Organització: Aquí el terme és molt ampli i per tant avarca diferents coses, des de la recollida dels dorsals, el marcatge dels circuits, les zones de boxes, serveis... En general, però, crec que va estar molt bé, ja detallaré petites errades, però el que està clar és que Dual Grups han tingut un bon debut en l’organització d’un Half com aquest, especialment acompanyats del Pepe Navarro i Sailfish. Han format un equip molt potent, amb un bon merchandising. Està clar que debutar tancant inscripcions dos mesos abans està de conya.
Sortida: Això és can pixa, per mi la culpa és fonamentalment de la Federació perquè m’ha passat en les darreres tris en que he anat, però ja que havien organitzat una bona zona de sortida ho podien haver fet bé. No pot ser que es digui que la sortida és des de l’aigua però que els primers que entrin decideixin anar fent sense esperar a què donin la sortida. I com que la gent ha sortit, doncs piten i pillen a la meitat fora de l’aigua, a molts amb les ulleres a la mà i uns altres que ja porten 100 metres. Fatal, això fatal!!! I si no ho paren, no s’arreglarà, a mi la pròxima vegada no em pillen.
Voluntaris: I no tan voluntaris com eren els mossos i la policia local. Espectacular! Tots ells donant-ho tot fent la seva “feina” però sense deixar d’animar. Gràcies.
Avituallaments: Cap queixa, a mi no m’agraden els Productes Mulebar, però teníem de tot, tant sòlit com líquid (Gatorade, aigua i Cocacola). L’únic què és que hi havia un tram llarg de running sense líquid, però tampoc era mortal.
Dragons: Segur que sense els Dragons no hagués fet dos Halfs aquest any, però sempre és un al·licient més compartir aquest tipus de competicions amb amics. A més cal dir-ho fins i tot tenint un mal dia (el nostre Dragó franquícia va tenir un mal dia, i el factor sorpresa el van desqualificar injustament), hem fet un paper espectacular, classificant-nos el 14 de 38, per davant d’equips importants i molt a prop dels nostres rivals.
Drafting: El segon problema que ha de solucionar aquesta federació que està tan atenta a algunes xorrades i tan poc en d’altres. Cap el km 60 en el tram pla, em va passar un “pelotón” d’uns 5 o 6 triatletes, jo els hi vaig dir “Es deu anar còmode a roda no?” i a sobre una vegada em van sobrepassar van reduir el ritme o si més no van fer que jo em quedés més enrere per respectar els 5 o 7 metres de marge. I des d’aquesta perspectiva privilegiada vaig poder gaudir d’uns relleus perfectament fets, com si d’un equip es tractés. He començat criticant a la Federació, tot i que en aquest cas penso que els principals responsables són els propis Triatletes. Cada vegada hi ha més trampós, no sé si hi havia algun tipus de control, però no m’estranyaria que algun s’hagués estalviat alguna volta de bici.
El cos: Sempre al·lucino dels ritmes que porto en competició, el dia abans o després em veig incapaç de repetir-ho. Em creixo, no sóc dels que entrena fort i en canvi sí dels que ho dóna tot en cursa. Però sempre hi ha algun detallet que em destorba, aquesta vegada va ser l’esquena, ja des del dia abans em va començar a fer mal a l’alçada dels ronyons, vaig pensar que dormint se’m passaria, però res, vaig anar incòmode tot el tram de bici. Per sort portava un Iboprufè pel genoll i al final de la segona volta ja m’havia minvat bastant.
Així em pillaven els de Kuufuza en el km45.
Lectors: Sóc un pesat, m’agrada parlar amb la gent, comentar la jugada, explicar-nos sensacions de cursa tot i que ens coneguem d’haver parlat un parell de vegades, d’explicar-nos trucs, del què sigui. I m’agrada que, com m’ha passat tres vegades en les darreres setmanes em vingui gent i se’m presenti dient que llegeixen Ironpanic. No tant pel fet en sí, tot i que sempre és gratificant que algú et segueixi, sinó perquè ja tindré una altra persona amb qui xerrar el dia de cursa, una altra persona amb qui ens animarem en creuar-nos amb la cara desencaixada en el circuit de running i en definitiva un conegut més amb les mateixes aficions. Gràcies. I gràcies també a tots els que em veu animar, coneguts o no!
