Així que faig un breu resum centrat en tres grans fets des d’estiu.El primer és el viatge a San Francisco. Abans d’anar cap a Colòmbia vam passar per San Francisco, és una ciutat magnífica la qual cal visitar al menys una vegada a la vida. Hi ha una gran varietat de tot: menjar, gent, arquitectura, història... en fi, difícil d’explicar en quatre paraules, ja que la llista del què ens va agradar és interminable. Potser el millor consell és no comprar cap tiquet de transport per tres o quatre dies com recomanen les guies ja que s’arriba a tot arreu caminant, és cert que hi ha pujades i baixades, però cada illa de cases és una història.
Genials les foques del PIER39, la Columbus Av. per la nit o el barri hipie (o ex-hipie). No val la pena el marisc, és sosso i la prova d’això és que t’hi posen ketchup per a què suquis. Vam estar-hi quatre nits, la primera i la darrera en un hotel d’aeroport “San Francisco Airport South Travelodge”, hotel barat però prou correcte i amb un gran esmorzar (trobat a Hotels.com). Les dues nits a San Francisco les vam passar al “Hilton San Francisco Financial District”, la habitació estava molt bé, la situació millor (tocant al barri xinès, prop de l’italià i també a 10 minuts de Union square), tot i que no ens van fer l’habitació fins que ho vam demanar, impropi de l’hotel, (trobat a Rumbo.es, amb una bona oferta). Per sopar val la pena anar al Stinking Rose Restaurant, molt comú i en mig de la zona de marxa (www.thestinkingrose.com/) .
Va ser molt divertit el llogar un tandem amb la Bea, sobretot per creuar el Golden gate i veure la ciutat des de fora. Vam arribar a Tiburon passant per Sausalito. Em va donar la sensació que el triatló era molt present a la ciutat, gent corrent n’hi ha per tota la ciutat (però això als Estats Units és bastant comú), però també vaig veure gent nedant amb neoprè just al costat del port, i moltes bicicletes de carretera amb les banyes de triatló.
També va ser un gran dia, la celebració dels 30 anys de la Bea, la veritat és que vam ser entre 20 i 30, però quina marxa que portàvem tots, piscineta, barbacoa, jocs, mojito, balls i de nou piscineta (“con la toalla no!!!....”).
En nom de la Bea i meu, moltes gràcies perquè va ser genial, i vam demostrar qui anima les Star Party.
Relacionat amb la Bea, cal recordar la gran cursa de la dona: malgrat tots els contratemps, ens ho vam passar molt bé, la Bea corrent, jo animant i tots dos vivint l’ambient, l’any que ve a veure qui s’anima, és una gran cursa.
No puc acabar sense donar la benvinguda al nou membre de la família, la Mercè.
No puc acabar sense donar la benvinguda al nou membre de la família, la Mercè.
