Dubtes en el recorregut de la Marató de la Costa Daurada

Molts us preguntareu perquè si l'1 de juny començaven les inscripcions de la Marató de la Costa Daurada, encara apareix aquesta imatge a la pàgina web.
De fet, jo tampoc ho entenia fins ahir que vaig rebre un mail del meu cosí. Segons l'hi van explicar tenen problemes amb els diferents ajuntaments, son tres municipis i s'han de posar d'acord amb el recorregut, ja que el volen penjar a la web i no volen canvis d'última hora.
Així doncs, presencialment ja estan obertes les inscripcions i, segons diuen, en tres o quatre dies es podrà fer via web.

Barcelona té sang, i els triatletes també!

Fa molt i molt de temps, mentre estava assegut en les últimes files d’un aula de la UB, va entrar una infermera demanant-nos que donéssim sang. Jo, evidentment vaig passar d’ella, i no per la por a les agulles (què va!), que jo sóc molt valent. Quan va acabar de parlar, la va interrompre l’Ernest Lluch, que era qui ens estava donant classe i a qui normalment acostumava a escoltar. El seu discurs va anar més o menys així.
“Si sou egoistes, heu de donar sang. Si un de manera regular dóna mig litre de sang cada tres o sis mesos, o encara que sigui cada any, provoca que el cos aprengui a regenerar-la. Adquirir aquesta capacitat ens pot salvar la vida en un accident si degut a una ferida hem perdut molta sang, un cos entrenat a regenerar serà capaç d’arribar abans a la situació inicial.”
Desconec si medicament és o no veritat però a mi em va convèncer així que des d’aleshores, un cop l’any (més no puc ja que sóc una mica anèmic), intento anar-hi. És més, la por a l’agulla s’ha convertit en un vici, una necessitat. Sigui pels esmorzars que donen després, per la sensació que em treuen sang gastada i en genero de nova o per estar ajudant a algú, ara no puc evitar anar-hi.

El proper dilluns 14 de juny Barcelona acollirà el dia mundial del donant de sang, així que és un bon moment per debutar, és important que no només hi anem els de sempre sinó també gent nova, per demostrar que, com diu la campanya, “Barcelona té sang”.
Si voleu saber més: http://www.wbdd.org/

M'havia oblidat de Balaguer

No és que no tingués al cap que uns quants "afortunats" farem aquest Half en un parell de setmanes, sinó que simplement em vaig inscriure i estic forçant aquests darrers dies per arribar més o menys bé a la cita, però ja està. No havia entrat a la seva web des de feia dos mesos, i a diferència de proves on debuto simplement pensava presentar-me allí sense més informació que la que m'imaginava.
Però ahir parlant-ho amb el Raül, que també hi va, em comenta que han canviat el circuit de bici, i que ara és més canyero.
Perquè negar-ho, em fastidia. Sé que toca "apexugar" i competir amb el què hi ha, però no m'agraden gens les competicions amb desnivell, i aquesta en té molt, exagerat. No és que prefereixi rodar a pujar (que també), sinó que les baixades en competició em donen molt de respecte. Desconec com serà la que ens trobarem i per tant potser m'estic queixant de bici, però l'any passat amb les dues pujades a Vilanova de la Sal ja hi havia força desnivell, i en tot cas suficient com per maxacar a la gent, i sinó mireu com vam acabar, però el millor és que es baixava per una nacional molt ample, sense cap corba perillosa i on es podia rodar bé.
Ja veurem el què tocarà aquest 2010, però en tot cas jo ja sé que no m'hi deixaré la pell, i en tot cas serà un circuit on a partir del km55 ja començarem a recuperar, i per tant on podré gaudir (aquest any sí) del circuit de running.
Penso però que, tot i que forçant una mica la maquinària, arribo bé (menys volum però també menys fatiga). Dissabte fèiem 2.500 de natació amb el neoprè i les sensacions eren bones, com que no penso fer la llarga transició de l'any passat calculo que tinc dos o tres minuts de marge sobre els 35 que vaig fer el 2009. Ahir tocava bici (malgrat la pluja) i vam fer una bona ruta a ritmes acceptables, tinc el genoll cascat, però amb l'ajuda de la Montse i la sessió de fisio de dilluns que ve espero soportar-ho, i corrent divendres va sortir una inesperada sessió amb el Jag de 21km amb molt desnivell i bons ritmes que van acabar amb els dubtes de cara al meu estat el pròxim 19 de juny. En definitiva que arribo bé i que espero un parcial dolent en natació, un normalet de bici i un bo de running, després ja veurem com van les coses.
Toma rotllo! no crec que ningú hagi arribat fins aquí.

Clínic de natació SBR

He trigat molt en enviar-ho per temes de feina i perquè volia tenir algunes fotos de l’esdeveniment. Dir d’entrada que el fet de donar tanta importància a la teòrica com a la pràctica va fer que el clínic de SBR fos molt interessant i profitós, llàstima que arribés una mica just de natació i per tant en alguns moments no podia parar prou atenció als exercicis perquè prous problemes tenia en flotar.Per començar és un luxe tenir tres “profes” i a sobre que aquests siguin de la talla de Santi Pellejero, Bernat Moragas i Lluís Saura.

El seu interès no era ensenyar-nos a nedar sinó que es van centrar en diferenciar la manera de fer-ho en aigües obertes versus la piscina, és a dir aquelles coses que havíem de modificar per evitar els handicaps de llacs, mars i rius i a la vegada l’aprofitament d’aquests medis i de la resta de competidors.
- El primer punt a tractar va ser la posició dels braços, els quals no han de marcar tant l’elevació del colze, ha d’anar una mica més alts i han de tenir un moviment més obert, més separat del cos, per a millorar l’estabilitat.
- La respiració bilateral és també un element clau, no vol dir que sempre haguem d’anar respirant pels dos costats, però sí que ho hem de dominar, per així controlar les referències segons el lloc on es trobin, controlar els competidors i millorar la traçada.
- Utilitzar els peus encara que es tracti d’una triatló. El cansament que provoquen sempre serà inferior al rendiment que proporcionen.
- Pel què fa al neoprè el Bernat ens va ensenyar un truc, que potser molts ja sabreu, que em va anar de conya, que va ser una vegada el trajo està cordat, encara que no ajustat, s'entra a l'aigua i obrint el coll s'introdueix aigua a l'interior, de manera que omple el neoprè i el separa de la pell, cosa que permet acabar d'ajustar-lo sense risc de trencar-lo.
- Finalment, ja a l’aigua vam treballar el mirar una referència frontal, no en el moment en què es respira sinó amb el cap sota l’aigua (a mi no em va sortir), i sobretot l’anar a peus, que a l’igual que en la bici ajuda a recolzar-se en la inèrcia del de davant. Van especificar que anar a peus no és només anar darrera sinó en entrar en l’aureola triangular que deixa el nedador que ens precedeix, per tant una bona posició és al lateral, nedant a partir dels seus genolls.
Dir que demà Neda el Món ofereix un clínic semblant al Masnou, us n’adjunto l’enllaç per si a algú li interessa inscriure-s’hi.

Vaig aprofitar per provar el Sailfish Vibrant que em va prestar SBR, però la veritat és que no vaig notar millores respecte al Zoot, de fet són de la mateixa gamma. Aquí amb el Ferran de Sedentaris amb qui vam riure una bona estona.

Per part meva hem quedat demà amb el Raül a les 11 per anar a nedar una estona a la platja del Bogatell.

Inscrit per Donosti

Després de l'any passat, que per dir-ho d'alguna manera va ser "molt professional", aquest volia que fos diferent, i no hi ha millor manera de treure's pressió per una tri que fer-ho en un lloc on l'entorn és més important que la competició en sí.
A més, el fet que l'olímpic de San Sebastián coincideixi amb el pont de Sant Joan, fa que encara vingui més de gust desplaçar-s'hi i passar quatre dies al País Basc amb la Bea, prenent canyes, menjant pintxos i de passada fent una triatló.

I direu, què té a veure aquesta foto amb el tema? Doncs és l'Scarlett Johansson a Ironman, i en aquest bloc es parla molt d'Ironman, no?

Per cert, alguna proposta d'Hotel o pensió? On vaig jo habitualment no hi ha plaça.

El primer cansament

Fer una mica d'esport no serveix de res. Potser és millor que res, però la meva teoria és que tard o d'hora s'acaba abandonant, i quina és l'explicació? Doncs mèdicament potser n'hi haurà alguna però a la pràctica està molt clar: és el primer cansament. A mi m'afecta especialment, fins que no porto dos o tres km corrent, uns 500 nedant o uns 10 de bici, la sensació de fatiga és total, la musculatura te les sessions acumulades (siguin moltes o poques), i li costa començar.

Hi ha qui ho nota menys però d'alguna manera tothom ho sent, i quan es realitzen entrenaments curts i sense prou intensitat el què passa és que la sensació de fatiga inicial cobreix bona part de la sessió i els resultats en canvi no es fan evidents. La conseqüència acostuma a ser doncs, l'abandonament.

I foto aquest rotllo per animar a la gent a allargar una mica les sessions i superar aquest moment inicial, a que si són curtes que siguin intenses, ja que la fatiga serà la mateixa però la satisfacció i els resultats seran millors.

Neoprens en venta

Doncs seguim amb el mercadillo, crec que el Xavi encara té les Asics parades esperant un nou propietari així que segur que serà una oferta increïble per algú que tingui entre una 43 i una 44. En aquesta entrada en parla http://www.ironpanic.com/2010/01/wambes-per-correr.html

De totes maneres el què està ara en venta són un parell de neoprens:

Aquasphere: és un neoprè ideal per a nedar amb la màxima comoditat ja que els gruixos van de 0.5 a 1mm, és a dir una mica més prim que els habituals, però per contra molt més elàstic. Ideal per travesses o triatlons de curta distància. Molt poc ús.

Preu 125euros

Més info clicant aquí.

Zoot: És un neoprè antic, però el seu preu el fa molt temptador, per poc més del què val un o dos lloguers pot ser vostre.

Preu: 70 euros (negociables)

Tots dos són més aviat petits, per algú de 165-175cm i entre 65 i 74kg.

Si hi esteu interessats m'envieu un e-mail i us passo les dades del "venedor".

Ja tinc les rodes

Dijous em van trucar de Mybueautifulparking que ja tenien les rodes així que, malgrat la feinada que tenia, no vaig dubtar en passar-les a recollir, juntament amb la Bea, que em va recolzar moral i econòmicament jiji (acumulant regals pendents i futurs). Paral·lelament trucava al Marc de Tomas Domingo per encarregar un k7 Shimano ultegra (11-28), i demanar sisplau si m'ho podien muntar divendres pel matí (finalment ho vaig fer amb ells per un tema de proximitat, sumat a un tracte sempre exquisit i uns preus força ajustats).

Amb aquesta operació he matat "dos pajarus d'un tiru", ja que el què vaig fer és passar el K7 12-25 a les rodes noves (que faré servir per entrenar i tris sprints) i el K7 nou a les Mavic, que utilitzaré per competicions més dures, podent així, tenir més marge amb el pinyó de 28 dents i no havent de posar un compact (la pròxima inversió serà canviar el plat de 52 per un 53). El cost final ha estat inferior als 370euros.

Total, que per la tarda ja les estrenava, vam quedar amb el Pepelu, el Xavi i el Raül, per rodar uns km per Collserola, i les sensacions són correctes. estèticament un 10 (però què diré si les he fet fer tal com m'agradaven), a nivell d'estabilitat sembla que tinguin més inèrcia, però quan passava de 55-60km/h es notava el perfil més alt, i el que m'ha putejat ha estat que el canvi no s'ajusta bé, és una pena ja que això no permet tanta llibertat a l'hora de canviar unes per les altres.

Aquest divendres toca tirada llarga i dura, he de decidir quines agafo. Aviat més fotos.

De xocolata en xocolata

Porto tres anys seguits millorant en més d’un minut la meva marca i quedant-me tres vegades a la porta del podi.
La marca d’aquest any no pot ser degut als entrenaments, si bé és cert que vaig decidir fotre-li molta canya en les dues o tres darreres setmanes per arribar bé a Collserola, en quant a volum porto molt menys que el 2009. L’explicació per tant la trobo en dos elements: estic menys fatigat però amb prou potència i el Garmin em va ajudar més que mai.
M’havia carregat el track de l’any passat però conscient d’haver fet una cursa irregular, en què vaig començar conservador per por a trencar els esquemes del meu pla d’entrenament de sis mesos, i a falta de 5km vaig començar a donar-ho tot, acabant al 100% del meu potencial aeròbic. Vaig posar la pantalla amb una sola informació, la dels metres per davant o per darrera respecte l’any passat i amb un objectiu, recuperar metres per tenir marge al final. Així ho vaig complir i mica en mica i de manera regular vaig arribar a acumular quasi 250 metres d’avantatge a mitja cursa, distància que vaig mantenir en la difícil i humida baixada i fins i tot que es va acostar als 300 en el tram pla. Al final, a falta de 3,5km es va estancar i fins i tot reduir, però molt més lentament del què preveia de manera que vaig arribar al peu de la darrera pujada amb prou marge com per esprintar però no haver de treure el fetge.

A l'arribar just davant la segona classificada, surto un microsegon "per la tele"

La merda és que, com he dit, hi va haver tres corredors clarament millors que jo a la lliga interempreses, amb uns temps realment bons de 50.23, 54.00 i 56.47, es a dir rodant a 4min/km o menys en un cross de 13.6km. Jo a tant no arribo, per mi la medalla de xocolata.
Pos: 83 de 746 acabats
Pau Cortadas Guasch
Temps: 58:35
Ritme: 4:12
Primer: 48.55
Com sempre molt bon ambient, molt bona organització i molt bona butifarra (me’n van donar dos i em va anar de perles per la tornada en bici) i també com en cada edició em vaig trobar al Manu a qui vaig poder seguir uns 500 metres (ja ho puc posar al currículum).
I per equips sí vam tornar a guanyar aconseguint 2 classificades en el top ten de noies i 3 en el de nois, i llàstima que només hi podem córrer els treballadors, perquè amb estudiants com l’Ana, que va fer menys de l’hora i deu minuts en la seva segona cursa de muntanya, arrasaríem!

Per cert, un plaer poder córrer amb la samarreta de www.deportesolidario.org, malgrat que realment no són gaire afavoridores

Noves ulleres

Qui em coneix sap que no és propi de mi gastar-me 100 euros en unes ulleres, però encara ho és menys haver pagat aquesta pasta i després de fer-les servir unes 15 setmanes comprar-me'n unes de noves. Però és que no acabo d'estar content amb les EASSUN, de tant lleugeres com són, em cauen, i estic tota l'estona posant-les a lloc. No és un defecte de les ulleres, per la resta són perfectes, el vidre s'adapta molt als canvis de lluminositat i corrent pràcticament ni les noto, jo crec que el problema està en què no sóc prou cabezón.

El cas és que quan vaig veure les BBB a Outlètic no m'hi vaig poder resisitir, i la setmana passada em van arribar. De moment la primera prova ha estat molt satisfactòria.

Aprofito per felicitar als molts i molts amics que han fet el Half de Calella, ahir vaig estar per la fira i vaig poder copsar un fantàstic ambient mentre parlava amb molts d'ells (la majoria però participant-hi com a entrenament per futurs Ironmans, el nivell està molt alt!). També als Ironcats, fantàstica triatló on l'any que ve "si me da la vida" m'hi veureu, JM espero que vulguis repetir.

Clínic SBR de natació

Per fi el clínic que més em pot aportar. Si bé el de nutrició va ser molt interessant i em va permetre corregir alguns defectes alimentaris i els de bici i sobretot running van ser molt divertits, crec que tècnicament el que més necessito és el de natació. No és que esperi massa, un matí és un temps massa reduït per a treballar de veritat la natació, però puc sortir amb alguns conèixements i exercicis que em permetin anar millorant poc a poc.

A més aquesta vegada no anirem a la botiga sinó que ens han convocat a Calella, així que dissabte al matí estaré per allí copçant un ambient que segur serà espectacular.

Passo el programa, recordo que tot i que pels que som de SBR és gratuït, qualsevol hi pot anar per 30 euros. Per cert, si algú surt de Barcelona i em vol acompanyar, genial, sinó suposo que pujaré en tren.

1- Tècnica de l'estil crol aplicada en aigües obertes : Braçada, respiració, utilitazció del batut de peus,...

2- Factors i condicions climatològiquess externes : Onatge, vent, corrents, temperatura de l'aigua...

3- Punts a tenir en compte en triatlons - travesses de natació: Circuits, punts de referència, "anar a peus", respiració bilateral...

4- Condicions a tenir en compte en l'entrenament: Utilització neopré,Tipus entrenament, entrenament específic de triatló, transicions (T1), Escalfament pre-competició, les travesses de natació...

5- Sessió pràctica a l'aigua.

Crònica de l’Aquatló interempreses

Quan un aspira a quedar entre els 100 primers en la majoria de competicions, la proposta de participar en la lliga interempreses és molt temptador. En aquesta lliga es munta una competició entre els components d’una sèrie d’empreses i per tant el nombre de participants és menor; si ho és en la cursa a peu (com la de Collserola de la setmana que ve) imagineu-vos en l’aquatló.
Al final uns quinze inscrits on més de la meitat ni es van presentar davant la possibilitat de pluja el passat dissabte. Al final ni pluja, ni aigua freda i en canvi sí molt bon ambient entre els quatre gats amb ganes de començar a nedar d’una vegada. No us enganyaré si pensava que malgrat la falta d’entrenaments de natació estava obligat a guanyar sí o sí, l’estudi dels meus competidors em va crear algun dubte però seguia pensant que tenia moltes possibilitats.
Començàvem per 400 metres de natació pel Canal olímpic on un parell de competidors em van agafar desprevingut escapant-se de seguida i sense capacitat per agafar-los. Jo intentava fer la braçada llarga i efectiva ja que anar més ràpid em feia molta mandra i no en veia l’eficàcia, volia estar fresc de pulsacions. El resultat va ser una tercera posició i la frase de la Bea “nunca te había visto nadar tan lento”, “és el que hi ha, carinyo”.
Ja en la transició agafo la segona classificada, una noia menys acostumada a transicions, i surto amb la plantilla mal posada, són només 2.700 metres (una volta al canal) i vull acostar-me al ritme de 4 minuts el km. Em poso primer però no afluixo, vull tenir sensacions de cursa, però per primera vegada mirant enrere, mola!

Foto cortesia de la organització

Arribo amb un temps final de 18.33 que es pot segregar en 6.40 de natació (jo crec que hi havia uns 380metres però és un bon temps per haver nedat “tant lent”) més 1.07 de transició i 10.46 de running. L’any que ve no només repetiré sinó que insistiré més als companys de feina per a què vinguin, m’ho vaig passar molt bé, això sí, baixaré dels 18 minuts. El segon arribava amb un temps de 20.53 i el tercer amb 22.19.

Vídeo filmat per la Bea

Spinning matiner

Ja havia provat llevar-me a les 7 del matí per estar a les 7.30 fent natació o spinning al DIR Diagonal, però és molt dur. La natació encara, ja que mig adormit un pot ficar-se a l’aigua i començar a fer piscines en estat catatònic i amb l’únic risc d’ofegar-se; però spinning era més complicat, amb aquell maldecap d’haver dormit una hora menys de les socialment i biològicament recomanable, entrar en una sala on la música està a volums més propis d’una discoteca “de cop i de repent” (com diria l’Irene) és molt dur. El cas és que vaig durar poc.
Aquest any però la cosa ha canviat: mirant la web veig que a Tres Torres la classe comença a les 8 i no a les 7.30, així que decideixo provar i la cosa canvia. Entro uns 5 o 10 minuts abans i ja hi ha unes deu persones pedalejant, entre elles l’instructor, amb música a un volum raonable i petant la xerrada. Començada la classe la música ja va pujant de volum, però les neurones s’han anat despertant mica en mica i de seguida em sento fent la classe a màxima potència.
Per no allargar-me més, si voleu aprofitar el matí, passar una bona estona i fer exercici passeu-vos a fer la classe de les 8 o les 9.30 al DIR Tres Torres
El tema però no s’acaba aquí ja que a sobre l’instructor, el Xavi, és triatleta de llarga distància i aquest cap de setmana debutarà en la Half, té en ment l’Ironman de Calella a l’octubre, i és algú amb qui segur que compartirem entrenaments canyeros com el d’aquest diumenge, quan em cremaven les cames encara que anés a roda seva. Vam acabar fent més de 100km “de séries”, és a dir moments de rodar a 40km/h i més i d’altres xerrant...

Pujant esglaons de dos en dos

Abans de res una mica d’art, o d’humor o tot plegat


Tinc el temps limitat, així que li estic fotent canya al cos i m’està funcionant, sé que moments de defalliment com el de la setmana passada combinats amb entrenaments més pausats són boníssims, a més aquesta setmana ja vaig debutar en competició (demà la crònica) i vaig fer la primera tirada de més de 100km en bici (també ho explicaré un dia d’aquests). Ara ja em sento preparat per començar l’entrenament per Balaguer, he guanyat confiança.
I acabo amb un vídeo dels meus, gravats una vegada més amb la nova càmera, és de fa uns dies.

La serie de 100 flexions

Com vaig dir no seria un vídeo per ensenyar a fer flexions, però volia aguantar les 100, i la veritat és que vaig acabar prou bé.

Tira, tira, tira... crack!

No m’he trencat muscularment però si que he punxat físicament, la sortida d’avui de 16km ha estat literalment una agonia des del primer! I perquè anava amb l’Enric i al menys se m’ha fet amè: parlant de la feina, dels objectius, de la Borsa... però de seguida tornava a pensar amb les cames que avui m’han dit prou.
Per sort han aguantat, però aquests dies són els que, després d’alguns anys d’experiència, t’avisen de possibles lesions. El cert és que després de les dues setmanes de descans per la lesió havia començat com si ja portés una base, amb sessions dobles i amb sortides més o menys llargues, tot plegat s’ha accentuat els darrers 10 dies i fins i tot des de feia dos o tres que els ritmes eren ja prou bons. Especialment canyera va ser la sortida de dimarts, que en veure que parava de ploure i tenia 40 minuts vaig decidir sortir cap a la muntanya realitzant un entrenament de pujada vertical amb molta potència.
Ahir realitzava la meva primera sessió triple que acabava amb un running lamentable i que s’ha corroborat avui.
Reduiré una mica els volums i ritmes que tenia previstos fins diumenge, però no les sessions, ja que tampoc era molt exigent i no estic per perdre quilòmetres. Dilluns el dedicaré A DESCANSAR!

PD: Parlant de Borsa, estic segur que ara s'ha d'entrar, però déu meu com costa mantenir-s'hi.

Mercadillo

O millor dit regalillo, ja que dono tot el què veieu. No tinc moltes esperances que a ningú li interessi ja que suposo que molts de vosaltres us trobeu amb el mateix problema que jo, i és que se m’acumulen les samarretes de curses.
Per desestressar una mica el calaix d’esport, que ja estava començant a vomitar, he decidit, amb molta pena, donar algunes de les samarretes.
Del què veieu, les de màniga curta estan pràcticament noves (algunes totalment), en canvi les dues de màniga llarga ja estan força utilitzades i més aviat les jubilo, el què passa és que he pensat que de maniga llarga no n’hi ha tantes així que les he posat. El mateix passa amb el culotte de triatló, no està gaire utilitzat, però té alguna rascada de caure amb ell.
En fi, que qui vulgui alguna cosa que m’ho digui i sinó a primers de juny ho dono tot a Càrites.

Què em queda i què he fet

Com que tenia 10 minuts lliures (al final ha estat mitja hora) i res a escriure, vull dedicar aquesta entrada a fer una mica de balanç.

Primer quatre pinzellades per recordar el què m’espera.
Amb només 3.400metres de natació, 213km de bici i 66km corrent fets el mes d’abril (això sí, en 15 dies), i l’adductor que no em deixa estar del tot relaxat em presento a l’inici de temporada que serà bàsicament, l’aquatló (plovent) d’aquest dissabte, la cursa de Collserola, possiblement la Sprint de Barcelona i una cursa de Muntanya a Osona el primer de juny per preparar la B de Balaguer el 19 i l’olímpic de Donosti del següent cap de setmana.

A partir d’aleshores, activitats lúdiques composades per: les travesses de natació i molt probablement 200km del Camí de Santiago a finals de juliol. Com que estic federat, sense entrenar explícitament la bici i la natació, m’agradaria fer alguna triatló més a l’octubre.

A partir d’aquí he volgut recollir el meu historial. Perdoneu l'entrada marquitis però ho volia tenir apuntat, especialment la llarga distància, fossin bones competicions o d'altres més paxangues.

2010
Marató de Barcelona: Pacemaker 3.57.58
Mitja marató de Granollers: 1.25.33 (MMP)
Mar i Murtra: 1.24.24
2009
Mitja marató de Vilafranca: 1.29.26
Ironman Challenge Maresme: 10.48.55
Olímpic de Banyoles: 2.20.35
Travessia de l’Ampolla (3.3km?): 29.24
Half Les Angles: 5.37.53
Half Balaguer: 5.44.39
Marató de Perpinyà: 3.27.42 (MMP)
Marxa cicloturista Remences: 6.30.30
Mitja marató de Valls: 1.38.15
Mitja Pla de l’Estany: 1.42.03
2008
Behobia San Sebastian: 1.48.38
Cavalls del vent:19.44.00
B Banyoles: 4.49.00
Olímpic de Salou: 2.22.50
Mitja Cunit (amb la Bea): 2.05.38
Mitja Granollers: 1.35.00
Mar i Murtra: 1.30.56
2007
Marató de Barcelona: 3.35.05
Granollers: 1.31.35

Altres
Triatlons sprint: Barcelona 2009, Salou 2007
Curses 10km: Collserola 2009, Bombers 2009, Jean Bouin 2009, Human Race 2008, Collserola 2008, Mercè 2008, Bombers 2008 (39.59 MMP), San Silvestre 2008, Jean Bouin 2008, Bombers 2007, San Silvestre 2007, Bombers 2006
Travessies: Sitges 2009

Segur que m'he deixat alguna cosa.

4200 flexions

Repte aconseguit, he pogut fer les meves 100 flexions diàries durant 6 setmanes i fins i tot les 100 seguides ahir diumenge (això si, amb molt poca flexió, no sé si els del Guiness m'ho acceptarien).

Ara toca mantenir l'exercici muscular, però entro ja, una mica justet, als dos mesos de competició. De moment l'aquatló ultraràpida d'aquest dissabte i ja veurem què faig el diumenge. I la setmana que ve la Cursa de Collserola.

Canicross

Aquesta setmana una companya de feina em va dir que estava ensenyant un Boxer de tres mesos per a fer Canicross. Jo li vaig dir Caniquè? Es tracta de fer curses però amb el gos. De seguida vaig pensar en el pobre Àlex i lo poc que pot córrer.

Després em va comentar que no era tan senzill, el gos ha d'anar sempre per davant i l'has d'ensenyar a agafar el camí correcte. La cosa es complica ja que no puc tenir a l'Àlex a Barcelona i per tant veig complicat ensinistrar-lo. Algú vol fer-li de cangur? jiji

A més això ha coincidit en què vaig veure que començava a arribar al bloc gent d'un altre bloc i que casualment parla del mateix agilitycanicross.blogspot.com/

Ho veig difícil però pot ser un nou repte i una altra manera de fer esport. Ho aniré seguint.

Per cert ja m'he comprat les ulleres BBB. La setmana que ve toca mercadillo de roba.