Fa poc em va venir de gust escriture un petit text sobre una cosa que considero molt important, que és la pressió dels pneumàtics. Vaig considerar que era una entrada més pròpia del bloc de Xavi que del meu i per això em va deixar publicar-ho a www.tritraining.es.
Aquí ho comparteixo, però espero que les meus companys d'entrenament no en facin molt cas, que sinó em costarà maxacar-los.
http://www.tritraining.es/2011/08/presion-de-las-ruedas-de-la-bicicleta/
divendres, 26 d’agost del 2011
dimecres, 17 d’agost del 2011
Skoda+Ciclisme+Facebook
Ahir anant en bici amb el Borja el tio es va enganxar a una furgo per a què li tallés el vent, quan ja es separar li vaig dir "et veia a dins la Furgo si et frenava" Vam estar parlant dels ciclistes professionals que s'enganxen als cotxes quan han de recuperar el "polotón" perquè s'han quedat enrera, com s'enganxen als cotxes dels equips a pocs centímetres, però ells són professionals i la Furgo no deuria ni saber que el Borja estava darrera.
Aquesta història és perquè just ahir em vaig enterar d'una aplicació en el FB de Skoda i els amants del Ciclisme, a part d'un concurs QUE ACABA DEMÀ!, aniran penjant info de la Vuelta.
Entreu a cotillejar-hi, jo l'he activat i molen els premis a més estarà bé seguir la vuelta a partir del 20 d'agost a través de l'aplicatiu.
Us passo l'enllaç, http://tlink.as/skoda06
diumenge, 7 d’agost del 2011
Les "millors" rotondes de Catalunya...
... o del món. Des que em vaig aficionar a la bici de carretera, vaig començar a descobrir certs racons del meu país que no coneixia, carreteres secundàries plenes de bellesa, grans rutes, silèncis... Però una de les coses que més em van xocar van ser les rotondes o rodones com es diu en certes zones. No entraré aquí en la idoneitat d'aquesta solució traficòria, sinó que em vull centrar en la peculiar manera de decorar-les, i és que n'he trobat de realment espantoses.
Fa temps que volia encetar aquest tema, posar aquí un recull de les que trobo "imprescindibles", ara no recordo si l'inici de tot això és una que hi ha a Blanes o una vista a mig camí entre Lleida i Balaguer, però aquest agost començo a penjar les primeres fotos. Per començar la cloïssa gegant que hi ha a Sitges, vista el passat dissabte amb el Mikel.
Sitges
C31-camí de Capellans
No cal dir que accepto la vostra col·laboració, m'envieu foto, i lloc exacte on es troba.
Fa temps que volia encetar aquest tema, posar aquí un recull de les que trobo "imprescindibles", ara no recordo si l'inici de tot això és una que hi ha a Blanes o una vista a mig camí entre Lleida i Balaguer, però aquest agost començo a penjar les primeres fotos. Per començar la cloïssa gegant que hi ha a Sitges, vista el passat dissabte amb el Mikel.
SitgesC31-camí de Capellans
No cal dir que accepto la vostra col·laboració, m'envieu foto, i lloc exacte on es troba.
dimarts, 26 de juliol del 2011
Bea, Trivila, Barcelona
Per Bea
No sóc ni la Pe ni molt menys la Scarlet, i el Bardem ni m’agrada, però el títol em feia gràcia. Serè breu. Les sensacions de la Tri de Vila es poden resumir en optimisme i comoditat, potser un pèl massa de comoditat, però sobretot satisfacció. Ah, i un orgull molt gran de tenir un equip amb una àmplia representació del que formar part: els Dragons.
L’aigua l’enfrontava amb molta por, però fent cas del Pau em situo bé. La reducció del recorregut per la mar de fons també és una bona notícia. La natació m’agrada però en competició és el que sempre em fa més mandra. Com diria un amic meu, sóc lentita, què hi farem. Reconec que no tinc excusa: hauria d’haver apretat més. No m’angoixo, trobo de seguida el meu espai, però obsessionada precisament en no angoixar-me i nedar seguit, vaig massa tranquil•la. Però surto animada (el crit del Xavi i la Ruth, i del Jordi i de l’Albert em dona subidón), just per darrera de l’Amaya, una espartana, pero que viene en son de paz. Nos animamos mutuamente.
No sóc ni la Pe ni molt menys la Scarlet, i el Bardem ni m’agrada, però el títol em feia gràcia. Serè breu. Les sensacions de la Tri de Vila es poden resumir en optimisme i comoditat, potser un pèl massa de comoditat, però sobretot satisfacció. Ah, i un orgull molt gran de tenir un equip amb una àmplia representació del que formar part: els Dragons.
L’aigua l’enfrontava amb molta por, però fent cas del Pau em situo bé. La reducció del recorregut per la mar de fons també és una bona notícia. La natació m’agrada però en competició és el que sempre em fa més mandra. Com diria un amic meu, sóc lentita, què hi farem. Reconec que no tinc excusa: hauria d’haver apretat més. No m’angoixo, trobo de seguida el meu espai, però obsessionada precisament en no angoixar-me i nedar seguit, vaig massa tranquil•la. Però surto animada (el crit del Xavi i la Ruth, i del Jordi i de l’Albert em dona subidón), just per darrera de l’Amaya, una espartana, pero que viene en son de paz. Nos animamos mutuamente.
M’enfronto a la bici amb moltes ganes, esperant poder trobar a la Júlia, la meva compi Dragona. No tinc ni idea de com li deu haver anat la natació, encara que sóc conscient que segur que ha sortit per davant meu. Menos lobos caperucita: la veig en la primera volta, ja de tornada, i em porta molta avantatja. Quina crack i jo què txulita! Em fa una miqueta d’enveja, de bon rotllo, però jo a lo mío. Vaig a molt bon ritme, sempre al voltant dels 35 km/h com a poc, avançant a moltíssima gent, però sense trobar un grup on posar-me a roda, tema que em confirma més encara que haig d’avançar un esglaó en el temps de la natació.
Una última cosa. Victor, Carlos, Júlia, Carles, Xavi, Jorge i Pau encantada de participar amb vosaltres com a Dragons, ho dic de veritat, m’emociona tenir un equip de gent tant maca, i poder participar ben rodejada (obro aquesta declaració d’amor a tots els Dragons amb els que encara no he participat. Amb molts de vosaltres també m’he emocionat des de l’altre costat de la barrera). Felicitats també als compis del Stage a l’Escala: Manel, Manel i Amaya. I gràcies a tots els incondicionals, Xavi i Ruth, Jordi i Albert, Marta, Igor i família.Aquí va la fitxa tècnica.
BEA ROCAMORA LORENTE (dorsal: 612)
Posición Tiempo Distancia Media
T. oficial: 100 01:21:25 22200 m 3m 40s/km
T. natación: 177 00:17:16 500 m 3m 27s/100 metros
T. ciclismo: 49 00:32:57 17000 m 30.96 km/h
T. atletismo: 103 00:25:43 4700 m 5m 28s/km
T1: 00:03:13
T2: 00:02:13
Posición
Categoría F-Senior F 70 Ver
Club BARCELONA DRAGONS TRIATLÓ 1 Ver
Sexo Femenino 1
dilluns, 25 de juliol del 2011
Estic bé
L’altre dia aprofitava per fer-me un hemograma gratis. És molt senzill, cada mes i mig o dos vaig a la Vall d’Hebron a donar plasma, i allí em mostren una còpia dels resultats. Així tinc un control constant de com estic.
Els resultats van ser immillorables i per tant descartava qualsevol tipus d’explicació mèdica del meu baix rendiment, no tenia anèmia. No cal dir que malgrat a un sempre li agrada tenir un perquè, jo, que sempre vaig just d’hematies, vaig sortir contentíssim d’estar al 100%, sobretot ara que he d’afrontar un dur entrenament cap a Berga.
Sumat al tema mèdic, el divendres per fi vaig recuperar bones sensacions en la bici. De nou vaig poder pujar al ritme que volia i el que és més important rodar molt ràpid en pla o fer més de 100km i tenir capacitat per seguir. I ara em sorgeix una nova incògnita, aquest feeling ha vingut quan he anat amb la bici de la Bea, i per tant recupero certs dubtes mecànics, a veure si hi ha quelcom que em frena a la MERIDA? Aquesta setmana ho sabré.
No sé si ja ho he escrit, però l’explicació la trobo en la setmana de càrrega exagerada que vaig fer i en particular de l’entrenament amb el Nacho a les aigües a les 4 del migdia, amb una solana del mil i rodant a 4min/km. Aquell dia el cos em deia de parar i no ho vaig fer, obligat per la necessitat de cremar-me més el fet que intento sempre que els amics no em deixin enrere, vaig sobrepassar el meu límit, i fins ara ho he estat pagant. El Rockstar fresquet que em va oferir el Xavi en arribar va anar bé, però no va ser suficient per recuperar tot el què havia perdut en aquella insolació. L’endemà, amb l’Espriu en bici, ja vaig veure que alguna cosa havia passat, però no tenia marge per recuperar. Ara amb dues setmanes de descans actiu sí he recarregat de nou les piles.
I per acabar, dedicat a aquells que m’acusen de”llorica” ;-) dues entrades positives, perquè veieu que jo sóc més de vacil·lar que de queixar-me.
Debutant en la distància, segur de mi mateix malgrat alguns petits dubtes: http://www.ironpanic.com/2008/06/sense-pressi-com-mola.html
I aquesta entrada de l’abril, el fet d’haver estat tant bé aleshores, augmenta la frustració de no haver-ho mantingut després d’haver fet l’etapa d’entrenament: http://www.ironpanic.com/2011/04/moooola.html
Els resultats van ser immillorables i per tant descartava qualsevol tipus d’explicació mèdica del meu baix rendiment, no tenia anèmia. No cal dir que malgrat a un sempre li agrada tenir un perquè, jo, que sempre vaig just d’hematies, vaig sortir contentíssim d’estar al 100%, sobretot ara que he d’afrontar un dur entrenament cap a Berga.
Sumat al tema mèdic, el divendres per fi vaig recuperar bones sensacions en la bici. De nou vaig poder pujar al ritme que volia i el que és més important rodar molt ràpid en pla o fer més de 100km i tenir capacitat per seguir. I ara em sorgeix una nova incògnita, aquest feeling ha vingut quan he anat amb la bici de la Bea, i per tant recupero certs dubtes mecànics, a veure si hi ha quelcom que em frena a la MERIDA? Aquesta setmana ho sabré.No sé si ja ho he escrit, però l’explicació la trobo en la setmana de càrrega exagerada que vaig fer i en particular de l’entrenament amb el Nacho a les aigües a les 4 del migdia, amb una solana del mil i rodant a 4min/km. Aquell dia el cos em deia de parar i no ho vaig fer, obligat per la necessitat de cremar-me més el fet que intento sempre que els amics no em deixin enrere, vaig sobrepassar el meu límit, i fins ara ho he estat pagant. El Rockstar fresquet que em va oferir el Xavi en arribar va anar bé, però no va ser suficient per recuperar tot el què havia perdut en aquella insolació. L’endemà, amb l’Espriu en bici, ja vaig veure que alguna cosa havia passat, però no tenia marge per recuperar. Ara amb dues setmanes de descans actiu sí he recarregat de nou les piles.
I per acabar, dedicat a aquells que m’acusen de”llorica” ;-) dues entrades positives, perquè veieu que jo sóc més de vacil·lar que de queixar-me.
Debutant en la distància, segur de mi mateix malgrat alguns petits dubtes: http://www.ironpanic.com/2008/06/sense-pressi-com-mola.html
I aquesta entrada de l’abril, el fet d’haver estat tant bé aleshores, augmenta la frustració de no haver-ho mantingut després d’haver fet l’etapa d’entrenament: http://www.ironpanic.com/2011/04/moooola.html
dimarts, 19 de juliol del 2011
Si la meva àvia tingués rodes seria una bicicleta
Si nedés bé d’una vegada seria un molt bon triatleta de curta distància, però clar si la meva àvia tingués rodes seria una bicicleta. I és que tot no es pot tenir. El cas és que tampoc sé com podia haver nedat millor, l’error va ser de partida, en una sortida massa estreta no vaig ser prou ambiciós com per col·locar-me davant i per tant incapaç de poder nedar amb certa comoditat fins a la primer bolla, i és que en els 200 metres inicials, tota la teoria se’n va a la merda, no em puc queixar de cops, no crec que revés més del què vaig donar, però ni podia aplicar els meus coneixements, ni canviar de ritme i el què és pitjor tampoc podia modificar la direcció. Era igual que jo veiés que la bolla estava més a l’esquerra, els 50 tios que m’envoltaven no em permetien corregir la direcció. I això no va millorar gaire després.
Sigui com sigui vaig sortir de l’aigua i cap a la bici i aquesta vegada “a pinyón” sense reserves i fins i tot sense pensar en grups. És més, quan es va estabilitzar un grup ja més nombrós vaig aprofitar l’arribada d’un tio gran i amb ganes de tirar per donar-li un copet al cul i fer-li una senyal de “palante, hombre palante” i escapar-nos tots dos més qui pogués enganxar-se, ho vam aconseguir uns 6 o 7 tios, ens vam desfer de la resta i vam poder fer la nostra tri de manera ordenada sense perill de massificació i això sí treballant tres o màxim quatre. A mi això més igual, el què em fastidiava és que quan acabava el relleu no em deixaven col·locar de nou tercer o quart per entrar de nou al cap de dues persones i em feien anar a la cua, la qual cosa provocava que, al no entrar ells (al final ja érem uns 8 o 9), hagués de remuntar posicions per tornar a tirar.
Fos com fos, molt bon segment, sempre entre 40 i 50km/h, i la roda punxada gairebé no em va afectar, es va desinflar molt poc jo crec que vaig acabar amb una pressió de 6 al pneumàtic de davant i per tant suficient.
Transició ràpida i a córrer on si bé em va sorprendre que algun em passés, vaig fer un bon parcial, amb unes sensacions magnífiques i sempre molts sencer.
Quin plaer competir així!
Veient els números en fred sembla curiós la comparació Les Angles-Vila entre el 2009 i el 2011. Al 2009 estava en forma, portava molts kms a les cames i això ho vaig notar al Half, sensacions molt bones i gaudint del què estava fent. La setmana següent, a la Vila també feia un bon paper a més de viure una tri divertida.
Aquest any, i després d’un Half lamentable, sobretot de sensacions també repetia la Vila una setmana després, però amb més dubtes, és clar i oh sorpresa, milloro i de molt el parcial ciclista i el de running, baixant en aquest darrer segment quasi 3 minuts.
Però no hi ha cap secret. Pensant en la curta distància aquest any ha estat més idoni, com he explicat mil vegades disposo de menys hores i per tant totes han de ser de qualitat, això fa que tingui més xispa, més velocitat, però menys resistència i per tant que sigui capaç de fer-ho molt millor en curta distància.
Però he d, he de ser més ambiciós, aquesta vegada tenia ganes de fer-ho bé, d’exprimir-me a l’aigua, però la vaig cagar des del principi, en fi, el millor de tot plegat és que sempre hi ha més oportunitats.
Les dades (de totes maneres una mica falses, de natació 600 o 650 metres, de bici uns 18km i de run jo crec que algun metre de menys hi havia)
PAU CORTADAS GUASCH (dorsal: 293)
| Posición | Tiempo | Distancia | Media | |
|---|---|---|---|---|
| T. oficial: | 103 | 01:00:18 | 25750 m | 2m 20s/km |
| T. natación: | 394 | 00:12:12 | 750 m | 1m 37s/100 metros |
| T. ciclismo: | 81 | 00:26:57 | 20000 m | 44.53 km/h |
| T. atletismo: | 71 | 00:18:13 | 5000 m | 3m 38s/km |
| T1: | 00:01:35 | |||
| T2: | 00:01:18 |
| Posición | |||
|---|---|---|---|
| Categoría | M-Senior M | 78 | Ver |
| Club | DIR | 1 | Ver |
| Sexo | Masculino | 1 |
Primer Classíficat:
| 00:49:38 | TOTAL acabats 1750 |
dissabte, 16 de juliol del 2011
Curses gratuïtes a Catalunya
L'Ana ens redireccionava aquest mail i he recordat el meu objectiu de curses rendibles, així que comparteixo aquí el calendari.> Gener> - Cros Consell Esportiu Barcelonès Nord. (5 Km)> - Cursa Popular Polinya (10 Km)>
> Febrer> - Cros Vila de Ripollet http://www.ripolletua.com/> - Les 2h de l'Hospital de St Pau.> - Cursa Popular de Sant Valentí de les Cabanyes (3 Km)> http://cursalescabanyes.blogspot.com/>
> Març> - La Cursa de l’Esmorzar (Breakfast Run Barcelona) (4.200 metres)> http://www.maratobarcelona.es/> - Cursa Popular Vilanova del Camí (10 Km) http://www.vilanovadelcami.net/> - Cursa Can Palet (Terrassa) (6 Km) http://www.mitjaterrassa.cat/>
> Abril> - Milla de la Sagrada Família (BCN) http://www.claror.cat/milla.htm> - Cursa de l'Hospitalet (5 km) http://www.l-h.es/agenda.aspx>
> Maig> - Milla Urbana de Ripollet - http://www.ripolletua.com/> - 1.000 m de les Corts http://www.poppyteam.com/> - Cursa de la Sanitat Catalana (can Ruti)> http://www.gencat.net/ics/germanstrias/cat/cursa.htm> - Cursa del Roser de Maig (Cerdanyola del Vallés) (3 Km)> - Milla de Montcada i Reixac 1.609 metres http://www.jam.cat/> - Cursa de El Corte Inglés (BCN) (11 Km aprox)> http://www.cursaelcorteingles.com/> - Cursa dels Medijocs (Sant Cugat) (8 Km)> http://www.comb.cat/cat/actualitat/esdeveniments/activitats/medijocs/medijocs_2010/> - Milla de Cornellà 1609 metres http://www.lamilladecornella.cat/> - Cursa del dimoni (Badalona) (9,4 Km) http://festes-maig.jimdo.com/> - Cursa Popular a Sant Pere de Ponts (Lleida) (7 Km)> - Cursa Popular de Bon Pastor (3.5 km)> - Cursa Popular Ciutat de Girona (9.140 m) http://www.girona.cat/esports/> - Cursa de la Primavera (St. Andreu de la Barca) (5 km) -> http://www.sabarca.cat/esports> - Cros de la Salut de Sabadell>
> Juny> - Cursa Bonaire (Terrassa) (6.500 metres)> http://www.mitjaterrassa.com/default.htm> - Cursa Sant Llorenç (Terrassa) (5,2 km)> http://www.mitjaterrassa.com/default.htm> - Memorial Ramon Oliu. (Cantonigròs) (10 Km)> http://cursacantonigros.blogspot.com/> - Marató de Relleus (Lleida) http://www.maratosicoris.com/inici.htm> - Puja i Baixa a Batet de la Serra (Girona) 9 Km> http://www.la-garrotxa.net/batetpujada_1.htm> - Cursa Festa Major de Terrassa. "Casi" (8 Km)> http://www.mitjaterrassa.com/default.htm> - Milla en pista Sta Coloma Gramenet.> - Pujada al Loreto (Tarragona) (6.500m) > http://runnersworldtgn.wordpress.com/> - Cros dels 3 Turons, Barcelona http://www.avvcanbaro.org/arxius/cros.htm>
> Juliol> - Cursa Festa Major Mataró (Cursa de les Santes) (5 km) > http://www.mataro.org/> - Cursa Popular del Poble Sec (Barcelona) (5,8 Km)> http://www.cursapopularpoblesec.c/> - Cursa Can Anglada (Terrassa) (5,5 Km)> - Cursa Popular Vila del Vendrell (Tarragona) (6 Km)> http://www.mitjavendrell.cat/> - Cursa de Canyelles (Barcelona) (7,4 Km)> - Cursa Popular d'Orrius (Barcelona) (11 Km) http://www.maimakansu.com/>
> Agost> - Cursa FM de Vacarisses.> - Milla d'Alcover (1.609 m) http://www.alcover.oasi.org/noticia.php?id=1088> - Milla de St Feliu de Guíxols (1.609 m)> - Cursa de Munt. de St Vicenç de Calders (4 km)> - Cursa de St Roc a Olot (6.5 km)> - Urbecros de Tona Associació Atlètica de Tona (5 Km)> - Cursa de festa major d'Argentona. (5 km) http://www.argentona.net/> - Cursa Festa Major de Ripollet (10 kms) http://www.ripolletua.com/> - Cursa de Festa Major (Manlleu) (4,8 Km) http://www.olimpicmanlleu.com/> - Funimetrada. Gelida. (1.600 m) http://www.radiogelida.com/> - Cursa Castellbisbal: (6,2 km)> - Cursa Popular Sant Quirze del Vallès (Festa Major) (5 km)> - Pujada a peu a Sant Ramon -Sant Boi de Ll.- http://www.casboi.com/> - Cursa Popular PBarcelonista Maials (Lleida) 10 km> http://www.pbmaials.com/Cursa/inici.htm> - Cursa Popular Maria Víctor (Palau-solità i Plegamans) (6 Km)> - Cursa Castellcir-Castellterçol (3,100 km)>
> Setembre> - Cursa FM Sta Coloma, 5 km> - 10 km Mitja Sabadell (10 km)> - Cursa tradicional d'Aitona http://www.altanto.cat/> - Cursa Castellar del Vallès (5 km)> http://www.castellarvalles.org/seccio.php?id=11904> - Cursa de La Vall de Tenes http://www.biguesiriells.cat/public/> - Cross 11 de Setembre de Sta. Coloma de Cervelló.> http://www.santacolomadecervello.org/cross.htm> - Cursa de la Diada (Térmens) (10 km) http://www.cursadeladiada.cat/> - Milla barcelonistes de Balsareny> - 5 km barcelonistes de Balsareny (5 Km)> http://www.atletisme.com/ampliadadescur.php?id=070724111809> - Cursa Popular de Sant Miquel Molins de Rei www.molinsderei.cat/ca/> - Cursa Popular Festa Major de Sabadell (8 Km) http://www.cesabadell.org/> - Cursa Festa Major del Prat de Llobregat 10 Km) http://www.elprat.cat/> - Cursa Popular de Santa Tecla ( 6Km)> http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=660731> - Milla Ciutat de Tortosa > http://www.atletisme.com/clubs/ate/TRIPTICMILLA.pdf> - Cursa popular de Sant Carles de la Ràpita (10 Km)>
> Octubre> - Cursa Lluís Companys (Barcelona) 5,7 Kms http://www.cursacompanys.cat/> - Cursa Setmana del Cava (Sant Sadurní d'Anoia) (10 Km)> - Cursa Popular Tres Torres (Barcelona) 3 Km)> - Cursa/Caminada Popular de Collserola (Barcelona)>
> Novembre - Pujada a la Tossa de Montbui (Igualada) 6,8 Km)> http://www.clubatleticigualada.com/index.php?apt=7> - Córrer per córrer (Manlleu) (10 Km) http://www.olimpicmanlleu.com/> - Cursa de l’Amistat (BCN) 10,6) http://www.cursadelamistat.com/ -> Memorial Ramon Blanch (Vilanova de la Barca) (10Km)> http://www.corredors.es/Inscripcions.php> - Cursa del barri de la Sagrera (3,4 Km)> - Cursa i caminada contra la violència vers les dones (Terrassa) 3,5Km)> - Cursa Eixting (Lleida) (3 Km i 7 Km) http://www.eixting.com/> - Cursa Popular Santa Margarida i els Monjos (BCN) (10> Km)http://www.cegarraf.cat/files/c_139.pdf>
> Desembre> - Cross Ciutat de Valls (9.150 metres) http://www.crossvalls.es/index.html> - Cursa Barri St. Andreu de Palomar Club Natacio St. Andreu> - Cross de Cerdanyola del Vallés (5 Km)> - Cursa Popular de l'Indiot (Mollerussa) (7 Km) http://mollerussa.ddl.net/> - Sant Silvestre (Sant Julià de Lòria) (3 Km)> - Sant. Silvestre (Manlleu) (4,8 Km)http://www.olimpicmanlleu.com/> - Sant Silvestre (Tarragona) (8 Km) http://www.tinet.org/~cetfons/> - Sant Silvestre (Vilanova del Camí – Anoia) (5,2Km) http://www.vilanovadelcami.net/> - Sant Silvestre (Cunit) (5,2) http://www.santsilvestrecunit.cat/> - Pujada al Castell (Castelldefels) (5 Km) metres > http://www.vilanovadelcami.net/
dijous, 14 de juliol del 2011
“Come, reza, ama”? No, “Corre, pedalea , nada… y reza, por si acaso, reza”
Per Bea
Dic “reza por si acaso reza”, perquè estic cagada de cara a la TRI de la VILA de diumenge. Sento que es la meva vuelta al ruedo oficial, i em fa respecte. Ja sé que després d’una crònica del Pau de males sensacions després d’un HALF ALTRIMAN LES ANGLES les meves queixes o cuites son “mindunderies”, però no ho puc evitar: estic nerviosa de cara a una TRI SPRINT. Què hi farem!
Primer la natació. Haig de reconèixer que les tres sessions amb la Tere (TFSwim) m’han ajudat a tenir més bones sensacions. He llegit atentament el seu informe, he analitzat el meu vídeo i he intentat aplicar algunes de les tècniques que ella m’ha explicat. Ara, falten moltes hores d’entrenament per fer-les meves de forma natural, i els meus temps no han millorat gaire. Però vaig segura. Problema: és una triatló multitudinària i sé que m’angoixaré a la sortida. Espero regular ràpid respiració, i agafar el meu ritme de creuer o de faluca, del que sigui, però meu.
La bici. El meu fort. Les meves camotes jamoneres han de servir d’alguna cosa! Espero gaudir, no tenir cap sustillo dels pros que vagin en grups grans i que m’estiguin doblant. Tant de bo tingui unes sensacions tant bones com al Stage de l’Escala! Ahir vaig entrenar a les rectes de Sant Cugat i em vaig sentir molt bé. Avui, amb el Robert, he fet pujada per la Rabassada i fins a Molins, i m’he sentit bastant pesada de cames. Espero tenir un dia inspirat!
I per últim el running. Porto pocs quilòmetres després del parón del maluc, i les últimes sortides fent la distància no han estat brillants, per tant, espero no anar més enllà del 28min pels 5 km. Veurem!
Espero no decebre a la família Dragona i poder creuar la meta amb un resultat acceptable.
Dic “reza por si acaso reza”, perquè estic cagada de cara a la TRI de la VILA de diumenge. Sento que es la meva vuelta al ruedo oficial, i em fa respecte. Ja sé que després d’una crònica del Pau de males sensacions després d’un HALF ALTRIMAN LES ANGLES les meves queixes o cuites son “mindunderies”, però no ho puc evitar: estic nerviosa de cara a una TRI SPRINT. Què hi farem!
Primer la natació. Haig de reconèixer que les tres sessions amb la Tere (TFSwim) m’han ajudat a tenir més bones sensacions. He llegit atentament el seu informe, he analitzat el meu vídeo i he intentat aplicar algunes de les tècniques que ella m’ha explicat. Ara, falten moltes hores d’entrenament per fer-les meves de forma natural, i els meus temps no han millorat gaire. Però vaig segura. Problema: és una triatló multitudinària i sé que m’angoixaré a la sortida. Espero regular ràpid respiració, i agafar el meu ritme de creuer o de faluca, del que sigui, però meu.
La bici. El meu fort. Les meves camotes jamoneres han de servir d’alguna cosa! Espero gaudir, no tenir cap sustillo dels pros que vagin en grups grans i que m’estiguin doblant. Tant de bo tingui unes sensacions tant bones com al Stage de l’Escala! Ahir vaig entrenar a les rectes de Sant Cugat i em vaig sentir molt bé. Avui, amb el Robert, he fet pujada per la Rabassada i fins a Molins, i m’he sentit bastant pesada de cames. Espero tenir un dia inspirat!
I per últim el running. Porto pocs quilòmetres després del parón del maluc, i les últimes sortides fent la distància no han estat brillants, per tant, espero no anar més enllà del 28min pels 5 km. Veurem!
Espero no decebre a la família Dragona i poder creuar la meta amb un resultat acceptable.
dimarts, 12 de juliol del 2011
Half de les Angles 2011: Per mi no té sentit, el què vaig fer
Jo: vaig patir massa, no m'ho vaig passar bé, i vaig pensar que era un gilipolles.
coke: jejeje
Jo: Per primera vegada, de veritat, se'm va passar pel cap abandonar.
coke: gilipolles per patir massa? i com és? va fer molta calor? o et faltaven kms?
Jo: sí, gilipolles per convertir un hobby en un suplici. No hi ha excuses externes, em falten kms, però de totes maneres porto unes setmanes dèbil, amb molt dolor muscular, alguna cosa falla. Si només fos falta d'entrenament ho hagués notat al km 60, però des del 10 ja no anava
coke: però és que aquest hobby es un suplici, ja saps que és part del joc. Clar però que si des del principi paties, malo.
Jo: no és el mateix patiment. Una cosa és que jo decideixi fins on vull patir i l'altre és que el patiment decideixi fins on puc arribar.
coke: sí sí ho entenc
Aquí podria acabar la meva crònica de Les Angles, de fet tampoc cal que entri en com va anar la competició. Segueixo pensant que no és un Half dur, que Balaguer ho és més, sí que és un Tri lent, ja que és molt ondulat, però no hi ha llargues pujades ni rampes descomunals, pot fer sol, però no xafugor, i per sobre de tot el paisatge acompanya en tot moment.
La natació va ser correcte, tenint en compte que em va entrar aigua a les ulleres durant més de la meitat de recorregut i que em vaig equivocar de bolla una vegada, vaig fer 36 minuts que per mi ja està bé. Sortint no tenia males sensacions però vaig perdre l’equilibri un parell de vegades, mala senyal. A boxes ens vam trobar tots els Dragons, diuen que vaig fer la transició lenta, però, si bé és cert que no em vaig estressar tampoc vaig fer res que “no toqués”.
Ja a la bici només vaig aguantar 5km, a partir de les primeres rampes tot es va girar, el Jaume se m’escapava sense anar a un ritme demolidor i començaven les agonies. A partir d’aleshores, tres hores de patiment, tres hores que no havia viscut en la meva vida, és cert que sóc més corredor que ciclista, però amb la bici també sóc capaç de tot, i ara no tenia RES. No m’importava anar lent, no m’importava patir, però el què no em passava pel cap era les dues coses a la vegada.
Les baixades “a muerte” em permetien recuperar una mica de temps i mantenir els dos amics de batalla, dos Dragons que em van ajudar molt. Per sort he viscut tot això envoltat de gent molt valuosa, el positivisme del Guille no té preu, les seves sinceres paraules, els seus ànims i la seva capacitat de minimitzar els problemes van ser claus. També eren increïbles els crits del Mikel o la possibilitat de fer alguna broma sobre el tema (quan em va passar en la segona volta vaig seguir amb les conyes que ens portem normalment i li vaig dir “tio, que per algú tan bo com jo, que el passi tothom, és molt dur”).
I vam arribar els tres a boxes, jo en aquells moments ja delirava i parlava amb mi mateix. La conversa va anar així: "Pau, tinc ganes d'arribar d'una puta vegada i deixar la bici per posar-me a córrer" “Mira Pau, això no és com un conte, si estàs fet una merda, deixar la bici no serà la solució".
Fem la T2 xerrant, els animo a córrer junts, i sortim alhora, però de sobte em quedo sol (havien parat a dinar).
Què feliç és la vida del triatleta corredor! Quina gran sorpresa quan veig que vaig, que les cames em responen fent aquest esport que tant m’ha donat! Quan deixem el corriol i entrem en una pista més gran em giro però segueixo sense veure’ls així que decideixo tirar endavant. A partir d’aquí una Mitja marató constant, perdent una mica menys d’un minut entre la primera i segona volta i on a partir del km 10 començo a parar en cada avituallament (cocacola, aigua i a seguir).
Durant la bici, temptant la possibilitat de vomitar havia aconseguit ingerir una barreta i mitja, corrent, prenc els dos gels de GU Energy que tenia previst, un al km 8 i l’altre cap el 16 just abans de la segona pujada.
I aquí s’acaba la història, no ho tornaré a fer mai més, no tornaré a presentar-me a cap tri de llarga distància sense estar bé, però segueixo pensant que alguna cosa no funciona. Ara fa dos anys anava lent, però amb sensacions correctes i quan va arribar el tram pla vaig posar-me com una moto, aquest any ni això, seguia sense energia, i el pitjor de tot és que cap amunt, encara que sigui 1º, el dolor de cames és imminent i tinc la sensació que algú m’està frenant. Recordava tots aquells comentaris, sempre de bona fe, de la gent que deia, tu dius que estàs malament però després tires, doncs aquesta vegada no. A Donosti vaig superar la bici gràcies a moments de recuperació, gràcies a que si una cosa tinc és capacitat de patiment, però aquí a Les Angles el meu cap va dir prou, va dubtar del lema del Marcel Zamora “Death before DNF”, i per primera vegada em vaig plantejar un DNF a la classificació.
Les dades són:
Pau Cortadas Guasch 5h59'11''
Posició 70 de 187 inscrits i 153 acabats
Temps primer: 4h52’21’’
Parcials
Natació: 35’47’’ Parcial 73 T1:4.37 (certament és lenta)
Bici: 3h32’41’’ Parcial 100 a 25.39km/h (a la bici uns 24km/h) t2: 1.39
Run: 1h44’26’’ Parcial 33
La següent foto és dels protagonistes del cap de setmana, de totes els Dragons i acompanyants que vam viure dos dies entre amics, a alguns d'ells fa dos mesos ni els coneixia i ara em dóna la sensació que ho són de tota la vida. He trobat amb els Dragons quelcom impagable, competitivitat al màxim però acompanyada de solidaritat i positivisme, sembla impossible no? Doncs aquest és l'esperit dels Dragons!
Quina gran família!
coke: jejeje
Jo: Per primera vegada, de veritat, se'm va passar pel cap abandonar.
coke: gilipolles per patir massa? i com és? va fer molta calor? o et faltaven kms?
Jo: sí, gilipolles per convertir un hobby en un suplici. No hi ha excuses externes, em falten kms, però de totes maneres porto unes setmanes dèbil, amb molt dolor muscular, alguna cosa falla. Si només fos falta d'entrenament ho hagués notat al km 60, però des del 10 ja no anava
coke: però és que aquest hobby es un suplici, ja saps que és part del joc. Clar però que si des del principi paties, malo.
Jo: no és el mateix patiment. Una cosa és que jo decideixi fins on vull patir i l'altre és que el patiment decideixi fins on puc arribar.
coke: sí sí ho entenc
Aquí podria acabar la meva crònica de Les Angles, de fet tampoc cal que entri en com va anar la competició. Segueixo pensant que no és un Half dur, que Balaguer ho és més, sí que és un Tri lent, ja que és molt ondulat, però no hi ha llargues pujades ni rampes descomunals, pot fer sol, però no xafugor, i per sobre de tot el paisatge acompanya en tot moment.La natació va ser correcte, tenint en compte que em va entrar aigua a les ulleres durant més de la meitat de recorregut i que em vaig equivocar de bolla una vegada, vaig fer 36 minuts que per mi ja està bé. Sortint no tenia males sensacions però vaig perdre l’equilibri un parell de vegades, mala senyal. A boxes ens vam trobar tots els Dragons, diuen que vaig fer la transició lenta, però, si bé és cert que no em vaig estressar tampoc vaig fer res que “no toqués”.
Ja a la bici només vaig aguantar 5km, a partir de les primeres rampes tot es va girar, el Jaume se m’escapava sense anar a un ritme demolidor i començaven les agonies. A partir d’aleshores, tres hores de patiment, tres hores que no havia viscut en la meva vida, és cert que sóc més corredor que ciclista, però amb la bici també sóc capaç de tot, i ara no tenia RES. No m’importava anar lent, no m’importava patir, però el què no em passava pel cap era les dues coses a la vegada.
Les baixades “a muerte” em permetien recuperar una mica de temps i mantenir els dos amics de batalla, dos Dragons que em van ajudar molt. Per sort he viscut tot això envoltat de gent molt valuosa, el positivisme del Guille no té preu, les seves sinceres paraules, els seus ànims i la seva capacitat de minimitzar els problemes van ser claus. També eren increïbles els crits del Mikel o la possibilitat de fer alguna broma sobre el tema (quan em va passar en la segona volta vaig seguir amb les conyes que ens portem normalment i li vaig dir “tio, que per algú tan bo com jo, que el passi tothom, és molt dur”).
I vam arribar els tres a boxes, jo en aquells moments ja delirava i parlava amb mi mateix. La conversa va anar així: "Pau, tinc ganes d'arribar d'una puta vegada i deixar la bici per posar-me a córrer" “Mira Pau, això no és com un conte, si estàs fet una merda, deixar la bici no serà la solució".
Fem la T2 xerrant, els animo a córrer junts, i sortim alhora, però de sobte em quedo sol (havien parat a dinar).
Què feliç és la vida del triatleta corredor! Quina gran sorpresa quan veig que vaig, que les cames em responen fent aquest esport que tant m’ha donat! Quan deixem el corriol i entrem en una pista més gran em giro però segueixo sense veure’ls així que decideixo tirar endavant. A partir d’aquí una Mitja marató constant, perdent una mica menys d’un minut entre la primera i segona volta i on a partir del km 10 començo a parar en cada avituallament (cocacola, aigua i a seguir).
Durant la bici, temptant la possibilitat de vomitar havia aconseguit ingerir una barreta i mitja, corrent, prenc els dos gels de GU Energy que tenia previst, un al km 8 i l’altre cap el 16 just abans de la segona pujada.
I aquí s’acaba la història, no ho tornaré a fer mai més, no tornaré a presentar-me a cap tri de llarga distància sense estar bé, però segueixo pensant que alguna cosa no funciona. Ara fa dos anys anava lent, però amb sensacions correctes i quan va arribar el tram pla vaig posar-me com una moto, aquest any ni això, seguia sense energia, i el pitjor de tot és que cap amunt, encara que sigui 1º, el dolor de cames és imminent i tinc la sensació que algú m’està frenant. Recordava tots aquells comentaris, sempre de bona fe, de la gent que deia, tu dius que estàs malament però després tires, doncs aquesta vegada no. A Donosti vaig superar la bici gràcies a moments de recuperació, gràcies a que si una cosa tinc és capacitat de patiment, però aquí a Les Angles el meu cap va dir prou, va dubtar del lema del Marcel Zamora “Death before DNF”, i per primera vegada em vaig plantejar un DNF a la classificació.
Les dades són:
Pau Cortadas Guasch 5h59'11''
Posició 70 de 187 inscrits i 153 acabats
Temps primer: 4h52’21’’
Parcials
Natació: 35’47’’ Parcial 73 T1:4.37 (certament és lenta)
Bici: 3h32’41’’ Parcial 100 a 25.39km/h (a la bici uns 24km/h) t2: 1.39
Run: 1h44’26’’ Parcial 33
La següent foto és dels protagonistes del cap de setmana, de totes els Dragons i acompanyants que vam viure dos dies entre amics, a alguns d'ells fa dos mesos ni els coneixia i ara em dóna la sensació que ho són de tota la vida. He trobat amb els Dragons quelcom impagable, competitivitat al màxim però acompanyada de solidaritat i positivisme, sembla impossible no? Doncs aquest és l'esperit dels Dragons!
Quina gran família!dijous, 7 de juliol del 2011
M’ho jugo tot a una carta
El que un ha de fer en dos mesos, jo ho he intentat fer en dues setmanes. Fins aleshores havia entrenat bé, amb qualitat, però sense volum, i per un half cal fer quilòmetres. Per sort ha coincidit que he pogut fer aquesta particular “puesta de largo” amb gent molt bona i per tant he augmentat les hores d’entrenament però sense perdre gaire el ritme.
Com que el shock pel cos és important, ara estic descansant del què hauria, però aquesta ha estat la meva aposta:tralla en dues setmanes (tri de Donosti inclosa) i descans més massatge amb el Roberto aquesta. Diumenge veurem com sortirà la jugada, en tot cas, conscient de les limitacions de la tàctica, sí que hi arribo amb ganes, i crec que si no em passo, he d’acabar relativament correcte, o al menys sense agonies, que no em ve de gust.
dilluns, 4 de juliol del 2011
Regreso al futuro
Per Bea
Ara fa casi tot just un any, pel pont de Sant Joan, el Pau i jo vam estar a Donosti, ja que el Pau volia fer la triatló olímpica. Hi havia una petita diferència: jo estava embarassadísima del Guillem i anava només d’espectadora. Llavors el Pau i jo vam fer una promesa: el Pau engrescaria a algun amic de cara a l’any següent i jo em comprometia a arribar amb la forma suficient per fer la TRIATLÓN DE LA MUJER. Era perfecta per no ser un repte massa agosarat: competició popular, de noies, distància curta i molt bon ambient... i a la nostra estimada Donosti. I allà, entre el públic el 24 de juny del 2010 em vaig sentir com el Michael J.Fox: vaig voler estar al futur. Em vaig imaginar competint, creuant la meta amb un Pau i un Guille esperant-me sota l’arc d’arribada, emocionats. Dit i fet!
En el camí cap a Donosti hi ha una fita transcendental que m’ha ajudat molt, m’ha donat molta seguretat: el stage a l’Escala, de la mà del Xavi - Tritraining. Deixar al Guillem 3 dies (mai havíem estat fora tant de temps) va ser durillo, la veritat. Em vaig enyorar molt, i més veient al Brunito de la Tere, però va valdre la pena. Veure un grup tant heterogeni d’atletes (no som pros però considero que tots els que estàvem a casa del Xavi aquell cap de setmana som atletes) esforçant-se, cadascú al seu nivell, ajudant-se i buscant superar-se a cada pas una mica més, va ser una passada. Quin ambient tant xulo, i sobretot, quina gran organització!!! Dos rutes en bici, totes dues molt diferents i en dies consecutius, que et permetien treballar la bici de carretera en tots els seus aspectes. El segon dia per mi va ser clau. Vaig gaudir com una nana. Vull donar les gràcies a l’Anna i a la Júlia, les meves compis DRAGONES, ja que totes tres vam aprendre a fer relleus en recta i amb vent en contra. Els relleus eren de casi 5 minuts!!! Haig de dir que veient l’etapa del Tour d’ahir vaig riure bastant observant com l’equip MOVISTAR (quina equipació tant elegant, mola molt!) feia relleus que duraven segons!!! Noies, hem de depurar la tècnica. Entrenament de transició, deixant la bici per fer un running de 5km. Va ser una transició molt tranquil•la, segons el Pau moooooooolt tranquil•la, però feia temps que no experimentava lligar les dues coses després d’una sortida real en bici. Massatget professional de la mà del Roberto (merci crack!). I una nova adquisició de la mà de l’esport: conèixer a la Tere Fullana. Jo haig de reconèixer que sóc bastant totxo per aprendre i millorar en el tema esportiu. M’estanco i arribo fins a un nivell (no gaire alt, per cert, snif!) i em costa molt avançar. Sé que en la natació tinc poc a fer, però si algú em pot ensenyar alguna cosa és la Tere. Què bé que explica la tècnica i quin plaer és veure-la nedar mentre intenta que entenguis quin és l’exercici! Sóc conscient que per avançar li hauria de dedicar molt temps, temps que ara no tinc, però m’ha donat 4 eines boníssimes que intentaré practicar. El clínic d’aquest cap de setmana al Mediterrani i a la Barceloneta van ratificar el ja sabia. Una crack, i la Laia també! Quan ho feien elles tot semblava fàcil. Adjunto foto de l’stage amb la meva bici DRAGONA nova. Mola, eh? Ah, m'oblidava. Si hagués fet una entrada individual per el stage l'hagués titulat "Las gemelas se golpean dos veces". Els participants sabran perquè. Des del carinyo i amb un toc d'humor, eh?
Torno a la TRIATLON DE LA MUJER. 300 m de natació, 8 km de bici i 2km de running. Dissabte a les 15h. Un dia abans que l’Olímpica dels nois. Assequible no? Doncs encara que semblava fàcil, cap a les 13h, estava nerviosa, bastant nerviosa. Els meus 2 homes m’acompanyen en tots els previs. Quin luxe tenir-los als 2 allà! Fem dos equips, els Xavis i la Luchy fan la seva durant el matí, i el Pau i el Guille m’esperen mentre faig una mini volta amb la MÉRIDA del Pau per tal de que em doni seguretat, i baixem a fer un esmorzar – dinar. Cap a les 13h pugem cap a l’hotel per tal de recollir-ho tot, i jo ja baixo amb la bici i totes les bosses de boxes. Al arribar, a la cua, els nervis es comencen a assentar. Si, si, estic nerviosa. Bea, has tornat. Ho has aconseguit. Ets mami,però aquí estàs, amb el TRISUIT de DRAGONA i amb tots el vàrduls per entrar als boxes d’un TRI. Olé! Em sembla veure noies més pros que l’any passat. Moltes parlen entre elles, i la gran part en euskera. Moltes es coneixen, i aquí penso en dues persones: la Sheila i la Ruth. Noies, us vaig enyorar! Molt! També recordo la BEHOBIA amb el Robert, i em ve ell al cap, com en moltes competicions. Col•loco tot en boxes, i el Pau arriba just a temps per revisar que tot està en ordre. Vull remullar-me abans de la sortida oficial, així que corro cap a la platja. L’aigua està bé. No trobarem a faltar el neoprè. Tothom té dubtes sobre el recorregut, que és una mica estrany, ja que ens fan rodejar una plataforma per girar. Em col•loco massa darrera, i ho pago. La gent és menys pro que en altres TRIS i el tap és important. 5 amigues amb peus de pato (si, si, nois) em posen difícil avançar. Fins que no arribo a la plataforma no començo a nedar tranquil•la. De fet, dono un cop bastant bèstia amb un dit del peu contra la cadena de la mateixa plataforma, però encara que em fa molt mal, continuo endavant, empesa per l’emoció de tenir espai. Surto en 8 min 20 seg. El drama no es tant! Cap a la bici. Transició bastant ràpida amb crítica del Pau per ser educada i deixar passar a alguna companya abans d’incorporar-me al carril de sortida caminant. Sobre la bici m’ho passo bomba. Agafo un ritme molt bo i avanço a molta gent. Vaig molt bé de cames i m’aprofito. El recorregut és curt i puc donar molt, màxima de 38,9km/h en un recorregut totalment pla.
Arribo feliç per córrer, però al deixar la bici em noto una mica fluixa, marejada. Estoy en esos días del mes, qué suerte!!! El Xavi i la Luchy m’animen abans de començar a córrer, i sento el crit de Xavi Álvarez abans de sortir. El Pau em pregunta com estic i li dic que malament, perquè no em sento bé. Els primers 500m em costen, però després em començo a animar, i acabo en menys d’11 minuts, creuant meta molt i molt feliç. Corro a veure a mis chicos, i a la resta dels fans DRAGONS. Al dia següent els nois ho donen tot, lluitant com uns jabatos contra les inclemències del clima, però això ja us ho ha explicat el Pau. Com sempre després d’una d’aquestes, només dir una cosa: sóc feliç!
dissabte, 2 de juliol del 2011
2ª Marató de la Costa Daurada
L’any passat vaig participar en la primera edició d’aquesta marató i no només això sinó que juntament amb el meu cosí, el Marcel, vam ser dels 15 primers inscrits. La jugada em va sortir bé, el meu objectiu era clar: aconseguir una bona marca en marató, a la vegada que acompanyava al Marcel en el seu debut en la distància. Les dues coses van sortir bé, ell començava baixant de les 3.30 i jo aconseguia una marca coherent amb els meus ritmes de 10km i de 21.
Per l’edició 2011 us la recomano, el novembre és un mes ideal per a competir, tant per temperatura com per la possibilitat d’entrenament els mesos abans. Si ara ens estem trobant que la calor ens està deixant tocats, al novembre el cos ja està acostumat a les altes temperatures i per tant a mida que es va refredant el clima cada vegada ens sentim millor. Un altre factor és que normalment un parell de setmanes abans hi ha la Marató del Mediterrani (amb mitja i cursa de 10km) i és ideal per a fer la tirada llarga prèvia.
Finalment cal destacar que el recorregut és totalment pla, cal tenir coco per aguantar les llargues rectes, però si es fa, els ritme són boníssims, per tant una bona ocasió per buscar baixar marca. Després descansar novembre i desembre per començar de nou la temporada buscant, perquè no, la ineludible Marató de Barcelona.
En definitiva, us recomano que feu una bona base durant les vacances. Córrer no entén de planificacions, sigueu on sigueu, encara que sigui a Thailandia, sortir a rodar una mica sempre es pot i és molt gratificant. Realitzar durant el setembre i octubre la càrrega d’entrenaments i acabar amb les dues setmanes de recuperació prèvies a la Marató el novembre. Un pla fantàstic i tot plegat per només 35 euros!
Per l’edició 2011 us la recomano, el novembre és un mes ideal per a competir, tant per temperatura com per la possibilitat d’entrenament els mesos abans. Si ara ens estem trobant que la calor ens està deixant tocats, al novembre el cos ja està acostumat a les altes temperatures i per tant a mida que es va refredant el clima cada vegada ens sentim millor. Un altre factor és que normalment un parell de setmanes abans hi ha la Marató del Mediterrani (amb mitja i cursa de 10km) i és ideal per a fer la tirada llarga prèvia.
Finalment cal destacar que el recorregut és totalment pla, cal tenir coco per aguantar les llargues rectes, però si es fa, els ritme són boníssims, per tant una bona ocasió per buscar baixar marca. Després descansar novembre i desembre per començar de nou la temporada buscant, perquè no, la ineludible Marató de Barcelona.
En definitiva, us recomano que feu una bona base durant les vacances. Córrer no entén de planificacions, sigueu on sigueu, encara que sigui a Thailandia, sortir a rodar una mica sempre es pot i és molt gratificant. Realitzar durant el setembre i octubre la càrrega d’entrenaments i acabar amb les dues setmanes de recuperació prèvies a la Marató el novembre. Un pla fantàstic i tot plegat per només 35 euros!
Penjo aquesta foto perquè coincideix que els dos millors que conec i que tinc l'orgull de considerar com a amics hi van participar fent top10! Un petit homenatge.
dijous, 30 de juny del 2011
M'avanço
La Bea va de cul. Entre feina, entrenaments, actes socials i el Guillem no té temps quasi ni de dormir. De fet estic escrivint això des del llit, esperant-la.
Ella ja escriurà quan pugui sobre l'stage de l'Escala (té un títol cinematògrafic boníssim), sobre el material nou (casc, sabates de bici, bici...) i sobre el seu redebut en triatló, però jo d'entrada volia expressar el què vaig sentir a Donosti. Sempre és difícil valorar el que tens i per tant no sempre sóc conscient que estar al costat d'algú que no només enten el què faig sinó que ho comparteix, és increïble. També és una putada, ja que en el darrer mes les nostres hores d'entrenament han estat una autèntica gimcana: ara vas tu al gimnàs a fer natació i spinning i quedem a la porta per a donar-te el Guillem i segueixo jo amb una mica de running i natació, ara li portem el Guillem als avis per a poder escapar-nos una horeta i fer una mica de bici junts... en fi un autèntic Tetris vital.
Ja fos aquesta dificultat, el saber que els dos sacrifiquem una mica en favor de l'altre o el simple fet de veure-la vestida dels Dragons preparant el box, van fer que de sobte m'emocionés, fins el punt de tenir aquella sensació estranya de voler plorar. Se'm va passar ràpid perquè sóc un "macho" però em va fer il·lusió passar aquell moment, involucrar-me en el que ella estava fent, emocionar-me per veure-la de nou competint.
Després en competició em va agradar veure-la sortir en una posició més o menys correcte de natació, però sobretot no vaig poder reprimir un crit d'orgull en veure-la arribar de la bici, molt forta i a prop de les de davant. En el tram de running va sortir el Pau entrenador i em vaig posar nerviós perquè no va començar bé, però la veritat és que en el segon km ho va donar tot.
Com no podia ser d'una altra manera quan ja va arribar em vaig dedicar a corregir-li els quatre errors que havia comès, una altra vegada l'entrenador jiji, però també vaig aconseguir expressar-li el bon moment que vaig passar i que he volgut descriure aquí per reviure'l en uns mesos.
dimarts, 28 de juny del 2011
Triatlón Memorial Onditz 2011
Els que m’envolteu sabeu que aquest any tinc poc temps per entrenar, he anat mica en mica, augmentant els volums però partint sempre de poques hores a la setmana d’entrenament. El truc ha sigut fer sempre qualitat, ha estat una temporada en la qual no he pogut rodar a ritmes còmodes, sortides de xerrar i arribar a casa tranquil. El punt màxim, fins el moment, d’aquesta tàctica, va arribar la setmana passada en la qual em vaig trobar amb “l’obligació” de fer uns 12 o 13kms a ritme ràpid (tenia els 41minuts de l’any passat al cap) i sobretot fer una tirada mitja en bici, ja no només perquè em donés marge per Donosti sinó pensant també amb Les Angles. Passats aquests dos dies als quals vaig sumar un entrenament al mar amb TFswim a les 7 del matí i per tant dormint poc, vaig reduir als mínims la meva gasolina. Els havia fet de manera correcte, complint els objectius, però a un preu massa alt, vaig acabar deshidratat i amb insolació, i amb unes sensacions que em feien perdre confiança de cara a la Tri.
Així arribava al diumenge, a tots els factors s’hi sumava una calor inusual al País Basc i per tant les condicions que menys m’afavorien. Fos com fos, la nit anterior ja m’havia obligat a gaudir de la prova i per tant els nervis tampoc eren alts.
Preparem amb els Xavis els box i sense pressa ni pausa anem cap a la sortida al mig de la Kontxa. A partir d’aquí no us fotré el rotllo, una natació còmode però llarga, més enllà del pas per bolles, la resta va ser més o menys factible. Surto bé, amb gent davant però molts darrera i en quant als Dragons, com era previsible entre els Xavis. La bici irregular, les dures rampes inicials ja em demostren que no vaig prou bé, però els altres tampoc van gaire millor així que en general amb un esforç final aconsegueixo que se m’escapin pocs, conec el recorregut i sé que és clau no despenjar-se en aquest tram inicial perquè després n'arriba un de ràpid on cal anar amb grup. La resta bla, bla, bla (ho podria explicar però em fa mandra) el cas és que coincideixo amb l’Àlvarez i rodem molta estona junts.
Pel què fa al running l’extranya sensació d’anar parat, però rodant per sota de 4.30 (són aquells misteris de la competició) i que fa que el patiment sostingut per com a mínim mantenir el ritme es converteixi en un gran parcial. He sentit queixes per posar l’avituallament en un extrem del circuit i no al mig, però és que en teoria, i més a Donsoti, cada 3km ja ha de ser suficient.
En definitiva el fet d’entrenar poc però bé m’està permetent tenir bones actuacions, però sempre amb un plus de patiment. És difícil d’explicar-ho i hi hauria de dedicar una entrada, però realment no va ser el mateix que l’any passat, quan venia de fer Balaguer la setmana anterior i per tant l’olímpic em va ser relativament còmode. Per contra, crec que en global la meva actuació aquest any ha estat millor i la classificació així ho demostra.
Pau Cortadas Guasch 2h35'55''
Posició 122 de 742 inscrits i 525 acabats (atenció al número d’abandons! És el que té córrer a 40º)
Posició 122 de 742 inscrits i 525 acabats (atenció al número d’abandons! És el que té córrer a 40º)
Temps primer: 2h06’40’’
Parcials
Natació: 31’11’’ Parcial 211 T1:2.14
Bici: 1h22’01’’ Parcial 190 a 29.26km/h (sembla mentida) t2: 1.30
Run: 42’43’’ Parcial 76 (pitjor temps i millor parcial que l’any passat, significatiu!)
Parcials
Natació: 31’11’’ Parcial 211 T1:2.14
Bici: 1h22’01’’ Parcial 190 a 29.26km/h (sembla mentida) t2: 1.30
Run: 42’43’’ Parcial 76 (pitjor temps i millor parcial que l’any passat, significatiu!)
Us adjunto aquí la crònica de l’edició 2010. El conjunt de fotos les publicaré amb l’entrada de la Bea, l'autèntica protagonista del cap de setmana.
dimarts, 21 de juny del 2011
Running, eating and working in València
Com que el tema del working ens el podem saltar, anem al bo.
Comencem pel running i és que València és una ciutat prou bona per córrer, té grans avingudes i sobretot han remodelat tot el que era la riba del riu per a fer un Parc on poder fer kms. Tots dos dies l’objectiu era arribar a la Ciutat de les Arts, per mi un conjunt d’edificis difícilment igualable. Pels amants de l’arquitectura moderna és un lloc emblemàtic que li ha donat un plus a la ciutat i a la vegada com dic jo, són uns edificis que quan els veus dius “València” com passa amb la Sagrada Família a Barcelona, la Tour Eiffel a París o les Torres Kio a Madrid (per cert cert ciutat que fins ara, no tenia aquest tipus d’edificació). El dissabte sortia a les 7 del matí amb la intenció de rodar a 4 però directament no vaig poder, mentre corria pensava: em falta un pel d’entrenament, he de fer més sortides al matí (amb el Guillem impossible) i sobretot he de tornar a perdre els dos o tres quilets que he recuperat en el darrer mes. L’endemà corríem amb la Bea i el Guillem, a un ritme més còmode.
I en quant a l’eating un cap de setmana perfecte. Entre coneixements propis i recomanacions, vam fer un cap de setmana gastronòmic brutal. Aquí van els noms:
Divendres sopàvem a la Cervecería Erajoma, un bar de tapes d’aquells que hi ha dos guiris i la resta Valencians. Està una mica apartat del centre, tocant a Mestalla, però de les 6 o 7 tapes que vam prendre, totes valien la pena, una materia prima immillorable i servei força agradable. Com deien en algunes crítiques si vols tenen material per deixar-t’hi una pasta (al costat uns s’estaven prenent uns escamarlans que tenien una pinta...) però si es prenen tapes “normals” el sopar surt per uns 20 euros.
Dissabte repetíem tapes, però aquesta vegada al casc antic, en un bar, La Pilareta, on hi havia anat feia tres o quatre anys i ens havia agradat molt. En aquest cas algunes tapes estaven excepcionals, especialment les Clotxines o músclos, i en general vam sopar molt bé, potser ens va fallar l’emperador, esperàvem un altre tipus de plat i era un tall a la planxa i sec. La resta, molt recomanable. També per uns 20 euros.
Diumenge anàvem directament al cor de la Ortxata, segurament al bar més emblemàtic on serveixen aquesta beguda, el Daniel, que es troba ni més ni menys a l’Avinguda de la Ortxata 41 (més autèntic impossible) a la ciutat d’Alboraya, als afores de València.
I per dinar, no podíem passar pel delta sense fer-hi una paradeta i si bé aquesta vegada no vam fer la típica migdiada a la platja dels Eucalíptus sí vam anar al restaurant Ida Can Machino a Els Muntells per fer una boníssima Paella d’ànec.
Comencem pel running i és que València és una ciutat prou bona per córrer, té grans avingudes i sobretot han remodelat tot el que era la riba del riu per a fer un Parc on poder fer kms. Tots dos dies l’objectiu era arribar a la Ciutat de les Arts, per mi un conjunt d’edificis difícilment igualable. Pels amants de l’arquitectura moderna és un lloc emblemàtic que li ha donat un plus a la ciutat i a la vegada com dic jo, són uns edificis que quan els veus dius “València” com passa amb la Sagrada Família a Barcelona, la Tour Eiffel a París o les Torres Kio a Madrid (per cert cert ciutat que fins ara, no tenia aquest tipus d’edificació). El dissabte sortia a les 7 del matí amb la intenció de rodar a 4 però directament no vaig poder, mentre corria pensava: em falta un pel d’entrenament, he de fer més sortides al matí (amb el Guillem impossible) i sobretot he de tornar a perdre els dos o tres quilets que he recuperat en el darrer mes. L’endemà corríem amb la Bea i el Guillem, a un ritme més còmode.
I en quant a l’eating un cap de setmana perfecte. Entre coneixements propis i recomanacions, vam fer un cap de setmana gastronòmic brutal. Aquí van els noms:
Divendres sopàvem a la Cervecería Erajoma, un bar de tapes d’aquells que hi ha dos guiris i la resta Valencians. Està una mica apartat del centre, tocant a Mestalla, però de les 6 o 7 tapes que vam prendre, totes valien la pena, una materia prima immillorable i servei força agradable. Com deien en algunes crítiques si vols tenen material per deixar-t’hi una pasta (al costat uns s’estaven prenent uns escamarlans que tenien una pinta...) però si es prenen tapes “normals” el sopar surt per uns 20 euros.
Dissabte repetíem tapes, però aquesta vegada al casc antic, en un bar, La Pilareta, on hi havia anat feia tres o quatre anys i ens havia agradat molt. En aquest cas algunes tapes estaven excepcionals, especialment les Clotxines o músclos, i en general vam sopar molt bé, potser ens va fallar l’emperador, esperàvem un altre tipus de plat i era un tall a la planxa i sec. La resta, molt recomanable. També per uns 20 euros.
Diumenge anàvem directament al cor de la Ortxata, segurament al bar més emblemàtic on serveixen aquesta beguda, el Daniel, que es troba ni més ni menys a l’Avinguda de la Ortxata 41 (més autèntic impossible) a la ciutat d’Alboraya, als afores de València.
I per dinar, no podíem passar pel delta sense fer-hi una paradeta i si bé aquesta vegada no vam fer la típica migdiada a la platja dels Eucalíptus sí vam anar al restaurant Ida Can Machino a Els Muntells per fer una boníssima Paella d’ànec.
dissabte, 18 de juny del 2011
Tritraining Stage a l’Escala 2011
Ja ha passat una setmana però les sensacions són igual de positives en tots els sentits. 
Amb permís de l'Igor penjo aquesta foto amb la seva bici, la dels meus somnis i a més tunnejada a la Dragons.
Amb permís de l'Igor penjo aquesta foto amb la seva bici, la dels meus somnis i a més tunnejada a la Dragons. Què dir de la Organització?, la planificació era, sota el meu parer, molt encertada, ni excessiva ni poc exigent. Ens va permetre entrenar i a la vegada descansar i gaudir de la zona, corregint els innevitables problemes de timming quan hi ha tanta gent i tantes casuístiques. Potser l’únic però era que tots hauríem d’haver gravat el telèfon del Xavi de Tritraining i així evitar petits desajustos puntuals.
També es va crear un grup molt maco de gent. Està clar que això no sempre es pot aconseguir, però si es fusionen tres grups com el Gavà, els Dragons i els Tritrainings, tens molts números que hi hagi bon rotllo, com va ser, tant per part dels triatletes com dels acompanyants.
I finalment tant per mi com per molts va ser un entrenament genial. Per mi 100% efectiu, si bé el primer dia va ser més una volta turística on ens vam anar adaptant als ritmes de la majoria i vam anar reagrupant el grup, l’endemà ja vam fer una tirada més llarga, amb moments de tensar la corda i per tant fent per fi uns quants kms de qualitat (quantes hores de bici em falten, déu!!).
I sobretot el fitxatge de darrera hora li va donar un plus a l’stage realment espectacular, i és que poder fer un entrenament teoricopràctic el dissabte i una tirada de 3.5km de natació diumenge amb la Tere Fullana i recolzat amb el propi Xavi, és una cosa que pocs stage poden tenir, i per mi un salt qualitatiu important, especialment en la meva confiança.
Crec que va ser bo per molts altres triatletes, uns perquè van compartir bons moments, altres perquè van entrenar de valent, anant a ritmes forts, i d’altres perquè van aprendre a rodar en grup. En definitiva, que malgrat hi va haver absències dragones importants i que es van trobar a faltar, ens ho vam passar de conya i ja s’està demanant una segona edició.
Moltes gràcies a tots i especialment als organitzadors!
PD: Si la Tere va ser un plus, no va ser menys el Roberto, quiromasatgista que ens dedicar a tots uns minutets, i que a mi em va anar de conya per poder fer la tirada de 3.5km de natació ja que el dia abans havia tingut unes rampes molt desagradables degut al fet d’estar massa temps parat a l’aigua.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)