Ja tenim Cunit, última setmana

La Bea ja està en la setmana millor d’un entrenament, la de descans i d’alimentació. Estem menjant llegums (ferro), una mica de carn (les proteïnes són més importants per una marató que per una mitja i especialment per després ja que es perd musculatura), i sobretot molts hidrats en forma de pasta, arròs o pa i aigua (la hidratació és bàsica).

A més com no podia ser d’altra manera, ha convençut a una gran claca, ja sigui de forma activa (corrent) o passiva (animant), i tots després cap a l’estrella a la barabacoa-calçotada.

Penjo les fotos dels corredors (a part dels Uoquis)
Bea
Ivan
Sheila
Jordi

Silvia

Natàlia
David
I aquesta darrera per recordar que molts veu estar al meu costat el dia de la marató com ara no heu fallat a la Bea, què pesats que som.
I una darrera de l’Aina, perquè segur que aviat serà una gran esportista.

2200 de crol

I seguits, ja tinc la distància de Banyoles controlada. La veritat és que em falta encara ser més ràpid, però l’evolució també és bona, vaig fent series, exercicis tècnics i acostumo a acabar relativament còmode.

Estic molt content, en la natació em costa veure l’evolució, però hi ha una cosa clara, l’any passat no vaig fer més de 1500 metros i aquest any intento no fer mai menys d’aquesta distància.

Curiosament dilluns em vaig ficar a l’aigua amb més mandra que mai, però amb la intenció de fer 2km, amb 4 series de 100metros, ho vaig aconseguir i a més em van quedar forces per fer 4 piscines més i així arribar a la distància que hauré de fer al juny.

Queden molts dies i això ja ho tinc, ara només cal millorar la tècnica.

Penjo també 3 fotos del partidet de basket del diumenge, com veieu em vaig passar el partit mirant com jugaven els altres, o això sembla de les fotos...

Triatlo Banyoles 2

Nico
Les dues principals diferències dels entrenaments del Nico son:
1) Més natació i bicicleta, no tant en número de dies, però sí en la durada.
2) Més exercicis de tècnica de natació, tant en crol com en d'altres disciplines. Jo em concentro en millorar el meu crol, que ja en tinc prou.
Pel què fa a les sessions de 20km, són d'spinning.

Pau
De l’entrenament d’aquesta setmana destaco, la jornada del dimecres amb tres sessions d’spinning dures (tres seguides) i una de natació. En quant a la natació he augmentat el ritme, encara és dolent però m’acosto al minut per piscina, faig blocs de 500 metres treballant la tècnica i fent series. Finalment sortida en BTT el diumenge i sense excessives molèsties, crec que el dolor comença a la part inferior del quàdriceps. Les dades:

Setmana 10

Aquesta setmana ja comença a ser de recuperació i per tant de rodar a un ritme còmode. Això si a mitja setmana es recomana fer el test que ajudarà a tenir una referència del possible temps en marató, i el que és més important, saber si realment podem aconseguir els objectius o hem de ser més pessimistes o optimistes. Agafar un ritme realista al principi de la marató ajudarà a acabar amb millors sensacions. A mi em va funcionar, tot i que unes condicions com les de Barcelona 2008 fan que el test no serveixi per res.

El test funciona de la següent manera: s'escalfa una mica i es fa la primera serie de 6km a un ritme una mica superior al de la marató (segons la taula), es descansa un minut i mig trotant i es tornen a fer 6km al màxim. La diferència de temps ha de ser la de les taules, si és inferior és que podem anar una mica més forts, si és superior és que ens valorem massa bé.

http://www.runners.es/Planes/2-entrenamiento-x-6000-maraton-kw-plan.jsp%3Fid%3D1405

Stage Triatló al Delta

El Robert Mayoral està organitzant aquest stage per a començar oficialment la temporada de triatló. Seria interessantíssm anar-hi, però coincideix amb la cursa de Bombers, és una pena. Ho penjo de totes maneres.
http://ironrobert.blogspot.com/2008/03/stage-triatln-de-entreno.html

Mitja de Cunit en marxa

Bé a l'espera que la Raquel acabi d'arreglar un tema amb el chip, ja estem inscrits 4 (Bea, Raquel, Enric i jo mateix), més una convidada d'honor: la Natàlia, que segons he sentit no se'n perd ni una últimament.

Per altra banda estem fent quorum per animar a la gent a participar a la Maratoneta, són només 4km, i sembla que ja hi ha gent que s'hi està apuntant. Perfecte, una altra jornada festiva, que pot acabar a l'Estrella amb una calçotada més costellada.

Recordo la web:

http://www.mitjacunit.cat/

La meva idea és fer alguna coseta abans, probablement aprofitaré per nedar al mar i després acompanyar a la Bea al llarg dels 21km (et prometo que no marxaré). Aquest cap de setmana toca el darrer entrenament i després a descansar i a prendre pasta i fruits secs.

Ja s'acosta el gran dia.

Crònica Marató de Barcelona

M’ho vaig passar pipa! La veritat és que segur que tornaré a córrer la marató de Barcelona, però el que sempre intentaré és estar-hi present.

El cas és que em vaig preparar una bona logística per a poder estar amb tothom. En 25 minuts a un ritme còmode de 5min/km arribava a plaça Espanya, ja feia calor. Molt puntual va aparèixer el Josep Maria i per fi ens vam conèixer, quatre paraules referents a la pròpia marató, a Vic i a l’Ironcat i els deixo. Mentrestant apareix el meu germà, que en la seva línia, encara no havia anat a dormir però que vol saludar al Marc, que està arribant tard. El que ve és el Robert, que fa una passada volant pel lloc, el veig tranquil però amb molèsties a la cama (un clàssic abans de la marató però que desapareixen abans del primer km). El darrer en arribar és el Marc, primera marató, i sense gaire informació prèvia, em sap greu no haver agafat la vaselina de casa i espero que no pateixi gaire, també el veig tranquil. Durant el tram de córrer vaig veient paradetes de quiromassatges amb pots de vaselina i penso en ell.

Comença la sortida i el Carles amb cotxe i jo amb el bicing ens dirigim cap a Diagonal. Ja des d’allí busco al Josep Maria però no el veig, sí puc fer un parell de vídeos del Robert i el Marc, i a més em fa gràcia constatar que l’Abel Antón està a la mateixa cantonada animant als participants.

Un altre bicing i cap al km 15 a Travessera de Gràcia. Faig un pipi en un bar, em trec la samarreta de màniga llarga (cap a la motxilla) i em poso a buscar samarretes grogues i buffs (déu meu Josep Maria, ja et podies haver posat de rosa, n’hi ha la tira). Passat el globus de les 3 hores 30 ja paro més atenció i de seguida arriba. Comença doncs el nostre tram de 20km que passa certament volant, el Josep Maria va bé, clavant el temps i aparentment amb molta comoditat, s’ho està passant bé. Als avituallaments començo a flipar, quina professionalitat, amb les esponges sempre dues, i en cada avituallament líquid es treu un gel, jo li aconsegueixo una ampolla de Powerade i s’ho va prenent tot, recordo quant em costava a mi menjar!

A l’alçada del Fòrum truco a la Irene a veure si volen baixar les Rambles del Poble nou per veure’ns i fer alguna foto, però anem tant ràpid que no ens detecten quan passem. I sense quasi adonar-me’n arribem al Zoo, aprofito per treure la càmera. Quines ganes de seguir!!! En tot cas animo al Josep Maria, que pel sol fet de saber córrer a un ritme inferior al què podria i no posar-se nerviós em demostra que he corregut molt probablement al costat d’un futur finisher, no serà fàcil, però la preparació és molt bona.

El deixo i esperem amb la Bea al Robert tot animant a la gent que passa sota l’arc de Triomf, hi ha de tot, des del que passa esprintant perquè ha estat massa conservador fins el què passa caminant perquè ha estat massa valent. Poc després de les dotze arriba, diu que està destrossat però se’l veu sencer i pot parlar així que a córrer cap a les fonts de Montjuïc. Té deshidratació i la l’estòmag li ha jugat una mala passada, són dos síntomes contraris, ja que no vol prendre ni beure res però ho necessita. Anem convinant trams corrent i trams caminant tot animant-lo però deixant que prengui ell la decisió en cada moment, em recorda l’agonia de l’any passat quan els últims 4 km els veia com una eternitat, però ara li deia “vinga, que només són 4”. De tant en tant miro enrere a veure si veig aparèixer al Marc, però de moment no.

Sigui com sigui arribarem segur, i ho aconsegueix: entra corrent, acompanyat de la família que l’anima des de la grada i de la Bea que corre com jo des del km 35 fins al final.

Poc després veig al Marc, ha creuat ja la línia de meta, olé!!!

Vull acabar felicitant-vos als tres, al Josep Maria per haver pres la decisió de córrer la Marató com a preparació de l’Ironcat i haver quadrat els seus objectius, un entrenament genial i sense un desgast excessiu, segur que t’ajudarà. Al Robert per la seva segona marató, i per haver superat les adversitats tant durant els entrenaments com en especial en la cursa, estic segur que el record serà genial, només tu saps el què has aconseguit. I sobretot al Marc, que l’any passat em va dir junt amb d’altres, jo l’any que ve la correré, i ho ha fet, sense la professionalitat que vaig necessitar jo (ni vaselines, amb una bosseta a la màniga amb les claus, el mòbil, arribant només un quart d’hora abans a la línia de sortida, sortint l’últim... i sense deixar el bàsket), moltes felicitats!!!

I a tothom que la va córrer, ha estat un any climatològicament parlant molt dur i ho heu superat, el dia que el clima sigui coherent amb principis de març la marató serà més assequible. La veritat és que ja és mala sort, la data és perfecte, però ja van dos anys que el diumenge es desperta amb molta calor i humitat. L’organització ho resolt molt bé, però també és cert que el tram de la platja és molt dur per l’hora que es passa. He sentit que estant valorant alternatives, farien bé, però el recorregut és espectacular i per això la meitat dels participants són estrangers... per quant els d’aquí.

Només un apunt negatiu: sense comptar que vaig fer algun km previ i algun més tard, el cert és que en només els 20km que vaig fer a ritme, i a partir del 15, se'm van fer unes feridetes just sota l'os del turmell, és molt curiós, perquè a Granollers vaig fer servir també les Gel Kayano i no em va passar. És molt probable que siguin les millors wambes del mercat, però el cert és que a mi no m'acaben d'anar bé, crec que són per gent una mica més pesada i sobretot amb el peu més ample. Què hi farem.

Fotos de la cursa

Marató de Barcelona, fotos

Web tri-trials

Ja està la web de les tritrials amb les dates definitives, segur que estaran super ben organitzades, però el cert és que són una mica cares, em tocarà pagar 42 euros per l'Olímpica.

En algun moment vaig llegir que serien a Barcelona Madrid i Sevilla. Hagués estat bé, però sembla que es repeteix al maig a Sant Feliu de Guíxols, juny a Salou i juliol a Barcelona.

Si cliqueu a a la imatge entrareu a la web.

Can

La Bea m'ha passat aquest vídeo, que li ha fet arribar al Xavi, perquè el pengés al blog. El cert és que ja hi era perquè el Nico el va penjar en un dels comentaris, però val la pena tornar-ho a fer. I més quan vam veure un cas semblant ahir a la marató de Barcelona, amb un home corrent amb dues crosses.

Si els objectius estan més enllà dels límits, el plaer d'arribar-hi és infinit, però el sol fet de buscar-los és suficient.

Entrenament del mes i preparació triatló Banyoles 1

Els meus números d'aquest mes han estat:

184km de running (alguns menys que el febrer de l'any passat, però amb bastanta muntanya)
14.900 metros de natació
98km de bicicleta, bàsicament spinning i una sortida en BTT

Nico

El Nico tenia setmana de descans i per tant simplement tres dies d’entrenament mitjà. La setmana que comencem ja serà més canyera.

Pau

Natació: Dilluns primera tirada de 2km de natació de la meva vida (això si amb una petita parada). He de millorar el ritme (segueixo amb 1’10 els 50) però em sento amb comoditat de fer més. El dimecres 1700 però seguits. Començo a fer blocs per trencar la monotonia del crol, concretament dimecres: 3 blocs de 300m lliures, 100 colze i 100 punt mort, més 200 metros extres

Running: Molta varietat i acumulació de km sense un ritme massa exigent. Força muntanya i dissabte debut amb la Bea en anar de Barcelona a Sant Cugat. Per cert pujada UOC-pàrking aigües (1,5km) en 7’43’’, y acabant bé.

Bicicleta: A l’espera de la bici, només un dia d’spinning.

Setmana 9

Aquesta setmana es concentrarà en un bon esforç el cap de setmana, ja serà el darrer. Crec que la penúltima setmana ja s’ha de baixar el ritme i la final de descans.
Aprofito aquesta entrada per felicitar a l’organització de la Marató de Barcelona, malgrat que el clima va ser molt advers, en cap moment van faltar begudes o esponges. També cal destacar y felicitar al Roger Roca, no el conec personalment, però després d’aquest cap de setmana l’admiro molt, no sóc un entès en la matèria, però és un corredor que sempre hi és: curses de 10, de 21 o maratons... ho corre tot i a sobre bé. Catalunya i les seves curses deuen molt a aquest corredor sempre present. La seva emoció al final, denota la duresa del seu triomf.

http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=488239&idseccio_PK=809

Demà faré una breu crònica.

Marató de Barcelona

Aquest diumenge hi ha la Marató de Barcelona, si passa a prop de casa vostra no dubteu en sortir a animar, per experiència sé que fins el km 30 és molt emocionant, després ja no recordo res més que el què tenia davant i els càlculs dels km que em quedaven.

Jo faré la meva bicing duatló particular, acompanyaré al Josep Maria durant 20km i al Robert els últims 7, també intentaré fer algunes fotos i/o vídeos.

Nova data per Salou

Una bona notícia a nivell de calendari,

Sembla que han canviat la data de la olímpica de Salou i serà el 8 de juny, tres setmanes abans de Banyoles, és perfecte (potser ho han fet espresament, a més el 4 de maig era el pont de l'1 maig)

Inscripció feta

El Xavi, la Bea i jo ja estem inscrits, aquesta samarreta és nostra!

http://www.cursabombers.com/

Per cert, jo acostumo a agafar la M, perquè m'agraden petitones, però com a referència, tant la M com la L em van bé.

Banyoles

De moment no penjaré un pla d'entrenament per Banyoles (sí per la sprint de Balaguer ja que hi ha gent que m'ho ha demanat), sinó un resum setmanal. No he trobat gaires plans específics i una triatló d'aquest estil no l'he feta mai i per tant no sé si l'entrenament serà correcte o no.

Paral.lelament li he demanat al Nico que em passi la seva part ja que pot ser molt interessant veure les dues maneres d'entrenar, la seva és esbiaixada cap a la natació i la bici i la meva cap al running.

Les sessions dobles de dimecres i dijous no són seguides sinó migdia i tarda, i com ja he explicat la BTT del divendres va ser més dura de l'esperat, vaig començar bé però vaig anar perdent força i a més el rotllo del genoll (suposo que no es pot començar bé des del primer dia), això si la volta molt maca, per Collserola passant per Sant Cugat i Cerdanyola.

Frenada important

El mal al bessó esquerra m’havia fet descansar una setmana de running, però no deixava de ser un cop. Aquest divendres, però ja m’he deprimit una mica més, amb una volta en BTT de només 35km, m’ha tornat i fort el mal al genoll dret, a la part de davant, i quan només en portava 25. És la zona marcada en vermell.
És el mateix mal que durant el Camino em va fer pensar per uns moments que no arribaria, i que no deixava de repetir-me “quan arribi a Barcelona, directe al metge”, però que començava molt més tard, entre el 50 i el 60km. El cas és que després de tres o quatre dies, mig antiimflamatori abans de sortir i bons estiraments se’m va passar quasi totalment.

Definitivament m’ho he d’anar a mirar, i espero que no sigui el final dels meus somnis.

Quina merda, estic tocat, moral i físicament.

No ha estat un bon cap de setmana a nivell d’entrenament ja que he menjat més del què em tocava, i no he tingut ganes de sortir. No he estat parat, però: dissabte pujada corrent a l'Aula i partidet de Bàsket amb els del 78, i diumenge, excursió a la Mola, no gaire llarga i agraïda. M’ho he pres com un descans actiu.



És el mateix mal que durant el Camino em va fer pensar per uns moments que no arribaria, i que no deixava de repetir-me “quan arribi a Barcelona, directe al metge”, però que començava molt més tard, entre el 50 i el 60km. El cas és que després de tres o quatre dies, mig antiimflamatori abans de sortir i bons estiraments se’m va passar quasi totalment.

Definitivament m’ho he d’anar a mirar, i espero que no sigui el final dels meus somnis.

Quina merda, estic tocat, moral i físicament.

No ha estat un bon cap de setmana a nivell d’entrenament ja que he menjat més del què em tocava, i no he tingut ganes de sortir. No he estat parat, però: dissabte pujada corrent a l'Aula i partidet de Bàsket amb els del 78, i diumenge, excursió a la Mola, no gaire llarga i agraïda (m’ho he pres com un descans actiu).

Setmana 8

Amb aquesta en queden 4 tot i que sé que molts l'heu agafat com a referència per a fer part de l'entrenament, ja era la intensió. Gràcies.
És la setmana de la marató de Barcelona, no us la perdeu, aprofiteu per anar a veure l'ambient, per anar a animar o a córrer una miqueta. I als que hi participeu, molta sort!

24 doce

Perquè és tan difícil fer-se un calendari esportiu? Primer el 4 de maig (mitja de la Garrotxa, única triatló olímpica de Catalunya i a sobre en el pont de l’1 de maig), i ara el 29 de juny coincideix la triatló de Banyoles amb una prova que vaig descobrir l’any passat i que crec que ha de ser molt divertida.

És una cursa per equips de 24 hores en BTT, els equips poden ser de 4, la qual cosa surt a unes 6 hores per participant i l’equivalent a uns 80 o 90km. Vaig llegir-ne un article a la revista Solo bici tot i que al final es va haver de suspendre per la pluja. El cas és que aquest any no podrà ser, al menys per part meva, però de cara a properes edicions pot ser divertit, lloguem una furgo, hi carreguem les bicis i cap a Madrid, ja sigui un, dos o tres equips.

http://www.24doce.com/

Tots hem tingut una primera vegada

Ara que alguns us acosteu a la primera cursa o triatló us penjo algunes fotos de les primeres vegades (esportivament parlant):



La meva primera de 10km, els bombers 2005, just el dimarts abans havia fet 10km per primera vegada, encara no tenia wambes de córrer, i el temps final va rondar els 48 minuts, a l'arribada un amic em va dir que havia fet 43 i vaig flipar... també van debutar el Josep i el Carlos, que no ha fallat des d'aleshores.

Aquí ja portàvem càmera, primera cursa de la Bea, acompanyada del UOC team, el temps per sobre de l'hora, però en la següent dels bombers ja va fulminar la marca, a veure aquest any.
Foto cortesia del Xefo des de casa seva, espectacular, o no?
I la Bea com a veterana acompanyant en el gran debut a l'Ivan, el Bernat i la Raquel. Sort en vaig tenir del Bernat en el guardaroba, sinó no arribo a la sortida ni en broma. També va debutar, i des de Burgos, la Silvia.He trobat aquesta de la marató, quin careto! I quins qudríceps a punt de petar! Ho van fer un minut després, jiji
I primera triatló, quant temps vaig perdre posant-me la samarreta dels c...!

Tres d'aquestes fotos les he tret de http://www.atletisme.com/fotoatleta/, n'hi ha la tira.

Entrenament Banyoles-Balaguer

He estat mirant el calendari i per una triatló sprint no cal començar tant d’hora. La triatló de Balaguer és el 22 de juny, i amb tres mesos ja n’hi haurà prou, així doncs l’entrenament específic que penjaré serà d’11 setmanes i concretament començarà el 7 d’abril. Sempre recomano començar amb una mica de base, el qual vol dir amb alguna de les disciplines ja treballades, i les altres dues que no sigui la primera vegada. Sóc un pesat amb el running, i de fet en una sprint són 5km que és totalment superable, però és la darrera prova d’un triatló i per tant el nivell d’exigència serà alt.

A mida que s’acosti l’estiu les sortides en bicicleta es faran més regulars, per tant segur que ho podrem entrenar tots junts. La natació per contra és un esport més solitari i que molts de vosaltres l’únic que voldreu és tenir la capacitat per no patir durant els 750 metres (en tres mesos no hi haurà problema). I per tant una vegada més proposo dedicar al període que va des d’ara al 6 d’abril a córrer una mica: l’1 de març comencen els entrenaments dels bombers, són genials i allí us donaran una planificació setmanal.

Per Banyoles, per contra, sí que cal començar aquesta setmana, ja que el volum d’entrenament que necessitaré és alt, i per tant faré una planificació de 17 setmanes més aquesta extra, la qual aprofitaré per començar les sessions dobles.

A fi que no em senti sol fent aquestes coses i tampoc us hi sentiu vosaltres, què us sembla si aneu penjant, en forma de comentari, els entrenament que aneu realitzant? Fins i tot, perquè no aquells que m'heu dit que fareu Balaguer comenceu a comentar ja si començareu pels Bombers o no?

Sense concretar gaire la meva setmana consistirà en:

Dilluns: natació (+ partit de futbol)
Dimarts: running + spinning
Dimecres: natació + spinning
Dijous: running + natació (+entrenament handball)
Divendres: running (sortida llarga)
Cap de setmana: depen d’on vagi.

Setmana 7

Després d'una setmana d'acumular km, aquesta millorarem la potència i farem una sortida de 30km final.

Estadístiques 2007 i algun consell

Tres gràfics molt xulos de la temporada 2007, on es poden veure les diferents etapes d’entrenament. Anar apuntant el què es fa cada dia està molt bé per evolucionar i després és interessant: es pot veure bé les èpoques de més i menys entrenament, i com a l’agost i setembre quasi no vaig fer res.

Aprofito aquesta entrada per fer dos comentaris importants. Quan un entrena, ha de començar a agafar referències de temps. Si es surt a córrer s’acostuma a anar entre el 80 i el 85%, això vol dir que encara que es millori, es seguirà anant al mateix nivell d’esforç. Si no es compara l’evolució de ritme d’entrenament, un es pot desanimar ja que l’únic que se sap és que portes dies fent el mateix recorregut, i sempre et canses igual. Quina és la diferència?, doncs que amb el mateix nivell d’esforç, al principi el ritme era un i ara és molt millor. Agafeu referències i veureu, de què parlo. I quan dic córrer també em refereixo a la bici, a la natació, o a qualsevol esport, en definitiva.

I una segona cosa és el famós mal als genolls dels corredors, igual que com deia amb el tema de l’alimentació, ni sóc metge ni m’agrada automedicar-me en excés, per tant si podeu consultar-ho amb algun doctor, millor. Però moltes vegades aquest dolor és una inflamació dels lligaments o tendons degut a la fricció amb l’os. Muscular bé la cama fa que els lligaments treballin menys, i per tant mica en mica aquest mal desapareixerà. Fins aleshores o si de tant en tant torna, prendre algun antiimflamatori és molt efectiu, tant abans d’una cursa com després d’un entrenament. Exemples: feldene, iboprufè o airtal. El tema reflex o per l’estil també va bé durant les curses, però no n’hem d’abusar en els entrenaments, ja que pot dissimular un dolor important. I sigui el què sigui anar al metge sempre és el millor.

I finalment els gràfics, que demostren una vegada més que en el 2008 hauré de fer més bici i sobretot més natació (van ser suficients per la sprint de l'any passat, però insuficients pels objectius del pròxim any).

Preparades per Cunit

Ara que la Bea (més de 18km ahir) i la Raquel (quasi 16km el dimarts, i una mitjana de 35km setmanals en tres dies) ja estan preparades per fer la mitja d’aquí a un mes, ja podem pensar en apuntar-nos i a estrenar la distància. Moltes felicitats perquè esteu portant un entrenament molt bo i seriós, és un gran repte que a hores d’ara ja teniu superat, potser faltaria treballar alguna sèrie per millorar el ritme.

A la web ja hi ha bastanta informació, tot i que hi ha lapsus tipus com es pot fer la inscripció per internet, suposo que ho aniran corregint. Road to Cunit...

http://www.mitjacunit.cat/

I després a pels bombers, aquest any serem la tira, suposo que aviat començaran els entrenaments de Nike, i són molt bons. En la mesura del possible val la pena fer-los.

http://www.cursabombers.com/

Fins el 29 de febrer 13 o 15 euros (segons si es té o no el chip), i només per la samarreta ja val la pena.

Ironman Maresme

Sembla que de cara a la tardor del 2009 hi pot haver un Ironman al Maresme, fins i tot he sentit que abans, a la primavera es farà un Half Ironman, es nota que mica en mica el triatló està calant a Catalunya, i el que és més important, de manera més o meny popular.

Quan he hagut de buscar triatlons per Espanya, no n'hi ha de populars, tots són puntuables, i si et doblen t'eliminen i coses d'aquestes, no fomenten l'esport popular.

És possible que Donosti també entri en el circuit oficial d'Ironman, però com la part de natació no la facin a la Contxa, serà una putada, amb les onades i ressaca que hi ha allí (eh Joan!!!).

El cas és que ja sabeu, a entrenar!

Primer pas, perdre algun quilet

Amb els entrenaments segur que acabareu aconseguint un pes ideal, i amb la natació en guanyareu, però per començar a entrenar, sempre va bé fer net d'algunes grassilles acumulades (per norma general, si no us sentiu al·ludits, doncs res).

Ja sé que no sóc cap dietista, però ja que vaig enviar un mail al Carles explicant la meva manera personal de perdre pes, la penjo al blog per si a algú li serveix. Dir d'entrada, però, que és un sistema per algú que acostuma a menjar molt, i per tant que menjar normal ja és un "règim". Això és doncs el que li deia.

Et recomano dues coses per a perdre pes, i que a mi és l'únic que m'ha servit:

- Encara que no t'agradi del tot córrer, has d'entrenar per aguantar entre 15 i 16 km; què et suposarà això?: a nivell esportiu et permet acabar la triatló sprint amb certa comoditat, pensa que et poses a córrer quan portes quasi una hora de competició (menys si és una sprint normal i més si és de muntanya) i amb les cames ja forçades, i per tant és semblant a posar-te a córrer després de 8 o 10km. Per altra banda a partir de l'hora d'entrenament de running és quan comences a cremar de veritat, quan faig tirades llargues ho noto molt.

Si no vols fer curses de running, la velocitat és secundària, oblida't de moment de fer km a menys de 5 min, però busca't gent o vine amb nosaltres... l'altra dia la Bea ja va fer 16km.

- En quant al règim, fes dues setmanes de passar una mica de gana, però no aquests règims a saco, et diré el que he fet jo.

: jo esmorzava a casa (cereals o pa amb colacao) i a les 11 bocata. Ara a casa ja qusasi no esmorzo, màxim un suc de taronja o una poma i intento aguantar fins a les 11 que he mantingut el bocata, no és dur, de seguida m'hi he acostumat.
: no repeteixo mai, i intento no passar-me (però tampoc quedar-me curt en el dinar), és a dir normal, que no em quedi ple.
: Sopo poc, sempre plat únic, i si de cas algún trocet de pa. Per postres sempre fruita, i abans un bon got d'aigua.

Et prometo que això, convinat amb un bon entrenament ja m'ha reduït la gana i ara torno a estar en 77 baixos, això fa que em senti més fort, cosa que m'anima a entrenar més i cremant més calories, és un espiral positiu, pers pes, corrés més i millor i aleshores encara perds més pes amb els entrenaments... però és cert que costa entrar-hi.

Una vegada que arribeu al pes ideal, tan important és haver-hi arribat com mantenir-lo i no tenir desfalliments, i per tant és clau alimentar-se bé i no fer tonteries.

Per últim és també recomenable fer l'esport just abans de dinar o sopar, al menys jo arribo als àpats amb menys gana.

La setmana que ve comencem

Està clar que he de començar ja, avui he parlat amb el Nico i m'ha explicat els seus entrenaments i em marejava, sessions de 3km de natació, que si sortides pels Monegros en bici, que si sessions dobles i triples... Ai, què lluny que estic d'això... Per sort en el running ja tinc la feina feta i aquí sí que "m'he pogut fer una mica el xulo". En tot cas, no et preocupis que de seguida arribo, al menys per fer sortides en bici (de la natació millor no en parlem).

El cas és que dilluns que ve començo l'entenament enfocat a Banyoles i que en certa manera podreu utilitzar els que feu una sprint aquest any, i en particular per Balaguer (la tri és la tercera setmana de juny, però ja va bé començar amb temps). Penjaré una planificació setmanal, i intentaré segregar entre Banyoles i sprint.

De moment dues cites, per qui arribi ja queda poc més d'un més per la Mitja de Cunit, i per a tots els que prepareu la sprint agafeu el 6 d'abril per a fer un primer test de running.

Red team in Caldes

Gran jornada la del diumenge, amb la baixa d’última hora del David (m’és familiar això), el Red team estava format per 4 magnífiques runners i un capità, el Jordi, que es va encarregar d’animar a totes les que es quedaven enrere (gran tasca de solidaritat la teva).
La cursa molt maca, a Torre Marimón al costat de Caldes, i per un circuit entre boscos i prats. Van fer dues voltes que al final sumaven 5km, per tant un d’extra. La primera en passar per la primera volta va ser la Bea, que va mantenir un bon ritme constant.

Després la Sílvia (com es van notar els entrenaments) i l’Eva. L’altra parella, el Jordi i la Sheila mantenint la distància.

Aquestes van ser també les posicions d’arribada i només cal felicitar-vos a tots: La Sheila i l’Eva per apuntar-s’hi a darrera hora, i sense gaire entrenament superar la distància, i a més prou bé; el Jordi que malgrat el mal de genoll i la mandra també va arribar amb alegria i sobrat a la meta (potser massa sobrat? Bé, és el Jordi “esport el què faci falta, però patir... no val la pena”), i finalment les meves corredores que van quedar les dues primeres, la Sílvia que la il·lusió li fa superar un esport que odiava, i la Bea perquè ja és capaç de rodar a bon ritme durant una bona estona.

La cursa també molt ben organitzada, amb xip, obsequis... potser va faltar la senyalització dels km, però suposo que en una cursa tipus cross ja és això. El millor: que la frase més repetida va ser “ara a pels Bombers!!!” (suposo que es referien a la cursa).

Després una gran calçotada al restaurant Paradís Park a Santa Eulàlia, tot molt bo i abundant i la gent molt maca. Sens dubte vam recuperar més del què havíem cremat!!! S’ha de repetir, potser l’any que ve s’hi apuntarà l’Aina, com a convidada d’honor.

Jo per la tarda, després de córrer uns 8km, fer unes quantes peses al DIR i tornar amb bicing, a les 9 de la nit encara estava ple...

PD: Quan les tingui, penjaré més fotos, entre la Irene i Jo en vam fer la tira.

Més fotos a http://www.flickr.com/photos/24242431@N06/show/

Cursa Caldes

Setmana 6

No hi ha manera que faci net amb el bessó, així que aquesta setmana penjo una proposta, però jo em dedicaré a fer natació (que també em convé). És una setmana que servirà per acumular km, qui vulgui pot fer o dimecres o divendres una sessió curta de series.

Cursa de muntanya al voltant de Rubí

Anem omplint el calendari....

... Per a aquells que us agrada córrer però no seguir el crono km a km, us proposo aquesta cursa.

http://cursa.rubicer.org/

Són 11km de camins i boscos al voltant de Rubí. No amagaré que córrer per la muntanya no és senzill, ni les pujades ni les baixades, però sí molt més gratificant que anar a fer temps. Sens dubte si feu la cursa dels bombers val la pena mantenir la forma i provar una cursa així, a més anirà bé de cara a la triatló de Balaguer.

Jo el cap de setmana abans tindré la Olímpica de Banyoles o la Mitja de la Garrotxa, però en un 90% aniré a Rubí, a passar-m'ho bé i a córrer a ritme mig.

PD: Comencen a penjar cosetes a la web de la Cursa dels Bombers 2008.

Alp-Tossa més mitja de Granollers

Canya durant el cap de setmana
Malgrat el fort cop al bessó del dimarts, vaig fer una recuperació activa i he pogut arribar al cap de setmana amb molèsties però amb la seguretat que no és una lesió greu, així doncs he seguit el pla que tenia pensat.
Dissabte, em vaig despertar cap a les 8.30, després d’esmorzar em porten cap a Alp on començo l’ascensió de running, primer per la carretera cap a la Masella i passat la marca del km18 (si no recordo malament) per la pista que porta fins a darrera de l’hotel, al peu de l’estació. La nevada del divendres ha deixat el camí ple de neu, que fa molt més èpica la pujada però que m’obliga a fer un parell de trams de 100 o 150 metres caminant, la resta “canya i cap amunt” al ritme de la música.
Als 45 minuts arribo al peu de la Masella, creuo el pàrking i la gentada (sempre hi ha més d’un que et mira com pensat “quin freak”), i cap a Coma Oriola. El tram asfaltat se’m fa dur, la veritat és que pensava que estava més a prop i el ritme que porto és pesat. Estic acostumat a fer pujades fortes, però està clar que de cara a Cavalls del vent he d’entrenar més pujades constants durant més d’una hora. Arribo amb 1`18`` i calculo que el 98% en pujada. A més la suor se’m congela, no crec que arribem als 0º.

Descanso una mica al sol mentre em poso les botes d’snow, pantalons, motxilla, la taula ben lligada i en 15 minuts començo a caminar. M’ha anat molt bé que la família estiguessin esquiant a la Masella i així poder-ho deixar tot al cotxe. Pujada lenta però constant, sense buscar un ritme d’entrenament i gaudint del tub, que en estar tancat em permet fer quasi tota l’ascensió sol. Després de l’última rampa, molt dura, arribo al cim de la Tossa, amb 2’34’’ de temps total.
Foto amb l'Albert, un esquiador de muntanya del centre excursionista de Rubí, que m'he trobat arribant al cim

Després baixada amb la taula, i encara aprofito per acabar el meu triatló de neu personal, ja que el meu pare em deixa els esquís i fem un parell de baixades més amb la meva mare.

I l’endamà la Mitja de Granollers. No és un paisatge espectacular, i més dura que d’altres però l’èxit radica en una organització perfecte, no es fan cues per res, els km perfectament marcats, l’ambient boníssim... Potser l’únic defecte és el preu.

El cas és que com que no anava a fer temps i la veritat és que no sabia si la correria o no, no tenia dorsal (jo crec que haurien de pujar el nombre de participants ja que s’acaba de seguida). Havia quedat amb el Dani per acompanyar-lo al seu ritme (objectiu 1’45’’), l’Enric pel seu compte busca baixar de 1’30, i el Robert a veure què passa. Els 11 primers km els faig amb el Dani, a molt bon ritme, sempre al voltant dels 4’50 i només un moment (que coincideix que ens trobem amb l’Albert), baixa a 5’10’’ l’animo una mica i de seguida recupera els temps. Passat el km 11 ens passa l’Enric, que havia sortit dels últims, el Dani m’anima a que vagi amb ell i ho faig. L’Enric porta un ritme molt bo, el primer km el calculo a 4`05’’, tot i que després amb les pujades i baixades rodem al voltant de 10 segons més. Aguanto fins passat el 18, on recupero quasi els 4’20’’ (sempre fa mandra patir si no vas a fer marca i a més el bessó ha anat forçat des del principi). No deixo de veure’l, i fins i tot se’m passa pel cap esprintar per pillar-lo i obligar-lo a apretar, però no tinc esme per a fer-ho. Al final:

Dani: 1’39’’32’’ Li van sobrar més de 5 minuts respecte a l’objectiu. Gran temps, Felicitats
Enric: 1’33’42 Només li va faltar l’esprint Serradell i potser sortir una mica més fort, ja ho tens.
Robert: 1’57’’01’’ Felicidades, como te dije, quedas oficialmente expulsado del club de Slow Pepe. 10 minuts per sota del temps de l’any passat.
Jo vaig fer al voltant d'una hora i 35 minuts.

Setmana 5

Setmana on farem la tirada més llarga a més d'una serie de 4 dies seguits.
Per cert per la cursa del diumenge a Caldes, ja tenim tres apuntats, i dos que ho faran.

http://pacoguasch.blogspot.com/2008/01/referncies.html

Cursa dia 10 i entrenaments mensuals

Ostres quina ràbia, el dimarts vaig rebre una patada al bessó que m'ha deixat ko, espero que no sigui res, ahir volia fer sessió doble de natació més sortida llarga i res de res. Avui he sortit a rodar a 5'30'' i em feia mal, però crec que em va bé. La ràbia és perquè tenia pensat fer uns 10 i al final m'he quedat amb 9km, per un total en el mes de gener de 199km, joder per un no he arribat a 200. Això si ja he fet un dia a la setmana de piscina i una sessió d'spinning. Ja tinc ganes de començar a entrenar de veritat les dues disciplines (queden uns 10 dies, i penjaré l'entrenament per qui vulgui compratir-lo).
De moment, demà descans per veure si el bessó em deixa fer un cap de setmana fort: Dissabte pujada a peu a la tossa (i baixada amb la taula), i diumenge em presentaré a Granollers a rodar a ritme mig, per fer 1'45'', a acumular km.
Per cert, les meves campiones, la Silvia i la Bea ja estan apuntades a la cursa de la Dipu, el David va dir que també ho faria, i els Jordis...
http://www.diba.cat/cjs/jornada.asp?id=123
Us heu d'inscriure a la Inscripcions a la Cursa de treballadors i treballadores, no al Cros.

Setmana 4

Aquesta setmana, sense descuidar el fer km que és el més important per soportar les curses llargues, es treballarà també el tema aeròbic, és a dir pujades puntuals a altes pulsacions.
Dir que la Bea, seguint parcialment l'entrenament ja va fer 16km a un gran ritme, i la Sílvia ja pot arribar sobrada a la cursa del dia 10.

Es busca triatló olímpica

Mira que faig poques proves al llarg de l'any i va i em coincideixen la triatló olímpica de Salou (la única que es fa a Catalunya abans de Banyoles), i la mitja de la Garrotxa, que em feia molta il·lusió competir.
Estic buscant triatlóns olímpiques a prop i de moment he trobat dues candidates:

La millor posicionada la de Cullera el 17 de maig, em va perfecte ja que és un mes i mig abans. De totes maneres forma part del campionat d'Espanya i no sé què de Élite i per tant no sé si hi puc participar.
www.triatlodecullera.org

Una alternativa és la del Mar menor, però és molt d'hora i suposo que al Nico no li aniria bé. Serviria però per obligar-me a començar l'entrenament abans. També hi ha aquest rotllo del campionat. 20 d'abril.
www.trimurcia.org

Segueixo buscant, si algú en troba alguna...

Mitja per estrenar-se

Ja tenim objectiu per la Bea, serà la mitja de Cunit, és plana i encara queda un mes i mig, temps de sobres per un bon entrenament. Qui vulgui estrenar-se amb la distància ja sap, de moment ja són dues.
La data segons Ropits és el 9 de març, en algun altre calendari he vist el 16... En tot cas la segona quinzena.

VIII CROS DE MUNTANYA CAN CARALLEU

El Nico m'ha passat aquesta informació

Dia 29-3-08
Sortida 10h
Km.9'5
Desnivell positiu acumulat 500mts
Alçada màx. 394mts Turó d`En Cors
Temps màx. a fer per entrar en la classificació 1h30'.Temps màxim cim 55'
Lloc de sortida. Polisportiu Can Caralleu C/ del Esports, 2 -8Barcelona (sortida 9 de la Ronda de D'alt)
Petició d'inscripció -Informació Tel.932037874 adminisracio@cancaralleu.org
Web.mailto:800210adminisracio@cancaralleu.orgWeb.www.claror.org/Can Caralleu
Màxim 200 corredors
Data màx. inscripció 27-3-08 fins les 18h o al completar els 200inscrits per rigorós ordre de inscripció formalitzada
Trofeu als 3 primers classificats de cada categoria i sexe. Obsequi atots els participants -sorteig de material al finalitzar la entrega detrofeus
Recorregut.Can Caralleu -Parc de l' Oreneta(cros) pas per Can Caralleu -Bosc deCan Sentmenat -Carretera de les Aigües -Turó d'en Cors (muntanya) C.Aigües -Parc Oreneta (cros) Can Caralleu (pista) Alternant:Pistes,corriols,trialeres,camp a traves,pujades dures del 30% dependent i baixades del 15%-circuit de cros del Parc Oreneta i entradai sortida a la pista de Tartan de Can Caralleu


És un recorregut exigent, tant a les pujades com a les baixades (més d'un turmell patirà), però pot ser molt divertit. Per desgràcia a mi em pilla de viatge.

Lloro bailaor

Una mica d'humor i de ritme

Setmana 3

Aquesta setmana serà una mica més dura, amb un entrenament ràpid el dijous i un llarg el dissabte (també es podria readaptar per fer divendres i diumenge, però el més important és que hi hagi un dia de descans).
En un més començaré l'entrenament de triatló, però estaria bé començar a fer una mica de natació (ni que sigui cada dues setmanes) i una mica de bici, spinning, per exemple.

Avui el Paco fa un any!!!!

Doncs resulta que ja ha passat un any des que vaig penjar la primera entrada en aquest espai, i des d’aleshores he tingut més de 4.000 visites. Hi ha qui les rep en un sol dia, però em fa molta, moltíssima il·lusió que de tant en tant us hi passeu, que em comenteu que heu vist tal cosa o tal altre, que la informació que hi posi sigui útil... També, i sobretot, agraeixo als que de manera més o menys regular heu entrat comentaris, el dia que algú que no conegui en faci un serà la bomba.

El blog ha estat un nexe d’unió entre present, futur i passat. Em serveix, i aquesta és la principal funció, per explicar el què estic (o estem) fent, també m’anima a crear objectius, reptes que queden per escrit, i per tant que s’han de complir o si més no intentar; i passat, ja que sigui com sigui s’està creant un àlbum de vivències que estic segur seran apassionants de recordar.

En fi, que espero que sigui el primer de varis.

Buscant fotos per commemorar aquest aniversari vaig trobar-ne aquesta i de passada em serveix per felicitar els 30 anys del Carles. Qui és ell i qui sóc jo?

Tri de Baguer, més info (2)

Vaig contactar amb un dels organitzadors, penjo part de la seva resposta.
Tal i com dius el tram de btt del triatló passa en un 70% per corriols. Això fa de la nostra prova una de les més maques i on la gent disfruta més amb la bicicleta.
De totes formes, no et vull enganyar. El nivell de satisfacció augmenta com més domini de la bici té el participant.Al triatló de l'any passat varem passar una enquesta i hi va haver-hi gent (sobretot de la part baixa de la classificació) que es va queixar de massa quilòmetres de trams tècnics. I és que no són corriols perillosos ni pedregosos però requereixen un nivell físic i tècnic suficient. Al duatló, que passa pel mateix circuit, l'aprovació va ser unànime. I és que els duatletes són més btteros i van xalar a tope.
És difícil saber si enviaràs als teus amics a la guerra perquè no sé el nivell que tenen però de totes formes vosaltres mateixos ho podeu comprovar.Si voleu, el mes anterior a la cursa es fan entrenaments per reconèixer el circuit i llavors sabreu de que estem parlant.
Per tant, queda convocada una prova del recorregut un més abans, és a dir a mitjans o finals de març, ell mateix ens hi acompanyarà.

Tri de Balaguer, més info.

Bé, ara que els principals candidats a participar-hi sembla que us hi heu animat no us vull maxacar amb aquest enllaç.
http://www.pedala.cat/tri/tri.php
Són els que la organitzen i per tant hi ha una informació molt detallada. El tram en bici és el que us pot espantar una mica, he demanat més informació, però el cert és que són quasi 30 km i per tant al voltant de les dues hores, és assequible, però serà dur.
Com dic, però, espero que això serveixi només per esperonar-vos, la bici segur que no és cap obstacle per vosaltres, però cal treballar.

Mar i murtra 2008

M’havien comentat que el principi era més lleig i la segona part preciosa, i no sé si és perquè estic acostumat a competir entre edificis però em va semblar una cursa molt maca des del principi.
L’ambient ja és diferent: arribem i aparquem còmodament i no hi ha aglomeracions enlloc (ni tan sols al lavabo). La gent dels Fondistes de Blanes mentre organitzen perfectament tots els tràmits (dorsal, guarda-roba, etc.) preparen els després tan apreciats entrepans.

Som tres, una altra vegada amb el Dani, i aquesta vegada amb un amic seu, l’Albert. Escalfem una mica (no més de 5 minuts), i de seguida ens posem a la sortida ja que no hi ha xip. Tot i així triguem entre 5 i 10 segons en sortir. La meva idea és no superar mai els 5 minuts el km, però desconec si hi ha senyalitzacions, així que em limito a anar a 160 pulsacions. Si bé la sortida és una mica caòtica, de seguida es corre amb comoditat, sense excessiva gent al voltant, i a diferència de normalment per pistes de sorra, per un moment em venen al cap els records de la infància quan corria els cros de l’escola (quina gràcia). Fins el km 7 o 8 el camí és relativament pla, tot i que hi ha alguns altibaixos, els bessons em recorden que durant la setmana no m’he portat gaire bé (partit de futbol, entrenament dur de handball, spinning suau el dia abans...), però de moment resisteixen, ja veurem quan comenci a picar cap amunt. Són uns km on per cada un que avanço jo, em passen dos, però el cert és que mantinc un bon ritme, per moments tinc la sensació d’anar quasi sol, no hi ha ningú en un radi de 7 o 8 metres, és espectacular. Compto amb el polar els parcials cada 4km (per cert, sí que hi ha marques de kilometratge), el primer em surt a uns 17 i pico i el segon puja a 18, la veritat és que estic guardant ja que desconec la cursa, i em limito a seguir el ritme de dos tios. Les pulsacions, ja van a 170, i no arribo mai a 175.

I comença la marxa, entre el 8 i el 10 o 11 les primeres rampes, però entre l’11 i el 15 o 16 és brutal, si fins aquell moment el meu pensament era, he d’animar a la gent que vingui, ara, la única cosa que penso és: “déu meu quines pujades...” Però mica en mica, m’adapto al terreny, ara els avançaments són d’un a un, o fins i tot guanyo posicions. L’entorn és espectacular i em sento entrenant per Collserola o per la Cerdanya, demano a un parell de persones si queden moltes pujades, el primer no en té ni idea i em diu que igual que jo no s’atreveix a tirar més, i el segon em comenta que ja només en queda una però dura. En quedaven dos, però el cert és que tot i anar al límit, en aquell punt en què un està totalment gastat i amb ganes de caminar, vaig tirant i passant gent. Ja des de les primeres rampes recordo els consells del Dani i l’Enric, a les baixades el cap endavant i a saco, no sóc bon baixador, però aquestes paraules em fan anar a tope, amb el risc de fotrem una castanya en qualsevol moment, però anant a millor ritme que la resta (això sí, em passa un tio de vermell que baixava a saco, molt a saco). Parcials, uns 18 i uns 19 en el tram més dur.

Els darrers 4km transcorren en un 90% de baixada, i les sensacions són contràries. Descanses, baixes les pulsacions, les cames aparentment recuperen, però quan arribes de nou al pla, costa esprintar. Estic content, faré un bon temps, dubto que millor que el de la mitja de Granollers, però tiro fort. Al final, ja veient el pavelló al costat de l’arribada esprinto, i resulta que em sobra força (merda, havia d’haver començat abans), finalment uns segons abans de l’hora i 31 minuts passo per la línia d’arribada, esgotat, però com m’havien dit el Dani i l’Albert, amb la sensació que he entrenat molt però que no maxaca tant com una mitja, i content perquè el temps és prou bo. L’últim parcial ronda els 16 minuts.El Dani fa 1’28’’ i el’Albert 1’45’’ millorant els seus antics registres, molt bé.
Malgrat el què pensava en els trams més durs, recupero la sensació que és una cursa que s’ha de fer, que és dura, molt dura, però sempre es pot córrer més tranquil, i a qualsevol nivell, si s’ha de caminar, es camina, però aneu-hi l’any que ve.


I mentrestant la Bea a Sant Antoni m’envia un mms amb un temps de 57’50’’, millor rècord personal i a més molt contenta i amb ganes d’anar a més, sembla que el camí cap a la mitja s’acosta. Felicitats.