Prova del recorregut de la Triatló de Balaguer

Si algú tenia dubtes no us podeu perdre la triatló, és un recorregut exigent, bastant exigent, però agraït divertit i en definitiva d’aquells que et sents orgullós d’haver fet. Us heu de prendre la cursa com una sortida canyera de BTT, en la qual al principi et banyes i al final et fan córrer (per dur que sigui serà un tràmit). És per això que en els entrenaments que us envio, heu de seguir sí o sí la bici.

Felicitats als triatletes que vau venir (Bea, Carles i Marc), als acompanyants (Júlia i Bernat, si podeu venir d’Alemanya ja ho sabeu). Moltes gràcies als de Pedala i especialment al Ricard i al Josep, i sobretot, Ruben, Ivan, Xavi i Ivan no hi podeu faltar, us ho passareu molt bé.

A l’hora pactada vam arribar a l’Estany, just davant del càmping de Sant Llorenç on per cert vam dinar prou bé. Després d’esperar uns minutets al Josep, el que ens acompanyaria al llarg del recorregut, comencem a fer via, un petit tram d’asfalt i de seguida una pujada per pista, llarga però amb poca pendent, o millor dit trams de semidescans i rampes una mica més empinades, en tot cas és una pujada que es pot fer, i que vaig fer amb el Ricard i altres dos membres de Pedala a ritme mig i xerrant.

Al cap d’uns quilòmetres comença un dels trams més difícils, és per corriols i travessant camps i sempre de pujada, val la pena no baixar de la bici (en la mesura del possible) però tampoc cremar-se així que amb calma i sense desgast s’ha de superar aquesta part que no és massa llarga. S’arriba a Vilanova i comença un tram de corriols senzills de baixada i pla, amb alguna rampa de pujada dura en la qual, aquí si, es pot baixar de la bici si no s’hi arriba (els músculs estan més freds i poden donar un ensurt). Cal arribar relativament còmode al voltant del km 15 o potser una mica mes, on de nou s’arriba a una pista de pujada, és curta (no més d’un km, crec) però es fa dura. Si hi arribeu bé podreu recuperar temps. A partir d’aleshores una vegada més corriols ara una mica més complicats i també pujades curtes però dures.
En les baixades és important no córrer riscos però baixar el mínim de la bici, a vegades el millor és treure un peu o simplement baixar a saco, amb respecte però sense por, moltes vegades és el menys perillós. S’arriba de nou a pista ja passat el km20, i nosaltres ens vam estalviar una darrera pujada, curta però dura (on imagino que s’haurà de fer a peu, però intenteu mantenir el ritme), carenar una mica i una baixada de nou difícil, pel què m’han dit hi ha tres tobogans forts, empinats, però sense dificultat, és clau fer-los a sobre la bici perquè és menys perillós que caminant. Finalment els darrers km fins a Balaguer no els vam fer però són plans, cal apretar però ja recuperant i estirant de cara als 5km de running.

Nosaltres vam tornar cap al càmping per fer un total de 25km sobre el recorregut real en unes 2 hores rodant (quasi tres ja que vam parar, fer fotos, reagrupar...), i 30km en total i el crono em marcava 2hores i 10 minuts.
Després i abans de dinar, vam entrenar una transició fent un parell de km de running, i on les cames van començar a notar el què sentiran el dia 21 (El Carles no surt a la foto perquè tot i que va córrer va anar directa a l’aigua a baixar els bessons amb l’aigua freda).

Finalment un banyet, per provar-ho tot.

El dia abans, i com que el Xavi no podia venir vam sortir per Collserola i vam fer 30kms, per cert sortida maca, bona per entrenar tot i que un pelet menys trencacames.

Més fotos

I videos (atenció al "pim pam" del Marc després de la baixada)

Cursa de Collserola 2008

Doncs amb el tute de bici que portava els dos dies anteriors (85km de BTT) em vaig presentar a la cursa de Collserola amb la sensació d’estar fort però massa tocat. Ens trobem amb l’Enric, el Prieto i l'Ana Maria (l'equip de la UOC). L’Enric i jo decidim anar junts i el Prieto ens controlarà fins que pugui. Em canso fins i tot escalfant, i no vull parlar de com deixo el bany abans de sortir, segueixo amb la panxa tocada. Ens posem davant i donen la sortida: és un carrer de baixada on la gent sembla que vagi a fer una cursa de 100metres, fruit de la inèrcia fem un km en 3.51, i jo ja tinc les cames carregades i la respiració pels núvols (penso que potser encara noto també, l’extracció de sang). En el tram d’asfalt no baixem gaire el ritme, jo li dic a l’Enric que faci la seva cursa, que jo vaig al límit, ell m’anima, em diu que respiri tranquil (es nota que se’m sent), i em diu que ja va bé. Dins del parc baixem una mica el ritme i ja ens col·loquem en un grup constant (fins aleshores ens havien avançat alguns, ja que potser estàvem massa endavant a la sortida). Començo a regular millor el pols, però el dolor de cames no passa, de totes maneres ja em va bé, penso que en el fons així hauré de córrer durant 20km a Banyoles. Amb el Garmin de l’Enric anem veient com baixen els km i ja entrem en la part circular, uns 2km de pujada i dos de baixada. Intento mantenir l’esforç i arribar a dalt, vaig recuperant una mica, fins i tot muscularment, de totes maneres estic segur, com pensava que hagués fet, que quan torni el tros pla no em quedaran forces. Començo a baixar per la trialera just davant de l’Enric, sense agafar aigua. A mitja baixada, i com que no puc girar-me li faig un crit i em contesta (encara hi és). Estic baixant bé, avanço, malgrat la dificultat, a unes 7 o 8 persones. Arriba el tros pla i com havia previst em limito a seguir el ritme (no porto el crono bo així que no controlo gaire). Em trobo amb un noi de vermell que va una mica de costat i que no sé per on passar, ho faig, però en la segona rampa de baixada, em passa totalment descontrolat i fora de si, va com borratxo. El convido a parar i ho fa. Segueixo tirant i de sobte una pujada amb la qual no hi comptava, queden 3km i ja no tinc forces, passo el següent, i ja he acabat la gasolina, recordo una mica les sensacions de la Marató, però per sort ara només queden 2km. Corro una estona amb un “competidor” del jocs interempremses, però definitivament no puc més, sigui com sigui els que m’envolten tampoc van gaire millor. Amb això arribem al darrer km de pujada i calculo que no baixaré de l’hora (fins aleshores anava tant malament que no ho sabia ni calcular). Tot just augmento el ritme a falta de 200metres i esprinto a falta de 10.

Resulta que he quedat quart als Jocs interepresarials, tampoc li donava importància, però és una posició molt depriment, a més el segon ha quedat a menys de 20 segons. Si no hagués sortit en bici hagués estat una altra cosa, però bé, estic content de l’entrenament pel triatló que és el què toca aquesta temporada. L’Enric al final m’ha recuperat bastant i ha arribat només a 20segons, felicitats.

L'equip de la UOC, que per cert hem quedat primers.

La Bea i la penya han fet la Cursa del Corte Inglés, amb el debut del pinyol.

Un mes per la triatló.

I el recorregut ja conegut.

Banyoles i ja queda poquet per Salou

Aquesta setmana ha estat molt interessant, per fi ja li he pegat més canya a la bici i sense abandonar gaire les altres dues disciplines. Detallaré una mic els entrenos:
Dilluns: 1000km tranquils en l’hotel en plena Provença, més agradables que efectius.
Dimarts: Sortida de running al migdia, començo fort però a la segona serie un fort mal de panxa em fa baixar el ritme (m’ha durat fins avui, encara no estic fi). Per la tarda volta en BTT per Collserola, zona Horta amb l’Àlex, descobrint nous itineraris, molt divertida la trialera.
Dimecres: 2km de natació poc fi.
Dijous: Pel matí, abans de la feina una mica de natació, al migdia (malgrat la prohibició de la metgessa, ja que havia donat sang), sortim amb l’Enric a fer una mica de muntanya, ritme suau però important desnivell. Per la tarda una sessió ràpida d’spinning.
Divendres. Gran traca de BTT, dues excursions seguides, una primera amb el Pau, més curta i canyera i una segona amb el Xavi i la Bea més llarga però més suau. Els últims km, cansat però bé, en total 56km. Em preocupa que se m’adormen els peus, potser hauria de mirar de modificar la cala.
Dissabte: Ruta per Balaguer en BTT de 30km.
Diumenge: La cursa de Collserola.
Video de la Bea i jo nedant a l'hotel de la Provença, quan pugui intentaré girar-lo.

Provença express

Aquesta vegada començaré per el pitjor, ja que la resta tot ha estat genial. Perquè nosaltres ens adaptem al turisme i la resta d’Europa no?, trobo indignant que a ciutats com Avignon o pobles més petits però turístics, no es pugui dinar a les 2.30 o sopar a les 9.30, a més el millor és la hipocresia del servei a França, la cambrera demana a la cuina si es pot dinar, quan sap perfectament que no, el cuiner crido “Non!!!” i la cambrera surt amb un somriure dient “je suis desolée, mais non” però pensant “a joderse los guiris”. Una altra cosa que ja fem ultimament és si l’esmorzar va a part, evitar-lo, és molt car, en els dos hotels que vam anar valien 10 i 13 euros per persona i la qualitat (aparentment) discutible, molt millor prendre un Croissant i un noisette fent turisme.

Dit això, ja m’he desfugat, el viatge ha estat increïble. Hem tingut només tres dies i m’ha recordat el viatge d’interrail (substituïnt el cotxe pel tren), és a dir un viatge en el qual es veuen moltes ciutats, pobles i paisatges... amb poc temps, però suficient per fer-te’n una primera idea. I això és el que hem fet, al voltant de 1500km de cotxe en tres dies, i quasi tota la Provença recorreguda: ciutats, pobles i els dos grans parcs, Vernon i Luberon. Anem a pams.

Vam sortir el divendres una mica tard i plovent de Barcelona, les meves tres noies i jo (la Maria GPS que em guiava, la Mercè que em portava i la Bea que m’acompanyava). Al voltant de dos quarts de deu arribàvem a l’hotel d’Aix en Provence, per deixar les coses a l’hotel i ràpid cap al centre. Aix en Provence és una ciutat molt acollidora amb un centre peatonal molt agradable, i amb nombrosos pàrkings al voltant per aparcar (recomanable el Pàrking La Rotonde). La visita de nit es va limitar a la rambla Central i al sopar al Café Terminus a la part de dalt, on ens vam prendre un Stick tartare i un maigret amb un bon vi per menys de 50 euros. Pel matí visita matinal per la ciutat fent un recorregut a peu al llarg de la zona turística. Suposo que al ser dissabte, hi havia un mercat a la plaça , el millor: les quantitats d’huitres a tots preus. En aquesta mateixa plaça vam prendre un café i un xoxolat chaud brutals, s’hi ha d’anar. L’hotel prou correcte a les afores de la ciutat (Kyriad Mas les Oliviers).



Després cap a Niça, però pel nort de Provença, visitant el Parc du Véron. Va ser una gran proposta de la guia que oferia fer un recorregut en cotxe al llarg d’aquest Parc natural que transcorre al voltant de les gorges del riu i que us puc assegurar que va ser un autèntic plaer (i més decapotats) la ruta discorre entre Meussiers i Castellane. Després ja cap a Antibes on havíem quedat amb el Lluís i l’Andrea. Allí, tot i arribar tardíssim, vam poder dinar en un xiringuito al costat d’una de les poques platges de sorra del Cap d’Antibes, dinar molt correcte i millor de preu. Per la tarda, visita a Antibes amb l’impressionant port de megabarcos dels rics.

Per la nit i després de deixar les coses a casa, gran sopar a Niça, és el millor que té anar amb gent de la zona, i a descansar que el dia havia estat llarg. Aprofito per agraïr al Lluís i a l’Andrea que ens acollissin al seu pis i a més la ruta turística dels dos dies. Genial. Pel matí tres croissants (un per cadascú, segons el Lluís ¿?¿?¿), i cap a Monaco, passant per Villefranche sur Mer, un poblet de costa també encantador. A Monaco hi vam veure la Formula1 de clàssics, una passada i sobretot ideal pels amants dels cotxes però que no es volen gastar el pastón de la Formula1, veus l’ambient, el soroll, el circuit més emblemàtic del món i fins i tot diria que és més distret.

I a mitja tarda, pitant cap al Luberon, concretament a Gordes on, de totes maneres arribem tard i acabem sopant un plateau de formatges molt cutre i per una pasta perquè “la cuina estava tancada”. Aquesta vegada sí ens vam allotjar en el típic hotel rural de França i la veritat és que tot i que l’habitació era simplement correcte, l’hotel era preciós (Mas de la Sénancole). Dormim i decidim anar a donar una volteta pel poble on esmorzem, Gordes és petit, molt petit, però té un no sé què que t’atrapa, cal passejar una mica, amb 20 minuts ho tens fet, però el record és preciós. Després visita a l’Abbaye de Sénanque, encara no hi havia el lila típic, però ja s’intuaïa. Cal anar-hi cap al juny. Tornem a l’hotel, fem un banyet i comença la tercera i darrera ruta. Primer pels pobles de la zona, Roussillon, Lacoste, Ménerbes... i així tot circulant arribem al migdia a Avignon. El poble està bé, impressionant el Palais papal, i maco el Pont, però no ens va convèncer. La zona turística massa turística i la que no massa deixada (molts borratxos i vagabunds, ens va sorprendre). Per la tarda i després d’haver dinat així, així (mala ratxa), anem cap a Arles que és ideal per deixar-te un gran record, més petit que Avignon, i molt més agradable. Hi passegem una mica, amb un plugim que no molesta i acabem de comprar els quatre regalets i les ampolles de vi per tornar, ara si, de nou cap a Barcelona.

Album Lluís
Album Pau

Aquí veureu més fotos

Fins aquí la crònica, que de totes maneres aniré completant amb més referències.

Merida Scultura

Ja la tinc, per fi he aconseguit la meva màquina, ara em toca a mi treure-li suc. Com he anat comentant crec que tinc un dèficit de km en bicicleta, i per tant ja no tinc excusa, de moment la setmana que ve intentaré apuntar-me a la Transcollserola per a fer el recorregut de 90km, m’anirà bé com a motivació.

http://www.area3esports.net/transcollserola2008/index.htm

A més gràcies al Garmin que porta l’Enric tinc aquestes dades de la sortida de running que vam fer el 29 d’abril al migdia, falta la pujada des de la UOC al pàrking de la carretera de les aigües, des d’alli a la Budellera, revolt de les Monges, rectoret, Tibidabo, Bombers i de nou a la UOC. Atenció als ritmes per km, no estan malament per no ser cursa, eh! Una volta maquíssima per fer corrent o en bici.



I com ha anat?

Banyoles 11 maxacada i descans

Retard en l’entrenament, però és que vaig de cul amb la feina, a més el Nico no hi ha manera que m’envií les seves dades (60-90-60) de la setmana de la Titan i la posterior. Com que et toca guàrdia a veure si aprofites aquesta cap de setmana.

Penjo el meu, en el qual després de fotrem canya durant la setmana laboral vaig decidir prendrem el cap de setmana de descans, cosa que per cert no sé si ha acabat de funcionar ja que els músculs segueixen carregats i a més he tornat amb una indigestió que encara em dura. En tot cas per millorar muscularment estic prenent begudes isotòniques i ja m’he comprat els plàtans...

Les meves dades són les següents, on especialment destaco el dijous, on no només vaig fer sessió triple, sinó que a la natació vaig decidir fer series, ho vaig passar una mica malament, però el temps molt bo (per mi): Temps real 44'30'' (piscina a 1'03'') Series: 200 tranquil entre cada serie, i 5 tirades piramidals (100+200+300+200+100), en total 2.100 metres. El mateix dijous al migdia vaig anar a provar part del recorregut de la cursa de Collserola del diumenge i el cert és que la part dura de pujada i baixada no és gaire llarga, així que em vaig tranquil·litzar, si no tinc molèsties intentaré anar ràpid, i si noto alguna punxada, doncs res, a baixar el ritme.

ETS6

Ara entrem a les darreres 6 setmanes, el què vol dir 5 d'entrenament i una de descans. És més o menys el temps que li vaig dedicar jo a la triatló sprint de Salou de l'any passat, la qual cosa vol dir que encara que hagueu seguit només parcialment l'entrenament fins avui, si a partir d'ara us hi poseu, encara hi sou a temps.
I pels que dubteu de la meva credibilitat, aquestes setmanes basaré l'entrenament en la proposta que fan els de Tri-trials per la sprint de Barcelona, fent alguns retocs per simplificar una mica les anotacions i per donar-li una mica més d'importància a la bici. Referent a aquest entrenament normalment us dóna dos dies per a fer dos activitats, depen de vosaltres si voleu entrenar dos dies a activitat per dia o un dels dos amb sessió doble combinada. La meva recomenació és que de moment ho aneu alternant, tot i que la setmana que ve estaria bé treballar sessions seguides de bici i running.

Finalment aquest cap de setmana o anem a Balaguer o fem una sortideta llarga, qui s'apunta?

Inscrit per Salou i altres

Doncs això, que ja estic inscrit per la olímpica de Salou i els que em coneixeu ja sabeu que si he pagat 43 euros, hi aniré encara que sigui coix. Així doncs el dia 8 de juny ja està tancat.
El dia 1 hi ha la Transcollserola, on hi faré el recorregut curt d'algo més de 90km, ja em va bé per entrenar els 80 de Banyoles i a més es tot just una setmana abans de Salou. La web http://www.area3esports.net/transcollserola2008
I l'altre tema és que avui contactaré amb el de Balaguer a veure si pot el 17 de maig, comptem amb el Bernat que ens visitarà aquests dies. Per cert que en tot cas insisteixo que un bon entrenament seria la cursa de Platja d'aro del proper 25, la Bea s'apunta ja.
Finalment, el Josep Maria m'ha passat una web d'un club de triatló del sud est de França, com que ens queda a prop val la pena tenir-los presents per seguir el circuit francès http://www.triclubnarbonne.fr/

Natació

No sé si ja ho he escrit altres vegades, en tot cas us explico el què acostumo a fer: treballo en blocs de 500 metres i amb exercicis cada 100 (en el meu cas cada dos piscines de 50metres), i la rutina que segueixo és de 2 series lliures, 1 serie treballant colze, una treballant punt mort i una nova en la qual segons el dia faig una cosa o una altra (normalment faig una serie a tope, però si un dia estic més cansat aprofito per fer braça o esquena). De cara a la triatló sprint podeu fer el mateix amb piscines de 25 metres i per tant blocs de 250 metres o amb piscines de 50 i fer un parell o tres de blocs).
100 m de colze: El braç surt de l'aigua enganxat al cos i senyalant el genoll, d'aquesta manera reduim la fricció al treure'l. El recorregut per dalt el fa aixecant bé el colze i com si amb el dit polze volgués tocar l'aixella, i entra a l'aigua encara una mica doblegat. El braç que va per sota passa a l'alçada del pit amb un angle perfecte de 90º. Aconseguim que el cos vagi una mica de costat de manera que el braç que tracciona ho fa amb més efectivitat i el que va per fora friccioni molt poc.
100 m de punt mort: Aquí la idea és allargar al màxim el braç, com si féssim estiraments i no treure'l fins que l'altre estigui arribant. Es fan menys braçades, s'aprofita el lliscament a sobre l'aigua, i el moviment és molt més complert. Per treballar-lo és bo fer crol amb una fusta de manera que fins que una ma no ha agafat la fusta l'altra no la deixa anar.
Tot això ho he recuperat d'una converça amb el Nico via xat l'any passat. Us passo uns videos i enllaços.
Ian Thorpe, aquest és curt i es veu bé.

Popov, és una mica llarg, m'encanta al principi que hi ha una vista frontal amb el cap fora l'aigua, espectacular.

Michael Phelps: Aquest no té imatge inicial, cliqueu-hi perquè val la pena, mireu el tema del punt mort.
http://youtube.com/watch?v=ax77_hHq9Dc
Finalment nos enllaços:
Aquí hi ha molts videos: http://www.centripedal.com/weblog/swimming/swimming-videos-front-crawl
I aquí teoria:
http://www.swim.ee/models/_free_swim1.html
Apa, que hi ha feina

Cursa BTT a Platja d'Aro

El proper 25 de maig participaré en aquesta cursa, no en conec gran cosa però sí que sé que que les curses que organitza Open natura estan força ben planificades. Una vegada més per aquells que aneu a Balaguer és una bona ocasió per provar-vos, ja sigui en el circuit curt (19km) o en el llarg (36km). Si cliqueu en la imatge accedireu a la web.

ETS5 setmana acuàtica

L'objectiu d'aquesta setmana és treballar la natació per a fer un sal qualitatiu i perdre la por als 750metres, per tant els entrenaments de la setmana els dedicarem a l'aigua. Us proposo 3 sessions en els quals haureu d'intentar fer 1km en cadascuna (demà enviaré algun video i alguna proposta d'exercici). Si després d'algun d'aquests dies voleu fer un spinning o una volta correcnt perfecte. Una vegada més el cap de setmana podria servir per fer una volta en BTT una mica més llarga.
Jo també dedicaré bona part de la setmana a la natació i em sobren entrades del DIR, per tant si algú vol apuntar-se acostumo a anar-hi entre 7 i 8 de la tarda.

Banyoles 10

Nico
Ens passarà la seva crònica a la Titan.

Pau
Aquesta setmana no he fet el què tenia planejat, però no ha estat malament. La meva idea era aprofitar els 4 dies a la Costa Brava per a nedar una mica pel mar, però impossible, l'aigua està encara gelada, m'he banyat cada dia, però natació no, per tant m'he quedat amb els 3km de principi de setmana. Això sí, he aprofitat per a córrer, dues sortides molt maques de més de 15km cadascuna.

Foto del Jordi i la Silvia a la platja del Castell on hi vam arribar, ells en bici i jo corrent, per cert provant el Polar RS200 i el sensor de distància va sortir pràcticament clavat al de la bici. Demà en penjaré una altra.
Foto a la Fosca, ja de tornada

Mes d'abril

A nivell de xifres ha estat un més tot just correcte, m'ha faltat una mica de km, per contre em sento molt content amb els ritmes fets, amb la bici començo a anar més ràpid i ja he fet sessions dobles canyeres, amb natació he augmentat la distància i millorat una mica el ritme, i amb el running hem fet menys km però molta, molta, molta muntanya.
137km de running
23.000 metros de natació
325km de bicicleta

Tests i natació

Com van els tests? Sobretot no us han de desanimar, la idea no és precisament ara fer una gran marca sinó agafar una referència i veure d'aquí a un mes si heu millorat, és molt important per tant agafar crono ja que els segons són importants. Si no ho podeu fer aquesta setmana feu-ho la següent però és important i serà gratificant d'aquí a un mes.
També dir, ja que estic molt content que dilluns vaig fer 3km de crol seguits i a més al ritme que en faig 1, és a dir no vaig ràpid però si constant. Vaig trigar 66 minuts més o menys, perdent 1 minut cada 500metres, però el millor és que la meva única gran preocupació era que tenia pipi (dir-vos als usuaris de la piscina del DIR, que no vaig satisfer les meves necessitats). Al final apretant els darrers 300 metres, i sense rampes ni desgast muscular excessiu. Està clar que vaig tenir un bon dia, però vaig millorant en natació, ara només queda la tècnica, a veure quan em passo per la Sant Jordi a rebre classes.
Per cert, que ningú s'espanti, jo entreno per una triatló més llarga que la de Balaguer, i per tant ningú de vosaltres ha de tenir la necessitat de fer tantes sessions ni tan llargues, amb el que us envio, i fins i tot fent el 90%, ja n'hi ha prou.

L'avi

No pensava fer-ho, però l'escrit que va llegir la Vera val la pena conservar-lo ja que descriu molt bé com era l'avi i com el sentíem. Gràcie pel suport.

Abans de tot, voldríem agrair a tots els qui han vingut a acompanyar-nos en aquest dia I també als qui no han pogut estar presents però pensen en nosaltres.
Avi,
Venim avui tristos perquè ens deixes i t’enyorarem: enyorarem el teu somriure, la teva alegria, també la teva tossuderia, però sobretot la teva xerrameca, les teves histories: de la fabrica, del gremi, de la Bonanova, de la família....
Estem tristos perquè ens deixes, però alhora, també hem d’estar contents per haver pogut compartir tots aquests anys amb tu. I sobretot aquests darrers mesos en què hem pogut, d’alguna manera, anar-nos acomiadant, gaudir de la teva companyia i adonar-nos del que tu ja fa temps que sabies: com d’important es la família, com d’important es estimar-nos i recolzar-nos entre nosaltres i com ens agrada ser uns Guasch. Espero que a partir d’ara, juntament amb la tristesa de la teva absència, ens acompanyi la certesa que una part de tu es amb nosaltres i cada cop que trobem una excusa per reunir-nos a taula, el teu record sigui tan fort que ens faci somriure.
Has viscut una vida llarga i has estat molt feliç. Has pogut veure i viure moltes mes coses de les que probablement haguessis imaginat: et recordo a Tartera, de cap de taula, a la piscina tirant-te de cap, et recordo en globus i en parapent, recordo la celebració de les vostres noces d’or, et recordo als casaments dels teus nets mes grans, a les nostres graduacions, a les tornades dels viatges, a les comunions, has pogut anar a Menorca a conèixer la botiga de la Silvia, al Delta a veure la casa del Xefo però, sobretot, recordo el teu somriure el dia que vas ser besavi i al dinar del teu darrer aniversari, com no, al voltant d’una taula amb tota la teva família.
Gracies avi, per tots aquests moments, per a mi has estat molt mes que un avi, crec que ja ho saps, has estat un pilar molt important a la meva vida i no seria qui soc ara si no fos per tu. Gracies per haver estat un bon fill, un bon germà, un bon oncle, un bon espòs, un bon pare, un gran avi, un bon besavi, un bon amic i una bellíssima persona. Se, gracies a tu, que seràs en un lloc millor. T’estimem.
M’agradaria acabar amb unes paraules de Miquel Marti i Pol:
PARLEM DE TU
"Parlem de tu, però no pas amb pena. Senzillament parlem de tu,de com ens vas deixar, del sofriment lentíssim que va anar marfonent-te, de les teves coses, parlem i també dels teus gustos, del que estimaves i el que no estimaves, del que feies i deies i senties; de tu parlem, però no pas amb pena. I a poc a poc esdevindràs tan nostre que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te; a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.".
Miquel Martí i Pol. Llibre d'absències.


I el conte que va fer la Cris a Montjuïc, si és que estem fets uns artistes:
- Escolteu, escolteu!!- va cridar un vailet enmig de la vall.
- Pareu tots l´orella...un esdeveniment acaba de passar...- Aleshores...Tothom callà...i el bosc quedà en silenci.
- El Guasch acaba marxar. Ja ha fet el seu llarg camí.
- I a ón ha estat?... Quines terres estranyes ha conegut? – Digué un pallofa encuriosit.
- Ha conegut la vida, , la guerra, l´amor i el món.
Fabricà sedes i teles màgiques. Va ser ric i desprès no tant...Lluità contra malalties i pirates de corbata.
Es tacà camises, perdé maletes i fins i tot...de vegades...parlà amb el seu Déu.
Ningú es mogué...Però que més havia succeït?...El missatger va continuar.
- També va construir trencaclosques de fosca fusta, amics i contes...
Un dia...nedant en un riu de paraules...conegué una fada d´ulls blaus i es feren UN.
I junts es feren CINC...i una casa...amb muntanyes i bolets...amb records ficats en caixes i boles negres a les portes..
I junts es feren ONZE.
- Ooooooooh!!! La gentada exclamà – Però en realitat qui era?...Un savi?...Un mag?-
-Sí, ho va ser... Ho va ser perquè tenia cor i tenia ànima...Perquè va ser l´inici però no el final...El viatge però també el destí...Va ser tan especial com humà...
Va ser tan especial com els sis dits que li naixeren a la mà.
I junts es feren DOS més...
I els que encara falten per venir...
Bon viatge, avi!!!

Banyoles 9

Bayoles 9

Nico,
Setmana de relax prèvia a la Titan Desert. Per cert, ens espera una crònica més detallada, però de moment m’anirà enviant les primeres impressions.

Pau
Primers tres dies d’entrenament ja més dur. Molt profitosos. Dilluns, 36km de BTT a 18,5km/h i transició ràpida per fer 7km corrent a poc menys de 5min/km. La volta que faig pel Parc Güell és massa dura i el cert és que vaig acabar amb moltes rampes als isquiotibials i als quadríceps. Dimarts 3km de natació repartits en tres sèries d'1km amb un descans de 3 o 4 minuts entre elles, al final (150 últims metres) molt mal de cap, suposo que culpa de les ulleres, que m’apreten massa. I dimecres 2 hores i 12 segons per completar 51km de carretera amb la bici del Robert, que va molt i molt bé (per la tarda sessió d’spinning).
Foto amb el Xavi, ell sí va poder fer la pedalada de Cabrils i ens va explicar que va ser prou dura, tant les pujades com sobretot les baixades. Després fideuà i primer banyet de l'any. Gràcies.L'any que ve no hi fallo, ni que sigui per la butifarra.

ETS4 i algunes respostes

Doncs ja ho vaig avançar, aquesta setmana estaria bé fer els tests.

En tot cas la proposta és:

Natació: Test més una tiradas entre 600 i 800 metres convinant alguna de braça (2 sessions)
Bicicleta: 3 sessions. Els que feu spinning podríeu provar de fer-ne dues seguides, a més com vaig dir intenteu memoritzar una volta d'almenys 12 o 15km i més endavant la repetiu.
Running: Igual que la natació: test + sessió lliure (la podeu fer després de bici o natació)

Aquests dies de festa (dijous) van molt bé per aprofitar i fer una bona volta de mountain bike.

A les preguntes realitzades, ja sigui via bloc o mail personal.

-La triatló és el dissabte 21 a mitja tarda
- Com diu el Nico, el pulsòmetre es pot mullar, de totes maneres quan parlava de referències era més per la bici i el running.
- No cal neoprè, ja d'entrada en una sprint és una mica exagerat, ja que després es perd temps en treure'l, però és que en aquest cas la triatló és al juny i en un estany, o sigui que l'aigua estarà prou calenta.
- El millor per competir és uns culottes que van amb molt poca protecció i que et serveixen per les tres disciplines, de totes maneres, amb un banyador apretat però tipus boxer o un pelet més llarg ja n'hi ha prou (per la sprint). Això ja en parlarem. Al decathlon en venen i estan prou bé.
- Les sessions dobles l'ideal és de moment fer-les convinant natació més una altra disciplina, quan quedi un mes ja s'ha de comença a treballar bici i després running, però no és bo abusar-ne al principi ja que és dur pel cos.

Super trimodelo 2008

No sé si aconseguirem baixar algun dia de les dues hores a la mitja, ni els 50 minuts en els 10km, però provant-se roba és la millor. Us passo una de les fotos (que m'encanta) que serviran com a model en la web de la Laura.
www.tresdetrece.com

¡Vaya pivón!

ETS TESTS

De cara a la setmana que ve, ja us avanço que estaria bé fer uns primers tests. Concretament de running i sobretot de natació. De bicicleta és més xungo, però ho podeu fer pel vostre compte. La idea és que quan feu una volta per Collserola agafeu referències i d’aquí a un mes intenteu repetir-la.

Pel running reserveu-vos un dia i la idea és fer 4km a tope, és a dir mireu a quan podeu anar. No és una distància excessiva i segur que no apareixeran problemes de genolls ni altres molèsties articulars, el que si heu d’anar en compte és pel tema muscular, per tant importantíssim fer un o dos km d’escalfament (rodar al 70 o 75%) i després fer els 4 al 95% i progressius (acabant a tope) i finalment un al 70% de nou. A la primera molèstia heavy pareu.

Per la natació una cosa semblant. Entre 150 i 200 metros d’escalfament, si cal pareu 30 segons i després una tirada de 500 metros ràpida i una vegada més feu-la progressiva, és a dir comenceu a un ritme bo (no còmode) i acabeu les darreres piscines al límit.

Si voleu passeu-me els temps que heu fet i si teniu pulsòmetre el màxim de pulsacions, ja sigui via comentari en el bloc o a través del meu correu personal.

El Globo del Hormiguero

El programa del Pablo Motos està plè de moments estelars i és increïble com poden aguantar amb tanta xispa dia rera dia, però és que ahir em partia de riure. Primer els assajos:

I ara la gran coreografia:

Sant Jordi

Ja tinc l'aprovació de la meva dona, i això és clau en un pla d'entrenament que durarà 30 setmanes i que em deixarà sense algunes activitats de cap de setmana, i no penseu malament que els que em coneixeu sabeu que pel 2009 l'Ironman no serà l'únic objectiu (espero que la bici no em maxaqui molt, no sé jo?!...).

El cas és que la prova la vaig tenir ahir amb el llibre que em va regalar.

Atletas de hierro

I segons diu, hauré de començar el 10 de març del 2009.

Web triatló de Balaguer

Si ja està quasi tot, de la web destaco:

1) Mireu els vídeos, tots dos. El segon me l'havien enviat i és boníssim, però no patiu que vosaltres no crec que ho patiu.

2) En quant als recorreguts, la natació sembla senzilla, el paratge bonic i la gent no sembla anar a saco (és a dir sense estress). La bicicleta sembla més dura, el desnivell és important, tant de pujada com de baixada, però caldrà veure-ho in situ. En tot cas una pujada inicial de 10km i la resta a rodar. Les referències de temps em fan pensar que es pot rodar bé, ja que molts ho fan al voltant de l'hora i 30 minuts. El running, pla.

3) Referències:

Temps bo, que us situarien a mitja cursa: Natació entre 16 i 17 (es pot fer, és pitjor que el meu temps i jo no sóc cap Popov). Bicicleta entre 1.45 i 1.50, això surt a una mitjana de 16km/h que no està malament, però el cert és que és la que acostumem a portar quan fem sortides (sense comptar les parades que no fareu). Running, uns 23 minuts estaria bé, això és quasi a 4.35 el km, és ràpid però són 5km.

Temps límit, per mantenir-se: Natació 20 minuts i no s'arriba l'últim, bicicleta 2.30 (11.5km/h) i running 27 minuts (a 5,5 min/km). Si feu això, us asseguro que arribareu prou bé.

http://www.pedala.cat/triatlo

ETS 3

Les xifres d'aquesta setmana, en la qual ja que alguns fem la BTT de Cabrils, tindrà molta bici:

Mantenim el running: 10 km o 60 min, el millor és aquesta vegada fer-ho d'una tirada (i Xavi i Bea, no ho feu més tard de dijous i no cal tant, la resta podeu deixar-ho pel cap de setmana)
Pel què fa a la bici estaria bé fer entrenos intensos fins dimecres, per tant els següents tres dies proposo:
Un spinning
Una sessió doble d'spinning o una sortida de 25km de BTT
Opcional: Dimecres o dijous una sortida light en BTT si es té temps o una sessió d'spinning
I finalment deixar per divendres 30 o 35 minuts de natació. Si durant la setmana es fa una sessió més de natació no sobrarà.

Dissabte descans i diumenge la pedalada.

La setmana que ve proposaré uns tests de les tres modelitats.

Això és el què em queda a partir d'ara

Aquest és el meu calendari a partir d’ara, apretadet eh!!! I a més aprofitar els caps de setmana lliures per fer sortides llargues de bici.

ETS i prova de terreny el 17 o 18?

ETS

Comença l’entrenament important, això vol dir que els que no hagueu fet les dues setmanes anteriors us en queda una per posar-vos a to o sinó el temps s’us tirarà a sobre. Això no vol dir que si no s’entrena no es pot fer la triatló, simplement l’entrenament té dues grans avantatges: la primera és que ajuda a anar més còmode durant la prova, i la segona, també important, és que dóna més satisfacció al acabar, no és la feina d’un dia sinó d’uns mesos.

El cas és que el Carles em va comentar que el Ruben i l’Ivan també la faríeu i hi ha rumors que el Sergi també, osti si hi ha tanta penya serà una passada.

Com vaig comentar fa un temps un tio de la organització em va comentar que ensenyaria el recorregut de bicicleta abans per poder valorar-ne la dificultat. Les dues primeres setmanes de maig tenen caps de setmana llargs, per tant li proposaré el 17 de maig. Va bé? En principi millor dissabte ja que diumenge tinc una cursa, tot i que si voleu podem sortir després, cap a les 11.30.

Dissabte 17 o diumenge 18?

Banyoles 8

Pau

Després de la decepció de la passada setmana o l’altra amb les series de natació, aquesta he tornat a fer proves per recuperar la moral. Segueix sense ser espectacular, però ja aconsegueixo rodar amb certa regularitat al voltant del minut en els 50 metres durant certs intervals: si faig series de 100 metres, baixo sempre dels 2min, i el divendres en vaig fer 500 en 10’07, són temps mediocres en general, però bons per mi. En quant al running, dos sortides de muntanya molt bones per Collserola, i de bici, sessions d’spinning.

Per a preparar Cabrils faré bastanta BTT, en principi les sessions seran dilluns a la tarda, dimecres al matí (potser carretera) i a la tarda i dijous spinning. Si algú vol venir ja sap.

Per cert, dijous i divendres passat, maxacada (5 sessions en total) per poder estar lliure durant el cap de setmana i gaudir de la fantàstica boda del Lluís i del cochinillo que ens vam fotre al Burgo de Osma.
Nico

De seguida que ho tingui ho adjunto

Fea

Una mica d'humor a càrrec de la gran cançó de Fernando Álvarez i Alfredo Pérez, a sota la lletra

De les millors frases:
eres tan fea que cuando enviaste tu foto por e-mail la detectó el antivirus
eras tan fea que en lugar de menstruación tenías monstruación
eras tan fea que cuando moriste te tubieron que tapar con mortadela para que se te comieran los gusanos
I moltes altres...
http://www.justsomelyrics.com/1919370/fernando-alvarez-pero-te-quiero-Lyrics
http://www.myspace.com/fernalvarez

3,8 – 180 - 42,195 km

Què tonto que sóc. Avui s'ha publicat ja tota la informació de l'Ironman de Barcelona, i quan dic tot, dic tot. He flipat: recorreguts, horaris de tots els dies, compte enrere (534 dies)... fins i tot oferiexen entrenaments.

http://www.challenge-barcelona.com/

El cas és que dic que sóc tonto perquè se m'ha accelerat el cor només de llegir el què hi ha i de veure que s'acosta el dia de decidir si ho tiro endavant o no. Millor dit, que potser és precipitat, encara no tinc prou experiència ni amb les triatlons ni amb les bicicletades de 180km, però perquè no, l'any que ve Ironman? jo crec que sí. Comença l'Equirta? Jo crec que sí.

Metges

Bé, després de moltes visites ahir finalment em va visitar el traumatòleg. Ara sé el què tinc, però no com es cura. Es veu que el quadríceps té 4 insercions al genoll, la sobrecárrega d'esforç del múscul acaba transmetent-se en una d'elles i em provoca el dolor. Com que ara feia un temps que no ho notava, hem quedat que de moment no fèiem res i que en tres mesos tornaria a demanar hora, la veritat és que ara que he de començar a entrenar quilómetres i quilómetres en bici ja ho notaré, o no? a veure.

El millor és que com em va passar quan tenia molèsties corrent és que una vegada més el metge, quan li vaig explicar que a partir dels 30km em feia mal el genoll, va posar cara de (tot i que no ho va dir, s'ha d'admetre), fes menys de 30km. El tio era maco, però em va admetre que no era especialista en medicina esportiva i el millor és que la primera impressió va ser de "joder, un altre borde", ja que la primera frase que li vaig sentir va ser murmurant "estoy hasta los huevos". Veien la sala d'espera no m'estranya.

Aquesta entrada ve de la de febrer, quan vaig notar les molèsties i em vaig desesperar una mica.
http://pacoguasch.blogspot.com/2008/02/frenada-important.html

Inscrits per la BTT de Cabrils

Doncs això, que el Xavi, la Bea i jo estem inscrits a la pedalada de BTT de Cabrils. No vull deixar de recomenar-vos que és una bona opció per fer una primera cursa orientativa. La distància de 40km serà dura, a més hi ha molts canvis de desnivell, però 20km, tots els que us conec la podeu fer. En fi, que qui s'apunti que ens ho digui, 18 euros i et regalen un xaleco d'hivern.

Aprofito l'entrada per recomenar-vos un parell de blogs: el primer ja n'he parlat i és el del Luis Enrique, independentment de ser mediàtic pel què va ser, s'està currant unes cròniques molt bones, amb fotos i tot, de la seva experiència a la Marathon des Sables. Les penja per etapes i en porta tres. http://luisenrique21.com/WordPress

L'altre pels amants del disseny (especialment el relacionat amb la roba i l'esport) és superinteressant. El vaig descobrir a través del món de l'esport ja que el Marcel Batlle és un crack com el que més, però el seu blog està més enfocat al disseny. Molt visual.
Aquest és ell fent la MDS.

http://www.marcelbatlle.blogspot.com/

Un ironman en la Península

Sembla que els de runner's world ja han donat la notícia com a oficial, el lloc: Calella, la data: 9 d'octubre del 2009, la web: www.challenge-barcelona.com

La única cosa que no m'acaba d'agradar és un recorregut ciclista tant pla, el converteix en monòton, menys atractiu pels espectadors i el que és pitjor ideal pels rodadors forts.

Ya se puede adelantar: la península ibérica tendrá un nuevo ironman el año que viene. El escenario y los recorridos ya están prácticamente fijados, y el próximo mes de mayo se abrirán las inscripciones. Te adelantamos más información

La empresa Evolution Race "importará" el sello de triatlones de distancia iromnam TEAMChallenge a España. Recordemos que TEAMChallenge tiene como punto de referencia más importante el ironman de Roth, uno de los más reconocidos y multitudinarios del mundo si nos ceñimos a la mítica distancia de 3,8 - 180 - 42,195 km.Este nuevo triatlón de distancia ironman tendrá lugar en la localidad barcelonesa de Calella el 4 de octubre de 2009.

Previamente la organización pondrá en liza en el mismo escenario un Half Ironman (1,9 km de nado, 90 km en bicicleta y 21,1 km de carrera a pie), el 10 de mayo de 2009.En próximas fechas os detallaremos el trazado de los tres segmentos de este primer TEAMChallenge de Calella, pero si os podemos adelantar que el segmento ciclista transcurrirá a lo largo de la Carretera Nacional II entre, aproximadamente, Calella de Mar y Badalona (el trazado exacto aún está por ultimar en su totalidad), o, lo que es lo mismo, será absolutamente recto y llano.

Actualmente en España ya hay otras pruebas de formato "3,8 - 180 - 42,195 km", como los de Lanzarote o L'Ampolla (Tarragona), y ambos se celebran en el mes de mayo. Pero el de Calella sería el primero en España bajo la denominación del sello TEAMChallengeLas inscripciones para este ironman se abrirán el próximo 20 de mayo, y la página web del evento, que estará operativa a partir del día 1 del próximo mes, es www.challenge-barcelona.com, mientras que la página web de la entidad organizadora es www.evolutionactive.com. ¡Seguiremos informando!

http://www.runners.es/Noticias/pen%C3%ADnsula-ironman-evolution-race-calella-kw-noticia.jsp%3Fid%3D3458

ETS 2

Pel que m'he comentat, heu pogut seguir bé l'entrenament d'aquesta setmana, la qual cosa està molt bé perquè la primera sempre és la més difícil. De moment repetim xifres per aquesta i arribarem just a dos mesos per la Triatló totalment preparats.

Entre 30 i 40 km de bici (pot ser dos sessions d’espinning o una i fer una sortida a l’aire lliure)
10 km o 60 min de running
Mitja hora de natació.

El fet d'entrenar més i quasi a diari suposa un sobresforç muscular que heu de cuidar de dues maneres:

- sempre tenir alguna beguda isotònica a casa, no per beure regularment però si després d'algun entreno més dur. No s'ha de beure regularment per dues raons: la primera és que és un excitant i per tant us pot treure la son si en preneu al vespre, i la segona i més important perquè si ho preneu de manera regular podeu crear certa dependència i el cos s'acostuma a tenir-ne la dosis de manera externa i no interna.

- També és molt important, i ja ho he dit altres vegades, estirar bé després dels entrenaments, ja que ajuda a relaxar els músculs de cara a l'endemà, sinó acumulem l'exercici.

Setmana 7

Nico
Com veieu el Nico segueix amb un entrenament molt basat en la bici de cara a la Titan Desert.
Pau
Destaco d'aqueta setmana que ja he començat a fer sessions dobles (tot i que normalment no seguides) i ja més bicicleta. El divendres vaig provar de fer séries de natació i el cert és que van ser decepcionants: després d'1km d'escalfament, tres series de 500 metros on el temps per piscina segueix sortint a més d'un minut. Molt depriment.

Vídeo cursa bombers

Ei, per fi ha sortit el vídeo i per sort no se'm veu el careto, si que es pot una mica l'esprint o com xoco amb el de davant, un d'ulleres, la veritat és que en viu em va semblar més heavy. Quan tingui temps aniré penjant els vostres vídeos. Per buscar via temps heu de posar el del marcador oficial, no el vostre propi.

http://www.cursabombers.com/html/videos/?hora=0&minutos=40&segundos=00&lang=ca

Pedalada cabrils 2008

El Xavi m'ha enviat aquesta proposta de cursa en BTT, copio directament el seu mail, jo ja he mirat el calendari i ho tenim lliure així que m'hi apunto, i pels què fareu Balaguer anirà de conya, ja siguin els 20 o els 40km. L'únic problema és que cau una mica aviat, 27 d'abril, però els 20km en tot cas es poden fer segur. Hi ha quarum? tu Xavi hi vas?

Us passo la info de la pedalada que cada any fan al meu poble. Jo la vaig fer fa 2 anys i ho tenen molt ben organitzat: controls a la muntanya en corriols i trencalls, molts avituallaments, sponsors que regalen coses (barretes energètiques, sucs, samarretes, accessoris típics de BTT) per sorteig i de forma directa, fan una butifarrada al final, també hi havia una escola de Mataró de fisios que feien massatges (no se si aquest any també) etc. El recorregut és xulo i pots escollir entre fer 20 ó 40 km. Pot ser un bon entrenament. La web veureu que no és massa lluïda, sobretot les fotos...

http://www.sclaconcordia.org/Seccions/Ciclisme/Pedalada2008/index.htm

Gràcies Xavi.

BIKESHOW BCN

Per a qui li interessi, aquest finde fan el Bikeshow a Montjuich (www.bikeshowbcn.com) i el Jordi hi serà com a expositor en un circuit de skatebike SQRL (www.skatebike.eu). Jo hi aniré en principi dissabte per la tarda.

Neu n'hi ha

Perquè després diguin que no hi ha neu! Això sí, als Alps, concretament la foto està presa a Alpe d'Huez aquesta setmana santa per l'Àlex, i el seu cotxe es va cobrir en només 4 hores.

ETS (entrenament triatló sprint) Sortida BTT el diumenge

Hola,
Pel què m'aneu explicant de moment la setmana va bé, perfecte!! Els què esteu per aquí, proposo sortida en BTT el diumenge a les 11 del matí. Per mi és una mica tard, però ja us conec a alguns...
El recorregut serà el següent, quedem al pàrking de la carretera de les aigües (Tibidabo), i des d'allí farem tota la carretera fins a Esplugues per tornar carenant la muntanya. Calculo entre 20 i 25km i no excessivament exigents. Evidentment la proposta està oberta a tothom i no només als què segueixen l'entrenament, no es tracta d'anara a fer marca només passar-ho bé acumulant km.
A la web dels bombers teniu el perfil de la cursa, però a hores d'ara encara no han penjat els vídeos.

Bombers 2008, Sub40

Estic per deixar el blog, o millor dit els entrenaments, la teoria o el què sigui. En tot cas el que he estat a punt de fer és borrar la darrera entrada, em va quasi vergonya i tot, és com el típic que anava a un examen dient que no se’l sabia i després treia un excel·lent (per cert a mi mai em va passar).

El cas és que és veritat que no em considerava en les millors condicions, i que el divendres ens vam anar a dormir passades les 4, tot prenent uns mojitos, i dissabte més enllà de la una de la matinada. Hi ha tres coses que cal ressaltar.

1) Respecte a altres anys he fet menys series per sota de 4km. Com vaig dir, porto més quantitat de km que l’any passat, però no tant metòdic, les series són potser una mica més llargues, però menors en número i no tant canyeres.
2) La meva intenció era fer aquesta setmana un entrenament pensant en la triatló, però el cert és que vaig pensar que potser era massa i que no em podia arriscar, així que el que he fet és descansar una mica els dos darrers dies.
3) Vaig fer tests tota la setmana, amb l’Enric vam rodar a ritme mig i apretant de tant en tant. Les forces eren justetes. Divendres 7km amb la Bea i dissabte vaig fer cinta, on per primera vegada vaig veure que baixar de 43 sí podia fer-ho vaig fer 4km a una mitja de 4.30 però fent 1,5km a 4.10 i mig a 3.50.

El cas és que pensava que el títol de la cursa de bombers podia ser fins i tot “primer petit fracàs”, però l’esperança lògica de baixar de 43 també la tenia. Però anem amb la crònica.

Ja de bon matí i sortint cap a la Ciutadella, la Bea em comenta que està nerviosa, jo la tranquil·litzo però no li dic que jo també, que des de gener que vaig fer la Mar i Murtra, no faig una cursa sense acompanyar a algú, que ara torno a competir contra mi mateix i que ja va sent hora que vagi a saco.

Ja al parc ens anem trobant amb molta gent, uns més nerviosos que d’altres, i m’encanta. M’agrada molt veure que mica en mica tinc més amics que es van dedicant a això de córrer, que hi troben l’encant, que d’altres com el Josep i entrenant des de l’ombra és presenten cada any, que el Robert malgrat que no està en el seu millor moment i que té unes ampolles brutals als peus, ve a córrer perquè és la seva cinquena cursa de bombers i no se la vol perdre. Això enganxa...

El cas és que amb tantes salutacions, no tinc temps d’escalfar, tot just vaig corrent fins al guardaroba i torno. Per un malentès no ens trobem amb l’Enric, així que el Nico i jo ens dirigim a la sortida per córrer plegats. Els calaixos es trenquem massa d’hora, per tant entrem i anem esquivant a la gent fins a tenir una bona plaça. Allí, i per una d’aquelles casualitats de la vida veig que algú que està dues o tres fileres més endavant fa senyals cap a la meva direcció dient “Sergi”, penso que hi haurà algun Sergi darrera meu, però no, m’està dient “Sóc el Sergi” i de sobte hi caic, després de tantes curses va i ens coneixem a la dels Bombers, entre 13.000 persones. Ens desitgem sort.

Comença la cursa, i tots dos comencem a tirar, esquivant a gent, tinc la boca seca i no acabo de saber si el ritme és bo o dolent, les sensacions justetes, però el primer surt a 4.06. El segon em desanima una mica ja que amb el mateix o més esforç fem 4.10. Com que el Nico m’havia comentat que volia atacar els 40, li dic que tiri i em diu que sí. El controlo fins a Gran via i allí el perdo. La veritat és que és al·lucinant, amb l’esquena i les cames de triatleta que té i malgrat aixó pot rodar a 4min/km. Jo porto un ritme de rodatge a poc més de 4 minuts, no vaig sobrat ni de cames ni aeròbicament, però no tinc cap molèstia o estic content perquè els 43 els tinc segurs. A falta de 3km i coincidint amb el flato (que durarà pocs metres), començo a apretar i a avançar a gent. A la pujada cap a Urquinaona em sento bé i penso, si apreto aquí després ja serà baixada, és aleshores quan passo al Sergi i arribo de nou al Nico, l’animo i fins i tot baixo el ritme a veure si s’enganxa, però no, així que canya per via Laietana. La baixada dura puc i em trobo a falta d’un km pensant, he esprintat abans d’hora, calculo el temps al pas pels 9 i he fet el darrer a 3.45, i per tant no arribo a baixar de 40, però mantinc el ritme. Quan arribem al passeig Colon veig l’arribada i porto 39 minuts.

Aquí comença la meva cursa, 1 minut i uns 300 metres fins a l’arribada, ho he de fer. descriuria el què pensava però crec que només comptava segons, resulta que el què abans considerava un esprint no ho era i que ara sí que volava, que no estava tant al límit i que el patiment podia ser més heavy; a veure si no compensa baixar dels 40 i no tenir mai més aquesta pressió. No és fins a falta de 20 metres que veig que ja ho tinc, que em queden alguns segons de marge, passo les catifes tant ràpid que xoco contra el de davant, però ho he fet. Paro el rellotge i marca 39.59, he trigat algun segon en parar-lo. El darrer km en 3.32.

Em giro i de seguida arriba el Nico, amb els seus 70km del dia anterior en bici que arriba tot just per sobre dels 40, quina màquina. Recollim la bossa i reculem per a esperar a dones, novies, amigues per a acompanyar-les en els darrers km.

I la resta de l’equip:
Bea Rocamora Lorente 55:28:00 La progressió és espectacular i la veritat és que ella també va fer el viatge, molt bon temps i complint objectius.
Maria Grifol Casares 1:03:53 Tot i els nervis propis de la primera vegada, moltes felicitats, a molt bon ritme i juntament amb la Sheila van arrodonir una gran actuació.
Nicolau Goula I Masllorens 40:14:00 Quan un és bo, és bo, sigui la disciplina que sigui.
Pau Cortadas Guasch 39:54:00 Estic contentíssim, he baixat dels 40, i no pensava aconseguir-ho sense un entrenament específic.
Robert Rocamora Lorente 57:44:00 Malgrat estar en les mateixes condicions que el Luís Enrique (tot i que ell degut a un partit de tennis), va córrer i aconseguint una marca que molts voldrien.
Sheila Rabinad I Molins 1:03:55 El millor de la Sheila va ser el què em va explicar en el punt d’avituallament del km 5. Jo els hi havia dit que si calia que paressin a veure aigua. En arribar a la zona, tot contenta para i agafa tres gots d’aquarius, però al girar-se i veure que la gent seguia, doncs res, a tirar s’ha dit i per tant tota la cursa sense parar. D’aquí el temps tan bo.
Silvia Capmany Carol 1:02:21 Felicitats també a la Sílvia, qui t’anava a dir que faries 10km a menys de 6.30 i a sobre que poguessis fer la recta final tot dient-me, “Pau, estic tant contenta! I vaig super bé!” que dic jo que si anaves super bé, què tal apretar una mica? ;-) És broma eh! Que l’objectiu està més que complert.
Xavier Espriu I Calvo 48:48:00 Pocs entrenaments, molt constipat, però malgrat tot baixant dels 50. Molt bé! I a més amb moltes ganes, no ho recordo, però crec que has fet exactament el temps que vaig fer jo fa 4 anys. Ara a per la triatló.

I altres amics, molt bé l’Enric, amb el seu Garmin va clavar els 4.06 per km tot i que ell va comptar 200metres de més (un clàssic ja). Espectacular temps tant de l’Ivan com de la Mònica, també molt bo el del Marc (que tornava a córrer després de la Marató) i de la Sònia, i finalment molt bo el del Sergi, que malgrat competir cada setmana i fer tantes mitjes a les de 10 també roda al voltant de 4min/km.

Finalments els que es van anar acomplant i que de fet vam acabar fent l'aperitiu moltes gràcies: Paula, Lola, Laura, Irene, Thaís, Ferran, Gerard, Jordi, Pinyol...

2008_4_Cursa Bombers

Totes les fotos

Entrenament triatlo sprint, cap a Balaguer

Doncs avui comença l’entrenament de Balaguer, jo crec que amb dos mesos està bé, però començar ja permet fer-ho progressivament. Com ja he anat dient serà un entrenament fonamentalment de MTB, juntament amb manteniment de córrer i millora en la natació. Comencem doncs amb una proposta tranquil·la. El què faré és enviar-vos el nombre de sessions setmanals, les disciplines a fer i el temps per cadascuna d’elles. Després us ho repartiu com volgueu, és a dir si us dic de fer 70 minuts de running, podeu fer 50 minuts seguits un dia i 20 després d’una sessió de bicicleta, per exemple.

Compto amb la Bea, el Xavi, el Carles i l’Ivan i un parell més que encara no m’ho han confirmat.

Intentarem cada setmana fer una trobada que convocaré via blog i a la qual qualsevol s’hi pot apuntar, tant els que van a Balaguer com els que no. Les sortides en bici o corrent seran sempre el cap de setmana i si la logística ho permet podríem començar a fer alguna sessió doble (més endavant segur). La natació podríem quedar algun dia entre setmana per a practicar tres o quatre exercicis que van molt bé, qualsevol dubte que tingueu dirigiu-vos al Nico, és un crack tant a nivell teòric com pràctic.

Per aquesta setmana, repartiu proposo:

Entre 30 i 40 km de bici (pot ser dos sessions d’espinning o una i fer una sortida a l’aire lliure)
8 km o 50 min de running (els què no heu fet bombers estaria bé fer algun més)
Mitja hora de natació.

Això està bé, si algú vol fer una mica més, sense passar-se doncs de conya. En principi m’agradaria organitzar una bici pel cap de setmana.

Banyoles 6a setmana

Nico,

Com veieu per ell la cursa era un entrenament més durant la setmana
Pau

Ja ho he explicat bastant, la meva idea era bastant tipus Nico però al final vaig preferir descansar i córrer.

Lucho puede con el desierto

Jo aquí ja no hi arribaré, no em compensa, però en tot cas val la pena ressaltar aquest tipus de gestes. Les meves felicitats són per tothom que va començar la Maraton des Sables i al Luis Enrique perquè gràcies a ell certes curses anònimes s'han fet mediètiques. Suposo que en el blog de la seva web hi penjarà fotos i l'experiència (www.luisenrique21.com)

www.mundodeportivo.esLuis Enrique terminó la Marathon des Sables después de tres días de sufrimientoXavier Aldekoa - 06/04/2008 03:00

De la mano de su compañero y amigo Marcel Batlle, mirando hacia el suelo con gesto de sufrimiento y paso corto, pero sin parar de sonreír. Luis Enrique tenía los pies llenos de ampollas, pero era el tipo más feliz del mundo al cruzar la meta ayer al mediodía. Acababa de terminar la 23ª edición de la Marathon des Sables después de días de forzar al límite. En las últimas tres etapas había caminado, totalmente cojo por terribles heridas en sus pies, durante más de 28 horas. Un total de134 kilómetros cojeando por el desierto y miles de pasos con dolor. Incluso la última etapa, de sólo 17 kilómetros, se convirtió en un regalo envenenado y tardó tres horas y cuarto en completarla. Pero llegó. "¡Me lo merezco! Han sido tres días de mucho dolor a cada paso", decía nada más cruzar la línea de llegada. Poco importaba que anoche la clasificación general le colocara en el puesto 301 de 825 participantes, cuando empezó en el top 50 al principio. Ayer nadie miraba los números. Era tiempo para abrazos, lágrimas y emoción. Lucho había llegado por fin.
"Ha sufrido muchísimo, pero ha aguantado como un campeón y ha acabado la carrera. Yo habría sido incapaz de padecer tanto, ha demostrado ser un superestrella", señaló su compañero del equipo Prisma Global, Xavi Piedra. Sus amigos han sido el mejor apoyo para el asturiano. Incluso le convencieron de no bajar los brazos cuando el ánimo estaba bajo mínimos y, al tercer día, su compañero Pepe Navarro decidió abandonar. Pero siguió y descubrió el otro lado de una de las carreras más extremas del mundo. El de aquellos que no pueden más pero no se plantean abandonar. "Eso es la única cosa buena de todo esto, poder aprender de esas personas", dejó escapar hace unos días. Él había ido a la Sables a competir y no tuvo más remedio que adaptarse a unos pies que le pedían una tregua a gritos. Fuerte físicamente, pero incapaz ni siquiera de trotar, veía impotente como todos le adelantaban. "Nos ha dado una lección de humildady fuerza mental a todos", repetía Toño Llorente, ex del Madrid de baloncesto.
Ayer Luis Enrique no le puso ni un pero a su sufrimiento y prefirió buscar la parte positiva de una carrera que no descarta repetir en el futuro: "Vine porque me gustan los retos que puedo hacer con un buen grupo de personas y que aporten una experiencia humana, estos son los retos que realmente merecen la pena"

Objectiu pels Bombers

Els condicionants em fan buscar un objectiu modest:

- Tinc les cames molt dures i amb molèsties, no sé si és pel viatge, per l'alimentació o per estar entrenant a la vegada natació i bici.
- Com dit no he fet l'entrenement exclusivament de córrer de l'any passat (tot i que curiosament porto més km), i per tant no em veig amb cor, ni ganes d'atacar els sub 40.
- Tinc un encostipat de mil dimonis (espero que de cara a diumenge hagi remès).
- Tinc actes socials el cap de setmana que "m'obligaran" a no poder fer gaire bondat a l'hora d'anar a dormir.

Tot plegat fa que em plantegi la cursa de manera competitiva, és a dir intentaré desgastar-me, però conservadora. Aquesta setamana he fet un parell de sortides d'11km a poc menys de 5min/km i no vaig sobrat, per tant el ritme que intentaré serà entre 4,15 i 4,20 per arribar a baixar dels 43 (simplement aconseguir calaix). Si començo i vaig millor, mantindré, però sinó em tocarà esprintar al final.

En qualsevol altre moment no hagués dubtat, però no acabo de saber com estic. Ja ho veurem. A passar-ho bé, que aquest és l'any de les triatlons.