de raons de tots tipus em van fer anar a per l’olímpica de Salou del 10 de juny:
- És el meu objectiu real.
- Amb un temps de merda, però podia fer-la
- La olímpica val només 5 euros més i m’estalviava fer la de Barcelona,
- La olímpica surt a les 8.45 i l’altre a les 8.30 (podia dormir una mica més)
- La transició de la olímpica és més pausada i menys estressant
- I el que era més important, si faig la triatló ara em quedo sense objectius d’entrenament de cara a l’estiu.
Després vaig pensar que no, que no feia cap de les dues i que aniria directament a la de Barcelona, ja ben preparat. Com he dit, la setmana passada va ser dolenta, no acabava de tenir bones sensacions a nivell esportiu i força contratemps: mal al genoll, mal de panxa, poca son... A més m’agafava com una mica d’estress nedant a l’aigua, amb tota la gent, o fent les transicions.
I Finalment, aquesta setmana, m’ha tornat l’optimisme i les ganes de competir, o millor dit de fer la triatló sprint, surti com surti, a passar-m’ho bé, a més en el fons els 35 euros que val (déu n’hi do), son un sopar al Fernández. Esperem que encara quedin places, demà o passat passaré per l’Esportíssim.
Poso també un resum de l’entrenament d’aquest mes de maig. Com veureu quasi cada dia he fet alguna cosa i alguns dies sessió triple, però crec que encara em falta una mica de bici, he perdut bona part de l’entrenament de córrer i no he superat el punt de natació. Temps al temps i espero estar a tope per la de Barcelona.
En total 100 km de córrer, 280 de bici i 13 km nedant. Gràcies als que m'heu acompanyat de tant en tant.
dilluns, 28 de maig del 2007
Un candidat enrotllat ;-)
Aquesta entrada no té cap relació directa amb la política, porto una sèrie d’eleccions que o no voto o voto desencantat. Però quan vaig veure aquest esquetx a Polònia em va fer molta gràcia i volia penjar-lo al blog.
dimarts, 22 de maig del 2007
Petita crònica cutre
Està clar que estic ja una mica obsessionat, moltes vegades faig esport migdia i vespre o transisions piscina-bici o bici-córrer, ho necessito. Un dia sense esport és un dia perdut. Vaig millorant la tècnica de natació (o això espero), amb alguns consells del Nico i de la Bea, tot i que costa perquè ara em dóna la sensació que nedo forçat. Aquesta nit al no poder dormir he començat a mirar bicis i webs relacionades amb la triatló i encara ha estat pitjor, fins a les 5 de la matinada despert, i en comptes de comptar ovelles, em sortien bicicletes.
La veritat és que tal com estic, i com entreno, em veig capaç de fer prou bé la triatló olímpica, però prefereixo fer la sprint i no anar a buscar marca, simplement sensacions, la primera experiència sempre és important.
Aquest mes porto
Natació 8500metres
Bici 146km
Running 73km
Aprofito per penjar el vídeo promocional de ""Sueños Por Hora", una historia de tres triatletas que se entrenan para competir en el ironman"
Si us interessa el triatló no deixeu de visitar els blogs de Josep Ajram Luis Enrique
La veritat és que tal com estic, i com entreno, em veig capaç de fer prou bé la triatló olímpica, però prefereixo fer la sprint i no anar a buscar marca, simplement sensacions, la primera experiència sempre és important.
Aquest mes porto
Natació 8500metres
Bici 146km
Running 73km
Aprofito per penjar el vídeo promocional de ""Sueños Por Hora", una historia de tres triatletas que se entrenan para competir en el ironman"
Si us interessa el triatló no deixeu de visitar els blogs de Josep Ajram Luis Enrique
Sortides per collserola del cap de setmana
Comptant la sortida del dijous, l'spinning del divendres i les dues sortides del cap de setmana ja he acumulat més de 90 km en 4 dies. La veritat és que en els moments d'apretar m'he sentit encara fluix (suma del meu estat físic, inicial pel què fa a la bici, però sobretot dels companys d'entrenament que m'he buscat) 
divendres, 18 de maig del 2007
Sortida en bici de carretera
Bé, primera sortida en bici de carretera després de més de 15 anys. La sortida amb el Robert va estar molt bé, tot i que anava molt clavat, espero que mica en mica les cames se m'adaptin.
I després dels 33km en bici, 3km corrent a ritme mig.
font: sigpac
font: sigpacdimarts, 15 de maig del 2007
dilluns, 7 de maig del 2007
dijous, 3 de maig del 2007
Salou 10 de juny
Ja vaig trobant informació de la meva primera triatló, a més està bé perquè el 10 de juny a Salou es farà una sprint (pels que ens estrenem) i una olímpica (pels veterans). Ara queda poc més d'un mes, temps suficient per preparar-la (no diré noms...)
Primera etapa Camino de Santiago
Doncs ja tenim els bitllets de tornada pel dia 10 d'agost. Per mi el tercer agost consecutiu camí de Santiago, l'Ivan ho viurà per primera vegada, però descobrirem plegats el "Camino del Norte". Segur que ens ho passarem molt bé.
Arròs blanc millorat
Per a 2 persones
1 tassa (de cafè) d’arròs llarg
1’75 tasses d’aigua
1 dent d’all
1 bon raig d’oli
1 magi de pollastre
Mitja cullerada de sal d’all (opcional)
Una miqueta de pebre vermell dolç (opcional)
Sal
Posar tots els ingredients en una olla a pressió, barrejar una mica perquè es reparteixin bé i tancar bé. Quan comenci a sortir vapor, són 8 minuts. Amb la vitroceràmica jo després dels 8 minuts ho deixo amb la vitro apagada però encara calenta una estona, així queda “agarraet”. Si l’arròs queda massa dur (a mi m’agrada així) posar dues tasses d’aigua per cada una d’arròs.
1 tassa (de cafè) d’arròs llarg
1’75 tasses d’aigua
1 dent d’all
1 bon raig d’oli
1 magi de pollastre
Mitja cullerada de sal d’all (opcional)
Una miqueta de pebre vermell dolç (opcional)
Sal
Posar tots els ingredients en una olla a pressió, barrejar una mica perquè es reparteixin bé i tancar bé. Quan comenci a sortir vapor, són 8 minuts. Amb la vitroceràmica jo després dels 8 minuts ho deixo amb la vitro apagada però encara calenta una estona, així queda “agarraet”. Si l’arròs queda massa dur (a mi m’agrada així) posar dues tasses d’aigua per cada una d’arròs.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)