Vivint del passat (resum 2008)

Doncs ja que no puc entrenar, aprofito aquests dies per fer un balanç de la temporada en forma de gràfics i xifres definitives, uns totals que s'han vist estruncats per uns octubre, novembre i desembre pràcticament parat.
Total metres natació: 113.700 en poc més de 45 hores el qual suposa una mitjana de 2517 metres per hora. En natació he millorat, però em queda camí. He fet les classes a la Sant Jordi que m'han anat bé tot i que n'esperava més però he corregit errades com acostumar-me a no separar el braç, el colze ben amunt, fer una braçada més llarga o no doblegar els genolls. A més també em van comentar que és bo respirar cada braçada d'un costat i no cada dos per tenir més aire als pulmons i així millorar la flotabilitat. En tot cas ja vaig cómode i crec que tinc capacitat per nedar força metres.
Total kilómetres bici: 3.111 en 81 sessions i 136 hores i mitja, o el que és el mateix 38,4km per sessió i una velocitat mitja de 22.8km/h. Tot i que no siguin uns totals gaire bons a nivell agregat (aquest 2009 hauré de fer molts més km de bici), sí que ho han estat de qualitat i sobretot m'ho he passat molt bé, ja sigui fent spinning, carretera o btt, i ja sigui entrenant fort o anant xerrant.

Total km de córrer: 1.322 en 109 sessions (és a dir a 12.12km per sessió) i corrent poc més de 135 hores. Una vegada més i sense fer un entrenament específic de running, dels km totals d'aquesta modalitat sí n'estic content, i sobretot tenint en compte la parada provocada per la lesió. A més considero que Cavalls del vent ha estat una experiència quasi inimaginable fa uns anys.

Ara de moment ja he fet dues sessions malgrat que l'adductor no se'm cura, una excursió d'uns 5km d'Alp a la Masella i una volteta per Tartera de 3,5km en 22 minuts (rodatge suau)

Llindar de Lactat (i 3) - Nic

De nou, recomano llegir primer els dos articles anteriors sobre el Llindar de Lactat, ja que aquest és el tercer i darrer de la seqüència.

Bé, abans de saber què podem fer amb la dada del Llindar de Lactat o Llindar Anaeròbic, cal recordar que hi ha altres factors que afecten al rendiment en una activitat física. El cos humà és una màquina tant complexa, que amb un sòl paràmetre com aquest ni de broma ens apropem a saber si podem "apretar-la" més o menys. la meva indicació és, en tot moment, saber escoltar el cos i saber aturar-se si se sent algun tipus de dolor.

Per altra banda, no us penseu que en sobrepassar les polsacions del vostre Llindar de Lactat caureu rodons d'esgotament, eh!! A banda de considerar aquí que el Llindar de Lactat i el Llindar Anaeròbic coincideixen, el cos humà té una certa tolerància a l'àcid làctic. Així, malgrat trobar-vos per sobre del llindar, podreu rodar una bona estona generant àcid làctic que s'acumuli als músculs, i amb un metabolisme majoritàriament anaeròbic. No estic parlant d'una Marató, però si d'una cursa de 10 km per exemple si sou prou conservadors. La recomanació aproximada és la que es mostra a la taula següent (segons "Hottenrott, K. (1992). Der "Conconi-Test" . Condition, 23 (6) , 46-49" que tobareu aquí en alemany (Hilfe! Julia und Bernat))

	% Velocitat del Ll. Lactat	% Polsacions del Ll. Lactat
Marató	88 %	92 %
Cursa 10 km	94 %	100 %
Cursa 5 km	100 %	102 %

El que la taula representa és que per una Marató, hom ha d'anar al 88% de la velocitat del Llindar de Lactat i/o al 92% de les polsacions en el llindar de Lactat. Una cursa de 10km es pot suportar anant al 94% de la velocitat del Llindar, i/o exactament al punt del Llindar de Lactat en les polsacions. Finalment, en una cursa de 5km es veu que la velocitat a portar serà la del llindar, i les polsacions es pot permetre que es passin un xic del Llindar.

Ràpidament hom pensarà que cal pujar el Llindar de Lactat tant com es pugui per engrandir la regió aeròbica! La manera d'aconseguir desplaçar el Llindar de Lactat a polsacions més elevades (i per tant a velocitats més altes), és treballant sempre entre el 50% i el Llindar de Lactat. Com a norma general, Kuno Hottenrott recomana els següents intèrvals de treball segons el tipus d'activitat que es vulgui desenvolupar:

Treball Regeneratiu: Per sota del 75% de les polsacions del Llindar
Treball Extensiu: Per sota del 80% o 85% de les polsacions del Llindar
Treball Intensiu: Fins el 100% de les polsacions del llindar, entre 10 i 30 minuts.

Però atenció, que aquests valors són per treballar d'acord amb el Llindar de Lactat. Un treball diferent serà el desenvolupat en les sessions d'intervals, en les de regeneració, en les de fatiga, etc, etc i cadascuna serveix per preparar el cos per un tipus o altra d'activitat. Per fer-vos una idea del tram d'intensitat aquí tractat, l'idoni per l'entrenament de resistència, podeu mirar la gràfica del blog de'n Kilian Jornet. Aquí he tractat el que allà anomenen zona d'intensitat I3 i I4.

Alerta però, qualsevol entrenament específic ha d'estar inclòs dins d'un programa d'entrenament equilibrat. No serveix de res començar la temporada amb molta canya! Cal haver cobert un parell de mesos d'activitat física suau-moderada (50%-70% FCM) però continuada i a volums prou grans per arribar en bones condicions per aprofitar les sessions d'intèrvals. Segur que a ningú se li acudiria anar a fer tandes a Montmeló amb una moto nova sense haver fet un munt de km de rodatge (Àlex, va per tu!). Primer cal assegurar que el motor està en condicions, que la moto va bé, que tots els cargols van sortir de fàbrica ben apretats, etc.

Apa doncs, i per acabar una foto de Collserola aquest matí. He vingut a la feina en BTT, i això és el que me trobat (no es veu una merda pq ho he fet amb el mòbil, però a dos quarts de vuit del matí... us en feu càrrec, no?). En alguns punts hi havia quasi un pam de neu:





Sort dels veïns de Can Tano, que han baixat a Can Cortés abans que jo i han trepitjat el camí! Ah, i clar, tanta foto i tanta neu, he fet tard al currelo!!

Nic

Els reis deuen ser triatletes

O això o llegeixen el blog, ja que m'han portat exactament el què volia i ja estic gairebé del tot equipat, ara ja només falto jo. Les novetats han estat:

Forunner 305: Estic segur que durant el periode d'entrenament serà un company perfecte, i tinc moltes ganers de treure-li suc. Menys de 210 euros a http://www.redcoon.es/

Sidi Zephir 2009: És a dir he anat a lo clàssic. Vaig tenir davant les T2, i la veritat és que són una passada, però no em vaig atrevir a comprar-les, no tenen llengueta, com és lògic, i això permet calçar-se més ràpid i ventilar l'aigua que ve de la part de natació ja que de fet hi ha part del peu al descobert. Aquestes avantatges es converteixen en handicaps pensant en entrenaments per Collserola o la Cerdanya un dia de rasca, o fins i tot m'imaginava el 4 d'octubre fent els 180km en un dia de tardor plujós i fred... En definitiva, que m'he decantat per la polivalència i el conservadorisme o el que és el mateix les Sidi equivalent a les que ja tenia de BTT. Comprades per 82 euros a http://www.dandybike.com/, no sé si les podia haver trobat un pelet més barates en alguna altra botiga, però em van atendre molt bé.

Look Keo Clàssic: Dubtava entre aquests, els Keo Sprint o els Durace, però la diferència de 10grams per pedal no em compensava la diferència de preu. Així que al final els de 140gr comprats per 40 euors a http://www.triatlobike.com/, crec que és un preu molt competitiu.

i per acabar Zoggs Predator Wiro-frame: Són unes ulleres especials per nedar en aigües obertes, amb el vidre una mica fosc que suposo que ajudarà en cas dels raigs de sol directes. Segons el Robert Mayoral "no he pogut comprar-me un model millor" (gràcies). Comprades per 18 euros a http://www.esportissim.com/ Adjunto foto, tot i que les meves són blanques amb els vidres fosocos.

Així que dono les gràcies als reis macs i ara espero recuparar-me ràpid per poder aprofitar-ho tot.

El resultat

Llindar de Lactat (2) - Nic

Si no heu llegit el post anterior, us recomano que ho feu abans de seguir amb aquest.

Hi ha diferents maneres de determinar el Llindar de Lactat o Llindar Anaeròbic que poden ser més o menys precises. Comentant-ne dues totalment oposades crec que hi ha prou per no avorrir a la gent.

La més fina, i per tant la més complexa és anar a cal metge (esportiu) i demanar una prova d'esforç amb mesura de lactat. Aquesta prova consisteix en córrer sobre una cinta o pedalar en una bici estàtica, primer poc a poc, i anar pujant la intensitat per pujar de polsacions. El metge, va fent extraccions de sang (no passeu pena, amb una gota agafada d'un teixit tou com el lòbul de la orella n'hi ha prou). Al laboratori s'analitza el contingut d'àcid làctic de cada mostra a diferents polsacions, i s'observa que a baixes polsacions l'àcid làctic no s'acumula, i a partir d'unes polsacions es comença a acumular. Les polsacions corresponents a aquest punt indiquen el Llindar de Lactat.

L'altra manera, més assequible i segurament més divertida, és un mètode indirecte, però es pot realitzar fàcilment. Només cal una pista d'atletisme (normalment de 400m), un pulsòmetre, i haver descansat un parell de dies sense cap sessió d'entrenament. És l'anomenat Test de Conconi, i el procediment és el següent:
- Escalfar durant uns 20 minuts molt suau, sense passar de 130 polsacions per minut.
- Posar-se a la linia de sortida arrencar el pulsòmetre i començar a córrer suau, per exemple a 5:30 min/km. Completada MITJA VOLTA (200 m si és oficial) marcar una volta amb el pulsòmetre i accelerar molt lleugerament i posar-se, per exemple, a 5:20 min/km. En haver fet mitja volta més (400 m en total en una pista oficial) tornar a marcar amb el pulsòmetre i accelerar de nou molt lleugerament, per exemple a 5:10 min/km.
- Aquesta seqüència ha de repetir-se fins que no poguem més, accelerant lleugerament cada mitja volta (200 m) i marcant-ho amb el pusòmetre per tal de tenir les polsacions en aquell moment.

Alerta, cal portar el test fins a un cert nivell, però de cap de les maneres cal extenuar-se, ja que busquem el Llindar de Lactat, que es troba molt abans de la FCM (Freqüència Cardiaca Màxima), per tant no cal vomitar ni res d'això, eh!

Ara, a casa i amb calma, cal agafar els valors que el pulsòmetre ens ha guardat. Per una banda les polsacions en acabar cada mitja volta; per l'altra el temps de cada mitja volta per calcular la velocitat:

Velocitat = (200m) / (Temps de 1/2 Volta)

Ara només cal fer la gràfica, que potser pinta com la següent:



Podeu observar que hi ha dues tendències: A l'esquerra una recta que pujaria més, però que a partir d'un cert moment la recta no pujaria tant. És en el moment d'aquest canvi, on es creuen les dues rectes, que es pot aproximar el Lindar de Lactat, tal i com es veu a continuació:



Segons aquest gràfic, el meu Llindar de Lactat es podia aproximar a les 170 polsacions, corresponents a uns 13 km/h (4:37 min/km). Per passar-ho a percentatge, cal utilitzar la següent fórmula:

% FCM = (Mesurat - Basal) / (Màxim - Basal)

I tenint en compte que per aquells anys jo podia pujar fins les 196 polsacions màximes i baixar a unes basals de 45, el meu Llindar de Lactat en aquell moment es trobava al voltant del 83% FCM.

Un punt interessant d'aquest test és que a mesura que avança la temporada es pot anar repetint per veure l'evolució. Un desplaçament de les rectes cap a la dreta indica millora del rendiment, ja que el Llindar el tindrem a una velocitat més elevada. Per aquesta raó hem decidit amb en Pau efectuar aquest test a finals de Gener com a punt de partida per la temporada. Qui vulgui és benvingut, i així podem resoldre dubtes entre tots i, si escau, portar un ordinador per veure les dades allà mateix.

En el proper post posaré com panificar entrenaments i curses en base al Llindar de Lactat que tinguem en un moment donat.

Nic

Llindar de Lactat (1) - Nic

Sovint la gent entrena sense seguir una pauta, simplement sortint "a córrer", o "a pedalar". La sensació després d'aquesta sessió pot ser d'haver treballat dur, i és molt útil per l'esportista esporàdic, però una vegada s'assoleix un nivell de forma acceptable es pot caure en una situació en la que l'entrenament és inútil.

Comencem pel principi... Davant una activitat física podem trobar-nos que el nostre organisme pot portar oxigen des dels pulmons fins a les cel·les, cremar correctament el combustible disponible (pa amb tompaquet i llonganissa :), i endur-se'n el CO2 generat sense problemes de tornada als pulmons. Ara bé, si l'activitat física és més intensa, es pot donar el cas que els mecanismes disponibles no siguin suficints, no arriba prou oxigen, la combustió és incompleta generant-se residus nocius, i aquests s'acumules a les cel·lules. És l'Àcid Làctic, i també el notareu als quadríceps si pujeu ràpidament escales de dos en dos. Aquests dos casos possibles corresponen a l'activiatat aeròbica i l'activitat anaeròbica respectivament.

Podem aproximar que el pas d'una condició a una altra ve donada pel Llindar de Lactat. Per tant, una activitat que es desenvolupa per sota el Llindar de Lactat, tot i ser força canyera (podriem suposar el 80% del màxim de polsacions), es pot mantenir indefinidament (no s'acumulen residus a les cèl·lules i hi arriba prou oxigen) i és molt còmoda per l'atleta cardiovascularment parlant (ALERTA, altres temes són l'estat d'ànims, l'estat muscular, la hidratació, etc.).

Considerem aquesta seqüència de fets en una pista d'atletisme plana:
1 - Començo a córrer suau uns 15 o 20 minuts per escalfar al 60% FCM (Freqüència Cardiaca Màxima).
2 - Quan estic calent :P vaig pujant de velocitat volta a volta i, com que gasto més energia, les polsacions i el ritme respiratori van pujant (per portar més recursos a les cèl·lules i endur-se'n el CO2 generat i treure'l pels pulmons), però aguanto bé.
3 - Arribo al 80% FCM i m'hi podria estar una bona estona. A més, vaig bastant rapidet! Però ara resulta que el Pau m'avança!!
4 - Apreto més perquè el vull enxampar, i ara sí que les estic passant pu... MAGRES, perquè porto 20 minuts de persecució, i tot hi estar a punt de tornar a avançar-lo, vaig a tope i quasi trec la melsa per la boca... millor freno i el deixo anar!!!

Explicat amb unes altres paraules, anant a 5 min/km em poso al 80% FCM i encara estic per sota del Llindar de Lactat, però si vull anar a 4:15 min/km em poso al 85% FCM i ja passo el Llindar de Lactat, per tant aguantaré pocs km. La pregunta és, doncs, com puc saber quin és el meu Llindar de Lactat per planificar una cursa de resitència? Es pot entrenar per millorar aquest valor? Hi ha diversos tests més o menys precissos (i per tant menys o més fàcils de fer) per aproximar-ho.

La bona notícia és que un entrenament adequat pot desplaçar el Llindar de Lactat cap amunt, per exemple del 80% FCM al 85% FCM. Seguint l'exemple d'abans, aquest entrenament em permetria fer una cursa de resistència sencera a 4:15 min/km, ja que estant per sota del Llindar de Lactat podré mantenir el ritme indefinidament (alerta, com he dit, hi ha altres temes són l'estat d'ànims, l'estat muscular, la hidratació, etc.).

Bé, com que crec que això ja s'està allargant massa, en un altre post comentaré com es poden estimar les polsacions a les quals es troba el nostre Llindar de Lactat, i comentaré per sobre el tipus d'entrenament que el pot desplçar amunt, per tal d'aguantar més km a més velocitat.

Nic

Estic boig?

Ahir vaig sortir de la ecografia amb una sensació extranya, eren bones o males notícies? El cas és que després d'estar ecografiant l'adductor el metge em va dir que no hi veia res, cap trencament ni lesió aparent, no és una prova 100% definitiva, n'hi ha de més precises, però clar, no veu res però a mi em fa mal. De fet a mi em dóna la sensació que és una molèstia molt explícita, és a dir estic segur que em fa mal, especialment quan estiro, però després no veu res.
No sé, durant la segona setmana de gener tinc visita amb el traumatòleg i valorarem el què, de moment m'estic plantejant autoconvèncem que no tinc res, que no m'ha de fer mal. I per fer-ho què és millor que pensar en el què haurem de fer, en la nostra obsessió del 2009...
Bon any 9

Sempre vaig tard

Ja he trobat les sabates ideals, són unes SIDI amb només dos velcros i el preu oscila entre els 80 euros la de carretera (T2) i els 100 les de MTB (Terra). La putada és que fins al maig no tindran la meva talla de carretera. En tot cas les possibilitats són:

SIDI MTB TERRA (100€) + pedals SHIMANO A 530 SPD (30€)

SABATES SIDI TII (80€)+ SHIMANO ULTEGRA SPD-SL (60€)

Bones festes

Per què estic segur que el 2009 serà millor que el 2008, per què malgrat els problemes no hem de deixar de ser feliços i per què em ve de gust, us vull felicitar les festes i desitjar-vos un feliç any 9 a tots els que visiteu el blog, us conegui o no personalment.
Moltes gràcies.

Ara li toquen als peus

Resolt el tema del pulsòmetre, ara toca el torn de les sabates, tot i que en principi estic molt més decidit. Primer dubtava en canviar-me o no de pedal, de moment vaig amb les Sidi de BTT i pedal, i primer vaig pensar simplement de renovar-les, i d’aquesta manera només tenia un calçat (estic una mica fart de tanta especialització). Ara però m’he decidit a fer canvi total i canviar-me també el pedal, total són uns 50 euros més, i guardaré en el fons de l’armari les Sidi antigues per quan faci una sortida important o competició en BTT.
En definitiva i de moment hi ha tres finalistes ordenats de menys a més probables:

SPECIALIZED EQUIPMENT - SPORT ROAD
Aquestes tenen tres avantatges: la relació qualitat-preu, tenen la possibilitat de muntar els dos tipus de cales i són semblants a les de la Bea (ja sé que van bé).
Preu entre 70 i 80 euros.

SIDI GENIUS 5 PRO 2009 qualsevol color Són una mica més pro (com el seu nom indica) i la veritat és que preu per preu, si fossin només per bici no ho dubtaria. Però tenen dos defectes: només tenen forats per la cala de bici de carretera i no veig clar el sistema de tancament superior, no sé si en una triatló serà complicat.

Preu: al voltant de 105 euros a Andorra (www.dandybike.com)

SIDI ZEPHYR 2009 BLACK PEARK WHITE Són exactament les mateixes que tinc ara, i per tant ja sé que van bé. Probablement seran les que em quedaré.

Preu: al voltant de 85 euros a Andorra (www.dandybike.com)

Per cert, com que molts m’aneu preguntant, i us ho agreixo, sembla que l’adductor evoluciona una mica millor amb els ultrasons, de totes maneres encara no em dóna la sensació d’estar al final del procés, a més avui he corregut darrera l’autobús i m’ha molestat bastant. En tot cas patint només una petita molèstia ja puc estirar quasi totalment l’adductor. A més a partir d’aquesta setmana m’he compromès a anar al DIR encara que sigui a fer màquines, cosa que em fa molt pal però al menys faig alguna cosa i recupero la rutina.

And the winner is…

Després de tant divagar em quedaré el darrer del qual havia parlat i a més el que sens dubte menys m’agrada estèticament, el Garmin 305. Em toca la pera que no el pugui portar com a rellotge, però té tot el que necessito per entrenar i més, i al preu que està ara és increïble. Després ja em miraré algun amb podòmetre per les triatlons (probablement el T3). Així doncs el demanaré per reis.

Senyors Reis,
Vull un Garmin 305 (el vermell), i el podreu trobar molt bé de preu a http://www.redcoon.es/ concretament 199€ + 9€ de despeses d’enviament.
Moltes gràcies i records al Papa Noël.
http://www.redcoon.es/index.php/cmd/shop/a/ProductDetail/pid/B117708/cid/24001/GARMIN_Forerunner_305_ROHS/
Per cert, si a algú li interessa el 305, o qualsevol, o de fet alguna de les coses que venen a redcoon, que m’ho digui, ja que dins dels 9€ de despeses d’enviament me’n poden fer arribar fins a 5, per tant val la pena aprofitar.
Resultat

De magnetoterapia a ultrasons

Després de més de 10 dies i escaça millora la fisioterapeuta ha decidt canviar: continúo amb els exercicis i estiraments, però ara em posen 6 minuts d'ultrasons directament a la part de l'adductor afectada. Vaig començar divendres, a veure com evoluciona.
Després d'un cap de setmana a Niça, parlant de sortides en bici, de running, de raquetes de neu, d'esquiades als Alps... i ser jo precisament el què ha evitat poder fer alguna d'aquestes activitats amb l'Andrea, el Lluís i el Carles, el mono m'ha pujat encara més. Necessito tornar...

Mamà, segur que em donàveu de menjar? la Mònica i tu rieu molt, però a mi se'm veuen totes les costelles.

Només una cosa bona del mega encostipat que vaig pillar el divendres, i és que he perdut de cop un kilo i mig i a més segueixo sense tenir massa gana, espero haver canviat una mica el xip perquè em costava molt perdre pes.
Pau

Polar Rs100 en mercadillo

Doncs com veieu estic en procés de renovació del material. El que tinc més interès en vendre i a més pot ser més útil és el pulsòmetre Polar. És força complert i molt precís en les funcions de pulsòmetre i cronòmetre, concretament destacaria:
- Pulsòmetre codificable i instantani: a diferència d’altres el pols te’l dia al moment i no amb mitjanes, a més es codifica de manera que no tingui interferències amb altres corredors, això en cursa és bàsic.
- Bon crono i amb possibilitat de fer Laps (paricals), i després veure’ls. De manera senzilla pots marcar per exemple cada km i aleshores et compte el temps total i el que estàs fent en el km. Al final tens un resum amb els parcials de cada km i el total.
Com he dit perfecte per un corredor inicial o mig (no val la pena el 200), i que evidentment no té interès per les característiques de models superiors, podómetres, gps... i el preu que en demano és pràcticament la meitat que nou 80 euros.

http://www.polariberica.es/es/productos/running_multisport/rs100

També vull renovar les Sidi de bici, i encara estic dubtant entre les mateixes o les de carretera més pedal de carretera. De totes maneres en tinc unes altres que no faig servir i per tant si a algú li interessen valoraria vendre-les. Jo me les vaig comprar per tenir-ne unes de BTT, però si em compro unes de carretera ja en tindria tres a casa i passo. S’assemblen a aquestes, i es poden portar amb la cala del pedal automàtic (com jo) o sense. Les venc per 40 euros, em van costar uns 60.
I per altra banda encara no ho tinc clar, però potser en canvio els acoples per uns específics d’Ironman, els meus són més agressius i ideals per halfs i IMs, si es vol fer temps. No sé encara no ho he decidit perquè de fet no m’està malament anar amb els que tinc i per tant aconseguir una millor posició aeròdinàmica però si surt comprador, ho pensaré. El preu són 90 euros, me’n van costar 140 a Esportíssim però el cert és que a Probike els vaig veure per 115. Són els Profile T2 d’alumini

http://www.profile-design.com/products/aerobars/t2/

Pau

Més voltes sobre els pulsòmetres

Podríem dir que hi ha dos finalistes, o millor dit dues convinacions finalistes.

Sunnto T6 Triathlon pack
Aquesta és una opció pensant sobretot en la competició i extremadament útil en les sessions dobles o triples. Pràcticament podríem dir que ho té tot i a més és un rellotge que puc portar pel dia a dia.
Defectes:
- Preu elevat. Malgrat que puc obtenir un molt bon preu, segueixo pensant que Suunto fa els millors dissenys però se’ls cobra.
- No veig gaire útil durant el sector de bici tenir el compte km al canell, no és senzill de mirar.
- No puc baixar-me el recorregut. Potser és una tonteria, però el fet de veure per on he passat en el Google earth em fa molta gràcia.

Garmin forunner 305 + Suunto t3 food pod
Aquesta és una opció més basada en els entrenaments, ja que les dades que dóna un GPS com el Garmin són més completes i precises que cap altre. El “problema” és que no el vull portar en competició ja que vull un rellotge que tingui des de l’inici, és per això que completo el pack amb el Suunto T3 que puc portar al dia a dia (de fet m’agrada molt), i un sensor per la bici, que ja tinc. El pressupost ronda els 100 euros menys.
Defectes:
- En cursa no tindria les dades que em pot proporcionar el T6. A nivell d’informació posterior és una pena, però durant la cursa no ho utilitzo.
- Pel què sé i he pogut llegir, el Foruner 305 no és un rellotge 100% fiable, té alguns problemes.

Altres semialternatives.
Realment em direu cutre, però decathlon treu un parell de rellotges molt competitius en preu.
- El Geonaute Keymaze 700 és un GPS amb aparentment les mateixes característiques que el Garmin 305 i fins i tot podria dir que amb un disseny més encertat. Té un defecte, que a més és solucionable pujant una mica el preu i és la no codificació del pulsòmetre. Aquest defecte, sumat a la baixada de preu del 305 fa que no el consideri del tot, però el preu és excel.lent 170 euros. Sigui com sigui passaré a veure’l.

http://www.decathlon.es/ES/keymaze-700-52249814/

- El Geonaute CW 700 sd, que per mi no té aparentment cap defecte comparat amb el Suuntot3, només un parell de dubtes. Seria un Pack equivalent al Suunto T6 amb la diferència important que no es pot baixar la informació a l’ordinador. Els dubtes són com passa d’un esport a l’altre i l’estètica. És aquest darrer factor, més la informació més senzilla en pantalla, el que em fa escollir el T3 en comptes d’aquest, ja que com he dit m’interessa portar-lo al dia a dia, de totes maneres no ho descarto del tot. El preu, espectacular, 150 euros, amb codificació del pulsómetre.

http://www.decathlon.es/ES/cw-700-sd-52250448/

I finalment també el Forunner 301 en comptes del 305. posats a portar un ermatoste i sobretot de tenir un aparell que hauré de portar només per entrenar, doncs valoro la possibilitat de pillar el 301 en comptes del 305. De la comparativa només veig una diferència i és que el 301 no té la funció de comparativa amb un treball realitzat abans, és divertit però no val els 50 euros de diferència. Sembla que la precisió és més alta la del 305 i potser és una mica incòmode. També hauré de veure’l.

Pau

Nocturnes

Heu estat mai a la muntanya de nit? I no vull dir quan de petits feiem una excursió al poble del costat i se'ns feia de nit i ens cagàvem de por (me'n recordo un dia a tornant de Das... quin cague!!). Vull dir fer-ho de forma voluntària. A part dels vivacs i acampades diverses, el primer cas que recordo deu fer uns 10 anys tot pujant la Tossa (2537m), a les 4 de la matinada, per veure sortir el sol des del Niu de l'Àliga amb els col·leguis d'Alp.

Ara bé, des de la època en que treballava a Les Planes, que no he parat de fer sortides nocturnes. Generalment ha estat per temes d'organitzar horaris, ja que és tremendament útil (i divertit) poder tornar de la feina corrents o en bici per Collserola, sempre i quan no t'importi si es fa de nit! La foto mostra una d'aquetes sortides primerenques, a punt de deixar la oficna a finals de novembre del 2003 (oju al careto).



Si us voleu aficionar a les sortides nocturnes us puc donar algunes idees que he anat aprenent després d'uns quants anys. Si més no, el punt més important és que si passa quelcom inesperat, hi ha tota la nit per endavantper complicar les coses. És per això que el marge d'error és menor (també podeu començar amb nocturnes "matineres", que són més segures).

Molt important #1: Abrigueu-vos bé! Estadísticament es fan més sortides nocturnes a l'hivern perquè hi ha més hores de foscor que a l'estiu, per tant podeu esperar una davallada molt bèstia de les temperatures. A més, si hi ha qualsevol problema i heu de parar, el fred us agafarà ràpidament!

Molt important #2: Porteu roba amb reflectants i posseu-vos pilots vermells a darrera! No pas per veure millor vosaltres, sinó per que us vegin els altres. Penseu en la utilitat contra cotxes si passeu per una zona urbana, o per ajudar a patrulles de rescat si us passa quelcom.

Molt important #3: De nit es perden la majoria de referències d'orientació. Jo tinc prohibit a mi mateix fer una ruta nocturna si no me la conec molt bé. Ara bé, avui en dia tirant del GPS hom pot fer el que vulgui (però alerta les bateries, que duren una misèria si es posa el GPS amb llum), però penseu que si no coneixeu el terreny, haureu d'extremar les precaucions.

Amb aquests tres punts de sentit comú, la resta són consells que poden fer més agradable la sortida:

- En dies freds, si porteu una lot frontal, us trobareu que el vostre propi alè reflecteix la llum i us enlluerna. És com si hi hagués boira sobre el nas, i al final sempre acabo esbufegant cap abaix!

- Quan hi ha boira de veritat (a Collserola si durant el dia ha bufat llevantada) porto una llum al pit (fixeu-vos en la foto, al costat dret) que enfoca cap als peus, ja que el frontal es torna inútil i enlluerna el ulls. A més ajuda a llegir mapes, el pulsòmetre, el GPS, i a no trepitjar cargols en el camí :P

- Recomano portar ulleres de bici o similars amb vidres transparents. Una vegada, quan encara no en duia, una branca que no vaig veure em va rascar una galta. De poc no se'm fica a l'ull! Ara sempre les porto!

- Alerta amb el gosos en passar per alguna casa. La millor opció és no fer ni cas, i si ens volen marcar amb les dents, la millor estratègia és girar-se, fotre un crit ben fort, i continuar. Us asseguro que és la millor opció. En el meu cas, la majoria de gosos del camí de la feina a casa ja em coneix i em deixen en pau, i si no ho fan, els hi foto un bon crit. Ah, també funciona amb els senglars de Collserola.

Actualment les nocturnes que faig són en bici, per tornar de la feina a Castellbisbal fins a casa a Barcelona. Ara mateix faig un recorregut de 30km, uns 10 dels quals són per la carretera de Rubí a Molins fins que al Papiol enganxo l'entrada al parc per la bòbila del Papiol. En bici, hi ha alguns punts crítics que s'accentuen, com el de veure el camí (que ara va més ràpid!) i el de la orientació (perquè hi ha menys temps per pensar per on tirar).

- Per veure bé el camí cal tenir una bona llum. Jo porto un focus al manillar amb una bateria externa (SIGMA PowerLed Black PRO) que em va costar quasi €140, però que no canvio per res del món. La capsa diu que il·lumina 80m amb un arc de 18º, i ho complemento amb un frontal de 4 leds posat al manillar per enfocar el primer pla de terra, útil per alguna trialera de pujada que em trobo.

Per altra banda, i ajudant tant a la orientació com a "veure" el camí, utilitzo un GPS, que l'he configurat per que en fer un "trackback" del camí ja guardat, faci un bip i s'il·lumini la pantalla quan s'apropi una corba. D'aquesta manera, un cop d'ull ràpid a la pantalla em permet veure com i cap a on és la propera corba del camí, ja que el track me'l marca en rosa i ben gruixut. D'alguna manera el GPS em permet veure més enllà del que les llums em mostren.

Ara bé, si us animeu a fer alguna nocturna, el punt més important de tots és que podreu gaudir d'unes vistes precioses: la Lluna, estels, planetes, animals, jocs de llum, etc, etc. De fet, dilluns passat en tornar de la feina vaig veure una estampa brutal. Potser algú s'hi va fixar, però semblava que la Lluna tenia companyia; ella era tot just un fil creixent, i hi havia un punt de llum molt brillant just a sota seu, i un altre una mica a la dreta. He mirat què eren (KStars), i es tractava de Venus i Júpiter (amb els seus satèl·lits). No tinc fotos de la imatge real, així que us poso la del programa KStars.



La foto de tancament la vaig fer al Marroc el 2007. Segurament aquest home fa més quilòmetres en bici que molts de nosaltres, i dubto molt que per diversió. Si més no, la foto és una dedicatòria a un amic, perquè té a veure amb el Marroc tot i que no té res a veure amb l'esport. Per la notícia que he rebut aquest cap de setmana, l'única cosa més que puc dir és: FELICITAAAAATS!!


Nic

Es busca mono Ironman Tatoo 2008

M'he despertat tard.

Per norma general m'agraden més les dues peces que el mono sencer de triatló, però per certes carreres en volia un, resulta que el que més m'agrada és aquest de la línia Ironman, però ja és massa tard, és el model del 2008, i el del 2009 és horrible. En tot cas segurié buscant a veure si en alguna botiga els hi queda. Si algú el veu en talla L (o M) que el compri, que l'estic buscant...

Per cert, increíble l'amabilitat de l'importador d'Ironmanactivewear a España, en concret de l'Anabel.

Us adjunto una imatge del model del 2009 per a què en valoreu el canvi (especialment els pantalons).

Pau

Primera setmana de rehabilitació = caca de la vaca

Aquesta és la primera impressió que he tingut principalment degut a dos factors, un punt de desconfiança amb el què estic fent provocat per un aparent desinterès per part de les fisioterapeutes i per més dolor que quan vaig començar.

Sigui com sigui després de parlar-ho amb gent que ha passat per un procés semblant, m’he animat una mica. Per un costat, sembla que els estiraments són realment la manera de recuperar una lesió muscular, encara que facin una mica de mal, i també certs exercicis, però dic jo, si per recuperar l’adductor l’he de forçar, no seria millor forçar-lo corrent. També m’han confirmat que és normal que després de la primera setmana estiguis pitjor que al principi.

Gràcies Gio, Ivan, Lola, Caro... per les explicacions i de passada aprofito per donar les gràcies a tots els que us aneu interessant per mi, i com no a la Bea que em veu fotudet a casa. Realment sembla mentida que una lesió no diagnosticada com a trencament (al menys de manera oficial) duri tant, o el diagnòstic no era correcte o és el què hi ha.

En quant a les sessions tenen el seu punt còmic: estic en una sala, plena de iaios que amb prou feines poden aixecar els braços o moure el genoll i que fan els exercicis de recuperació a ritme de tortuga. Alguns amb la gràcia que tenen, o la pesadès dels altres o lo xerraires que són: l’altre dia una va repetir un total de 29 vegades “no, si yo llamé para no venir, pero al final mi marido me ha traído, pero yo llamé que no vendría” i això li explicava a cadascú unes 4 o 5 vegades fins que marxava del seu costat i s’hi posava un altre valent. També va ser còmic quan en el seu despatx, amb la porta tancada, la fisio li explicava a un altre iaio que cada vegada que entrés havia de passar la targeta, “como en el bus” li deia, i de sobte un altre crida “però ara el bus ha pujat”, i tots vinga a queixar-se. Jo entre mig d’aquesta moribunda, fent durant 20 minuts o mitja hora els meus exercicis que combinen la musculació i moviment de l’adductor amb estiraments.

Després durant vint minuts em posen en una màquina que es diu Magnetomed (www.elm.es/magnetoterapia.htm). Segons he trobat a internet... los resultados más fáciles de observar de la Magnetoterapia son cuando desaparece un dolor muscular o un dolor de cabeza a los pocos minutos de usar un imán. […] La Magnetoterapia o Terapia con campos magnéticos es, definida en forma sencilla, el tratamiento de enfermedades mediante el uso de campos magnéticos. Estos campos magnéticos pueden ser producidos por imanes permanentes o electroimanes, los cuales pueden tener un campo magnético variable. El término magnetos e imanes se usa de forma indistinta.

www.biocyber.com.mx/magnetoterapia.htm

En definitiva, esperarem una setmana més; a més les infermeres són molt maques, em recorda quan a l’edat de 14 o 15 anys anava a recuperar una lesió de lligaments i també les trobava a totes maques (bé en aquella època feia servir altres expressions menys correctes).

Pau

Júnior Challenge

Jo tinc un nom al cap pel 23 de maig...

El Júnior Challenge Costa Barcelona Maresme, una festa esportiva per als més petits de la família.

Ahir, dimarts 2 de desembre, es va presentar al Consell Comarcal del Maresme la prova esportiva del Júnior Challenge.

El Júnior Challenge es la competició feta a mida de tots aquells joves que volen provar la sensació de fer un triatló. En aquesta prova participaran escoles i instituts tant del Maresme, de Catalunya, de Espanya i de països com Alemanya, França i Anglaterra.

A més, es una plataforma d’intercanvi cultural entre els joves d’una varietat de països.El Junior Challenge es celebrarà un dia abans de la competició del Challenge, el 23 de maig i el 3 d’octubre. Es tracta d’un triatló participatiu amb un circuit adaptat a la seguretat i diversió dels nens, amb l’atractiu d’una prova oficial amb arc de meta, diferents categories de competició, premis, etc...

Per a aquest esdeveniment esportiu també es necessari el suport dels voluntaris. Durant tot l’any, es realitzaran campanyes d’informació a les escoles de la regió i altres països, amb l’objectiu de portar joves a participar o ajudar al Júnior Challenge.

Una vegada finalitzada la prova, Illa Fantasia, espònsor oficial del Júnior Challenge, vol anar més enllà en la seva col•laboració, i posarà a la disposició dels nens participants un autobús que els traslladarà fins a les instal•lacions del Parc Aquàtic, on seran partícips d’una màgica festa.

El Júnior Challenge pretén ser una mica més que una prova de triatló, es vol aconseguir que tots els nens gaudeixin d’un dia agradable i entretingut.L’empresa Thisplay, que forma part del grup Evolution, serà l’encarregada d’organitzar les dues proves del Júnior Challenge (23 de maig i 3 d’octubre).

Categories dels participants del Júnior Challenge:

8-9 anys: 50m natació – 1km bicicleta- 400m carrera a peu.

10-11 anys: 100m natació – 2km bicicleta - 800m carrera a peu.

12-13 anys: 150m natació – 3km bicicleta- 1km carrera a peu.

14-15 anys: 200m natació – 3km bicicleta – 1,5km carrera a peu.

Extret de la web del challenge, jo potser demano per fer-me voluntari aquest dia.

Pau

Dorsal cero

A través del blog del Nacho, he descobert l'existència d'una web que es dedica a oferir entrenaments on-line. Pel què sembla ell els està seguint. Jo de moment m'he registrat per veure com funciona i perquè ofereix la possibilitat de veure diferents plans d'entrenament que juntament amb els dels llibres que tenim ens serviran per elavorar el nostre.
Per poc més de 30 euros es pot seguir un entrenament personalitzat i setmanal.
La web és http://www.dorsalcero.net/, ja us diré què tal.
Per altra banda els mateixos del Challenge també ofereixen la possibilitat d'entrenar amb ells http://www.cmr-evolution.com/, i també me n'informaré, ja qe juraria que encara no està actiu.
Sigui com sigui i com ja he escrit, aquest any ens ho muntarem pel nostre compte, ja que així és com ens ve de gust, però aquests llocs sempre ens poden guiar una mica.
Pau

Es busca patrocinador

Això és la ruïna! En moltes curses o triatlons que estic per allí, acompanyant a la Bea o a qui sigui, o simplement d’espectador, molta gent em pregunta: “i com és que no t’has apuntat?”, normalment hi pot haver tres respostes: per la planificació, per una lesió o per la pasta. I és que voler estar a tot arreu és un dineral, i que consti no m’estic queixant del cost de les curses, potser sobra tanta samarreta, però crec que organitzar qualsevol esdeveniment val els seus diners.
Després hi ha el material, no té res a veure el running amb el triatló: la bici, el neoprè o les mateixes curses; per norma general un corredor té curses des de 5 a 80km, de terra, d’asfalt o de muntanya, però fins aquest any Catalunya només tenia un mig Ironman i un Ironman, així que per canviar una mica has de buscar noves triatlons fora.He fet doncs un petit resum del pressupost del 2009, on evidentment hi ha despeses com la bici que s’amortitzaran en varies temporades però n’hi ha d’altres que no (la columna de la dreta té en compte aquesta amortització i igualment supera els 2.000 euros). El Nico a aquest pressupost li ha de sumar els més de 1.500euros de la Titan Desert.
Sigui com sigui val molt la pena, i la veritat és que dit això, l’alegria que em dóna ser triatleta compensa en escreix aquests diners. Així que ningú s’espanti, i a més per la meitat també es pot superar una temporada. Pau

4 històries, 4 esportístes, 4 exemples

Suposo que el fet de no poder fer esport em fa estar pensant-hi les 24 hores del dia. Avui m’han enviat un enllaç al bloc d’en Sergi Fernàndez (http://conunparderuedas.blogspot.com/) i a través d’ell he anat a parar a la web de Temps d’aventura, que justament l’altre dia feia el darrer programa de la temporada. Pel meu gust, a l’igual que passa amb el Temps de neu, són programes ben intencionats però mal acabats, crec que haurien d’abarcar més esports, fer reportatges més curts però explicant més històries. No vull entrar en detalls, però em dóna la sensació que hi falta gent nova, any rere any hi ha els mateixos presentadors, els mateixos estils, els mateixos esports i molt poca innovació.
Hi ha molt a dir, però aquesta entrada no està dedicada a criticar aquests programes que com he dit estan ben intencionats. En canvi sí vull alabar quatre reportatges de catalans (tres més una basca afincada a Terrassa), que són els millors del món en la seva disciplina. Són quatre reportatges llargs, però us els recomano, entreu a cadascun d’ells quan tingueu temps.

El primer és el del Sergi Fernàndez. He d’admetre que n’havia sentit a parlar però no el coneixia. L’altre dia el Ferran me’n parlava i a través del facebook m’ha enviat el blog, s’ha dedicat a creuar els 7 deserts més importants del món en bici, i la veritat és que sempre tinc enveja d’aquest tipus d’aventurers que no són, o no han de ser, grans esportistes o superdotats, sinó simplement amants del què estan fent. En fi entreu al bloc, a la web (www.conunparderuedas.com), o mireu el reportatge, aquest últim però és una mica cutre, la veritat és que amb les experiències que ha viscut el Sergi que facin un reportatge de com creua Catalunya em sembla una mica trist. Dels quatre és el pitjor, però em feia il·lusió posar-ne l’enllaç.
http://www.elsesports.cat/pprogrames/tda/tdaSeccio.jsp?seccio=reportatge&idint=914

L’Esther Nuñez (http://www.esthernunez.com/) per contra sí que és una superdotada i en canvi no la coneix gaire gent. No n’explico gaire cosa, només unes xifres, si mireu el reportatge veureu que parla de 57km, 88km... i tot això nedant... Suposo que és perquè és la disciplina que pitjor se’m dóna, però és que quan veig aquets grans nedadors lliscant per l’aigua m’emociono, em moro d’enveja...
http://www.elsesports.cat/pprogrames/tda/tdaSeccio.jsp?seccio=reportatge&idint=938

I els dos darrers són més maniàtics: el primer és el gran Kilian Jornet (www.kilianjornet.com), un noi de poc més de 20 anys que està destronant a mites de l’sky running, un esport on l’edat és fonamental, i quan parlo de l’edat em refereixo a que a partir dels 35 anys és quan els corredors de muntanya comencen la seva plenitud. Fins on arribarà?
http://www.elsesports.cat/pprogrames/tda/tdaSeccio.jsp?seccio=reportatge&idint=902

I finalment aquest és el reportatge que més em va cridar l’atenció, i no pas perquè la muntanya m’agradi gaire, però el què està fent l’Edurne Pasaban (www.edurnepasaban.com) és espectacular, i les frases que diu són extrapolables a qualsevol altre esport límit. Es tracta de lluitar contra un mateix per assolir un repte, tan gran com es vulgui, ella pujar els 14 8mils que hi ha al món, el Nico i jo fer un Ironman, i molts de vosaltres reptes que he anat vivint com els superàveu (10km, mitges maratons, maratons, triatlons, còrrer per còrrer...), i segur que quan ho complim anirem a per un altre.
http://www.elsesports.cat/pprogrames/tda/tdaSeccio.jsp?seccio=reportatge&idint=967
Pau