Germans Zamora i Mariona

Fa poc vaig veure que el Marcel Zamora havia creat una pàgina web, i vaig pensar en incloure-la en el blog, està realment molt bé, amb fotos xules, antigues, bons vídeos, motiva a tope. Avui mateix he topat també amb el del seu germà, el Pau, i he pensat que era un bon moment per fer-ho.
La web del Marcel és espectacular, com ho és el seu palmarès: ha guanyat les tres darreres edicions de l'Ironman de Niça i el Half de Mónaco el 2006 i el 2007. Sembla que les muntanyes de la Provença li proven molt bé. El Pau, per la seva banda, no és tan mediàtic però pel què he llegit tampoc és coix.

En fi, sobren les paraules, entreu a les seves pàgines i cotillegeu, val la pena:

www.marcelzamora.com

www.pauzamora.com

Aquesta foto l'he trobada en el blog del Pau, ell és el de la dreta i el Marcel a l'esquerra

Una altra recomenació, que de fet fa molt temps que teniu al frame de la dreta es el blog de la Mariona. A més curiosament també va debutar en el món dels Ironman a Niça, mentre el Marcel guanyava, ella agonitzava per entrar en el temps límit. És una crònica brutal que demostra la proesa que va fer. El seu blog trenca una de les meves "excuses" per argumentar el fet que el nostre bloc no tingui tantes entrades (per cert avui hem arribat a les 20.000), i és el tema de la llengua: ella, escrivint en català, té mils d'entrades al més, és molt probable que sigui el bloc més seguit en català. Felicitats pel teu nivell esportiu i "periodístic".

http://trimariona.blogspot.com/

Si no estic equivocat coincidirem tots en le Challenge de Barcelona.

Inscrits per Cabrils

Mentre el Nico marxa cap a la Titan Desert, un grupet estarem participant en la marxa cabrilenca, ja estem inscrits el Xavi, la Bea, l'Ivan el Raül i jo mateix i si no m'equivoco algun conegut més hi haurà.
Tot i no fer un entrenament específic a nivell setmanal, sí he anat agafant els darrers dies la BTT i el què estic fent és acumular principalment tot el running i la natació entre dilluns i demà (3 sessions de cada per un total de 40 i 5 o 6 km respectivament). De fet no és tant per Cabrils com per la volta a Bracons, que tot i que anirem amb la calma serà dureta.
La bici la concentraré entre la sortida de divendres i el diumenge. Dissabte descans o potser anirem a fer alguna série amb la Bea.
A nivell tècnic la bici és una incògnita, de tant en tant al canviar de plat la cadena em puja i se'm clava o els pinyons salten, però també és possible que vagi tot bé, així que ja veurem. A nivell muscular aguantaré segur, tot i que a les trialeres de pujada, de seguida baixaré de la bici per evitar estravades de l'adductor (em va passar divendres passat per Collserola). I pel què fa a la salut, per dir-ho finament, només em preocupa (també pel divendres) unes molèsties provocades per la duresa del "sillín".

Penjo una foto que ja vaig publicar el seu dia de l'arribada de l'any passat

Pedalada de Cabrils i triatló Ciutat de la Vila

Són dos curses que no tenia gaire planejades però que probablement faré. La primera és una cursa de 40km de BTT que l’any passat per raons personals no vaig poder fer però que, independentment de la bici en sí em quedo amb la imatge del Xavi arribant tant plè de donuts (els donaven als avituallaments) que no es va poder menjar la botifarra, us puc assegurar que jo m’ho prendré tot. Són 18 euros i hi ha un circuit de 40 i un altre de 20 molt assequible. Si aconsegueixo que el JM m’acompanyi a fer Bracons divendres (en principi havíem parlat de fer-ho el mateix diumenge 26 d’abril), podré fer-ho tot. Això sí, amb la calma que tot just fa un any a Platja d’aro fent BTT van començar els problemes amb l’adductor.

Cliqueu a la imatge per a més info

L’altre és la triatló de Barcelona a finals de juliol. A l’organitzar-ho Tri-trials en principi és una garantia de bona organització, però també surt careta: 32 euros federats i 44 no federats. De totes maneres no vull desaprofitar que ja tinc un parell d’amics que s’hi volen apuntar (entre ells l’Enric que s’estrenaria), i participar-hi també. És just després de Victòria, estaré fet pols, però és una sprint així que aguantaré segur. En tot cas com que de moment és possible seguir el nombre d’inscrits i encara hi ha unes 1.000 places em deixaré marge per acabar de decidir. Per a aquells que feu una triatló a l’any és una ocasió genial i així coincidim tots.

Cliqueu a la imatge per a més info

Pujada i baixada de la Cerdanya

La veritat és que he aprofitat prou bé la setmana santa: durant els dies que vaig estar per Barcelona, vaig aprofitar per fer els deures de natació i el dimecres, malgrat la pluja i sobretot el fred, vaig anar a fer la Collada. La veritat és que va ser una bona excursió, en tren fins a Vic, d'allí serpentejant per fer una mica de muntanya i evitar la general, i des de Sant Quirze a Ribes ja per la carretera principal passant un parell de túnels molt foscos. A Ribes comença la collada, és llarga (més de 20km) però sense grans rampes i la veritat és que es pot fer bé, vaig acabar rodant força ràpid. La pena és que el mal temps i al neu que va deixar la carretera mullada, no em van permetre gaudir de la baixada també de més de 20km i vaig acabar congelat, fins i tot patia per poder frenar.

Foto amb el mòbil, atenció a la neu.

Aquestes són les dades del Garmin, els punts de velocitat (que no sé esborrar) són els túnels. Falten uns 10km ja que el vaig connectar una mica tard. En total 128km i 5.45 (pulsacions mitjanes 123 i màxima de 157). Estic content ja que tampoc vaig forçar en excés, i la carretera humida no em permetia grans virgueries.
Un cop a la Cerdanya vaig intentar fer running, tot i que el constipat i fins i tot una mica de febre no em van deixar estar al 100%. A més un parell de voltes a la vall de 30km, una amb la Bea i l'altre amb el Nacho i l'Íñigo que havia de ser tranquil·la però no ho va ser, així que em vaig dedicar a perseguir-los.

Gràcies a déu no vaig fer Manresa-Tartera ja que tot hagués estat pujada (com veureu en el perfil). En tot cas ho vaig fer de tornada i va ser un autèntic plaer, només fortes ràfegues de vent en contra entre Organyà i Oliana i el petit port de 4km abans de Solsona em van frenar una mica, la resta, ritme sempre viu per fer exactament 160km amb 5.30 (pulsacions mitjanes 121 i màxima de 160). A nivell tècnic dir que no vaig evitar els túnels ja que estaven ben il·luminats, de totes maneres especialment els de Oliana, si és de pujada, potser val la pena.

Els detalls de la preparació a:

http://www.ironpanic.com/2009/04/pujada-la-cerdanya-dimecres-i-baixada.html
http://www.ironpanic.com/2009/04/anada-per-la-collada.html

Canvis en la Triatló de Vitòria

Podeu veure que a la part duperior dreta posa doble olímpico

Aquests bascos són la hòstia, sempre han de fer una mica més. Potser és una errada, però el què havia de ser una doble olímpica ha passat a ser una triple o el que és el mateix: 4km de natació, 130km de bici i 30 corrent. Per fer això rodem una mica més (50km) en bici i en caminem 12 i ja som Ironmans. La veritat és que és una mica putada i l’altre dia discutíem la idoneïtat de participar-hi amb el Nico.
Per part meva tinc força clar que prefereixo anar-hi, encara que al km10 abandoni, és a dir que em servirà per perdre la por al tram de natació, a rodar i si després corro com sigui doncs així ho faré.
Compliré dues coses:
1) si veig que estic al límit abandonar tranquil·lament (un dels meus “defectes” és no haver abandonat mai)
2) si quedo l'últim no passa res, però el ritme serà assequible, l’experiència em diu que no té res a veure fer una cursa al límit que amb una mica de marge, (a veure els controls de tall, però)
Jo crec que fer-ho, acabem o no, però sobretot si ho acabem, ens donarà una moral brutal de cara a l'Ironman i ens traurà molta pressió. Si acabem Vitòria acabem el Challenge, tal qual. Queden molts dies, molts entrenaments i temps per canviar d'opinió, però de moment per mi, ho mantinc, després a acumular km amb calma.
La preocupació del Nico, evidentment, és més tècnica: tenia (teníem) previst fer un entrenament progressiu cap al Challenge, com diu “fer una "corba" d'aproximació a l’ IM lògica”, i no cal dir que Vitòria ho trenca, argumenta que després ens quedaran dos mesos i mig amb poc entrenament a aportar.Així estan les coses, la discussió va acabar amb un “weeeeeeno, vaaaaaale igualment estarà bé un parell de dies a Euskal Herria” així que com sempre ens passa sembla que de moment “la Rauxa s’ha imposat al seny”.

Pubalgia i alimentació pre cursa

Ja he dit que la bossa de la cursa de bombers era una mica cutre (especialment pels què van pagar 19 euros). De totes maneres de la revista Nike que regalaven vaig trobar dos articles molt interessants.
La pubalgia o dolor inguinal: Sota frases com “los que la padecen pasan casi siempre por una peregrinación infructuosa de médicos, fisioterapeutas y curanderos”, “el orígen más común de los dolores en la ingle es la inserción del aductor largo en el tubérculo del pubis”, "es un dolor incómodo que nos dificulta la carrera, aunque mejora al calentar" o "es muchísimo más frecuente en varones", realment sembla que parli tal qual de la meva dolència. Ara ja sé què puc tenir, el fotut és saber com es soluciona.
L’altre tema interessant és parlant de l’alimentació de la Paula Radcliffe especialment la setmana abans d’una cursa. Per cremar greixos, per renovar les reserves de carbohidrats i sobretot per aprendre a estalviarlos recomana sortir a córrer abans d’esmorzar, sinó el què fas és simplement cremar el què acabes d’ingerir. Si es fa així, primer es cremen les reserves i amb l’esmorzar es carreguen de nou, però aquestes ressent assimilades (diguéssim que les reserves de carbohidrats no són com el vi, que milloren amb el temps sinó com el cava que perden xispa).

Anada per la Collada

I tornada per la Seu i Manresa. Per temes logístics, climatològics i de salut, he canviat la tornada per l'anada i viceversa. Així doncs demà aniré cap a la Cerdanya per la Collada.
L'itinerari per buscar la general, afegir algun km i alguna pujadeta serà.
1) Repetir la volta amb el JM agafant la B522 cap a Manlleu des de Vic, després passar per Sant Hipòlit i cap a Sant Boi de Lluçanès (BV4608) i cap a Sant Quirze de Besora.
2) Des d'allí cap a Tartera per la Collada per la C17, cap secret més enllà d'evitar variants.
3) Hora de sortida 7.57 o 8.27, dura més o menys una hora i mitja i val poc més de 4 euros.

Crònica a: http://www.ironpanic.com/2009/04/pujada-i-baixada-de-la-cerdanya.html

Alguns comentaris de Bombers 2009

Les fotos d'aquest any es van centrar en la pulsera de sub40, jo crec que la raó per haver-me inscrit en aquesta edició en la qual no m'hi anava res. El cas és que també em fèia il·lusió fer de llebre a la Bea i aprofitar el bon moment pel què passa, tant físicament com de motivació.

Ens aixequem cap a les 8 i just després d'esmorzar surto a fer la primera volteta, 5km a poc més de 5minuts per anar acumulant fins els 18 que em "tocaven aquest diumenge" (després de la cursa i l'aperitiu completaria amb els 3 restants a poc més de 4).

Veig a la Bea menys nerviosa que normalment, arribem a la Ciutadella i escalfem una mica. Ens posem al calaix de sub 53 i sortida. De la cursa poca història, sortim a bon ritme però coincidint amb el 2,5 ens avança el globus de 50 i casualitats de la vida (no estic sent irònic, tot i que una mica sí va influir), la Bea comença a baixar el ritme. Fins el 5 o 6 pateixo i penso "hem arriscat per aconseguir el 50 i ara ho estem pagant, però qui no arrisca no millora". En el 5 per beure aigua em demana de caminar i aquí sí que no, no li deixo, jiji. Fem el km en 5.26, però a partir d'aleshores fa una progressió i al 7 ja recupera el sub 5.10 que no abandona fins a l'esprint final, on, per motivar-la una mica li dic que intenti baixar de 52. Per segons no ho aconseguim però al cap i a la fi ens hem quedat a un minut dels 50 i pico, molt, molt bona cursa i millor marca pesonal. Felicitats!!!! Aquest minut el podria rebaixar fent un entrenament específic pels 10km, però crec que cundeix més haver fet en tres setmanes: una duatló, una mitja i una 10km amb millor marca personal. Els km a millorar? només dos: el 5 ja que dels altres en 8 va baixar de 5.10, i l'esprint final, ja que el darrer km ha de ser sempre el millor. La resta impecable.

A nivell general, crec que és genial tenir una cursa tant popular, amb marques de quilometratge cada mig km, un 10 pel servei de guardaroba i només un parell de crítiques: la bossa és una mica cutre i overbookingde gent suada per recollir-la.

Al final, la ja típica foto general i les salutacions amb els amics que entre 17.000 corredors ens anem trobant. Molt bones marques per tot i potser em deixo a algú però el Xavi i la Sílvia també van fer marca amb 43.30 sub 46 respectivament.

Pujada a la Cerdanya Dimecres i baixada

Dimecres tinc previst fer una tirada llarga en bicicleta aprofitant la pujada a la Cerdanya, en total són 160km i sempre poden ser algun de més si evito túnels, de tota manera tinc part de la família allí, així que passat la Seu d’Urgell (km 110) sempre puc fer una trucada de rescat.

El dia començarà amb el desplaçament en tren fins a Manresa (des de les 8.06 fins a les 9.26 i 4.35euros). D’allí agafar la C55 direcció Súria, Cardona, Solsona.
Punts d’interès:
C55 Km 45 i 47 A l’alçada de Súria però evitables per la C1410a
C55 Km 59 es passa per les afores de Cardona
C55 Km 60 curt
C55 Km 69 curt però fàcilment evitable a la’esquerra
C55 Km 72 !!!! Túnel llarg evitable a la dreta (2km) NO VAL LA PENA
Solona Canvi de la C55 a la C26 direcció Ponts o la Seu
C26 km 83 Canvi C26 a C14
C14 km 146 Túnel evitable a la dreta
C14 km 149 Túnel evitable a la dreta o esquerra
C14 km 150 !!! Túnel llarg evitable a la dreta fins km 155
C14 km 167 !!! Túnel llarg evitable a l’esquerra NO ÉS EVITABLE, carretera en mal estat
A la Seu passar per la N260a
N260 petits túnels
Punts km:
Solona km45 / C14 km70 / N260 (Seu) km110 / Tartera km160
Per baixar ja m’ho conec així que no cal estudi, en tot cas des de Tartera a Vic quasi 100km per la Collada.

Tot plegat si no plou, és clar.

Crònica a: http://www.ironpanic.com/2009/04/pujada-i-baixada-de-la-cerdanya.html

Sóc mediàtic, jiji

Penjo el vídeo que han publicat a http://www.triatlonchannel.com/ sobre el test de Cervélo; surto passejant per allí, muntant els pedals, una miqueta sobre la bici i la petita entrevista de 10 segons.

http://www.youtube.com/watch?v=W-gRI6jtm7c

Aprofito l'entrada per incoroporar un parell de gràfics: el recorregut que vam fer i la velocitat passant per la NII, on a part de moments puntuals de baixades vam anar prou bé, la veritat és que sempre que mirava el Garmin marcava més de 30, quan anava a roda no el mirava, però.

Per cert, en un parell de webs ja he posat les sabates per vendre són les SIDI Zephyr (talla 45) i en demano 75 euros.

Rotor Q-rings, llantes i sabates de tri

En el test de Cervélo a més de provar les bicis vaig aprendre certes coses respecte al material. Una d’elles és el funcionament de les llantes: després d'una breu investigació per internet entenc que les llantes de perfil alt tenen una doble avantatge, la primera és que el material utilitzat és carbono i per tant s’alleugereix el pes i la segona són una sèrie de turbulències que es creen a l’interior que fan que la roda rodi més ràpid. Si algú vol aportar quelcom nou endavant ja que no sé si estic en el cert. El cas és que també vaig detectar un parell de defectes, el primer és que són més flexibles i per tant de pujada al posar-me de peu tocaven amb les pastilles dels frens (s’haurien d’obrir per permetre aquesta flexibilitat), i l’altre és el vent, per la NII ens va entrar una mica de costat i la veritat és que la bici de tant en tant em feia unes estrebades laterals importants. Sigui com sigui estèticament són una passada.
L’altre tema del qual en vaig parlar és el plat ROTOR Q-RING, és un plat que dóna més potència en el moment en què la cama està fent força i la treu quan fa transició de pedalada a pedalada, això s’aconsegueix a través d’una forma ovalada. Passo una mica d’informació trobada en una pàgina web
El plato Q-Ring tiene dos zonas diferenciadas, una de desarrollo creciente y otra decreciente. La zona creciente, se sitúa donde la musculatura de las piernas, durante la acción del pedaleo, es capaz de desarrollar toda su potencia. El plato Q-Ring, en ese momento concreto, crece hasta dar un desarrollo 2,6 dientes superior, respecto al desarrollo original del plato (si usamos un plato Q-Ring de 53 dientes, en la zona de máxima ovalización será equivalente a uno de 55.6 dientes) con el fin de aprovechar al máximo toda la potencia que desarrollamos y no desperdiciar energía. Inmediatamente después de superar ese punto concreto, de máxima fuerza, el desarrollo comienza a decrecer progresivamente hasta lograr su desarrollo mínimo en la zona del punto muerto (en este caso el plato habrá decrecido 2.6 dientes. Usando un plato Q-Ring de 53 dientes, en el punto muerto, el desarrollo será equivalente al de un plato de 50.4 dientes). Pasado el punto muerto, el desarrollo vuelve a crecer progresivamente hasta el siguiente punto de máximo esfuerzo.
Finalment, em vaig fixar amb les sabates del Roger, les Northwave Tribal . Com sabeu vaig estar a punt de comprar-me les SIDI TII de Triatló, però em va tirar enrere el fet de no tenir llengüeta i per tant que el vent passaria amb massa facilitat. Vaig pensar que si l’única diferència era un velcro de més... El cas és que hi ha una altra diferència important, i és una cinta en la part del taló que permet estirar per posar-te la bota a sobre la bici. Des que porto les cales de carretera he notat dos problemes: costen més d’enganxar ja que només és per un costat del pedal (això ja m’acostumaré), i el pitjor és la dificultat de caminar, al ser una sola totalment llisa on només hi sobresurt la cala, vaig de cul i el turmell pateix unes bones rebrincades, no vull ni imaginar-me en una transició. Així doncs és clau deixar les sabates enganxades a les cales i anar descalç, però per això calen les sabates específiques. Tornant a les Northwave resulta que aquestes tampoc tenen llengüeta però si queda tota la part superior del peu protegida... ai, si les hagués conegut abans!!! Potser poso les SIDI a la venta i si les venc me les canvio, ja veurem. El preu no és barat, prop dels 140 euros.

Mitja de Valls i cap de setmana

Em fa una mica de mandra fer una crònica sencera de la Mitja de Valls, a més tinc moltes coses per explicar, així que començaré des del principi del cap de setmana.

Divendres completava els deures de natació amb mil metres d’exercicis relaxats i després d’una migdiada a les tumbones calentes del DIR, no en va era el meu dia de descans. Havia decidit prendre’m lliure el divendres ja que dissabte SBR organitzava un test de Cervélo i els que em coneixeu ja sabeu que sóc molt donat a acceptar totes aquelles ofertes que em facin, des de provar unes croquetes al Caprabo de l’Illa o al Super del Corte Inglés fins als entrenaments de Nike on et deixen bambes. En aquest cas tocava rodar unes dues hores des del CMR de Calella fins a Mataró, primer per muntanya i de tornada per la nacional. He d’admetre que estava una mica cagadet, i encara més quan vaig arribar i tots semblaven molt pros. Jo, tot just començava temporada i a sobre amb la lesió i el mal de genoll. Al final vaig aguantar, hi havia gent canyera i no els vaig seguir, ni ho vaig provar, però al menys no tancava el grup, de fet el que em fèia patir és que m’haguessin d’esperar i com no va ser així vaig gaudir del test. Tot i portar una bici de més de 3.000 euracos, per cert semblant a la del Gómez Noya, no vaig notar una gran diferència. El quadre de la Merida no té res a envejar al què vaig provar, però dos dels components sí que destacaven, les llantes ZIPP i sobretot el plat Rotor, és un plat ovalat que va molt bé en pla, dóna molta potència a cada pedalada (una opció quan passi al plat de 36 + rotor.
Vaig sentir que les bicis les deixen per aquí i jo repetiré, a veure si veniu, proves bicis guapes, coneixes gent i a sobre es fa un entrenament de qualitat, van sortir 60km en poc més de dos hores vint i això que combinàvem moments de canya amb altres de xerrameca, i sobretot a les baixades vam anar amb calma perquè plovia. La bici una passada.

La bici una passada estèticament.

Total, que el diumenge a l’hora de córrer em presentava de nou amb dubtes, però sense pressió, seguia tenint l’objectiu de baixar de l’hora quaranta i en tot cas em fèia molta il·lusió rodar amb el Marcel. El millor d’aquesta cursa ja va ser saludar al munt de gent que havíem coincidit: els amics del fòrum de la UOC, com no l’Enric i família i el Marcel, el Dedi i el Joan que al final correríem quasi tota l’estona junts. Fins el km 13 o 14 ens separaven com a molt 30 segons, a partir d’aleshores el Marcel va afluixar una mica (són 25 anys, però l’entrenament és clau nen!), i vaig anar cap el Dedi que aguantava molt bé tot i normalment fa tirades de només una hora. Passat el Dedi veia al Joan, però el meu objectiu era baixar de 40 i això ja ho tenia, així que em va faltar algun al·licient per augmentar el ritme.

Dir que després dinant amb ells em comentàvem que hi ha zones més maques per on córrer, però un pixapins com jo no parava de dir "camaco, camaco!!". Finalment, una mitja correcte i en progressió, ja he abandonat el quaranta, jiji, tot i que encara em queda. Les dades:
Temps final 1.38.15
Millors parcials: km 9 - 4.26 / km 15 4.22 / km 16 4.15
Pitjors parcials: km 6 - 4.53 / km 11 4.53 / km 17 4.49
Últims 215 metres: 3.39


La Bea ja considera que fer 1.57 és una mala marca (3 o 4 minuts més que a Banyoles), la qual cosa és falsa i ja n'estarà contenta. A la pobra li vaig regalar unes New Balance que li fan mal a tot arreu a més de les llagues, i va haver de caminar uns metres i tot. Cal canviar, i al Decathlon han respost perfectament tornant-nos els diners, un 10 per ells.
Gran cap de setmana.

Aquesta darrera imatge és una foto feta al vespre, avui començo els sis mesos d'entrenament, la veritat és que de moment només demanen 6 hores a la setmana (2 de cada), així que aprofitaré per fer més bici, ben bé el doble o més.

Test Ride de CERVÉLO

Algú m'acompanya a Calella? És aquest dissabte, està organitzat per SBR però suposo que no cal pertànyer al club i a més és gratuït. Et deixen provar una Cervélo amb rodes HED, un conjunt espectacular, a més si hi ha sort podré provar una bici aerodinámica polivalent(com diuen ells). Si us interessa, teniu la info a la web, apunteu-vos-hi ja i m'ho dieu, així no aniré sol. És una mica d'hora, a les 9 del matí, i segur que no m'anirà bé de cara a la Mitja de Valls, però em ve molt de gust.
Per cert, ahir ja vaig fer una tirada més llarga, de 60km, i no em vaig sentir malament, l'adductor va aguantar, vaig aconseguir un ritme per sobre dels 20km/h (per poc) i això que el genoll quan en quedaven 20 va dir prou, és una molèstia que em preocupa perquè fa molt mal, però també em fa molta il·lusió... A principi de temporada quan passo dels 45 o 50km sempre ho noto, i després va millorant, en tot cas com dic m'alegra ja que és un senyal que començo a estar i forçar com abans.
Aprofito per dir que més o menys compliré els objectius que m'havia marcat per aquests quinze dies, tant el pes (començo a veure el 78 a la balança), com el volum de natació i running, em quedava una mica curt de bici, però aquesta setmana li he fotut canya i amb el dissabte arribaré als 250, gairebé tots en 7 dies.

Fotos Duatló de Barcelona

Per compensar una mica la darrera entrada del bloc, que era una mica depriment, penjo les fotos del diumenge. Realment només són d'una part del diumenge, de l'esportiva, ja que després vam estar recuperant tot el que havíem cremat (bé jo ni tan sols havia fet esport): Aperitiu a ca l'Irene, dinar amb els meus pares, berenar d'aniversari de l'altre Irene i sopar a casa amb els amics per veure les 600 fotos d'Egipte (això sí que és amistat).
El Raül, que va fer molt bons parcials, especialment el de bici.

El Xavi, després de sortida de 45km el divendres, partit de futbol dissabte... que ja no tenim 20 anys home!

Quina cara de sacrifici!!! i és després dels 20km de bici, és que va sobrada.

Tota la penya de suporters.

Alguns amics i companys que hi van participar.

Quin pal no entrenar amb alegria

Fa molt que no en parlo perquè no vull avorrir, però realment enyoro l'entrenament de l'any passat, on l'única preocupació era millorar, exprimir-me al màxim, fer una sessió rere l'altre sense preocupar-me per res.
El Luís Enrique deia a la promo de Sueños por hora "¿sabes lo duro que es dar un paso tras otro cuando no vas?", jo sí, he fet una marató acabant sense gasolina, el Nico també ho va patir a la Titan de l'any passat. No és exactament el què sento ara però reflexa bastant la sensació d'impotència que sento al no poder fer més de mitja hora sense notar l'adductor. I el pitjor és que em treu il·lusió, i entrenar sense il·lusió és molt difícil.
Molts em dieu que no, però l'evolució del meu estat de forma està sent molt lenta, a hores d'ara ja hauria de poder exprimir-me en una sortida de 10 o 12km de running o de 40 de bici i no puc. I si no m'exprimeixo, si acabo cansat perquè no dono més de sí en comptes de per haver fet un entrenament exigent, no tinc bones sensacions, i aquestes són claus perquè aquest hobby tant dur sigui precisament això, un hobby, no una obligació.
I la lesió de l'adductor no és psicològica, està sempre amb mi, m'avisa, em recorda que no està bé, se'm carrega en cadascun dels entrenaments, em fa una estrebada quan el moviment s'allunya de la regularitat, i sobretot em fa por. Aquesta por quan augmento el ritme, la força, l'exercici em fa reduir de nou, i suposo que és per això que no evoluciono.
Dit tot això, vaig entrenant amb certa normalitat, i suposo que algun dia tindré bones notícies, faré una sessió dura i llarga i em tornaran les ganes necessàries per afrontar el dur entrenament que ens espera...
... i surto ja a fer una tirada llarga de running que no sé on he posat el frontal i se'm farà de nit.

Egipto en marzo

1 euro!!! Esto es lo que más oyes en Egipto, y es uno de sus muchos encantos: regatear, discutir, calcular, reír… todo esto se junta en el arte de comprar y vender en los bazares, cogiendo un taxi o hasta con el propio guía.
Pero es evidente que nuestro viaje fue mucho más que esto. Mi segunda visita al país de los faraones seguía el mismo programa que hace diez años: cuatro días de crucero por el Nilo y tres en el Cairo. Nuestra primera opción fue viajar con Royal Vacaciones, que ofrecía un programa interesante, buenos precios y la posibilidad de elegir la categoría tanto de la motonave como del hotel (además confirmándolos, ya que otros operadores te ofrecen sólo la posibilidad de elegir categoría). El caso es que la agencia de viajes (XLviatges) nos proponía la alternativa de hacer lo mismo pero con la visita de Abu Simbel de noche. Era realmente atractivo, aunque el barco me pareció excesivamente simple (sospecha que se cumplió al llegar). Así pues y después de confirmar hotel en el centro (Semiramis) reservábamos el viaje de Dahab travel.
Los primeros problemas llegaban ya antes de salir cuando nos comentaban que el vuelo de ida era con escala en Madrid y posteriormente, hicieron lo mismo con el de vuelta. Sea como sea el lunes empezaba nuestro viaje. A la llegada a Luxor, ya avanzada la noche primer trámite caótico, el visado, te ayudan a hacerlo pero lo que aparentemente cuesta 15 euros (eso pone en el sello), acaba teniendo un precio de 34 más 35 de propina que nos piden sin excesiva explicación en el traslado hacia la motonave (se ve que se da antes del servicio así que independientemente de si se está o no satisfecho con el mismo).
La motonave es cutre (Nile Treasure), no se puede negar, pero sobretodo porque está un pelín vieja, también es justo decir que estaba limpia y que cubrió todas nuestras necesidades, tanto la habitación (pequeña pero correcta) como la terraza y el restaurante (el desayuno era justito pero nos gustaron tanto las cenas como la comidas). Primer consejo: cuando se ven los barcos en la página web es difícil saber si están bien o no (no sabes si las fotos tienen 1 o 10 años) y una buena manera de ver la modernidad de la motonave es el tamaño de las ventanas: los más recientes las tienen más grandes, normalmente llegan al suelo de la habitación (aquí estan bien referenciadas http://www.nile-cruise-egypt.com/). También hay que intentar tener un camarote más bien alto para evitar el ruido de los motores.
La primera noche será la única que dormiremos poco, y no tanto por el clima, siempre bastante agradable, sino porque el barco zarpa a las 12.30 y en Luxor hay mucho que ver. Por cierto aquí la Dahab nos da la tercera sorpresa, aunque por desgracia prevista, nos habían asegurado que dentro del programa entraba la visita al templo de la reina Hathshepsut (o “hacer surf” según alguno de los compañeros del grupo), y resulta que no, que va aparte, con suplemento de 20 euros por persona (la entrada no llegaba a 3€) y encina tenemos que entrar todos. En ese momento conocemos a Marta y Ester que habían empezado su viaje en el Cairo y que ya estaban un poco hartas de dichos suplementos. Con ellas pasaremos buena parte del resto del viaje por el Nilo y la verdad es que fue agradable. Además me da la sensación que el tiempo es justo y al incluir esta visita perdemos tiempo para el Valle de los reyes y allí nos obligan a visitar las tres tumbas más cercanas perdiéndonos la que más me gusto hace diez años, la de Tutmosis III.
Sea como sea a media mañana empezamos el crucero, comida y cuatro horitas de navegación. Es realmente un viaje genial, en el que se combina perfectamente la cultura de las visitas a los templos con el relax en la terraza superior del barco viendo la vida de las orillas del Nilo. Cuando uno está en un hotel, si te quedas a disfrutar de él tienes el remordimiento de no estar visitando la ciudad, pero de crucero, no teníamos ninguna obligación y las decisiones eran, “me pongo en la sombra o en el sol”, “tomo una cocacola o no”.

Los vendedores en la esclusa, los templos de Edfu y Kom Ombo, el recorrido en general depara maravillas que hay que vivirlas y no contarlas. Dos días después llegamos a Aswan donde pasamos los dos últimos días de crucero. El primero de ellos lo dedicamos a Abu Simbel, y la razón por habernos decantado por Dahab y no otra compañía, ya que ofreció la posibilidad de ver el espectáculo de Luz y color. Los que salen por la mañana, a las 3 de la madrugada, pueden ver el templo iluminado por los primeros rayos de sol, cosa que tiene que ser espectacular. Nosotros salimos a media mañana y después de unas tres horas de bus (no muy pesadas), llegamos a Abu Simbel. El sol ya no ilumina la pared principal, cosa que perjudica especialmente las fotos, pero tanto el interior y el exterior como el pensar que lo han movido desde el fondo del valle para que las aguas no lo cubriesen son interés suficiente para ese pequeño handicap. Y más lo es cuando alrededor de las 7 de la tarde empezábamos a ver el espectacular montaje de luz y sonido. Sólo eso compensa los problemas que hemos tenido con el mayorista.

El pueblo nubio es un extra más en el programa (35 euros), pero la oferta es amplia (camello, paseo por el pueblo, visita de una escuela y tatuaje de hena) y la verdad es que nos lo pasamos muy bien. Está muy condicionado por el turismo, pero vale la pena.
La llegada al Cairo nos depara la enésima sorpresa, esta sí que totalmente inesperada, y muy mal gestionada por el representante del aeropuerto, ¡qué rancio Dios mío! El caso es que de todo el grupo, nosotros éramos los únicos que teníamos el hotel confirmado desde Barcelona, pero al llegar al aeropuerto todos tienen donde dormir menos nosotros. Así que todos al bus y hacia la zona de las pirámides. En el Cario hay dos grandes áreas de hoteles: en Gizeh, al lado de las pirámides y a 30 minutos del centro, o en el mismo centro, dónde nosotros queríamos y teníamos (para mi es clave para después poderse desplazar tranquilamente en taxi o para salir a tomar algo por la noche, ya que en las pirámides no hay nada y el barrio es demasiado cutre). Después de mucho discutir y de dejar al resto del grupo en sus hoteles, un miembro de Dahab nos lleva en su coche al Semiramis intercontinental, llegamos a las 2 de la madrugada, cansados, agobiados por el rato que hemos pasado, pero por fin en el hotel que queríamos, casi se nos caen las lágrimas al ver el espectacular hall o las habitaciones, y eso que lo mejor, el desayuno, todavía estaba por llegar.

Los dos días en la capital nos cunden mucho, el primero: pirámides, museo y sesión de piscina y gimnasio para relajarnos (disfruto de jacuzzi, bañera de agua fría y baños de vapor los dos días). Por la noche contratamos una visita nocturna del Cairo, que nos muestra en petit comité (nosotros tres y dos chicas más de Salamanca que empiezan su viaje) el barrio antiguo camino de Jan al Jalili, entramos en una mezquita ya cerrada, vemos una familia en el Barrio de los muertos, tomamos un té en el bar de los espejos y terminamos con una cena a orillas del Nilo (todo por 30 euros). El día siguiente, ya por nuestra cuenta y previa negociación con los taxistas, visitamos el barrio copto (pse), la Citadela i Jan al Jalili, donde se ha instalado un tal Jordi que rompe todos lo precios del mercado. Resulta que a cambio de ciertos favores a la policía, éstos te escoltan hacia su tienda donde quizás se pagará un pelín más por alguna cosa, pero no se tiene que regatear; preguntad por él a la policía que custodia el mercado. Hay que avisar, también que regateando en cualquier parada se pueden conseguir precios hasta mejores, de hecho eso es lo que tienen los mercados egipcios, pagues lo que pagues por algo, siempre encontrarás luego lo mismo más barato, pongo algunas referencias de precios (aunque no siempre llegamos a ellos).
- Escarabajo mediano (3 o 4cm): 1euro
- 5 o 10 escarabajos pequeños: 1euro
- Pashminas curradas: 20 libras (3 o 4 euros)
- Pashminas simple: entre 1 y 1,5 euros
- Camisas: 3euros (camisetas no compramos pero creo que con 1euro bastaba)
- Chilabas: de 5 a 10 euros según la calidad, hay muy diferentes
- Chilabas niños: 3 euros
- Muestras de diferentes especias: 1euro
- Piezas de madera: de 1 a 3 euros.
- Taxi: de 10 a 15 libras, por el Cairo
- Agua: 1 euro la botella grande.
En casi todo esto, la oferta inicial no baja de los 10 euros.
Otra lista interesante que podría hacer, es de las ocurrencias y frases que van diciendo, del estilo de “hasta luego lucas”, “tienes unos bonitos…. ojos” o “Barcelona es bona si la bossa sona” pero vale la pena oírlas y reírte con ellas.

Finalmente también es de utilidad (además de culturalmente muy satisfactorio) conocer algunas de las palabras básicas para relacionarte con los del país, básicamente (i escritas fonèticamente) son claves:

- Salam Aleicum=Hola

- Ma'ar Salam=Adios

- Shucran=Gracias

- Mafish mushkela=Ningún problema (algo así como el Hakuna matata)

- Habibi=Amigo, cariño

- Y si alguien va en plan romántico "Ana hacbac" quiere decir "Te quiero".

Creo que nos tocó un buen guía Mohamed que nos contó mucho de la historia tanto antigua como actual (eso es de agradecer) de los templos y de su país, aunque en algunos momentos nos sentimos agobiados con el tiempo (especialmente en las pirámides) e insistió demasiado en las ofertas extra de la agencia (está claro que es una fuente importante de ingresos, no declarados). Además aunque ya es de esperar, sigo sin estar de acuerdo que nos lleven a casas de papiro o esencias sin avisar; son interesantes, pero tendrían que anunciarlo, y no encontrarte en una de ellas sin saber muy bien porqué. En todo caso creo que tuvimos una buena relación personal y estoy contento de haberle conocido. Lo mismo puedo decir de Mustafa, que nos solucionó el tema del hotel en el Cairo aunque demostró un poco de desorganización y poca puntualidad, y sobretodo de Bac, que nos acompaño por la noche y nos enseñó interioridades de la ciudad y de su juventud, creo que realizó un buen trabajo.
En definitiva, que he repetido y lo volvería hacer (sobretodo en marzo), que la companyía de Sheila y Bea ha sido genial, que hemos conocido a gente interesante, nos hemos reído y hemos aprendido y que ha sido un viaje especial. En cuanto a elegir o no Dahab, pues no lo sé, supongo que no, depende de su respuesta a la reclamación por los problemas tenidos, aunque es cierto que como he dicho Abu Simbel de noche compensa cualquier problema, y que no sé si con un mayorísta más grande hubiese ideo mejor.

Ahora cuelgo todas las fotos, pero en breve pondré una selecció de las más interesantes, junto a las de Sheila:

http://picasaweb.google.es/pcortadas/EgipteTotesLesFotosBeaIPau#

http://picasaweb.google.es/pcortadas/AlgunesFotosDeLaSheila03#

Barcelona 1908

No és un vídeo directament relacionat amb l'esport, però m'emociona veure tantes bicis amunt i avall o la gent corrent davant del tramvia (per cert quin estrés, no m'extranya que atropellessin al Gaudí). També m'ha agradat la Plaça Lesseps, sense obres, i el tram que faig dia sí dia no amb la bici quan vaig a la feina. Què seria de la ciutat i de la nostra vida si els transport majoritaris fossin els públics, la bicicleta o anar caminant? (no parlo dels carruatges perquè hi deuria haver una de cagades al terra), m'ho pregunto i crec que serveix per reflexionar una mica, aquí els tres principals protagonistes del bloc ens desplacem regularment i en la mesura del possible en aquests mitjans de transport i deixem els vehicles motoritzats principalment pel cap de setmana.
En fi, estigueu o no d'acord, el vídeo de la ciutat al 1908 us agradarà segur.


http://www.europafilmtreasures.eu/PY/245/see-the-film-barcelona_by_tram'

Dani Macaco a Rac1, mític

Quin crack! el què fan aquests dos amb una guitarra i la veu de Dani Carbonell és genial.

Ja que no tinc temps de fer res al bloc (necessito dos o tres dies per recuperar la setmaneta de vacances), penjo aquest vídeo de Macaco a Rac1.

Deures per l'inici de temporada

Avui just estic a dues setmanes d'iniciar l'entrenament pel Challenge. La meva idea era arribar-hi amb una bona base, i especialment amb una millora substancial (cosa que no he pogut fer) de la tècnica de natació. En tot cas aquests quinze dies simplement han de servir per a evolucionar cap a les xifres dels pròxims 6 mesos: esportivament em comprometo a fer uns 4 o 5km de natació, 250 de bici i 80km de running, i a nivell físic aconseguir baixar d'una vegada als 78kg i canviar l'horari nocturn (dormir d'11 a 7 del matí).

La meva idea és seguir durant els tres primers mesos el pla d'entrenament del llibre Atletas de Hierro, però ho faré segons tres condicionants:

- Seguint només els volums setmanals que marca i algunes característiques d'entrenament, però sense parar atenció als dies que em toca cada cosa ni a exercicis massa específics.

- Condicionat a les dues grans proves que faré/m en breu, Remences i la Marató. No aniré a fer marques però sí crec que ho he de preparar més o menys concretament.

- I intentar adaptar-nos als entrenaments amb el Nico, sobretot passades les proves ciclistes d'ambdós. Ell crec que té una altra referència, però tampoc ha de ser gaire diferent.

Amb això aconseguiré un entrenament més amè. A partir del tercer mes, decidiré/m si seguim amb els volums del llibre o entrem més en detall.

Don Fink proposa tres tipus d'entrenament que van des d'acabar l'Ironman fins a fer marca, jo d'entrada em limitaré a fer els volums marcats entre acabar i fer l'entrenament intermig.

També ja tinc el calendari de sessions de fisioteràpia que hem adaptat amb la Montse a les diferents competicions durant el període.

New Balance i Zoot

Aquests seran els meus patrocinadors (jiji) de peus. Més aviat en faig i en faré publicitat gratuïta, ja que són dues marques que m’agraden. La primera, New Balance, perquè m’ha funcionat: tant per carretera com per muntanya no m’han fallat i fins ara no havia sigut gaire fidel a cap marca (sí a les ofertes), però després d’algun fracàs com les GEL Kayano, doncs torno al segur.
Compte que no dic que les Asics siguin dolentes, no ho crec pas, és més les que fan per triatló m’encanten (GEL-NOOSA TRI 25TH) i les GEL Trabuco són molt populars, però em vaig comprar les que en teoria eren millors i no m’han agradat: des de mal a la planta fins a sensació de pesades, i en definitiva una wamba que no s’adaptava a les meves característiques.
Així doncs, i quan acabi de cremar les Asics ja tinc una alternativa, i és un model que m’ha recomanat el mateix Roger Roca a través del facebook, són cares, però ara tampoc em vindrà de 50 euros més.
Són les New Balance 1063 i en el Decathlon tenen un preu de 140euros.
A més hi ha un vídeo al Youtube


Quan toqui, d’aquí a uns tres mesos ja m’ho miraré amb calma, però aquestes són les principals candidates.

Per altra banda tinc obsessió per una marca que jo crec que per temes d’importació, que només fan material de qualitat o no sé ben bé perquè és un pelet cara: ZOOT. Ja tinc el neoprè (per cert n’han tret un de molt econòmic, 200euros), si no hagués trobat les ofertes de 2XU hagués caigut un tratge i les wambes em “tenen el cor robat”. La meva obsessió era si una wamba tan preparada per triatló, ràpida de posar, per utilitzar sense mitjons, que expulsa l’aigua, molt lleugeres... aguantaria la marató d’un Ironman, però ben mirat és una obsessió estúpida perquè en una carrera tan llarga, al menys en el meu cas, no cal anar ràpid en les transicions, i per tant no calen unes ZOOT en un ironman sinó més aviat per sprint, olímpiques o màxim Halfs. En definitiva que quan m’hagi carregat les meves segones wambes, les Puma, em compraré el capritx de les següents maravelles:
ZOOT ULTRA TT 2.0 amb un PVP de 135euros que per cert aguanta distàncies llargues.

Una bona alternativa també serien les ENERGY per 110euros, però són menys polivalents i un pelet més pesades.

He de dir que en el stand de ZOOT a la fira del corredor de la marató em van tractar i informar molt bé, n'estic agraït. Per cert, també tenen video:


En fi, això serà més endavant, potser per la temporada que ve.

El resultat

Divendres em deixava enrere el Xavi i diumenge el Josep Maria...

... però estic molt content. Les sortides d'aquest cap de setmana marquen l'inici real de la temporada de bici.
El divendres fèiem la primera sortideta amb el Xavi, això sí prèvia revisió mecànica de la seva nova i flamant bici. Canviar la càmera, inflar rodes, muntar portabions i pedals... Una vegada tot preparat, anada i tornada cap a Molins i aguantant com podia els "atacs" del Xavi, em va fer treure la llengua! Al final uns 40km amb una mitja lleugerament superior als 20km/h, tot i anar xerrant a les baixades.

Gran panoràmica del Xavi

I la mateixa història es repetia diumenge. Magnífica volta pel Lluçanès amb el Josep Maria com a guia i aquesta vegada amb la companyia de la Bea. Poc més de 70km sense trànsit i per uns paratges impressionants. Ja de tornada les cames van dir prou, i sense avisar. Suposo que l'entrenament em permetrà superar aquestes mancances musculars que com dic venen de sobte, tots dos dies he començat molt còmode i he acabat al límit. Mica en mica evolucionarà l'estat físic.

Josep Maria, vull repetir la pujada d'Olost a Vic, vull la revenja!

Després, tot dinant amb la magnífica família del Josep Maria, vam comentar de buscar un dia per anar a provar Bracons, serà ideal per decidir entre la llarga o la curta de Remences. En tot cas, repetirem voltes per la comarca segur.

La Bea marcant el ritme al JM, realitat o ficció? sigui com sigui va aguantar els 72km i les prop de 3.30, molt bé!

Gràcies als dos per fotre'm canya, si ho hagués fet sol estaria encara mirant el paisatge, em va anar perfecte que em piquéssiu una mica, he fet 5 entrenaments en dos dies.

De federacions

Més enllà del tema econòmic no entenc el sentit d'haver-me de federar en cadascun dels esports que participo. Avui m'estava apuntant a Remences i hi ha un preu per federats, 26 euros, i un altre per no federats 41. Resulta que la de triatló no serveix per ciclisme, és que no anem en bici els triatletes? és que no em cobriria en cas d'accident la Fetri? evidentment la resposta a tot és sí. Aleshores perquè no em serveix? jo ho veig clar, l'afany de recolectar. Resulta que dels 41 euros, 15 no em serveixen per a absolutament res, mentre que els altres 26 són per fer la millor marxa cicloturista de Catalunya. Sembla injust no. No cal ni dir que crear-ne una de conjunta per tots els esports seria la ruina... per ells.
A part d'això, que per molt que em queixi, em tocarà apexugar, tinc un problema a l'hora d'inscriure'm i és que encara no sé si fer la curta o la llarga. La meva idea era fer la llarga perquè pensava que era més del mateix, però hi ha un parell de ports durs: el segón és molt llarg i pel primer, Bracons, no m'hi veig capaç amb el meu plat de 39 (és clar que passat el Ironman m'ho hauré de canviar). Així que pensava anar a la curta i decidir segons com estigués, però a l'hora de la inscripció ja m'ho demanen.
Si al final agafo la curta (és el més probable) el què faria és en arribar, continuar fins a Banyoles (per Santa Pau) i tornar, surten 80 km més que em van molt bé per a l'entrenament i en canvi són plans. Qui no vingui a Remences però vulgui fer aquest segon tram (amb bici de carretera) m'hi podríeu acompanyar.

Mini Ultraman

A falta d'un mes per l'inici de l'entrenament he fet el meu mini ultraman. Si el Josef Ajram feia una triatló de no sé quants km en tres dies, jo he fet un 1% del què va fer i també en tres dies, de fet parlant d'ell o del Robert Mayoral, en aquests tres dies no he arribat ni al que fan ells amb un de sol (algun dia parlaré d'aquest tema, quines xifres!).
El cas és que ho necessitava, volia fotre-li una mica de canya al cos per veure si ho aguantava i crec que la nota mitja ha estat de 7.
Adductor: 5, segueix molestant, tant durant l'exercici com en el dia a dia, en particular pel matí quan un fa el típic gest d'estirar-se al despertar em fot unes clavades... Sigui com sigui ho considero aprovat ja que em fa menys mal que quan estava parat del tot, i sobretot perquè ahir nedant vaig superar la prova. Les molèsties són a ritmes baixos a la part inferior i a alts a la zona de la ingle, en tot cas em vaig posant gel cada dia.
Estat físic: 6, com he dit estic molt lluny de les meves marques, però també he evolucionat molt en tot just dues setmanes, ja he aconseguit sentir-me satisfet amb la sessió i haver anat parlant, abans era o una cosa o l'altre. En tot cas arribaré bé a la porta dels 6 mesos de training pel Challenge.
Estat moral: 7, he de confessar que no les tenia totes, especialment amb la natació. Quan fa dos mesos em posava a l'aigua per fer un quart d'hora de prova, als 100 metros l'adductor dèia prou, de fet segueixo pensant que tots els problemes venen del curset de natació que estic segur que a llarg termini serà útil però a curt em van maxarcar els exercicis extranys i forçats em van maxarcar. El cas és que després de la mitja del diumenge i la sessió doble d'spinning del dilluns estava content, però pensava "i els 4km de natació, els podré aguantar?" Així doncs cap al DIR a fer-ne 1.000 i sembla que sí, que aguantaré. Sense tenir unes sensacions còmodes sí vaig poder completar la distància amb prou dignitat i forma i sobretot sense mal! A més després em vaig permetre 8km a la cinta.
Després de tot plegat avui me'l prenc de descans i us passo el calendari del cap de setmana per si algú s'anima:
- Divendres a primera hora de la tarda. Sortida amb bici de carretera (amb el Xavi i la seva Argon)
- Dissabte a primera de la tarda. Tirada mitja de running (amb la Bea, de moment)
- Diumenge al matí. Sortida de carretera per la zona de Vic (amb el Josep Maria, la Bea i si s'ho pot muntar el Nico).

Mitja del Pla de l’Estany

Satisfet, millor dit força satisfet, ja que fa un parell de setmanes estava molt negatiu, fins i tot preocupat per la meva salut que més enllà de les molèsties no em permetia trobar-me a gust en ritmes que fa poc eren de pixarrí per a mi.
La marca (1.42.03) està lluny del meu millor temps i del que crec que ha de ser el meu potencial, les sensacions no van ser sobrades, però ni tan sols estic en temporada, quan vaig voler apretar el ritme ho vaig poder fer amb tranquil·litat i sobretot tant la Bea, com el Xavi van fer una molt bona mitja, i aquesta vegada ells eren els protagonistes, jo només un acompanyant amb dorsal.
L’objectiu a la sortida amb el Xavi i el Dani era rodar a 5 i fins i tot si calia a 5.10, però com passa en aquest tipus de curses vam sortir un pelet més ràpid. A diferència d’altres de seguida estem rodant amb certa tranquil·litat (sempre hi ha però el típic freak, que accelera, es frena, accelera, es frena, accelera...). La volta a l’Estany per la carretera és preciosa, recordant la triatló B i gaudint d’un dia una mica encapotat però ideal per a córrer. Poc després de la volta i ja entrant cap a l’interior de Banyoles per fer la volta cap a Porqueres la frase del Dani va ser “no havíeu dit d’anar a 5.10?” i es va deixar anar una mica. El Xavi i jo continuem, el freno una mica, malgrat que ens deixem caure en la baixada. Passada una zona industrial arribem al 9 on comencen els tobogans amb tendència a pujar i que ens portaran de nou cap a Banyoles passant per uns paratges magnífics (“com m’agrada aquesta zona, jo de gran, i quan sigui ric vull tenir una casa per aquí”). I arriba el punt freak de la Mitja, primer l’speaker del km 12 amb frases com “No passeu tants junts pel pont que caurà!” “Per aquí ja passaven els romans fent una mitja marató” o fent calcular el logaritme neperià de 3 a la Bea per veure si anava bé, i després un holandès freak que se’m va enganxar a dos mil·límetres i va córrer uns dos km fins que vam aconseguir deixar-lo (NO DRAFT!!!!!). El Xavi va bé, molt sobrat de pulsacions, jo vaig correcte però mantenint el ritme per sota de 5, els càlculs ja surten i baixarem de 1.45, així que per part meva a gaudir, li proposo al Xavi però que si ell vol tirar una mica més ara, a falta de 5km és el moment, però espera els dos darrers (jo ja veuré).

Tornem a estar rodant al voltant de l’Estany (com m’agrada això, ho havia dit ja?), els dos còmodes i recuperant posicions, queden tres i veig al Xavi bé, canvio el ritme sense comentar-li, ara ja rodem entre 3.30 i 3.45 i em trobo millor, no n’estava segur però sí tinc forces. Al final fem alguna acceleració per anar cremant els objectius del Xavi (“vull acabar davant d’aquest!” “Ok el passem”, “Ara davant d’aquest” “Ok (ai ai el meu adductor que me’l carregaré,jiji)”).

Al final 42 minuts passats de l’hora arribem i cap al bocata, em quedo sense massatge ja que només hi havia un parell de camilles, i esperem a la sortida amb la Luchy (la nostra gran fotògrafa). El Dani ja ha arribat consolidant una marca al voltant de 1.46, poc després i per sota dels 50 la Natàlia, que no havia vist abans però que havia fet els primers dos km amb la Bea, la qual arriba amb 1.54.40, havent passat pels 10km amb 52.56 (millor marca d’aquesta distància), i just marcant la meitat de les participants, quina evolució!. El germà de la Caro, l’Albert, ha arribat una estona abans de nosaltres amb 1.33.

Per cert un 10 pel Club Natació Banyoles, voluntaris i tots els organitzadors en general, es nota que no paren de fer activitats al llac i al seu voltant, quina gran Mitja, si teniu la oportunitat feu-la, no és senzilla, no és ideal per fer marca però val la pena.
Unes darreres paraules pels que feien la marató, hi tenia tants amics que passo de dir els noms un per un, a tots, felicitats m’esteu posant molta pressió i està clar que ja no puc viure del passat, algun any m’hi he de dedicar al 100% i baixar la meva marca. Dir-vos que només arribar a casa vaig buscar-vos un per un en la classificació, com m’agrada que la gent faci esport!
Més fotos

Mitja Pla de l'Estany

Vídeos

I el de la sortida http://www.youtube.com/watch?v=mFGAg340Wys

Dades tècniques:
Temps final: 1’42’03’’
Mitja 4.47
Max 3.24
Primers 5km Entre 4.43 i 4.52 (24.05)
Segons 5km Entre 4.37 i 5.23 (48.35) El 5.23 en el km 10.
Tercers 5km Entre 4.43 i 5.07 (1.13.13)
Darrers 6km Entre 4.21 i 4.45 (1.40.58)
Darrers 285metres 1.11 (1.42.02)
No portava pulsòmetre perquè el de Garmin em molesta una mica.

Resum febrer - Nic

El mes de febrer ha estat força entretingut. Tal i com toca, força bici i menys de les altres coses, però ja m'estic posant una mica boig per començar a nedar i córrer més en serio. Bé, sigui com sigui us poso les xifres aquí sota:

- Porcs senglars: 35 (molts més cap a finals de mes)
- Llebres: 57 (d'aquestes n'hi ha un cabàs per la zona sud de Collserola)
- Guineus: 1 (la primera d'aquesta temporada, a primera hora del matí)
- Escurçós: 1/2 (vaig veure un tallat per la meitat enmig del camí)
- Gossos: 97 (sí, sempre els mateixos, xò també compten, no?)
- Gossos assassins de ciclistes nocturns: 1 (fill de p...)
- Corredors nocturns MALEDUCATS que no saluden: 1 parella

En fi, el gos assassí me'l vaig treure de sobre bordant més fort que ell... si algun humà em va veure, aquest sí que es deuria acollonir de com bordava jo! I la parella maleducada... doncs és una pena. Vaig tenir la mala sort de punxar la roda a la trialera que baixa dels bombers a les Aigües, però vaig pensar que aguantava fins a casa. Quan estava baixant la baixada del Sant Gregori ja vaig veure que ni de conya arribava, així que munta el txiringuito i a fer bricolatge! Us podeu imaginar que van passar a un metre de mi dos tios corrents pujant amb un frontal i, en dir jo un alegre "HOLA!", ni em van contestar? Van seguir cap amunt, així que em vaig tombar cap a ells i vaig repetir l'"hola" (aquest amb una impertinència ben marcada), i aleshores ja van contestar. La meva teoria és que són gent "superguai" que es pensa que corrents estan per sobre de la gent que va en bici, i si ells tb van en bici, segur que porten tubeless i pensen que hom fa el ridícul canviant la càmera de la roda. Terrible!

En fi, no us preocupeu que jo seguiré dient "HOLA!" amb el to alegre a TOTHOM que em trobi per la muntanya, i sobretot si és de nit, per assegurar que la persona no té dificultats de cap mena.

Bé doncs, ara que ja m'he desfogat i he dit quatre tonteries, us poso els números "esportius" i no de fauna del mes de febrer que tot just ha acabat:

Natació: 4000 m // 2 hores
Bici: 707 km // 36:32 hores
Córrer: 34 km // 3:01 hores
Entrenament de muntanya: 3 h

L'acumulat total ençà l'inici de la temporada el dia 1 de novembre és:

Natació: 16000 m // 9 hores
Bici: 2241 km // 115:27 hores
Córrer: 79 km // 7:09 hores
Entrenament de muntanya: 18 h

El calendari ha anat com segueix:



I la grafiquilla del tema acumulat, que ja comença a ser un galimaties important pq no es veuen les polsacions de cada sessió:



Potser mencionar que ara deixaré de fer 3 dies anar/tornar a/de la feina i faré només dos. A canvi passo a fer dues sessions d'spinning seguides, ja que necessito agafar una mica de força explosiva a les cames. El trajecte de la feina està de conya i podria pujar la intensitat, però clar, quan faig lo de la feina deixo passar només entre 10 i 11 hores des de la sessió anterior, em passo el dia currant, i torno a pillar la bici. Amb aquest poc temps de recuperació si li foto canya encara prendré mal, així que faig només spinning al capvespre i apreto estant ja més recuperat del dia abans.

Ah, i ahir, que ja no compta pel mes de febrer, vaig fer de llebre durant un tram al meu cunyat Àlex a la Marató de Barcelona; vaia crack està fet! Les seves maratons no són de 42,195km, sinó que són de sortir del curro divendres i anar a patejar-se l'IKEA per comprar UNA TONA de mobles de cuina + patejar-se dissabte el MediaMarkt buscant una campana extractora (rebaixant fatiga després amb gel abans de dormir) + la marató en si. Visca els teus ous, txaval!!

Us poso la foto del cap de cursa al km 11 de la Marató. Aquests tb són uns cracks, però d'una altra galàxia!





PD: Segurament en un mes o així em posaré tubeless a la BTT, però tampoc patiu, SEMPRE m'aturaré al costat d'algú que estigui arreglant una roda tal i com he fet fins ara.