Cursa de Collserola

Sota la meva sorpresa, de nou, vaig fer un bon paper al Cros de Collserola. Fa un parell de mesos no tenia previst ni participar-hi, però el Prieto em va animar i vaig pensar que m’ho podria prendre com un entrenament. No pensava per tant canviar la meva rutina setmanal i seguiria els entrenaments, però una mica de mandra i les molèsties accentuades a la mandíbula van fer que finalment no fes res dissabte (per anar a fer uns metres mal fets de natació passava).
Havent de matinar una mica més del compte ja que anava en bici cap a Cerdanyola, poc abans de les vuit i després de fer un esmorzar d’esportista (una pita amb hummus i orxata) vaig tranquil·lament cap a la sortida fent poc més de 16km a una mitja de 127ppm. Deixo la bici al gaurdaroba (molt simpàtiques les noies) i em vaig trobant a companys de la UOC, al Miquel, que últimament està a totes i la seva dóna, Araceli la fotògrafa, i al Manu que està començant el seu entrenament per la marató de NY. Escalfo uns 200metres tot xerrant amb el Prieto i el seu cunyat, seguidor del bloc que el primer que em comenta és “què tal de les lesions?”,realment dec ser pesat amb el tema ;-)
Per sortir busco a l’Enric i avancem cap a les primeres posicions. Sortim ràpid però lleugerament més tranquils que l’any passat de totes maneres després del tram de ciutat i passant de nou per la sortida decideixo fer la meva cursa i deixar que l’Enric tiri. Em noto còmode muscular i aeròbiament, tot i que les pulsacions són molt properes a les 170ppm. Comencem a pujar i segueixo bé, no forço tot i que estic anant al 90%, respiro bé. Just abans de baixar ens reajuntem amb l’Enric i fins i tot començo a baixar per davant, no triga en recuperar la posició i torno a veure-li el cul. En el tros pla rodem una mica en paral·lel i em comenta tu ves al teu ritme, “pos eso és el què estic fent”, ens animem. A partir del km 9 aprofito el marge que tinc i canvio una mica el ritme i és a partir del 10 o 11 que em comencen a quadrar els números, puc baixar de l’hora. Creuem el riu i ja està, queden 1,6km i tinc poc més de 7 minuts, he de rodar proper a 4min el km, pujada inclosa (que començo amb 2min de marge). Ho faig, però ara sí que anant al 120% arribant a les 185ppm. L’Enric arriba just després i aconseguim 11 punts per la UOC, que juntament amb els 19 de les noies ens col·loquen a la primera posició dels Jocs Interempreses per segon any consecutiu.
Pos: 138 de 719
Pau Cortadas Guasch
Temps: 59:40
Ritme: 4:24

Primer: 45.11
De seguida vaig a buscar la bici, la buti, cocacola, piscina, fotos i comentaris, truco al Nico i cap a Tarragona s’ha dit, però això serà una altra crònica.

En breu penjaré alguna foto més, de moment aquesta és la que he trobat de l'organització, he sortit bastant guapo, potser una mica groc.
Fotos Araceli i Miquel. Moltes gràcies

Divendres, cap de setmana i restyling

Les sortides de divendres per la tarda ja s’estan convertint en un clàssic i a mi això em va perfecte ja que així tinc companyia. Aquest no ha estat una excepció i al final hem estat 6 ciclistes els que hem fet la típica volta Rabassada – Vallvidrera. Havíem valorat fer una mica de temps però la sortida al final ha estat tota una aventura i per tant hem trigat més del normal: punxada del Xavi, averia del canvi del Xavi que quasi es carrega tots els radis..., però l’autèntic protagonista ha estat l’Albert, primer arreglant el canvi i després anant per terra, hòstia tonta però bona rascada a la cuixa i el culotte a prendre pel cul.
Esportivament parlant hem combinat estones de xarrera amb altres de canya, per tant un bon i distret entrenament. Fins divendres que ve.

Albert, Raül, Bea, Pau, Xavi i Carles. Està clar que n'hi ha dos que s'han equivocat de samarreta

Al final passo del tema piscina ja que la mandíbula no millora i tampoc passa res per saltar-me alguns km, amb el què em queda. Això si demà no fallaré a Collserola on aniré al 85% i després amb el Nico cap a Tarragona.
PD: He comprat unes pintures i faré un restyling a la Rieju, a veure com queda.

Sóc un pupes

Realment no surto d'una lesió que entro en una altra. Curiosament va ser la setmana en què vaig fer els 30 anys (prepara't Mònica) que em vaig fer la primera lesió important xutant una falta "definitiva" des de la frontal de l'àrea. Va ser sens dubte la més dolorosa i la contractura al quàdriceps esquerra em va deixar coix tres dies i amb molèsties mesos. Aquesta mateixa cama dreta va patir la primera lesió a l'adductor ara fa poc més d'un any, aleshores va ser en la part inferior i aquesta temporada ha estat en la superior. Els problemes al genoll anant en bici "no em preocupen" ja que a mida que entreno el dolor comença més tard, l'únic problema és que en el IM m'hi hauré d'estar moltes hores, en tot cas no em redueix el rendiment i no es trasllada, al menys en la mateixa magnitud, al running. Absolutament tot a la cama dreta, algú me la canvia?
Però la darrera lesió ha estat la més curiosa. Ara fa una setmaneta que em començava a fer mal tota la part dreta de la cara, especialment la zona de la orella i a l'alçada dels ulls, a més la mandíbula em feia mal a l'obrir i tancar (fa un cleck molt anguniós). El dolor ha anat a més i fins i tot després de natació era incapaç d'encaixar els queixals, em quedava la boca mitja oberta. Després de la visita al dentista maxilofacial m’he quedat més tranquil ja que l’important és que puc tancar bé la boca i moure la mandíbula, però que tinc l’articulació inflamada i que hauria de “cuidar-la uns dies” si no vull quedar-me com una nina inflable algun dia. Cuidar-la vol dir a més d’antiinflamatoris: no menjar coses dures com els fantàstics bocates que em prenc cada matí, ni coses com les pomes que obliguen a obrir molt la boca, i tampoc és aconsellable la natació ja que contínuament estic obrint la boca i a més de costat.
Total, que per la mandíbula m’he quedat sense la natació d’aquesta setmana, per sort havia fet ja 2.500 dels 5.000 i potser em passo per la piscina i faig una mica d’esquena. Molta sort als Ironcats! Jo aquesta setmana acabo la fase de preparació per començar la de progressió: deu setmanes per davant plena de tris super dures.

La família creix

No, encara no em refereixo als fills...
Em refereixo a la xarxa: he adjuntat dos enllaços més. Ahir després de parlar amb el José, amic del Borja i l'Àlex i present a la majoria de tris, em va comentar que entre el grup que estan entrenant a través del DIR havien creat una web sobre triatló a Barcelona. Jo l'he mirat una mica i està prou bé: notícies, entrenaments, nutrició, protagonistes... Sigui com sigui crec que serà una bona referència per conèixer què es fa prop de la capital. L'anirem seguint. http://www.triathlonbcn.com/
Web al marge, vam quedar d'anar contactant per a fer sortidetes en bici de carretera.

L'altre me l'ha enviat el Jaume i explica les seves històries i les del Ferran (àlies Capi insolidari), i del Guille i que es diu Marica el último (curiós tenint en compte que va ser el protagonista del bloc qui va arribar el tercer, però coherent veient que no vau pujar Remences, mariques!). No us perdeu la crònica de la marxa i la Moraleja, el que sí són evitables són les fotos: si el ferro que porta el Jaume no està a l'alçada de la meva Rieju, poc li falta, fa mal a la vista ;-)

Jo crec que val més el comptekm que la bici

http://maricaelultimo.blogspot.com/
Per acabar dir que el massatge que em van fer a l'arribada va ser miraculós i he recuperat molt bé: el dilluns ja estava a la piscina fent un km a ritme tranquil, ahir una mica de trailrunning per començar a preparar-me pel cros de Collserola, i avui a rodar en grup amb gent del DIR pel matí i tirada llarga de natació per la tarda.

Crònica Terra de Remences

Aquesta és una crònica que em ve de gust escriure, realment té històries a explicar: una marxa de més de 6 hores donen més de si que una cursa de 10km de running, així que anem al gra.

Aquesta foto de fotoinstant potser la compro, estic traient la llengua literal i físicament

A segona hora de la tarda arribo al pavelló de Sant Esteve per recollir el dorsal. Allí em trobo amb l’Antonio de SBR i xerrem una mica, no ens arribem a veure amb altres companys dels club. També m’esperaven la Txell i el Miquel i els hi demano com aniran vestits a veure si tenim la sort de veure’ns i rodar plegats. Just abans de tancar entren amb presses el Jaume, el Ferran i un tercer de qui no en recordo el nom, no me’ls esperava, xerrem una mica.
Al Raurell em toca dormir amb 5 persones més, tots molt ben preparats i que m’ajuden a solucionar els darrers dubtes que tinc i amb qui compartim una bona conversa, bona gent i a més amb criteri. Al·lucinen una mica amb la quantitat de menjar que agafo, però no vull fer curt i el consell del Victor de SBR va ser clar, ves menjant cada 45 minuts.
Ja pel matí i després d’una mala nit, faig la massa típica buidada (només per això ha valgut la pena fer nit en la zona) i cap a la sortida, són tres km que rodem amb calma. El temps no acompanya però la sort de ser un novato em fa sortir amb el maillot i sense cap tipus d’impermeable, els ciclistes més pro, que deuen haver patit curses amb molt de fred i estan més ben equipats, van tots més ben abrigats. Em situo al mig del grup tot mirant al voltant a veure si veig els maillots del Sant Andreu de la Txell i el Miquel, però no. Així que surto i em coloco a l’esquerra del grup i deixant passar per la dreta els que van més ràpid. Mentre penso si vaig massa lent veig a la Txell que em passen com una exhalació, la crido i m’hi enganxo (realment anava massa lent). Així doncs tots tres compartim un rodatge ràpid però còmode fins al peu de Capsacosta. Pugem al nostre ritme però sempre prou a prop uns dels altres, vaig tremendament còmode i fins i tot em permeto el luxe de parar a fer un riu, les rampes són molt assolibles, estic content. Em creuo amb la Mariona que com sempre va del Discovery, però la veig molt concentrada i amb la música i decideixo no fer-li un crit. Just a dalt faig un glopet d’aigua ràpid i comencem a baixar, veig a l’Antonio, però el crido i no em sent. En la baixada és quan l’experiència dels meus companys es fa més útil, quasi sempre a roda d’en Miquel em guia cap als millors grupets i m’ensenya quan cal apretar per a agafar una bona roda i quan s’ha de rodar més tranquil. Així arribem a Ripoll amb un ritme més que bo i amb quatre gotes que al final no seran res. Just abans em prenc la meitat d’una barreta Proteica de coco i xocolata.

El coll de Canes ja m’és conegut i la mateixa història, es puja bé i sense cap rampa que trenqui. A mitja pujada hi ha el primer avituallament sòlit on paro, em prenc una torrada amb fuet superràpit, reomplo un els bidonets, i tiro. Amb la boca plena veig dos companys amb la samarreta d’SBR però de la triatló de Mataró, el Sergi i el Gerardo (crec), ens saludem. A punt d’arribar a dalt em pillen el Ferran i l’amic i m’expliquen que el Jaume ha fet la baixada cap a Ripoll a saco i tirant en solitari i que evidentment ho ha pagat, ens riem una mica (ho sento), i a més em comenten que el darrer dels tres en arribar decidirà si pugen Bracons després d’acabar la curta o no (ho vau fer?). Tot xerrant arribem a la baixada cap a Olot que m’encanta, just abans em prenc mitja Mulebar. Tiro a fons a la baixada on arribo a 70km/h i aprofito els moments de més pendent per relaxar una mica les cames. En el troç pla no premo l’accelerador, em prenc la resta de Mule bar i espero als meus companys de viatge, primer el Miquel “ja som aquí” i després la Txell que ens passa enganxada a la roda d’un triatleta que anava amb la cabra (per cert n’hi havia varios) i ens diu, “vinga si voleu ens enganxem”, però per sort ja no hi som a temps així que rodem cap al desviament de la curta i la llarga.En aquest rodatge començo a notar mal al genoll, mal que he notat ja altres vegades, busco l’Iboprufè però no el trobo. Hem fet la curts en 3.15 a més de 28km/h, gràcies parella.

Comencem a pujar Bracons amb la intenció de parar en l’avituallament i així ho fem. La veritat és que la organització és espectacular, el punt en què col·loquen la paradeta és perfecte ja que permet descansar després del primer km, a més hi ha de tot: begudes isotòniques, fruites, aigües, pastes dolces... Faig el meu segon pipi, taronja, plàtan i cap a dalt, ara ja en solitari. Porto un bon ritme, semblant a quan ho vam fer fa tres setmanes i la veritat és que vaig cremant km força ràpid i a més passant a gent. M’animo. Just abans d’arribar veig uns metges i aconsegueixo l’Iboprufè, el genoll és la meva única preocupació ja que muscularment vaig bé, per sort de peu quasi no ho noto i així faig el 85% de la pujada. A dalt em limito a reomplir el bidó, en un hi queda força isostar, l’altre és quasi aigua. Amb el tema líquid he fet el següent, vaig omplir els dos bidons amb dues cullerades grans de isostar, un d’ells el mantinc ple i amb l’altre el vaig reomplint d’aigua de manera que cada vegada la barreja és menys densa.

Començo la baixada i em torno a trobar al Sergi i al seu company. Em prenc la resta de Proteica que quedava, o el Mule bar, ara no ho recordo (en tot cas fins a Manlleu porto dues barretes, una mica de fruita i el pa amb fuet) Baixo ràpid i mica en mica ens anem unint i desunint un grupet, ja passat Sant Pere de Torelló fem uns bons relleus amb un tal Lluís del Sant Andreu, la veritat és que no m’hagués imaginat pas estar jo tirant del grup però em noto fort. Sóc l’únic que paro a Manlleu però faig càlculs i penso que omplir una mica d’aigua i menjar mig plàtan més em permetrà arribar fins al final. Intento estirar per relaxar el genoll però m’agafa una rampa a l’isquio, millor deixar-ho tot tal com està. Just sortint rodem amb els SBR i amb el Nico del Club Piri i em prenc un líquid força bo que és L-Carnitina de powerbar o no sé què que m’ho van vendre a Tomás Domingo i que ajuda a convertir els greixos en glucosa, ideal per a tirades llargues. Al començar la pujada final (del km 12 al 25 primer tram de pujada i a partir d’aleshores fins el 34 de pla, baixada i pujada) em quedo de nou sol i em noto que vaig molt bé: seran les barretes, aquest darrer líquid, l’eufòria de veure que passo i passo gent, no ho sé però està clar que em queden moltes forces. Ja no pararé fins al final i per tant em salto l’avituallament de Cantonigros, rodo ràpid i tampoc afluixo al tram pla que va del 34 a l’inici de la baixada i que faig amb el plat. Se’m fa una mica llarg però comencem a baixar, em trobo amb dos companys d’habitació i ens saludem. Faré menys de 7 hores i estic eufòric i agraït. Degut a l’adrenalina baixo massa ràpid i en algun moment m’hi jugo massa, però no puc evitar-ho, finalment no redueixo ni a la recta de Sant Esteve de’n Bas i fins i tot noto alguna rampa. Estic contentíssim, m’he exprimit al màxim, paro el Crono en 6.32, temps oficial 6.30.30. Quina passada!!!!! El primer ho va fer en 4.55. Posició 626 de 1133.

Comentaris finals: Calculo que entre en els avituallaments, el pipi, la sortida i l’iboprufè vaig estar parat uns 10 minuts. Els massatges i el tiberi final també excel·lents. L’únic punt negatiu és el genoll, que no em va fer baixar el rendiment però em va fer i em fa mal, a més a l’hora de doblegar-lo cruixeix una mica, si demà no ha reduït m’ho aniré a mirar.

M’he quedat a 10 minuts de l’argent, què exigent que és això, i mira que de la general estic de la meitat cap amunt i de la categoria quasi.

Els agraïments i el gràfic de tota la cursa al següent post: http://www.ironpanic.com/2009/05/tot-rodo-remences.html

Tot rodó a Remences

Estic pletòric, no us puc enganyar, acabada la marxa em feia fins i tot vergonya haver estat tant poruc i sobretot haver-ho expressat, però és que realment no veia clar poder fer la distància més llarga de la meva vida i amb una mitjana més alta. Jo acostumo a rodar entre 23 i 25km/h i només en les triatlons havia fet millors marques. Jo mirava els temps de l’any passat i malgrat la pluja i el fred el desè per la cua va aconseguir acabar els 175km amb 8 hores, això suposava rodar a quasi 22km/h, per tant tenia els meus arguments.
Al final tot va anar de conya i per tant crec que ho he d’agrair a molta gent. Començo per la Txell i en Miquel, sincerament sense ells no ho hagués pogut fer tant bé, la seva experiència i companyia ha estat clau (ja ho explicaré en la crònica). Evidentment agraeixo també al Josep Maria que em va acompanyar fa tres setmanes a inspeccionar Bracons i el darrer port i que m’ha empès. Al Xavi i a la Bea que darrerament han estat els meus companys d’entrenament en bici i que m’han animat molt, als que vau fer Cabrils ja que va ser un estreno competitiu en bici (com em va apretar el Raül). Al Robert que em va reiniciar en el món de l’esport de competició (i ya ves, no he parado), al Nico que m’hi està acompanyant i que juntament amb l’Ivan hem rodat cents de km fent el Camí de Santiago. Als de Tomás Domingo que em van vendre no sé quin producte que ajudava a convertir el greix en glucosa (no era doping eh) i que em va donar ales per pujar el darrer port, als de SBR perquè sempre és agraït anar coneixent gent en el món de l’esport, o als que vaig conèixer a El Raurell el dia abans i que em van donar molts bons consells. Un extra pel Jaume i el Ferran, que no sé com ens ho fem que sempre coincidim recollint el dorsal, que posen el punt divertit (ja ho explicaré) i que em van comentar que seguien el bloc cosa que m’emociona i m’anima, de fet a tots els seguidors del bloc i als que en tene un, s'ha creat una bona xarxa. Als amics de sempre amb qui vaig dinar el dissabte i es van adaptar a anar a una pizzeria i en general a tots els que m’heu demanat com m’ha anat i m’heu animat, entre els quals incloc particularment al Pau que espero que algun dia torni a rodar amb mi. Com no al Carlos que va insistir tant l’any passat en què fes Remences i que aquest any no m’ha pogut acompanyar. A tots els que entreneu amb mi. Als meus germans que flipen amb el què faig, a més de deixar-me un casc més de pro que el què tinc. I per acabar als meus pares que em van parir i em van donar aquest cos que no triomfa en res en concret però que se’n surt de totes amb bona nota, o al meu esperit competitiu que em dóna un plus en les curses i a la Merida que no em falla... I segur que em deixo algú, però això és el que anava pensant mentre pujava cap a Cantonigros avançant a desenes de persones i buscant una explicació a com podia estar rodant tant fort i haver acabat amb més d’una hora d’avenç en les meves previsions.
La crònica: http://www.ironpanic.com/2009/05/cronica-terra-de-remences.html

Cap a Remences vaig

La veritat, no en tinc ni idea de com respondré, ni del ritme que portar. No sé si intentar anar a uns 25km/h de mitja durant el primer tram per a començar els darrers 80km amb marge o sortir conservador des del principi. Tampoc estic segur del grau d’exigència que em suposarà la cursa, és com una marató? Espero que no, i el que sí sé és que a diferència de l’exigència de regularitat en una cursa a peu, aquí, puc anar parant als avituallaments i perquè no a mitja pujada. També espero poder rodar amb algú passat Bracons ja que fins a la baixada final hi ha molts km i a més són rodadors, així que la companyia i els relleus seran claus. No sé si estic exagerant, però espero no ser l’últim ja que aleshores sí tindré pressió, si veig que vaig amb marge, estaré més tranquil. En fi, a hores d’ara, m’ho prenc com a una de les meves sortides llargues en solitari, poca pressió, però ja veurem quan s’acosti la sortida.
He reservat en una casa de colònies just al costat de Sant Esteve d’en Bas, ja sabeu que en aquest tipus de situacions no necessito gaires luxes, i crec que he fet bé: m’estalvio l’hora i mitja de conducció solet i havent-me llevat a les 5, buscar lloc per aparcar i tenir la pressió d’anar a buscar el dorsal. A mitja tarda vaig cap allí i diumenge serà llevar-me, esmorzar i cap a la línia de sortida amb tot preparat.
El millor de tot és que podré xerrar amb coneguts i altres companys d’SBR que hem intercanviat impressions només virtualment. Seria genial que algú portés el mateix objectiu que jo, potser la Txell i el Miquel que són uns cracks però que han rodat poc en bici...
Una experiència més, “tinc por”!

Triathlon des Garotxes

Adjunto el mail que li he enviat al Nico, ara hem de decidir entre una o l'altra. El cas és que del 17 al 19 de juliol, a Les Angles, hi haurà un bon cap de setmana de Triatló amb totes les distàncies possibles, des de l'Ironman més dur del món fins a una supersprint.

Hola crack,

A mi em van bé les dues coses, evidentment em fa por Vitoria (especialment a l'espera dels temps de tall, que encara em farà més por) però també em fa gràcia. El cas és que al trobar aquesta alternativa, i més sent un cap de setmana més tard (és a dir una mica més d'entrenament), vaig pensar que estaria bé, i que estaries encantat, a més queda super a prop. Per mi Les Angles té un problema, que encara que la bici no tingui tant desnivell com l'altriman, igualment en té, i jo sóc més rodador que escalador, però vaig pensar que tu que sí ets bo en muntanya t'agradaria (jo crec que serà semblant a Balaguer). En fi, que com et vaig dir, t'ho mires, et prepares les vacances i decidieixes, jo m'adapto, prefereixi el què prefereixi el què està clar és que prefereixo anar junts (sé que he repetit moltes vegades prefereixos, però si hagués posat un sinònim tipus "m'estimo anar junts" quedava molt gay). M'aniré informant del half de Les Angles, inscripcions i tal, i estaré atent als controls de tall de Vitòria (això sí que per mi és molt important).

T'envio l'enllaç

http://www.festricap.com/

http://www.festricap.com/index.php?pg=epreuves&rub=epreuve

http://www.festricap.com/index.php?pg=epreuves&rub=garotxes&PHPSESSID=cafb0da89e9332670b5221530f76e305

I ja et dic, crec que tenim la calma, a Vitòria estem inscrits i a Les Angles no crec que hi hagi problemes.

Resum març i abril

Per fi dos mesos més o menys correctes, coincidint amb el què ha estat l'inici de l'entrenament pel Challenge. Tot just estic a l'inici però realment és dur treure forces i temps per acumular km, i encara ho és més fer-ho de qualitat. El dia que faig séries, ja sigui de natació, bici o running és una agonia, tant per l'entrenament acumulat com per les conseqüències l'endemà. Sigui com sigui, el cert és que ja he tingut dies d'aquests que compensa tot el què estic fent, dies en què em noto fort (malgrat que després les marques tampoc són res de l'altre món). En tot cas ja he rodat una estoneta a 4min/km, he acabat Forat del vent rossant els 20km/h o he fet séries de natació de 200 metres per sota dels 4min, per mi, i amb el què em queda fins l'IM està prou bé.
Deixo aquí les xifres.

En quant a la setmana, doncs ja he acumulat en dos dies el 80% del què havia de fer de natació i córrer i a partir d'avui una mica de bici i descans de cara a Bracons. Al final he decidit buscar un lloc baratet per fer nit a la zona i així no haver de matinar tant: podré recollir el dorsal el dia abans, estalviar-me una hora i mitja de cotxe, aparcar... a més coneixeré gent del Club (SBR) i segur que hi haurà un bon ambient ciclista. Estic una mica cagat.

Cap de setmana llarg i Tri de la Bea

Aprofitant el llarg calendari i una vegada més havent concentrat la natació i el running els primers dies de la setmana, afrontava els tres dies amb necessitat i ganes de bicicleta. Començava dijous fent una volteta anant pel Forat del vent i tornant per Molins, rodant tranquil en els trams plans (molt trànsit) però forçant en les pujades (primers 57km). El mal temps de divendres canviaven els plans i el dedicava a fer una sessió doble de running més natació (7+1.5) a bon ritme i el dissabte em vaig patejar literalment tot Collserola: Forat del vent, Cerdanyola, Sant Cugat, Rubi, Molins de Rei, Vallvidrera, Tibidabo, Barcelona (Rabassada avall, Rabassada amunt), Sant Cugat, i la Bea m'esperava a Valldoreix per acompanyar-me en la darrera pujada cap a Vallvidrera de nou. Per la tarda vam anar a la platja a provar el neoprè de la Bea, que per cert és una gran alternativa per només 18 euros. Jo vaig aprofitar per nedar una mica al mar, tot just sucar-me perquè realment estava freda.

El vídeo de la Bea sortint de l'aigua, m'haureu de perdonar la qualitat però era el primer que filmava amb el mòbil.

Arribem al diumenge, el dia de la Bea, tot i que no comença gaire bé. Just abans de sortir comprovo les cobertes i les rodes no estan prou inflades. Això té solució, però la llanta de davant està torçada, i roça amb els frens, ho intentem solucionar a casa però decidim anar cap al Prat per arreglar-ho allí. Mentre la Bea va a buscar el dorsal i ens trobem amb el Raül, el Carles i l'Albert, jo segueixo intentant arreglar el fre, però el problema és més greu, ja que suposo que degut al desgast dels cables o a falta d'oli, les pastilles no tenen retrossés, es queden enganxades. Veient que encara queda més d'una hora per la sortida decideixo anar a casa a buscar la Merida, però em trobo que la ruta de sortida serà el circuit de bici i no podré entrar, així que volta enrere i a oblidar-nos del problema. Separo bé les pastilles perquè rossin poc i li dic a la Bea que no toqui el fre de davant.
Tenim temps de sobre ja que esperaran a què acabin els federats per començar la de no federats, ho trobo molt bé per evitar problemes de ritmes massa diferents especialment a la bici, però estaria bé comunicar-ho de bon principi per a no arribar dues hores abans a la sortida. Entre els federats el Raül fa una triatló molt equilibrada amb tres bons parcial i l'Albert punxa en la natació però recupera bé en la bici i el running.

Finalment la Bea i el Carles es preparen per sortir i començo a notar que avui no serà el dia de la Bea, cosa que es corrobora només entrar a l'aigua i començar a alternar la braça amb el crol. La sort és que té una braça més que correcte i arriba finalment a la platja, però està marejada i no es troba bé (pirup, pirup a qué huelen las nubes?). Transició fulgurant, però en què tot queda ordenadet i ben doblegat, i sortida en bici. Una vegada més crec que pot rodar a millor ritme, i la prova és que quan surt en bici en grup ho fa, però també és cert que aquesta vegada sí té una bona carència i tira més que a Barcelona (tenint en compte el seu estat i el de la bici). la T2 és més ràpida, i en la part de running recupera algunes posicions per acabar amb aquestes xifres:
Posició total: 350
Temps total: 01:33:28
Posició natació: 332
Temps natació: 00:19:48
Posició bici: 336
Temps bici (+ dues transicions que sumen mínim 5 minuts): 00:47:59
Mitjana bici i trans: 25,01km/h (real calculo uns 30km/h)
Posició running: 336
Temps running: 00:25:41
És curiós la regularitat dels parcials (332, 336 i 336) i en canvi acaba en la posició 350, això entenc que s'explica per la transició lenta (res a dir, si estava marejada millor prendre-s'ho amb calma) i per no destacar molt en alguna de les disciplines, per mi la bici és la clau. Sigui com sigui el què fa és una passada, estic super content i orgullós, i com ella diu ja és Tri-tri (triple triatleta).
Tanquem la temporada amb:
- Dues mitges maratons (més Behobia al novembre)
- Millora de la marca als 10km de Bombers
- Una duatló
- Una triatló
Ole.
Totes les fotos:

Triatló Ciutat del Prat

PD: Estaria bé que guardessin maillots i samarretes talla S per les noies que corren, no són gaires i és una putada que a la Bea li hagi tocat la L.

Nico a la Titan desert: etapa 4

Doncs ja s'ha acabat, i la meva impressió és que molt bé tot i que ja ens ho explicarà ell amb més detall. El darrer missatge deia així (ho poso tal qual, amb intinitats típiques de ciclista incloses):
"Més o menys recuperat d'ahir. Sortia amb el ganivet, però amb una ferida antiga al cul oberta. Dur. Etapa curta i ràpida, no paro ni als avituallaments. Arribo guanyant a l'esprint al grupillo."
Etapa:
Posició: 74
Temps del líder: 00:36:14
Temps total: 02:33:34
Mitja: 21,65
General
Nicolau Goula i Masllorens
Posició: 65
Mitja total: 17,28km/h
Temps del líder: 07:40:28
Temps total: 26:50:57

Nico a la Titan desert: etapa 3

Ahir no vaig rebre sms, problemes de cobertura, motivació o d'horari, ves a saber. El cas és la tercera etapa era molt dura i no sembla que hagi anat tant bé, ja veurem si és la bici, problemes d'orientació, físics o simplement que han sortit a rodar més tranquils. La veritat és que crec que aquest any aguantava bé, així que em decanto per les primeres causes, ja veurem. Avui estan fent la darrera etapa, la d'ahir va acabar en la 87ena posició amb 6.20 de ruta (14.31km/h de mitja) i a 2.22 del líder per acabar en la general de la següent manera:
Posició: 67
Mitja total: 16,84km/h
Temps del líder: 07:04:45
Temps total: 24:17:24 (en 4 dies han fet més de 24hores!)
Brutal la tercera etapa del Josef Ajram, quedant just després de l'Abraham Olano en desena posició. Encara que ell ve del món de la bici, per un triatleta competir contra especialistes de la disciplina i més exprofessionals és molt complicat. Sempre dic que el més fotut de la triatló és que acabes sent quasi bo en les tres disciplines, sembla que hi ha d'altres que "es poden permitir" a més ser bons en alguna d'elles.

PD: També pot ser que el Nico seguís la tàctica de l'Ivan, anar a saco al principi, posar-se primer, sortir en els mitjants de comunicació i després pagar les conseqüències, és el preu de la fama, jiji.

Avui he rebut finalment els dos missatges, el de la quarta temporada ens explica el què ha passat: "Estomac crujit per dos iboprufens el dia abans. Cago bé, però no puc injerir. Dos ports duríssims, deshidratació lleu! Punxo roda. 90% sol, i la baixada sort del vent a favor. He patit."

Nico a la Titan desert: etapa 2 dimarts i dimecres

Al final he rebut els dos sms del Nico, pensava que com l’any passat hi havia problemes de cobertura. A més dels missatges a través de la web podem seguir la classificació i veure imatges de com està anant la cursa:
En el primer sector de l’etapa 2 feia un parcial de quasi 17km/h (brutal, ja que el primer per exemple ha rodat per sota de 24km/h) per acabar en la posició 70. Aquesta és una etapa que li diuen Marató, i crec que han de dur a sobre les provisions pel dimarts i el dimecres (potser per això ahir no em va enviar cap sms).
Com que no ho entenc tot transcric tal qual el què m’ha enviat:
“Dia 2 1era part. Allgrada 25km (119km). Surto suau però a 160ppm! Després calma, al km 80 anava el 45. Grup de 15 atajo navegant gps però la cago en un creuament, entro el 70. Agonia final”
I en el segon sector sí que s’ha sortit: 17.5km/h, posició 59 o més pel què entenc del sms). Deu anar com una moto i la bici li està responent, la veritat és que espanta una mica, a veure si quan torni ja no vol entrenar amb mi, jiji.
El segon sms tot va molt bé:
“2a part marató. Surto suau i 145ppm, controlant! Pillo grup guapo i a tope! M’escapo i tirada llarga sol. DE Conya, nar fent sense patir, sempre sub60. Final pos. 45, marató 59, gen 54”
Dades després de 3 etapes:
Posició: 54 (està sent molt regular, i el que és millor de menys a més)
Mitjana: 17,77km/h
Diferència respecte al primer: 04:42:45
Temps total: 17:57:15

Errada de càlcul

Avui se m'ha ocorregut fer el què hauria d'haver fet des d'un bon principi, que era quadrar les 30 setmanes d'entrenament que proposa Don Fink amb el calendari real fins al Challenge, i resulta que estava equivocat. No sé perquè vaig associar 30 setmanes amb 6 mesos, i resulta que són 6 i mig, de fet portava un decalaix de 3 setmanes. Així doncs he hagut de saltar cap endavant, de la 5ena de la fase de preparació a la 8ena, i per tant ja només me'n queden dues i mitja per entrar en la de progressió.
Per sort i degut als forts compromisos que tenia ja (Remences i Perpinyà), vaig començar amb una bona preparació i he sobrepassat les xifres de running i bici que em proposava el llibre, així que més o menys podríem dir que he complert (només la natació segueix sent pobre, però vaig fent els deures). Segueix l'entrenament.
A més he trobat una alternativa a Vitòria que després de parlar amb el Nico, la faré pública, a veure què opina ell. Suposo que li anirà bé, ja que no era massa partidari del triple olímpic i la opció que he trobat és un Half, però ja veurem, hem de gestionar el canvi, que ens tornin els diners, que hi hagi places... És més jo crec que seria un half interessant per alguns de vosaltres.

Pedalada Cabrilenca 2009

Realment tenim mala sort amb les curses de BTT i és que dues que n’hem fet, dues que ha plogut. De totes maneres i com sempre amb presses i urgències ens trobàvem tots a la sortida, des de l’Anna (de 10 anys i que ha acabat la volta de 20km malgrat el “tinc por!” del principi), fins a la Bea, passant pel Xavi, l’Ivan, el Raül, el Carles i l’Albert.
La idea era sortir junts i així ho fem, de seguida ens ve de gust abandonar el ritme lent que porta el bloc i comencem a avançar per l’esquerra, mica en mica ens anem separant i quan portem uns 4km de pujada el Raül i jo ens quedem sols i compartim un 70% de la marxa. La meva idea és no forçar però anar a bon ritme, però el cert és que els corriols acaben amb mi. Quasi 30km de corriols de pujada i baixada i el comptekms no suma. Al principi es creen embuts i per tant es puja i es baixa al ritme que marca la majoria, al final per moments ens hem sentit sols. No puc dir res ja que entenc que als amants de la BTT els hi agradi tanta trialera, de fet jo m'ho passo teta, però tants km és exagerat, requereix massa concentració i més quan la pluja les complica en sobremanera, per mi el millor és un equilibri entre trialera i trams més ràpids. Aquest pensament s’ha anat diluint des de diumenge fins a avui dimarts, positivant cada vegada més el record de la cursa i amb ganes de tornar l’any que ve.
A partir del 10 la cadena comença a fallar però el cert és que té moments; a vegades forçant amb el plat mitjà o a vegades abusant del petit, vaig tirant i fins i tot millor del què prèveia quan ha començat a fallar. A més m'obliga a fer alguna pujada a peu en la qual hagués forçat i per tant em permet mantenir forces per fotre-li canya en els darrers km passant a molta gent i acabant molt content amb el meu estat físic.

Xavi, Ivan, no he trobat fotos oficials vostres si les veieu me les envieu, sisplau

Sigui com sigui, crec que s’ha de parlar molt bé d’aquesta marxa que per alguna raó ha exhaurit les inscripcions: cadascú va al ritme que vol, l’organització un 10, i vist a posteriori realment ha valgut la pena, crec que malgrat els problemes mecànics i físics tot ha anat molt bé: està tot senyalitzat, amb bons avituallaments i fins i tot una petita claca en el moment en què pitjor ho estava passant després de dues caigudes importants, i tots hem xalat força (com diuen a Tarragona). Això sí, la seqüela és un ombro tot “magullat” d’una de les 4 o 5 castanyes, de fet de la més forta ja que vaig xocar contra un tronc tot caient cap a l’altra banda, va ser l’inici dels pitjors moments ja que durant 5 o 7km vaig baixar amb desconfiança i em va desmoralitzar de cara a les pujades. Al final els 40km els vaig fer amb 3.05.
La Bea ha fet la curta per evitar caigudes i guardar forces per la setmana que ve al triatló,però ha aprofitat per córrer tres quarts d’hora mentre ens esperava.
A veure si l’any que ve repetim i cada vegada som més. El millor ha estat la trucada de l’Ivan que ha arribat abans i em diu “tot controlat” li contesto “ja tens els nostres dorsals?”, “no, que m’han confirmat que hi ha donuts als avituallaments...”
En aquets Blog hi ha els tracks, per tant algun dia podríem anar a rodar i repetir-ho amb la calma http://equipbiker.blogspot.com/2009/04/cabrilenca-2009.html
Totes les fotos

Cabrilenca 2009

Per cert, ahir vaig perdre 20 leuros a la carretera de les aigües, si algú se'ls troba, són meus.

Nico a la Titan desert: etapa 1

Se'm gira feina, encara he de fer la crònica del cap de setmana a Huesca i la de la Cabrilenca (aquesta tarda), i el Nico ha aconseguit enviar-me sms. L'any passat per temes de cobertura només vaig rebre el primer, espero que aquest any vagi millor. En tot cas transcric el seu missatge.
"Sortida molt tranquil (20km/h de mitja) Posició 73 i 4.30. El primer terç alt de pols (160ppm), potser pels nervis, després 147ppm i tot de conya. El quadríceps l'he notat, sobretot al principi. Temperatura 26Cº, correcte. Molt content i descansat".
La cosa va bé doncs, sembla que ha anat amb el David del mateix equip

http://www.titandesert.es/

Coll de Bracons

Vertical però possible. Gràcies al Josep Maria i acompanyat, des de Barcelona pel Xavi i des de Torelló pel Francesc, vam anar a fer la meitat de la Marxa de Remences que no coneixia, és a dir el darrer port i Bracons. La primera part és una pujada sostinguda, sense grans rampes, i dividida en dues parts, la primera fins a Cantonigros, després uns 5km, esperem que sense vent, i dos o tres km més de pujada. Tot plegat no seria gaire exigent si no fos perquè aleshores portaré uns 150km.
Amb uns 60km a les cames i bones sensacions arribàvem al peu de Bracons, de lluny i amunt el pas per creuar de vall i realment el què es veu és una paret totalment vertical. La pujada, poques coses que no s’hagin dit, aparentment no sembla que piqui, però el ritme es fa feixuc i en moments fins i tot quasi parats. Sortosament el Josep Maria em marca el ritme (la pena és que el dia 10 ho hauré de fer jo mateix), i combinant quasi a part iguals les pedalades assegut i de peu cremem els 7km d’ascensió.
La conclusió és que malgrat ho canviaria per un compact, puc fer Bracons amb el 39-25, segur que em cremarà, però “més val dolent conegut que bo per conèixer” així que seré fidel a la Merida (ella mai m’abandonaria).
Al final uns 100km amb quatre hores i pico. Dissabte vaig completar el cap de setmana Remences comprant-me el maillot del club (SBR) i el dinar del dia: unes barretes Mulebar, una altra i un gel Powerbar i una barreta Proteica.

La foto feta amb el meu mòbil cutre

Dissabte sessió triple amb uns 17km de BTT amb el Robert i la Bea, poc running i 2km de natació.

Pre-Titan Desert 2009 - Nic

Doncs sí, hi torno. Després de jurar sobre la linia d'arribada -amb llàgrimes als ulls- que no hi tornaria, demà agafo l'avió. No em pregunteu per què, però hi torno.

Ara ja ho tinc tot més o menys a punt. Fins que no estigui tirat pel Marroc i me n'adoni que em falta alguna cosa no sabré què em deixo, però com que ja ho he repassat tot un parell de vegades, no hi puc fer pas res més ara.

No sé com serà la Titan d'enguany. D'entrada hi ha més desnivell acumulat que l'any passat perquè fem més etapes per l'Atles. Això ens donarà una temperatura més suau (iuhuuu), però trencarà més les cames. A més, jo ja fa unes setmanetes que em "noto" el quadri esquerre, i tot i que el fisio m'ha ajudat molt, m'acava fent una mica de mal quan estic molta estona assegut a la cadira de la feina. Pedalant va bé si escalfo bé, però darreramet tampoc he fet tirades tan llargues i dies seguits com serà la Titan. Ja veurem.

Pel que fa a pretensions en cursa... doncs vist el resultat de l'any passat, millor no tenir-ne'n. Crec que vaig força més preparat que l'any passat, he sumat 3500km, que per un ciclista "seriós" és poc però per un currante com jo... he hagut de fer mil virgueries per sumar-los!! En quant a la bici, doncs ara tinc la Specialized, que suposo que ajudarà bastant. També compto amb l'experiència d'anar en plan patxanga el primer any, i d'apretar el segon (i quasi deixar-m'hi la pell en l'intent), així que crec que més o menys sé què em puc trobar en aquest tercer intent. Però igualment no vull avançar res...

Tema compis amb els que hi vaig... doncs repetim tots quatre. El mega-crack Santi, que acaba de tornar de la Cape-Epic entre els 50 primers, l'Antoni, que quan trepitja l'Àfrica es multiplica per 10 i no hi ha qui l'agafi, el David, que sense dir res aquest any pinta que ha entrenat de valent, i com que l'any passat ja va fer 50.000 fotos dels novatos, aquest any anirà per feina... total, que pinta que enguany tornaré a ser jo qui lastri el temps final de l'equip, però al menys m'ho passaré molt bé. Ah, no em vull oblidar del fisio, en Jordi "Mans d'Or", que és qui darrerament m'ha magrejat més... treballa al Balneari Prats de Caldes de Malavella, i enguany ens acompanyarà.

En resum, que vaig ben preparat (alerta el meu quadri esquerre!) i sense pretensions, així que segur que ho faig bé!! Ah, no vull deixar de mencionar els patrocinadors, que són el Balneari Prats i els estudis de cinema Isasi FilmStudio. Bé, el tema del balnari... què us he de dir... a qui no li agrada un balnari? Pel que fa a aquest, estan duent a terme una remodelació integral que, quan estigui acabada, deixarà a punt unes instal·lacions brutals! No estic dient això que el Balneari em patrocini, sino que ho dic perquè ho penso i perque he vist les maquetes de com quedarà quan acabin les obres.

Bé doncs, crec que és hora de anar a fer nones que demà toca matinar una mica... Li he dit al Pau que, si puc i hi tenim cobertura, li informaré per sms de com va la cosa.

Per acabar, us ensenyo l'equipasso que repetim aquest any. Alerta que la foto la va fer el Melcior Mauri, eh!


Nico

Sant Jordi

La Laura m'ha enviat això i ho trobo genial.

Per cert, al final decans ahir (si no comptem que vaig anar amunt i avall tot el dia) i faré piscines el dissabte.

Germans Zamora i Mariona

Fa poc vaig veure que el Marcel Zamora havia creat una pàgina web, i vaig pensar en incloure-la en el blog, està realment molt bé, amb fotos xules, antigues, bons vídeos, motiva a tope. Avui mateix he topat també amb el del seu germà, el Pau, i he pensat que era un bon moment per fer-ho.
La web del Marcel és espectacular, com ho és el seu palmarès: ha guanyat les tres darreres edicions de l'Ironman de Niça i el Half de Mónaco el 2006 i el 2007. Sembla que les muntanyes de la Provença li proven molt bé. El Pau, per la seva banda, no és tan mediàtic però pel què he llegit tampoc és coix.

En fi, sobren les paraules, entreu a les seves pàgines i cotillegeu, val la pena:

www.marcelzamora.com

www.pauzamora.com

Aquesta foto l'he trobada en el blog del Pau, ell és el de la dreta i el Marcel a l'esquerra

Una altra recomenació, que de fet fa molt temps que teniu al frame de la dreta es el blog de la Mariona. A més curiosament també va debutar en el món dels Ironman a Niça, mentre el Marcel guanyava, ella agonitzava per entrar en el temps límit. És una crònica brutal que demostra la proesa que va fer. El seu blog trenca una de les meves "excuses" per argumentar el fet que el nostre bloc no tingui tantes entrades (per cert avui hem arribat a les 20.000), i és el tema de la llengua: ella, escrivint en català, té mils d'entrades al més, és molt probable que sigui el bloc més seguit en català. Felicitats pel teu nivell esportiu i "periodístic".

http://trimariona.blogspot.com/

Si no estic equivocat coincidirem tots en le Challenge de Barcelona.

Inscrits per Cabrils

Mentre el Nico marxa cap a la Titan Desert, un grupet estarem participant en la marxa cabrilenca, ja estem inscrits el Xavi, la Bea, l'Ivan el Raül i jo mateix i si no m'equivoco algun conegut més hi haurà.
Tot i no fer un entrenament específic a nivell setmanal, sí he anat agafant els darrers dies la BTT i el què estic fent és acumular principalment tot el running i la natació entre dilluns i demà (3 sessions de cada per un total de 40 i 5 o 6 km respectivament). De fet no és tant per Cabrils com per la volta a Bracons, que tot i que anirem amb la calma serà dureta.
La bici la concentraré entre la sortida de divendres i el diumenge. Dissabte descans o potser anirem a fer alguna série amb la Bea.
A nivell tècnic la bici és una incògnita, de tant en tant al canviar de plat la cadena em puja i se'm clava o els pinyons salten, però també és possible que vagi tot bé, així que ja veurem. A nivell muscular aguantaré segur, tot i que a les trialeres de pujada, de seguida baixaré de la bici per evitar estravades de l'adductor (em va passar divendres passat per Collserola). I pel què fa a la salut, per dir-ho finament, només em preocupa (també pel divendres) unes molèsties provocades per la duresa del "sillín".

Penjo una foto que ja vaig publicar el seu dia de l'arribada de l'any passat

Pedalada de Cabrils i triatló Ciutat de la Vila

Són dos curses que no tenia gaire planejades però que probablement faré. La primera és una cursa de 40km de BTT que l’any passat per raons personals no vaig poder fer però que, independentment de la bici en sí em quedo amb la imatge del Xavi arribant tant plè de donuts (els donaven als avituallaments) que no es va poder menjar la botifarra, us puc assegurar que jo m’ho prendré tot. Són 18 euros i hi ha un circuit de 40 i un altre de 20 molt assequible. Si aconsegueixo que el JM m’acompanyi a fer Bracons divendres (en principi havíem parlat de fer-ho el mateix diumenge 26 d’abril), podré fer-ho tot. Això sí, amb la calma que tot just fa un any a Platja d’aro fent BTT van començar els problemes amb l’adductor.

Cliqueu a la imatge per a més info

L’altre és la triatló de Barcelona a finals de juliol. A l’organitzar-ho Tri-trials en principi és una garantia de bona organització, però també surt careta: 32 euros federats i 44 no federats. De totes maneres no vull desaprofitar que ja tinc un parell d’amics que s’hi volen apuntar (entre ells l’Enric que s’estrenaria), i participar-hi també. És just després de Victòria, estaré fet pols, però és una sprint així que aguantaré segur. En tot cas com que de moment és possible seguir el nombre d’inscrits i encara hi ha unes 1.000 places em deixaré marge per acabar de decidir. Per a aquells que feu una triatló a l’any és una ocasió genial i així coincidim tots.

Cliqueu a la imatge per a més info

Pujada i baixada de la Cerdanya

La veritat és que he aprofitat prou bé la setmana santa: durant els dies que vaig estar per Barcelona, vaig aprofitar per fer els deures de natació i el dimecres, malgrat la pluja i sobretot el fred, vaig anar a fer la Collada. La veritat és que va ser una bona excursió, en tren fins a Vic, d'allí serpentejant per fer una mica de muntanya i evitar la general, i des de Sant Quirze a Ribes ja per la carretera principal passant un parell de túnels molt foscos. A Ribes comença la collada, és llarga (més de 20km) però sense grans rampes i la veritat és que es pot fer bé, vaig acabar rodant força ràpid. La pena és que el mal temps i al neu que va deixar la carretera mullada, no em van permetre gaudir de la baixada també de més de 20km i vaig acabar congelat, fins i tot patia per poder frenar.

Foto amb el mòbil, atenció a la neu.

Aquestes són les dades del Garmin, els punts de velocitat (que no sé esborrar) són els túnels. Falten uns 10km ja que el vaig connectar una mica tard. En total 128km i 5.45 (pulsacions mitjanes 123 i màxima de 157). Estic content ja que tampoc vaig forçar en excés, i la carretera humida no em permetia grans virgueries.
Un cop a la Cerdanya vaig intentar fer running, tot i que el constipat i fins i tot una mica de febre no em van deixar estar al 100%. A més un parell de voltes a la vall de 30km, una amb la Bea i l'altre amb el Nacho i l'Íñigo que havia de ser tranquil·la però no ho va ser, així que em vaig dedicar a perseguir-los.

Gràcies a déu no vaig fer Manresa-Tartera ja que tot hagués estat pujada (com veureu en el perfil). En tot cas ho vaig fer de tornada i va ser un autèntic plaer, només fortes ràfegues de vent en contra entre Organyà i Oliana i el petit port de 4km abans de Solsona em van frenar una mica, la resta, ritme sempre viu per fer exactament 160km amb 5.30 (pulsacions mitjanes 121 i màxima de 160). A nivell tècnic dir que no vaig evitar els túnels ja que estaven ben il·luminats, de totes maneres especialment els de Oliana, si és de pujada, potser val la pena.

Els detalls de la preparació a:

http://www.ironpanic.com/2009/04/pujada-la-cerdanya-dimecres-i-baixada.html
http://www.ironpanic.com/2009/04/anada-per-la-collada.html

Canvis en la Triatló de Vitòria

Podeu veure que a la part duperior dreta posa doble olímpico

Aquests bascos són la hòstia, sempre han de fer una mica més. Potser és una errada, però el què havia de ser una doble olímpica ha passat a ser una triple o el que és el mateix: 4km de natació, 130km de bici i 30 corrent. Per fer això rodem una mica més (50km) en bici i en caminem 12 i ja som Ironmans. La veritat és que és una mica putada i l’altre dia discutíem la idoneïtat de participar-hi amb el Nico.
Per part meva tinc força clar que prefereixo anar-hi, encara que al km10 abandoni, és a dir que em servirà per perdre la por al tram de natació, a rodar i si després corro com sigui doncs així ho faré.
Compliré dues coses:
1) si veig que estic al límit abandonar tranquil·lament (un dels meus “defectes” és no haver abandonat mai)
2) si quedo l'últim no passa res, però el ritme serà assequible, l’experiència em diu que no té res a veure fer una cursa al límit que amb una mica de marge, (a veure els controls de tall, però)
Jo crec que fer-ho, acabem o no, però sobretot si ho acabem, ens donarà una moral brutal de cara a l'Ironman i ens traurà molta pressió. Si acabem Vitòria acabem el Challenge, tal qual. Queden molts dies, molts entrenaments i temps per canviar d'opinió, però de moment per mi, ho mantinc, després a acumular km amb calma.
La preocupació del Nico, evidentment, és més tècnica: tenia (teníem) previst fer un entrenament progressiu cap al Challenge, com diu “fer una "corba" d'aproximació a l’ IM lògica”, i no cal dir que Vitòria ho trenca, argumenta que després ens quedaran dos mesos i mig amb poc entrenament a aportar.Així estan les coses, la discussió va acabar amb un “weeeeeeno, vaaaaaale igualment estarà bé un parell de dies a Euskal Herria” així que com sempre ens passa sembla que de moment “la Rauxa s’ha imposat al seny”.

Pubalgia i alimentació pre cursa

Ja he dit que la bossa de la cursa de bombers era una mica cutre (especialment pels què van pagar 19 euros). De totes maneres de la revista Nike que regalaven vaig trobar dos articles molt interessants.
La pubalgia o dolor inguinal: Sota frases com “los que la padecen pasan casi siempre por una peregrinación infructuosa de médicos, fisioterapeutas y curanderos”, “el orígen más común de los dolores en la ingle es la inserción del aductor largo en el tubérculo del pubis”, "es un dolor incómodo que nos dificulta la carrera, aunque mejora al calentar" o "es muchísimo más frecuente en varones", realment sembla que parli tal qual de la meva dolència. Ara ja sé què puc tenir, el fotut és saber com es soluciona.
L’altre tema interessant és parlant de l’alimentació de la Paula Radcliffe especialment la setmana abans d’una cursa. Per cremar greixos, per renovar les reserves de carbohidrats i sobretot per aprendre a estalviarlos recomana sortir a córrer abans d’esmorzar, sinó el què fas és simplement cremar el què acabes d’ingerir. Si es fa així, primer es cremen les reserves i amb l’esmorzar es carreguen de nou, però aquestes ressent assimilades (diguéssim que les reserves de carbohidrats no són com el vi, que milloren amb el temps sinó com el cava que perden xispa).

Anada per la Collada

I tornada per la Seu i Manresa. Per temes logístics, climatològics i de salut, he canviat la tornada per l'anada i viceversa. Així doncs demà aniré cap a la Cerdanya per la Collada.
L'itinerari per buscar la general, afegir algun km i alguna pujadeta serà.
1) Repetir la volta amb el JM agafant la B522 cap a Manlleu des de Vic, després passar per Sant Hipòlit i cap a Sant Boi de Lluçanès (BV4608) i cap a Sant Quirze de Besora.
2) Des d'allí cap a Tartera per la Collada per la C17, cap secret més enllà d'evitar variants.
3) Hora de sortida 7.57 o 8.27, dura més o menys una hora i mitja i val poc més de 4 euros.

Crònica a: http://www.ironpanic.com/2009/04/pujada-i-baixada-de-la-cerdanya.html

Alguns comentaris de Bombers 2009

Les fotos d'aquest any es van centrar en la pulsera de sub40, jo crec que la raó per haver-me inscrit en aquesta edició en la qual no m'hi anava res. El cas és que també em fèia il·lusió fer de llebre a la Bea i aprofitar el bon moment pel què passa, tant físicament com de motivació.

Ens aixequem cap a les 8 i just després d'esmorzar surto a fer la primera volteta, 5km a poc més de 5minuts per anar acumulant fins els 18 que em "tocaven aquest diumenge" (després de la cursa i l'aperitiu completaria amb els 3 restants a poc més de 4).

Veig a la Bea menys nerviosa que normalment, arribem a la Ciutadella i escalfem una mica. Ens posem al calaix de sub 53 i sortida. De la cursa poca història, sortim a bon ritme però coincidint amb el 2,5 ens avança el globus de 50 i casualitats de la vida (no estic sent irònic, tot i que una mica sí va influir), la Bea comença a baixar el ritme. Fins el 5 o 6 pateixo i penso "hem arriscat per aconseguir el 50 i ara ho estem pagant, però qui no arrisca no millora". En el 5 per beure aigua em demana de caminar i aquí sí que no, no li deixo, jiji. Fem el km en 5.26, però a partir d'aleshores fa una progressió i al 7 ja recupera el sub 5.10 que no abandona fins a l'esprint final, on, per motivar-la una mica li dic que intenti baixar de 52. Per segons no ho aconseguim però al cap i a la fi ens hem quedat a un minut dels 50 i pico, molt, molt bona cursa i millor marca pesonal. Felicitats!!!! Aquest minut el podria rebaixar fent un entrenament específic pels 10km, però crec que cundeix més haver fet en tres setmanes: una duatló, una mitja i una 10km amb millor marca personal. Els km a millorar? només dos: el 5 ja que dels altres en 8 va baixar de 5.10, i l'esprint final, ja que el darrer km ha de ser sempre el millor. La resta impecable.

A nivell general, crec que és genial tenir una cursa tant popular, amb marques de quilometratge cada mig km, un 10 pel servei de guardaroba i només un parell de crítiques: la bossa és una mica cutre i overbookingde gent suada per recollir-la.

Al final, la ja típica foto general i les salutacions amb els amics que entre 17.000 corredors ens anem trobant. Molt bones marques per tot i potser em deixo a algú però el Xavi i la Sílvia també van fer marca amb 43.30 sub 46 respectivament.

Pujada a la Cerdanya Dimecres i baixada

Dimecres tinc previst fer una tirada llarga en bicicleta aprofitant la pujada a la Cerdanya, en total són 160km i sempre poden ser algun de més si evito túnels, de tota manera tinc part de la família allí, així que passat la Seu d’Urgell (km 110) sempre puc fer una trucada de rescat.

El dia començarà amb el desplaçament en tren fins a Manresa (des de les 8.06 fins a les 9.26 i 4.35euros). D’allí agafar la C55 direcció Súria, Cardona, Solsona.
Punts d’interès:
C55 Km 45 i 47 A l’alçada de Súria però evitables per la C1410a
C55 Km 59 es passa per les afores de Cardona
C55 Km 60 curt
C55 Km 69 curt però fàcilment evitable a la’esquerra
C55 Km 72 !!!! Túnel llarg evitable a la dreta (2km) NO VAL LA PENA
Solona Canvi de la C55 a la C26 direcció Ponts o la Seu
C26 km 83 Canvi C26 a C14
C14 km 146 Túnel evitable a la dreta
C14 km 149 Túnel evitable a la dreta o esquerra
C14 km 150 !!! Túnel llarg evitable a la dreta fins km 155
C14 km 167 !!! Túnel llarg evitable a l’esquerra NO ÉS EVITABLE, carretera en mal estat
A la Seu passar per la N260a
N260 petits túnels
Punts km:
Solona km45 / C14 km70 / N260 (Seu) km110 / Tartera km160
Per baixar ja m’ho conec així que no cal estudi, en tot cas des de Tartera a Vic quasi 100km per la Collada.

Tot plegat si no plou, és clar.

Crònica a: http://www.ironpanic.com/2009/04/pujada-i-baixada-de-la-cerdanya.html

Sóc mediàtic, jiji

Penjo el vídeo que han publicat a http://www.triatlonchannel.com/ sobre el test de Cervélo; surto passejant per allí, muntant els pedals, una miqueta sobre la bici i la petita entrevista de 10 segons.

http://www.youtube.com/watch?v=W-gRI6jtm7c

Aprofito l'entrada per incoroporar un parell de gràfics: el recorregut que vam fer i la velocitat passant per la NII, on a part de moments puntuals de baixades vam anar prou bé, la veritat és que sempre que mirava el Garmin marcava més de 30, quan anava a roda no el mirava, però.

Per cert, en un parell de webs ja he posat les sabates per vendre són les SIDI Zephyr (talla 45) i en demano 75 euros.

Rotor Q-rings, llantes i sabates de tri

En el test de Cervélo a més de provar les bicis vaig aprendre certes coses respecte al material. Una d’elles és el funcionament de les llantes: després d'una breu investigació per internet entenc que les llantes de perfil alt tenen una doble avantatge, la primera és que el material utilitzat és carbono i per tant s’alleugereix el pes i la segona són una sèrie de turbulències que es creen a l’interior que fan que la roda rodi més ràpid. Si algú vol aportar quelcom nou endavant ja que no sé si estic en el cert. El cas és que també vaig detectar un parell de defectes, el primer és que són més flexibles i per tant de pujada al posar-me de peu tocaven amb les pastilles dels frens (s’haurien d’obrir per permetre aquesta flexibilitat), i l’altre és el vent, per la NII ens va entrar una mica de costat i la veritat és que la bici de tant en tant em feia unes estrebades laterals importants. Sigui com sigui estèticament són una passada.
L’altre tema del qual en vaig parlar és el plat ROTOR Q-RING, és un plat que dóna més potència en el moment en què la cama està fent força i la treu quan fa transició de pedalada a pedalada, això s’aconsegueix a través d’una forma ovalada. Passo una mica d’informació trobada en una pàgina web
El plato Q-Ring tiene dos zonas diferenciadas, una de desarrollo creciente y otra decreciente. La zona creciente, se sitúa donde la musculatura de las piernas, durante la acción del pedaleo, es capaz de desarrollar toda su potencia. El plato Q-Ring, en ese momento concreto, crece hasta dar un desarrollo 2,6 dientes superior, respecto al desarrollo original del plato (si usamos un plato Q-Ring de 53 dientes, en la zona de máxima ovalización será equivalente a uno de 55.6 dientes) con el fin de aprovechar al máximo toda la potencia que desarrollamos y no desperdiciar energía. Inmediatamente después de superar ese punto concreto, de máxima fuerza, el desarrollo comienza a decrecer progresivamente hasta lograr su desarrollo mínimo en la zona del punto muerto (en este caso el plato habrá decrecido 2.6 dientes. Usando un plato Q-Ring de 53 dientes, en el punto muerto, el desarrollo será equivalente al de un plato de 50.4 dientes). Pasado el punto muerto, el desarrollo vuelve a crecer progresivamente hasta el siguiente punto de máximo esfuerzo.
Finalment, em vaig fixar amb les sabates del Roger, les Northwave Tribal . Com sabeu vaig estar a punt de comprar-me les SIDI TII de Triatló, però em va tirar enrere el fet de no tenir llengüeta i per tant que el vent passaria amb massa facilitat. Vaig pensar que si l’única diferència era un velcro de més... El cas és que hi ha una altra diferència important, i és una cinta en la part del taló que permet estirar per posar-te la bota a sobre la bici. Des que porto les cales de carretera he notat dos problemes: costen més d’enganxar ja que només és per un costat del pedal (això ja m’acostumaré), i el pitjor és la dificultat de caminar, al ser una sola totalment llisa on només hi sobresurt la cala, vaig de cul i el turmell pateix unes bones rebrincades, no vull ni imaginar-me en una transició. Així doncs és clau deixar les sabates enganxades a les cales i anar descalç, però per això calen les sabates específiques. Tornant a les Northwave resulta que aquestes tampoc tenen llengüeta però si queda tota la part superior del peu protegida... ai, si les hagués conegut abans!!! Potser poso les SIDI a la venta i si les venc me les canvio, ja veurem. El preu no és barat, prop dels 140 euros.