Salou, primera experiència, molt positiva

Curiosament el què em va cremar més va ser córrer, però comencem des del principi.

La triatló de Salou comença divendres, si per una cursa a peu ja està tot quasi decidit, en la triatló (i més si és la primera), hi ha tantes coses a preparar que superen a qualsevol, per sort el meu company de competició, el Nico, ens envia un excel amb un llistat de coses a preparar: tovallola, ulleres de natació, aigua per netejar-se els preu, la bici...

Les sensacions són de negativisme moderat, no em sento del tot bé, i la inexperiència em fa patir una mica. Però no és una sensació nova, abans de la meva primera cursa a peu, la dels bombers del 2005, era la mateixa, amb ganes que plogués per no haver de córrer, i després molts ja ho coneixeu, m’he viciat al running. La setmana abans de la marató no m’havia passat el mateix, sinó el contrari, una necessitat molt gran de posar-me a córrer d’una vegada.

Dedico el divendres a fer una mica de cada (nedar, bici i córrer) i el dissabte a descansar. Passo a buscar la megabici a casa del Robert, la carrego i cap a l’Estrella, a mitja tarda del dissabte arriben el Nico amb la Maria i sortim a fer una volteta de 10km que em serveixen per acostumar-me a la bici i ajustar petits detalls (baixar el “sillín”, enganxar la manxa, la bosseta per la càmera i les eines...) i tot preparat pel diumenge. Durant la volteta el Nico, que diu moltes coses i algunes d’interessants em “soluciona” un dels problemes que em feien patir, tinc els músculs massa tensos i no sé què he fet malament, em comenta que deu ser per falta de sals minerals i recordo que és cert que he pres poc isostar en les darreres setmanes (em tranquil·litza saber que té solució).

A les 6 ens despertem, esmorzar i cap a Salou. La Bea i la Maria vindran per veure la sortida. Poc més tard de les 7.30 ja hem aparcat i comença la gimcana. Ara ja no estic nerviós, però una hora passa volant amb la quantitat de coses que hem de fer: dorsal, xip, buscar un lloc a boxes, preparar les coses, tot ben col·locat i cap a la platja. Ja davant del mar veus els pro i els amateurs, penya amb neoprè (per mi exagerat tenint en compte que l’aigua estava a 20 graus), molts amb maillot i amb samarretes de triatló, i també alguns com jo, amb el banyador i prou. Així arriba l’Albert, l’amic del Nico, i ens ensenya les ulleres de bussejar que ha portat, ens posem a xerrar i comença la competició, a mi em pilla amb les ulleres a la mà, no me’n recordo de connectar el crono i espero a que surti el primer gran bloc per entrar més o menys tranquil a l’aigua. Començo a nedar i tot és massa nou per mi, molta gent al voltant, les onades, l’aigua salada a la boca. Mica en mica però aconsegueixo acomodar-me i començar a nedar com a la piscina, ja més còmode, tot i que amb alguns cops de tant en tant i amb la por de xocar amb algú. El pas per la primera bolla un caos, no recordo si arribo a fer braça i tot. Tinc un ritme tranquil (potser massa i tot), però estic aprenent, total que de seguida arribo a la platja, surto i saludo a la María i a la Bea. Miro enrere i encara hi ha força gent.

La transició va com el pas per la primera bolla, no m’entra la samarreta, al ficar-me-la em carrego tres dels quatre imperdibles que enganxen el peto, xerro amb la Bea que m’està fent fotos, agafo la bici i cap a la carretera. El tram de bici genial, a les pujades em sento molt fort, passant a gent, i sens dubte a les baixades em falta concentració ja que alguns em passen a saco (he de millorar aquest tema). De tant en tant em creuo amb el Nico, em fa molta gràcia, i el veig en un bon grup de ciclistes a molt bon ritme. És aquí on aprenc un dels primers trucs de la triatló: si durant els entrenaments pensava que no valia la pena apretar a la natació per guanyar un o dos minuts, durant la competició veig que el fet de sortir amb els de davant et permet anar a roda amb un grup de gent que tira i per tant que pots descansar de tant en tant, i no fer una contrarellotge individual com estava fent jo. Sento un crit del Nico una de les vegades que ens creuem i m’anima molt, hi ha un parell de tios que crec que fem el tram de bici més o menys a la vegada, i amb ganes de fer més arribo al final de la bici. Entro a boxers, em passo de llarg del meu stand (això també ho hauré d’aprendre), torno, em calço les wambes i a fer els 5km a peu. Curiosament és el què em sembla més dur, vaig clavat tota l’estona, però intentant mantenir el ritme, ens creuem amb el Nico i ens saludem picant de mans. L’arribada és complicada perquè es passa tres vegades al costat de la línia de meta abans d’entrar i perdo les referències i una miqueta el ritme, l’últim km el faig força malament, però acabo dignament, si no recordo malament amb 1.20 després de 750metres de natació, 24km de bici i 5km corrent. I ara més.

A l’arribada, la Bea em grava en vídeo (en teoria) i de seguida em trobo a tots ells; a la Bea, al Nico (crec que ha fet una 1.16, felicitats, i a més l’he vist sempre molt concentrat, es nota que és un campió) i a la Maria. Poc més tard arriba l’Albert, molt content però cansat.

Les conclusions són molt positives, realment aquesta triatló m’ha servit per aprendre coses de cara a la pròxima. Tinc la sensació que podia haver guanyat temps en els tres trams,i especialment a la natació i transicions, però ja tindré temps. Avui tinc unes ganes brutals de fer esport i maxacar-me una mica. Sens dubte el pitjor de la triatló no és tant la cursa com els entrenaments. La Bea va insinuant que li agradaria córrer l’any que ve, ara ja està per escrit. Moltes gràcies a la logística fotogràfica i de recolzament moral (també anomenada Bea i Maria), gràcies al Nico pels consells i ànims, gràcies a la gent que una vegada més m’heu desitjat sort i sobretodo gracias a Robert por los entrenos i especialmente por la bici, ya es difícil dejar que alguien se acerque a una bici como la tuya, pero dejarla prestada me parece una pasada (me fue de perlas).
Ara a veure com aniran els temps oficials, i de seguida penjo fotos.

Ja ha arribat l'hora

Ja estic inscrit, ja tinc una samarreta per nedar, bici i córer, en quant al culotte mantindré el banyador (i el cul que s'aguanti), i he fet el gran fitxatge, o el que és el mateix, deixaré la Rieju a casa i agafaré la bici del Robert (muchas gracias, de verdad). Precisament amb ell, aquest cap de setmana he estat fent els darrers entrenaments de bicicleta, 90km en dos dies, amb pujada a la collada de Tosses inclosa. Em noto una mica sobreentrenat (que és el mateix que dir, cansat), però cada vegada estic més confiat en què m'ho passaré bé. A més ara que ja estic inscrit, vaig camí de la meva primera triatló...

Bona filosofia de vida

Camí de Salou

Si els meus dos mànagers m’ho diuen hauré de fer la triatló. La veritat és que la setmana passada vaig tenir un moment de dubtes, la triatló de Salou és cara i molt d’hora, i el meu objectiu és la triatló olímpica de Barcelona. Tinc sensacions estranyes, i l’entrenament per la triatló és més dur que per la marató (curiós), i la duresa no radica tant en la disciplina d’entrenar cada dia sinó en el sentiment que no s’entrena prou de cada cosa. En un llibre he llegit que la triatló te l’has de prendre com un esport en i per sí i no com a tres esports un darrera l’altre. I realment quan comences a entrenar ho veus, ja no corro com abans, i no és només per la minoració d’entrenaments sinó perquè tant la bici com la natació em fan guanyar un pes que perjudica al running. Un altre handicap és que no acabo de millorar amb la natació, vaig baixant els temps i millorant la resistència, però com diu el Nico hi ha un moment en què de sobte passes com un punt en què el rendiment millora, jo encara no hi he arribat. En aquest sentit la bicicleta és més agraïda, de la primera Rabassada amb la bicicleta de carretera a la feta avui hi ha un món, però sens dubte encara em queda aprendre a rodar a ritme alt per llargues rectes (rectes que a Collserola no tenim).
El cas és que una sèrie de raons de tots tipus em van fer anar a per l’olímpica de Salou del 10 de juny:
- És el meu objectiu real.
- Amb un temps de merda, però podia fer-la
- La olímpica val només 5 euros més i m’estalviava fer la de Barcelona,
- La olímpica surt a les 8.45 i l’altre a les 8.30 (podia dormir una mica més)
- La transició de la olímpica és més pausada i menys estressant
- I el que era més important, si faig la triatló ara em quedo sense objectius d’entrenament de cara a l’estiu.
Després vaig pensar que no, que no feia cap de les dues i que aniria directament a la de Barcelona, ja ben preparat. Com he dit, la setmana passada va ser dolenta, no acabava de tenir bones sensacions a nivell esportiu i força contratemps: mal al genoll, mal de panxa, poca son... A més m’agafava com una mica d’estress nedant a l’aigua, amb tota la gent, o fent les transicions.
I Finalment, aquesta setmana, m’ha tornat l’optimisme i les ganes de competir, o millor dit de fer la triatló sprint, surti com surti, a passar-m’ho bé, a més en el fons els 35 euros que val (déu n’hi do), son un sopar al Fernández. Esperem que encara quedin places, demà o passat passaré per l’Esportíssim.
Poso també un resum de l’entrenament d’aquest mes de maig. Com veureu quasi cada dia he fet alguna cosa i alguns dies sessió triple, però crec que encara em falta una mica de bici, he perdut bona part de l’entrenament de córrer i no he superat el punt de natació. Temps al temps i espero estar a tope per la de Barcelona.


En total 100 km de córrer, 280 de bici i 13 km nedant. Gràcies als que m'heu acompanyat de tant en tant.

Un candidat enrotllat ;-)

Aquesta entrada no té cap relació directa amb la política, porto una sèrie d’eleccions que o no voto o voto desencantat. Però quan vaig veure aquest esquetx a Polònia em va fer molta gràcia i volia penjar-lo al blog.

Petita crònica cutre

Està clar que estic ja una mica obsessionat, moltes vegades faig esport migdia i vespre o transisions piscina-bici o bici-córrer, ho necessito. Un dia sense esport és un dia perdut. Vaig millorant la tècnica de natació (o això espero), amb alguns consells del Nico i de la Bea, tot i que costa perquè ara em dóna la sensació que nedo forçat. Aquesta nit al no poder dormir he començat a mirar bicis i webs relacionades amb la triatló i encara ha estat pitjor, fins a les 5 de la matinada despert, i en comptes de comptar ovelles, em sortien bicicletes.
La veritat és que tal com estic, i com entreno, em veig capaç de fer prou bé la triatló olímpica, però prefereixo fer la sprint i no anar a buscar marca, simplement sensacions, la primera experiència sempre és important.
Aquest mes porto
Natació 8500metres
Bici 146km
Running 73km
Aprofito per penjar el vídeo promocional de ""Sueños Por Hora", una historia de tres triatletas que se entrenan para competir en el ironman"

Si us interessa el triatló no deixeu de visitar els blogs de Josep Ajram Luis Enrique

Sortides per collserola del cap de setmana

Comptant la sortida del dijous, l'spinning del divendres i les dues sortides del cap de setmana ja he acumulat més de 90 km en 4 dies. La veritat és que en els moments d'apretar m'he sentit encara fluix (suma del meu estat físic, inicial pel què fa a la bici, però sobretot dels companys d'entrenament que m'he buscat)

Sortida en bici de carretera

Bé, primera sortida en bici de carretera després de més de 15 anys. La sortida amb el Robert va estar molt bé, tot i que anava molt clavat, espero que mica en mica les cames se m'adaptin.

I després dels 33km en bici, 3km corrent a ritme mig.font: sigpac

Estany de Malniu

Excursió a l'Estany de Malniu i banyet a una aigua que estava a poc més de 0ºC

Cursa de Corte Inglés

a www.doblecero.com hi ha els vídeos de l'arribada, nosaltres vam fer 1.26.20 (més o menys).

Salou 10 de juny

Ja vaig trobant informació de la meva primera triatló, a més està bé perquè el 10 de juny a Salou es farà una sprint (pels que ens estrenem) i una olímpica (pels veterans). Ara queda poc més d'un mes, temps suficient per preparar-la (no diré noms...)

http://www.tri-trials.com/

Bona foto del Nico a la Titan Desert

Altres fotos

Primera etapa Camino de Santiago

Doncs ja tenim els bitllets de tornada pel dia 10 d'agost. Per mi el tercer agost consecutiu camí de Santiago, l'Ivan ho viurà per primera vegada, però descobrirem plegats el "Camino del Norte". Segur que ens ho passarem molt bé.

Arròs blanc millorat

Per a 2 persones

1 tassa (de cafè) d’arròs llarg
1’75 tasses d’aigua
1 dent d’all
1 bon raig d’oli
1 magi de pollastre
Mitja cullerada de sal d’all (opcional)
Una miqueta de pebre vermell dolç (opcional)
Sal

Posar tots els ingredients en una olla a pressió, barrejar una mica perquè es reparteixin bé i tancar bé. Quan comenci a sortir vapor, són 8 minuts. Amb la vitroceràmica jo després dels 8 minuts ho deixo amb la vitro apagada però encara calenta una estona, així queda “agarraet”. Si l’arròs queda massa dur (a mi m’agrada així) posar dues tasses d’aigua per cada una d’arròs.

Origen i calendari triatlons Catalunya

Orígenes del triatlón
La celebración de esta modalidad deportiva surgió a raíz de una apuesta entre marines americanos de la base de Hawaii sobre cuál era la prueba más dura de las que se celebraban en dicha isla. Tres eran las que se disputaban hasta entonces, cada cual más dura: la travesía a nado de la bahía de Waikiki, la vuelta ciclista a Ohau o la prueba de maratón. La falta de acuerdos llevó al comandante John Collins a tomar una solución salomónica: unir las tres pruebas en una misma carrera que se disputó por primera vez en 1978, y que realmente sería lo más duro a lo que sus chicos se podrían enfrentar. La dureza de la carrera llevó a catalogarla como IRONMAN ("Hombre de hierro"), denominación que se daría a los participantes que lograsen enlazar las tres pruebas sin descanso.

http://www.finishertriatlon.com/triatlon/origenes.php

3 juny/MATARÓ/TRIATLO SPRINT a mi aquesta no em va bé ja que tinc una boda el dia abans

10 juny/SALOU/TRIATLO SPRINT pot ser la primera triatló, és una bona data i em queda un mes i 10 dies per entrenar.

22 juliol/BARCELONA/TRIATLO SPRINT si no faig la de Salou,és una altra alternativa

7 octubre/CIUTAT DE BARCELONA/TRIATLO SPRINT objectiu final d'aquest any (1,5km natació, 40km bicicleta, 10km running)

Calendari

Trobada a la cursa del Corte Inglés?

Havia proposat de quedar un dia tots aquells que no ens vam poder trobar durant la cursa dels Bombers per culpa de la rasca que feia. Què us sembla si aprofitem la cursa del Corte Inglés. Després podríem fer un parell de grups amb ritmes de 5.30 minuts i 6.15 i córrer tots junts.I per acabar... un dinar de germanor.
Qui s'apunta?

Canvi d’objectiu, ara la Triatló

Fa poc més de tres anys el Robert m’animava a apuntar-me a la cursa dels Bombers i entre ell i els posteriors entrenaments amb l’Enric, m’han portat a convertir-me en un freak del running. El secret està en la mateixa excusa que posava al defensar la bici per sobre del córrer: la bici em permetia fer excursions i el córrer no.

Tot és entrenament, i sinó a veure si la marató no ha estat una bona excursió, o les sortides per Collserola. Córrer durant una hora, dues o el què faci falta és llibertat, el pas cap a la diversió, cap a l’incomprès món del corredor.

Durant aquest temps el meu mànager i la meva assessora personal, m’han acompanyat tant física com moralment. Tant el Robert com la Bea m’han animat en tot moment i m’han fet creure que era fins i tot millor del què sóc. A més també han estat uns fidels companys d’entrenament. Curiós córrer a l’hivern, a la Cerdanya i de nit.

Altres elements han estat claus, com les New Balance que em vaig comprar i que han reduït fins a quasi no sentir el mal de genolls, o, per sobre de tot, l’ambient: des dels entrenaments (tant setmanals com de cap de setmana) fins a les curses, passant per les sortides entre amics. Tot té el seu què, ens divertim corrent tranquil·lament per la platja, entrenant als migdies a saco, amb les bronques de la Bea mentre corre i les alegries de després, amb els ambients populars i competitius de les curses, comentant les jugades abans i després, trobant-nos una bona colla, amb fotògrafs oficials com el Jordi o l’Irene, és que això és la òstia.

I finalment també he d’admetre que sense l’esperit competitiu no hagués pogut divertir-me tant. Aquest esperit uns el tenim més i d’altres menys, però en quasi tots els corredors apareix. És, però, una competència positiva, l’eslògan dels bombers del 2006 era molt encertat “tu, contra el tu de l’any passat”. Quan jugo a futbol, a tennis o fins i tot en bici, el meu objectiu és ser el primer (sinó que li demanin a l’Ivan, o al Bernat o al Manel, quants piques!!!); quan corro el meu límit, el meu objectiu està en el crono, en els meus temps, en la meva millora, competeixo contra mi... i m’agrada.

I tot aquest rotllo és per dir que ara canvio d’objectiu, me’n vaig cap al Triatló, és l’esport perfecte: nedo, segueixo corrent, però recupero la bici (Gio estaràs content).

Des de fa unes setmanes he començat a nedar, de moment l’entrenament és dur, prefereixo 20km corrent que un quart d’hora de piscina, però suposo que tot arribarà. Confio amb el meu nou entrenador (o assessor esportiu) en aquesta nova modalitat, el Nico, perquè m’orienti i m’animi com han fet altres en el running.

Bé, doncs això, que comença la meva nova obsessió, de moment dos objectiu, una sprint abans d’estiu a Barcelona o Mataró, i una olímpica després d’estiu. A veure si alguns m’hi acompanyeu... Bea, Ivan, Carles...?

I després... Nico, no em liis.

Londres

Esquiada Les Angles

Cursa bombers 2007

Hola,
Primeres fotos de la cursa. Amb la rasca que feia molta gent va marxar, però proposo fer una trobada algun cap de setmana d'estiu, de tots els que hem corregut, per fer 10km i una gran foto de grup (amb la samarreta taronja): Bea, Robert, Ivan, Bernat, Raquel, Enric, Elissa, Carlos, Silvia, David, Silvia, Cristina, Àlex i Gemma.

Evidentment els companys d'entrenament de sempre també sereu benvinguts.

Abans de sortir

La Bea corrent

Es busca video de l'òstia de la Raquel per a penjar al youtube.
Malgrat el cansament, bona cara.
La Bea i la Raquel stupendes

Els que vem aguantar el fred

Felicitats, podem dir que tothom va baixar de l'hora, ole, ole i ole

1401
5828
Pau Cortadas Guasch
689 (SenM)
00:42:00
00:41:09
4:07
1283
11:10
1839
21:44
1643
32:01
1497

http://www.cursabombers.com/video/2007/cat/video.html?004200&hora=00&minutos=42&segundos=00