Convençut!

Convençut d’haver entrenat bé, o si més no tant bé com he pogut. Convençut que m’ho passaré genial a Berga, fins i tot que puc fer un bon temps, que el Half serà guapo i estarà ben organitzat. Que els Dragons que hi anirem ens ho passarem de conya competint entre nosaltres. Estic convençut, perquè no dir-ho, que la natació m’anirà malament, però que ho compensaré amb les altres dues disciplines.

Com sempre estic segur que el triatló és un esport equilibrat i per tant si li foto molta canya a la bici ho puc pagar corrent, però aniré per sensacions i si vaig bé no frenaré i ja m’ho trobaré. En fi tot depenendrà del feeling i les ganes que tingui de patir en cada sector.

Matemàticament i comparat amb Les Angles, em sento en el 90% del què estava a natació, el 130% de la bici i el 95% del running.

L'any que ve canvio TRI per TRAIL

Per mi que sóc més aviat pesadet (en els dos sentits) veure a algú com el Kylian flotar per les muntanyes és un plaer brutal (és com quan veig un tio de més de 40 tacos amb tots els cabells, em fa molta enveja jiji).
Sense paraules...

I ara què farem sense bicis...

Mentre miro en diferit la darrera etapa de la Vuelta, penso que l'espectacle vist en aquesta edició, per mi ha estat espactacular: molta muntanya des de la primera a la darrera setmana, rampes superiors als 18 i 20%, ports mítics i sobretot patiment i atacs constants.
Potser sóc innocent, però el canvi de líders, algunes punxades dels bons, corredors que no podien ni amb la seva ànima... tot plegat em fa pensar que el dopatge definitivament ha disminuït.
Realment crec que la Vuelta ha trobat el seu estil, no hi ha hagut els inacabables ports del Tour, però en canvi finals com el del Escorial, on a falta d'un km anaven tots junts i al final les diferències eren considerables.
En fi, felicitats als organitzadors i als ciclistes i esperem que l'any que ve segueixin en aquesta línia.

PODEROSA BICICLETITA

Per Bea
Doncs si, poderosa, poderosíssima. Cada vegada em dono més compte de que és la modalitat dintre del TRI que més m’agrada, i sense ser cosina germana del Contador, la que millor se’m dona. Estic en un moment de l’any bo en aquesta disciplina, que sempre acostuma ser el meu fort. Durant l’estiu a La Cerdanya, per acompanyar al Pau (“acompanyar” per dir alguna cosa) i perquè hi havia molts amics amb bici i amb ganes de practicar, tant BTT com carretera, he fet moltes sortides. He intentat intercalar running i swim, però no ho he aconseguit gaire. Guanya la bici per golejada. I gaudint, eh, molt. Hem fet sortides molt maques, inclús una arrossegant al Willy.
Doncs sabent això, va i m’apunto a una AQUATLÓ... Toma ja!!! Olé tú, olé tu!!! 800m Swim – 2000m run – 400m swim. Com diu el meu marit, si la meva àvia tingués rodes seria una bicicleta, i jo, si nedés bé seria una triatleta (noia) bastant acceptable, en comptes d’una triatleta patatilla. Per tant podeu imaginar com quedaré en una AQUATLÓ... És popular, per tant, pensaré que estic en família. I a més està organitzada per TFSWIM, amb el segell de la Tere Fullana, que com ja vaig dir en una ocasió, transmet tanta il•lusió quan ensenya tècniques de natació, que és l’única persona que m’ha fet tenir ganes de millorar. I pensar que és possible! Així que, va per ella, com diu el Mas, amb il•lusió. Divendres dia 9 a les 16.30h a Castelldefels. Ja us explicaré.

Dir dues coses més diferents a l’AQUATLÓ en aquesta entrada. Una la vaig deixar en el tintero després de fer la TRI SPRINT DE BANYOLES al juliol. Volia fer una no crònica titulada “HA NACIDO UNA ESTRELLA” i enllaçar amb la crònica de l’Anna, que debutava com a triatleta amb una molt bona marca d’estrena. Per tant, Anna, ahí va... ESTO NO SE PARA...

La segona és que el 17 de setembre me’n vaig a fer les 5 últimes etapes del Camino de Santiago amb 4 de les meves millors amigues (Pratita, nos faltará algo). Una assignatura pendent que teníem des de feia molts anys i que em fa molta il•lusió. Abandonaré als meus homes durant 6 dies (espero poder suportar-ho) però crec que valdrà la pena. Li dedicaré al meu pare, que és va quedar sense fer-ho per un any. Això també serà en el seu honor. Per tant, si el Pau em deixa, me’n portaré una llibreteta i sense ser pesada intentaré fer una crònica dels detalls del viatge que més m’agradin. Per variar...

Sii la meva àvia tingués rodes seria una bicicleta (2)

I és que es repeteix la mateixa història tot i que ara amb una mica més de recança, i és que realment és una pena que no sigui bon nedador. Aquesta vegada vaig nedar còmode, fins i tot pensava que, tot i que alguns m’avançaven, ho estava fent prou bé. Però encara em queda molt, i em sap greu, perquè la distància olímpica m’agrada, i cada vegada penso més que és la meva (sobretot amb el límit de temps que tinc per entrenar), però si no surto bé de l’aigua, no puc fer drafiting i el segment ciclista es converteix en una semicontrarellotge amb un parell o tres de col·laboradors en el millor dels casos i tot plegat suposa un handicap important a l’hora de començar a córrer pel desgast acumulat.

La relació que faig jo és que reduir per exemple 3 o 4 minuts la natació suposaria més de 10 minuts de guany en el total de la prova. He comptat i dels 200 que tinc abans només n’hi ha 6 que nedin pitjor que jo, això ho diu tot.

Dit això el cert és que estic content, ho parlàvem amb l’Espriu, i de fet sortir de l’aigua en 31 minuts és més que correcte per mi. Després la bici, vaig fer una mitjana de 35km/h limitant el desgast, però fent més esforços dels necessaris. Probablement si anés en un grup millor, també tiraria, m’agrada, però podria descansar més estona i sobretot aniríem en general a un ritme més ràpid. I finalment el running en què una vegada més agafo un ritme creuar prou bo, que em dóna la sensació de no anar al límit però per contra tampoc em veig capaç d’anar més ràpid. Molt content amb els 41 minuts i pico, pitjor que fa dos anys però més que acceptable veient el poc volum i qualitat de l’agost.


Les dades són:
Pau Cortadas Guasch 2h25'26''
Posició 213 de 986 inscrits i 813 acabats
Temps primer: 1h58’44’’
Parcials
Natació: 31’24’’ Parcial 476
Bici: 1h12’21’’ Parcial 223 Compten les transicións (temps bici 1h09'31'' a 35.00km/h
Run: 41’41’’ Parcial 97
La meva participació al Tri Olímpic del 2009

Descompensat però bé

Radicalment simètric ha estat l’entrenament realitzat aquest agost. Per diferents circumstàncies he fet moolta bici, poc més de 1000km en tot l’agost, la pena és que no ho he pogut completar amb la natació ni amb running, però estic content ja que de cara a Berga és una base excel•lent, ara només cal mantenir-ho mínimamanet al setembre i fotre-li canya amb les altres dues disciplines, aquesta vegada no patiré en la bici. Segons em va comentar el Xavi, la punta de bici ha de ser la primera en assolir, després el running i després la natació, per tant anem bé.
Per altra banda, veient les estadístiques he fet tanta natació i córrer com el mes passat, la qual cosa em porta a dues conclusions: la negativa és que en dos mesos he fet poc volum d’aquestes disciplines i la positiva és que malgrat això el running em va anar prou bé al juliol.
En fi, gràcies als que m’heu acompanyat als entrenaments aquests dies, m’ha anat molt bé i la veritat és que han estat rodatges molt amens.

No us ho creureu peró el Jaume, que ja normalment no és rival per mi, es va passar tota la sortida vacil.lant sobre un atac en l'ascenció final a les Bouilloses amb aquest ferrot... Evidentment no em aguantar ni 300 metres.

Pressió de les rodes

Fa poc em va venir de gust escriture un petit text sobre una cosa que considero molt important, que és la pressió dels pneumàtics. Vaig considerar que era una entrada més pròpia del bloc de Xavi que del meu i per això em va deixar publicar-ho a www.tritraining.es.
Aquí ho comparteixo, però espero que les meus companys d'entrenament no en facin molt cas, que sinó em costarà maxacar-los.
http://www.tritraining.es/2011/08/presion-de-las-ruedas-de-la-bicicleta/

Skoda+Ciclisme+Facebook

Ahir anant en bici amb el Borja el tio es va enganxar a una furgo per a què li tallés el vent, quan ja es separar li vaig dir "et veia a dins la Furgo si et frenava" Vam estar parlant dels ciclistes professionals que s'enganxen als cotxes quan han de recuperar el "polotón" perquè s'han quedat enrera, com s'enganxen als cotxes dels equips a pocs centímetres, però ells són professionals i la Furgo no deuria ni saber que el Borja estava darrera.

Aquesta història és perquè just ahir em vaig enterar d'una aplicació en el FB de Skoda i els amants del Ciclisme, a part d'un concurs QUE ACABA DEMÀ!, aniran penjant info de la Vuelta.

Entreu a cotillejar-hi, jo l'he activat i molen els premis a més estarà bé seguir la vuelta a partir del 20 d'agost a través de l'aplicatiu.

Us passo l'enllaç, http://tlink.as/skoda06

Les "millors" rotondes de Catalunya...

... o del món. Des que em vaig aficionar a la bici de carretera, vaig començar a descobrir certs racons del meu país que no coneixia, carreteres secundàries plenes de bellesa, grans rutes, silèncis... Però una de les coses que més em van xocar van ser les rotondes o rodones com es diu en certes zones. No entraré aquí en la idoneitat d'aquesta solució traficòria, sinó que em vull centrar en la peculiar manera de decorar-les, i és que n'he trobat de realment espantoses.
Fa temps que volia encetar aquest tema, posar aquí un recull de les que trobo "imprescindibles", ara no recordo si l'inici de tot això és una que hi ha a Blanes o una vista a mig camí entre Lleida i Balaguer, però aquest agost començo a penjar les primeres fotos. Per començar la cloïssa gegant que hi ha a Sitges, vista el passat dissabte amb el Mikel.Sitges
C31-camí de Capellans
No cal dir que accepto la vostra col·laboració, m'envieu foto, i lloc exacte on es troba.

Bea, Trivila, Barcelona

Per Bea

No sóc ni la Pe ni molt menys la Scarlet, i el Bardem ni m’agrada, però el títol em feia gràcia. Serè breu. Les sensacions de la Tri de Vila es poden resumir en optimisme i comoditat, potser un pèl massa de comoditat, però sobretot satisfacció. Ah, i un orgull molt gran de tenir un equip amb una àmplia representació del que formar part: els Dragons.
L’aigua l’enfrontava amb molta por, però fent cas del Pau em situo bé. La reducció del recorregut per la mar de fons també és una bona notícia. La natació m’agrada però en competició és el que sempre em fa més mandra. Com diria un amic meu, sóc lentita, què hi farem. Reconec que no tinc excusa: hauria d’haver apretat més. No m’angoixo, trobo de seguida el meu espai, però obsessionada precisament en no angoixar-me i nedar seguit, vaig massa tranquil•la. Però surto animada (el crit del Xavi i la Ruth, i del Jordi i de l’Albert em dona subidón), just per darrera de l’Amaya, una espartana, pero que viene en son de paz. Nos animamos mutuamente.

M’enfronto a la bici amb moltes ganes, esperant poder trobar a la Júlia, la meva compi Dragona. No tinc ni idea de com li deu haver anat la natació, encara que sóc conscient que segur que ha sortit per davant meu. Menos lobos caperucita: la veig en la primera volta, ja de tornada, i em porta molta avantatja. Quina crack i jo què txulita! Em fa una miqueta d’enveja, de bon rotllo, però jo a lo mío. Vaig a molt bon ritme, sempre al voltant dels 35 km/h com a poc, avançant a moltíssima gent, però sense trobar un grup on posar-me a roda, tema que em confirma més encara que haig d’avançar un esglaó en el temps de la natació.

Al deixar la bici, ja sento el crit del Pau (però quin temps ha fet el tio? Llorica!!! :-P). En el running intento portar bon ritme però sense arriscar massa. Porto uns dies tenint un mal molt lleu al maluc, i no vull passar-me de voltes. En l’anada m’assalta un dubte típic de mi “era una volta o dues?” De seguida caic en què era una. No pot ser d’una altra manera. Com sempre a la tornada em sento millor. Em creuo amb el Raimon que fa la seva primera tri seriosa i el veig molt bé. Perfecte, la meta arriba ràpid, i de nou el típic sentiment de satisfacció! Che, Bea, que bueno que viniste... Només va faltar el Guille, esperant-me en la meta, com a Donosti, però tot no pot ser.
Una última cosa. Victor, Carlos, Júlia, Carles, Xavi, Jorge i Pau encantada de participar amb vosaltres com a Dragons, ho dic de veritat, m’emociona tenir un equip de gent tant maca, i poder participar ben rodejada (obro aquesta declaració d’amor a tots els Dragons amb els que encara no he participat. Amb molts de vosaltres també m’he emocionat des de l’altre costat de la barrera). Felicitats també als compis del Stage a l’Escala: Manel, Manel i Amaya. I gràcies a tots els incondicionals, Xavi i Ruth, Jordi i Albert, Marta, Igor i família.
Aquí va la fitxa tècnica.
BEA ROCAMORA LORENTE (dorsal: 612)
Posición Tiempo Distancia Media
T. oficial: 100 01:21:25 22200 m 3m 40s/km
T. natación: 177 00:17:16 500 m 3m 27s/100 metros
T. ciclismo: 49 00:32:57 17000 m 30.96 km/h
T. atletismo: 103 00:25:43 4700 m 5m 28s/km
T1: 00:03:13
T2: 00:02:13
Posición
Categoría F-Senior F 70 Ver

Club BARCELONA DRAGONS TRIATLÓ 1 Ver

Sexo Femenino 1

Estic bé

L’altre dia aprofitava per fer-me un hemograma gratis. És molt senzill, cada mes i mig o dos vaig a la Vall d’Hebron a donar plasma, i allí em mostren una còpia dels resultats. Així tinc un control constant de com estic.
Els resultats van ser immillorables i per tant descartava qualsevol tipus d’explicació mèdica del meu baix rendiment, no tenia anèmia. No cal dir que malgrat a un sempre li agrada tenir un perquè, jo, que sempre vaig just d’hematies, vaig sortir contentíssim d’estar al 100%, sobretot ara que he d’afrontar un dur entrenament cap a Berga.

Sumat al tema mèdic, el divendres per fi vaig recuperar bones sensacions en la bici. De nou vaig poder pujar al ritme que volia i el que és més important rodar molt ràpid en pla o fer més de 100km i tenir capacitat per seguir. I ara em sorgeix una nova incògnita, aquest feeling ha vingut quan he anat amb la bici de la Bea, i per tant recupero certs dubtes mecànics, a veure si hi ha quelcom que em frena a la MERIDA? Aquesta setmana ho sabré.
No sé si ja ho he escrit, però l’explicació la trobo en la setmana de càrrega exagerada que vaig fer i en particular de l’entrenament amb el Nacho a les aigües a les 4 del migdia, amb una solana del mil i rodant a 4min/km. Aquell dia el cos em deia de parar i no ho vaig fer, obligat per la necessitat de cremar-me més el fet que intento sempre que els amics no em deixin enrere, vaig sobrepassar el meu límit, i fins ara ho he estat pagant. El Rockstar fresquet que em va oferir el Xavi en arribar va anar bé, però no va ser suficient per recuperar tot el què havia perdut en aquella insolació. L’endemà, amb l’Espriu en bici, ja vaig veure que alguna cosa havia passat, però no tenia marge per recuperar. Ara amb dues setmanes de descans actiu sí he recarregat de nou les piles.
I per acabar, dedicat a aquells que m’acusen de”llorica” ;-) dues entrades positives, perquè veieu que jo sóc més de vacil·lar que de queixar-me.
Debutant en la distància, segur de mi mateix malgrat alguns petits dubtes: http://www.ironpanic.com/2008/06/sense-pressi-com-mola.html
I aquesta entrada de l’abril, el fet d’haver estat tant bé aleshores, augmenta la frustració de no haver-ho mantingut després d’haver fet l’etapa d’entrenament: http://www.ironpanic.com/2011/04/moooola.html

Si la meva àvia tingués rodes seria una bicicleta

Si nedés bé d’una vegada seria un molt bon triatleta de curta distància, però clar si la meva àvia tingués rodes seria una bicicleta. I és que tot no es pot tenir. El cas és que tampoc sé com podia haver nedat millor, l’error va ser de partida, en una sortida massa estreta no vaig ser prou ambiciós com per col·locar-me davant i per tant incapaç de poder nedar amb certa comoditat fins a la primer bolla, i és que en els 200 metres inicials, tota la teoria se’n va a la merda, no em puc queixar de cops, no crec que revés més del què vaig donar, però ni podia aplicar els meus coneixements, ni canviar de ritme i el què és pitjor tampoc podia modificar la direcció. Era igual que jo veiés que la bolla estava més a l’esquerra, els 50 tios que m’envoltaven no em permetien corregir la direcció. I això no va millorar gaire després.

Sigui com sigui vaig sortir de l’aigua i cap a la bici i aquesta vegada “a pinyón” sense reserves i fins i tot sense pensar en grups. És més, quan es va estabilitzar un grup ja més nombrós vaig aprofitar l’arribada d’un tio gran i amb ganes de tirar per donar-li un copet al cul i fer-li una senyal de “palante, hombre palante” i escapar-nos tots dos més qui pogués enganxar-se, ho vam aconseguir uns 6 o 7 tios, ens vam desfer de la resta i vam poder fer la nostra tri de manera ordenada sense perill de massificació i això sí treballant tres o màxim quatre. A mi això més igual, el què em fastidiava és que quan acabava el relleu no em deixaven col·locar de nou tercer o quart per entrar de nou al cap de dues persones i em feien anar a la cua, la qual cosa provocava que, al no entrar ells (al final ja érem uns 8 o 9), hagués de remuntar posicions per tornar a tirar.

Fos com fos, molt bon segment, sempre entre 40 i 50km/h, i la roda punxada gairebé no em va afectar, es va desinflar molt poc jo crec que vaig acabar amb una pressió de 6 al pneumàtic de davant i per tant suficient.

Transició ràpida i a córrer on si bé em va sorprendre que algun em passés, vaig fer un bon parcial, amb unes sensacions magnífiques i sempre molts sencer.

Quin plaer competir així!

Veient els números en fred sembla curiós la comparació Les Angles-Vila entre el 2009 i el 2011. Al 2009 estava en forma, portava molts kms a les cames i això ho vaig notar al Half, sensacions molt bones i gaudint del què estava fent. La setmana següent, a la Vila també feia un bon paper a més de viure una tri divertida.

Aquest any, i després d’un Half lamentable, sobretot de sensacions també repetia la Vila una setmana després, però amb més dubtes, és clar i oh sorpresa, milloro i de molt el parcial ciclista i el de running, baixant en aquest darrer segment quasi 3 minuts.

Però no hi ha cap secret. Pensant en la curta distància aquest any ha estat més idoni, com he explicat mil vegades disposo de menys hores i per tant totes han de ser de qualitat, això fa que tingui més xispa, més velocitat, però menys resistència i per tant que sigui capaç de fer-ho molt millor en curta distància.

Però he d, he de ser més ambiciós, aquesta vegada tenia ganes de fer-ho bé, d’exprimir-me a l’aigua, però la vaig cagar des del principi, en fi, el millor de tot plegat és que sempre hi ha més oportunitats.

Les dades (de totes maneres una mica falses, de natació 600 o 650 metres, de bici uns 18km i de run jo crec que algun metre de menys hi havia)

PAU CORTADAS GUASCH (dorsal: 293)

	Posición	Tiempo	Distancia	Media
T. oficial:	103	01:00:18	25750 m	2m 20s/km
T. natación:	394	00:12:12	750 m	1m 37s/100 metros
T. ciclismo:	81	00:26:57	20000 m	44.53 km/h
T. atletismo:	71	00:18:13	5000 m	3m 38s/km
T1:		00:01:35
T2:		00:01:18

		Posición
Categoría	M-Senior M	78	Ver
Club	DIR	1	Ver
Sexo	Masculino	1

Primer Classíficat:

00:49:38

TOTAL acabats 1750

Curses gratuïtes a Catalunya

L'Ana ens redireccionava aquest mail i he recordat el meu objectiu de curses rendibles, així que comparteixo aquí el calendari.

> Gener> - Cros Consell Esportiu Barcelonès Nord. (5 Km)> - Cursa Popular Polinya (10 Km)>

> Febrer> - Cros Vila de Ripollet http://www.ripolletua.com/> - Les 2h de l'Hospital de St Pau.> - Cursa Popular de Sant Valentí de les Cabanyes (3 Km)> http://cursalescabanyes.blogspot.com/>

> Març> - La Cursa de l’Esmorzar (Breakfast Run Barcelona) (4.200 metres)> http://www.maratobarcelona.es/> - Cursa Popular Vilanova del Camí (10 Km) http://www.vilanovadelcami.net/> - Cursa Can Palet (Terrassa) (6 Km) http://www.mitjaterrassa.cat/>

> Abril> - Milla de la Sagrada Família (BCN) http://www.claror.cat/milla.htm> - Cursa de l'Hospitalet (5 km) http://www.l-h.es/agenda.aspx>

> Maig> - Milla Urbana de Ripollet - http://www.ripolletua.com/> - 1.000 m de les Corts http://www.poppyteam.com/> - Cursa de la Sanitat Catalana (can Ruti)> http://www.gencat.net/ics/germanstrias/cat/cursa.htm> - Cursa del Roser de Maig (Cerdanyola del Vallés) (3 Km)> - Milla de Montcada i Reixac 1.609 metres http://www.jam.cat/> - Cursa de El Corte Inglés (BCN) (11 Km aprox)> http://www.cursaelcorteingles.com/> - Cursa dels Medijocs (Sant Cugat) (8 Km)> http://www.comb.cat/cat/actualitat/esdeveniments/activitats/medijocs/medijocs_2010/> - Milla de Cornellà 1609 metres http://www.lamilladecornella.cat/> - Cursa del dimoni (Badalona) (9,4 Km) http://festes-maig.jimdo.com/> - Cursa Popular a Sant Pere de Ponts (Lleida) (7 Km)> - Cursa Popular de Bon Pastor (3.5 km)> - Cursa Popular Ciutat de Girona (9.140 m) http://www.girona.cat/esports/> - Cursa de la Primavera (St. Andreu de la Barca) (5 km) -> http://www.sabarca.cat/esports> - Cros de la Salut de Sabadell>

> Juny> - Cursa Bonaire (Terrassa) (6.500 metres)> http://www.mitjaterrassa.com/default.htm> - Cursa Sant Llorenç (Terrassa) (5,2 km)> http://www.mitjaterrassa.com/default.htm> - Memorial Ramon Oliu. (Cantonigròs) (10 Km)> http://cursacantonigros.blogspot.com/> - Marató de Relleus (Lleida) http://www.maratosicoris.com/inici.htm> - Puja i Baixa a Batet de la Serra (Girona) 9 Km> http://www.la-garrotxa.net/batetpujada_1.htm> - Cursa Festa Major de Terrassa. "Casi" (8 Km)> http://www.mitjaterrassa.com/default.htm> - Milla en pista Sta Coloma Gramenet.> - Pujada al Loreto (Tarragona) (6.500m) > http://runnersworldtgn.wordpress.com/> - Cros dels 3 Turons, Barcelona http://www.avvcanbaro.org/arxius/cros.htm>

> Juliol> - Cursa Festa Major Mataró (Cursa de les Santes) (5 km) > http://www.mataro.org/> - Cursa Popular del Poble Sec (Barcelona) (5,8 Km)> http://www.cursapopularpoblesec.c/> - Cursa Can Anglada (Terrassa) (5,5 Km)> - Cursa Popular Vila del Vendrell (Tarragona) (6 Km)> http://www.mitjavendrell.cat/> - Cursa de Canyelles (Barcelona) (7,4 Km)> - Cursa Popular d'Orrius (Barcelona) (11 Km) http://www.maimakansu.com/>

> Agost> - Cursa FM de Vacarisses.> - Milla d'Alcover (1.609 m) http://www.alcover.oasi.org/noticia.php?id=1088> - Milla de St Feliu de Guíxols (1.609 m)> - Cursa de Munt. de St Vicenç de Calders (4 km)> - Cursa de St Roc a Olot (6.5 km)> - Urbecros de Tona Associació Atlètica de Tona (5 Km)> - Cursa de festa major d'Argentona. (5 km) http://www.argentona.net/> - Cursa Festa Major de Ripollet (10 kms) http://www.ripolletua.com/> - Cursa de Festa Major (Manlleu) (4,8 Km) http://www.olimpicmanlleu.com/> - Funimetrada. Gelida. (1.600 m) http://www.radiogelida.com/> - Cursa Castellbisbal: (6,2 km)> - Cursa Popular Sant Quirze del Vallès (Festa Major) (5 km)> - Pujada a peu a Sant Ramon -Sant Boi de Ll.- http://www.casboi.com/> - Cursa Popular PBarcelonista Maials (Lleida) 10 km> http://www.pbmaials.com/Cursa/inici.htm> - Cursa Popular Maria Víctor (Palau-solità i Plegamans) (6 Km)> - Cursa Castellcir-Castellterçol (3,100 km)>

> Setembre> - Cursa FM Sta Coloma, 5 km> - 10 km Mitja Sabadell (10 km)> - Cursa tradicional d'Aitona http://www.altanto.cat/> - Cursa Castellar del Vallès (5 km)> http://www.castellarvalles.org/seccio.php?id=11904> - Cursa de La Vall de Tenes http://www.biguesiriells.cat/public/> - Cross 11 de Setembre de Sta. Coloma de Cervelló.> http://www.santacolomadecervello.org/cross.htm> - Cursa de la Diada (Térmens) (10 km) http://www.cursadeladiada.cat/> - Milla barcelonistes de Balsareny> - 5 km barcelonistes de Balsareny (5 Km)> http://www.atletisme.com/ampliadadescur.php?id=070724111809> - Cursa Popular de Sant Miquel Molins de Rei www.molinsderei.cat/ca/> - Cursa Popular Festa Major de Sabadell (8 Km) http://www.cesabadell.org/> - Cursa Festa Major del Prat de Llobregat 10 Km) http://www.elprat.cat/> - Cursa Popular de Santa Tecla ( 6Km)> http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=660731> - Milla Ciutat de Tortosa > http://www.atletisme.com/clubs/ate/TRIPTICMILLA.pdf> - Cursa popular de Sant Carles de la Ràpita (10 Km)>

> Octubre> - Cursa Lluís Companys (Barcelona) 5,7 Kms http://www.cursacompanys.cat/> - Cursa Setmana del Cava (Sant Sadurní d'Anoia) (10 Km)> - Cursa Popular Tres Torres (Barcelona) 3 Km)> - Cursa/Caminada Popular de Collserola (Barcelona)>

> Novembre - Pujada a la Tossa de Montbui (Igualada) 6,8 Km)> http://www.clubatleticigualada.com/index.php?apt=7> - Córrer per córrer (Manlleu) (10 Km) http://www.olimpicmanlleu.com/> - Cursa de l’Amistat (BCN) 10,6) http://www.cursadelamistat.com/ -> Memorial Ramon Blanch (Vilanova de la Barca) (10Km)> http://www.corredors.es/Inscripcions.php> - Cursa del barri de la Sagrera (3,4 Km)> - Cursa i caminada contra la violència vers les dones (Terrassa) 3,5Km)> - Cursa Eixting (Lleida) (3 Km i 7 Km) http://www.eixting.com/> - Cursa Popular Santa Margarida i els Monjos (BCN) (10> Km)http://www.cegarraf.cat/files/c_139.pdf>

> Desembre> - Cross Ciutat de Valls (9.150 metres) http://www.crossvalls.es/index.html> - Cursa Barri St. Andreu de Palomar Club Natacio St. Andreu> - Cross de Cerdanyola del Vallés (5 Km)> - Cursa Popular de l'Indiot (Mollerussa) (7 Km) http://mollerussa.ddl.net/> - Sant Silvestre (Sant Julià de Lòria) (3 Km)> - Sant. Silvestre (Manlleu) (4,8 Km)http://www.olimpicmanlleu.com/> - Sant Silvestre (Tarragona) (8 Km) http://www.tinet.org/~cetfons/> - Sant Silvestre (Vilanova del Camí – Anoia) (5,2Km) http://www.vilanovadelcami.net/> - Sant Silvestre (Cunit) (5,2) http://www.santsilvestrecunit.cat/> - Pujada al Castell (Castelldefels) (5 Km) metres > http://www.vilanovadelcami.net/

“Come, reza, ama”? No, “Corre, pedalea , nada… y reza, por si acaso, reza”

Per Bea

Dic “reza por si acaso reza”, perquè estic cagada de cara a la TRI de la VILA de diumenge. Sento que es la meva vuelta al ruedo oficial, i em fa respecte. Ja sé que després d’una crònica del Pau de males sensacions després d’un HALF ALTRIMAN LES ANGLES les meves queixes o cuites son “mindunderies”, però no ho puc evitar: estic nerviosa de cara a una TRI SPRINT. Què hi farem!

Primer la natació. Haig de reconèixer que les tres sessions amb la Tere (TFSwim) m’han ajudat a tenir més bones sensacions. He llegit atentament el seu informe, he analitzat el meu vídeo i he intentat aplicar algunes de les tècniques que ella m’ha explicat. Ara, falten moltes hores d’entrenament per fer-les meves de forma natural, i els meus temps no han millorat gaire. Però vaig segura. Problema: és una triatló multitudinària i sé que m’angoixaré a la sortida. Espero regular ràpid respiració, i agafar el meu ritme de creuer o de faluca, del que sigui, però meu.
La bici. El meu fort. Les meves camotes jamoneres han de servir d’alguna cosa! Espero gaudir, no tenir cap sustillo dels pros que vagin en grups grans i que m’estiguin doblant. Tant de bo tingui unes sensacions tant bones com al Stage de l’Escala! Ahir vaig entrenar a les rectes de Sant Cugat i em vaig sentir molt bé. Avui, amb el Robert, he fet pujada per la Rabassada i fins a Molins, i m’he sentit bastant pesada de cames. Espero tenir un dia inspirat!

I per últim el running. Porto pocs quilòmetres després del parón del maluc, i les últimes sortides fent la distància no han estat brillants, per tant, espero no anar més enllà del 28min pels 5 km. Veurem!
Espero no decebre a la família Dragona i poder creuar la meta amb un resultat acceptable.

Half de les Angles 2011: Per mi no té sentit, el què vaig fer

Jo: vaig patir massa, no m'ho vaig passar bé, i vaig pensar que era un gilipolles.
coke: jejeje
Jo: Per primera vegada, de veritat, se'm va passar pel cap abandonar.
coke: gilipolles per patir massa? i com és? va fer molta calor? o et faltaven kms?
Jo: sí, gilipolles per convertir un hobby en un suplici. No hi ha excuses externes, em falten kms, però de totes maneres porto unes setmanes dèbil, amb molt dolor muscular, alguna cosa falla. Si només fos falta d'entrenament ho hagués notat al km 60, però des del 10 ja no anava
coke: però és que aquest hobby es un suplici, ja saps que és part del joc. Clar però que si des del principi paties, malo.
Jo: no és el mateix patiment. Una cosa és que jo decideixi fins on vull patir i l'altre és que el patiment decideixi fins on puc arribar.
coke: sí sí ho entenc
Aquí podria acabar la meva crònica de Les Angles, de fet tampoc cal que entri en com va anar la competició. Segueixo pensant que no és un Half dur, que Balaguer ho és més, sí que és un Tri lent, ja que és molt ondulat, però no hi ha llargues pujades ni rampes descomunals, pot fer sol, però no xafugor, i per sobre de tot el paisatge acompanya en tot moment.
La natació va ser correcte, tenint en compte que em va entrar aigua a les ulleres durant més de la meitat de recorregut i que em vaig equivocar de bolla una vegada, vaig fer 36 minuts que per mi ja està bé. Sortint no tenia males sensacions però vaig perdre l’equilibri un parell de vegades, mala senyal. A boxes ens vam trobar tots els Dragons, diuen que vaig fer la transició lenta, però, si bé és cert que no em vaig estressar tampoc vaig fer res que “no toqués”.
Ja a la bici només vaig aguantar 5km, a partir de les primeres rampes tot es va girar, el Jaume se m’escapava sense anar a un ritme demolidor i començaven les agonies. A partir d’aleshores, tres hores de patiment, tres hores que no havia viscut en la meva vida, és cert que sóc més corredor que ciclista, però amb la bici també sóc capaç de tot, i ara no tenia RES. No m’importava anar lent, no m’importava patir, però el què no em passava pel cap era les dues coses a la vegada.
Les baixades “a muerte” em permetien recuperar una mica de temps i mantenir els dos amics de batalla, dos Dragons que em van ajudar molt. Per sort he viscut tot això envoltat de gent molt valuosa, el positivisme del Guille no té preu, les seves sinceres paraules, els seus ànims i la seva capacitat de minimitzar els problemes van ser claus. També eren increïbles els crits del Mikel o la possibilitat de fer alguna broma sobre el tema (quan em va passar en la segona volta vaig seguir amb les conyes que ens portem normalment i li vaig dir “tio, que per algú tan bo com jo, que el passi tothom, és molt dur”).
I vam arribar els tres a boxes, jo en aquells moments ja delirava i parlava amb mi mateix. La conversa va anar així: "Pau, tinc ganes d'arribar d'una puta vegada i deixar la bici per posar-me a córrer" “Mira Pau, això no és com un conte, si estàs fet una merda, deixar la bici no serà la solució".
Fem la T2 xerrant, els animo a córrer junts, i sortim alhora, però de sobte em quedo sol (havien parat a dinar).
Què feliç és la vida del triatleta corredor! Quina gran sorpresa quan veig que vaig, que les cames em responen fent aquest esport que tant m’ha donat! Quan deixem el corriol i entrem en una pista més gran em giro però segueixo sense veure’ls així que decideixo tirar endavant. A partir d’aquí una Mitja marató constant, perdent una mica menys d’un minut entre la primera i segona volta i on a partir del km 10 començo a parar en cada avituallament (cocacola, aigua i a seguir).
Durant la bici, temptant la possibilitat de vomitar havia aconseguit ingerir una barreta i mitja, corrent, prenc els dos gels de GU Energy que tenia previst, un al km 8 i l’altre cap el 16 just abans de la segona pujada.
I aquí s’acaba la història, no ho tornaré a fer mai més, no tornaré a presentar-me a cap tri de llarga distància sense estar bé, però segueixo pensant que alguna cosa no funciona. Ara fa dos anys anava lent, però amb sensacions correctes i quan va arribar el tram pla vaig posar-me com una moto, aquest any ni això, seguia sense energia, i el pitjor de tot és que cap amunt, encara que sigui 1º, el dolor de cames és imminent i tinc la sensació que algú m’està frenant. Recordava tots aquells comentaris, sempre de bona fe, de la gent que deia, tu dius que estàs malament però després tires, doncs aquesta vegada no. A Donosti vaig superar la bici gràcies a moments de recuperació, gràcies a que si una cosa tinc és capacitat de patiment, però aquí a Les Angles el meu cap va dir prou, va dubtar del lema del Marcel Zamora “Death before DNF”, i per primera vegada em vaig plantejar un DNF a la classificació.
Les dades són:
Pau Cortadas Guasch 5h59'11''
Posició 70 de 187 inscrits i 153 acabats
Temps primer: 4h52’21’’
Parcials
Natació: 35’47’’ Parcial 73 T1:4.37 (certament és lenta)
Bici: 3h32’41’’ Parcial 100 a 25.39km/h (a la bici uns 24km/h) t2: 1.39
Run: 1h44’26’’ Parcial 33

La següent foto és dels protagonistes del cap de setmana, de totes els Dragons i acompanyants que vam viure dos dies entre amics, a alguns d'ells fa dos mesos ni els coneixia i ara em dóna la sensació que ho són de tota la vida. He trobat amb els Dragons quelcom impagable, competitivitat al màxim però acompanyada de solidaritat i positivisme, sembla impossible no? Doncs aquest és l'esperit dels Dragons!

Quina gran família!

M’ho jugo tot a una carta

El que un ha de fer en dos mesos, jo ho he intentat fer en dues setmanes. Fins aleshores havia entrenat bé, amb qualitat, però sense volum, i per un half cal fer quilòmetres. Per sort ha coincidit que he pogut fer aquesta particular “puesta de largo” amb gent molt bona i per tant he augmentat les hores d’entrenament però sense perdre gaire el ritme.

Com que el shock pel cos és important, ara estic descansant del què hauria, però aquesta ha estat la meva aposta:tralla en dues setmanes (tri de Donosti inclosa) i descans més massatge amb el Roberto aquesta. Diumenge veurem com sortirà la jugada, en tot cas, conscient de les limitacions de la tàctica, sí que hi arribo amb ganes, i crec que si no em passo, he d’acabar relativament correcte, o al menys sense agonies, que no em ve de gust.