foto de la Eva, gràcies
Per mi tot el què faig relacionat amb l'esport ha de ser perquè em fa il·lusió, sinó apaga y vamonos. A més si m'ofereixo per a fer de llebre, vull fer-ho bé. No vull entrar en altres detalls, simplement em basaré en la carrera.
D'entrada, canvi a darrera hora, no serem dues llebre per temps sinó només una i a més em toca fer 4 hores. És un ritme massa allunyat del meu, però l'experiència a Barcelona fa que l'accepti amb ganes, els que volen ser sub 4 hores són bona gent.
Després de dos intents, passo dissabte per la tarda tal com m'havien dit per a recollir l'equipació però em diuen que vagi diumenge una hora i mitja abans, resulta que no en tindrem. Em fastigueja doblement, primera perquè sempre fa gràcia que et donin coses, no ens enganyem, però segona perquè veig molt difícil que ens detectin sense globus ni una equipació diferent.
No tinc bones sensacions, m'he llevat molt d'hora, he fet córrer a la Bea, no he deixat dormir al meu fill i tot per res. Però les ganes de fer una marató i d'ajudar als demés sempre hi és. Anem a la crònica.
Primera part de la marató. Malgrat costa de trobar-me, el Joan ho fa de seguida, així que la meva solitud dura pocs metres. Li ho agraeixo enormement, no només perquè ja no m'avorriré sinó perquè amb la seva alçada algú més ens trobarà. Muntem un grupet de més menys 8 o 9 persones, veig grups davant i d'altres darrera, però clar no crec que facin cap esforç per anar amb nosaltres, no saben que faig de llebre. D'entrada segueixo el Garmin, però a l'altra canell porto el TIMEX amb un compte enrere de 5.39, si sona just quan passo per cada km quadrarà. El Garmin em marca els 5.39, el TIMEX em diu que anem guanyant uns segons km a km, però la baixada ha estat llarga. Cada vegada el guany és més gran, malgrat mantenir el ritme, així que en el km 12 o 13 decideixo passar del Garmin i baixo uns segons el ritme, comença a anar a 5.42 o 5.43 i així s'estabilitza el guany de 2 minutets respecte al quilometratge. En el 18 o 19 comença la pujada, decideixo baixar una mica més el ritme cap als 5.45 o 5.50 per no cremar el grup i viure de renta.
Però de sobte tot comença a desquadrar, passem per la Mitja Marató no entre 1 o 2 minuts més ràpids sinó que 2 minuts massa lent. Merda! què passa! El km senyalat com a 22 coincideix amb el meu 23.5 del Garmin, el Timex ja no em serveix de res perquè no coincideix en res.
Aprofitem la baixada per recuperar una mica de temps. Explico la situació al grup, parlem, pot ser que no sigui la Mitja Marató però m'asseguren que les voltes són idèntiques i penso que ha de ser així perquè el chip està al final, a més sigui com sigui el desfassament Garmin-kms és brutal. Alguns decideixen tirar més per no arriscar el sub 4 hores, d'altres es queden amb mi. Baixem a 5.30 i una vegada a la platja i a més veient que a partir del 25 comencen a quadrar els kms amb el Garmin (o miracle) retorno als 5.39. Fins al 30 tot anirà bé Garmin i marques kms em van avisant, anem bé. La gent, però, comença a caure. Finalment ens quedem 3 però m'avisen que per poc temps i en el mur em quedo sol. Aprofito per pixar, agafar de nou als dos i ajudar-los un tram més, però definitivament cauen. A partir d'aquí comença el moment més bonic de la marató i coincideix amb la tornada. El vent de cara dificulta molt aquests darrers kms, però animo a cadascun que passo a enganxar-se al bus, rodar en grup és clau. El Marc dura molts kms i arribem a ser de nou 5 o 6, alguns cauen, d'altres s'enganxen.
Jo vaig desorientat, faci el què faci no puc arribar després de les 4 hores, no puc demanar un esforç a la gent i que no tingui recompensa. Oscilo sempre entre els 5.35 i els 5.39, els últims 2.5km són de pujada i allí la gent no podrà mantenir els 5.40 ni de conya, cal tenir un minut. I així començo la pujada, tenim cert marge, tot i que no molt, però de sobte torna a no quadrar-me res, com pot ser que quedin només dos kms, i és que o sorpresa, han decidit anul·lar una part, "segui recte cap a l'hotel", ens diuen, i jo veig el 41 a la recta que ara no ens fan fer, uns 700 o 800 metres de menys que no sé on ficar. Estic arribant amb 3 o 4 minuts de marge.
Arribo cabrejat, he estat forçant a gent per a què poguessin aconseguir el sub 4 hores i ara tenen marge de 2 o 3 minuts, quina merda, em sap greu. Després parlo amb ells i estan encantats, especialment aquells que havien assimilat que ja no ho aconseguirien al veure'm marxar i que de sobte veuen el 3 al marcador.
Però no puc acabar així, si puc prefereixo no fer de llebre de 4 hores, en casos com els d'ahir no puc anar per sensacions ja que no les tinc, no rodo mai a 5.40, per tant he de forçar en excés per fer-ho bé. En aquest sentit potser havia d’haver tingut més sang freda, però era massa arriscat.
Segon tot això ha valgut la pena per a poder veure en directe com el Nacho aconseguia el seu gran repte, però això ja ho explicarà ell.
D'entrada, canvi a darrera hora, no serem dues llebre per temps sinó només una i a més em toca fer 4 hores. És un ritme massa allunyat del meu, però l'experiència a Barcelona fa que l'accepti amb ganes, els que volen ser sub 4 hores són bona gent.
Després de dos intents, passo dissabte per la tarda tal com m'havien dit per a recollir l'equipació però em diuen que vagi diumenge una hora i mitja abans, resulta que no en tindrem. Em fastigueja doblement, primera perquè sempre fa gràcia que et donin coses, no ens enganyem, però segona perquè veig molt difícil que ens detectin sense globus ni una equipació diferent.
No tinc bones sensacions, m'he llevat molt d'hora, he fet córrer a la Bea, no he deixat dormir al meu fill i tot per res. Però les ganes de fer una marató i d'ajudar als demés sempre hi és. Anem a la crònica.
Primera part de la marató. Malgrat costa de trobar-me, el Joan ho fa de seguida, així que la meva solitud dura pocs metres. Li ho agraeixo enormement, no només perquè ja no m'avorriré sinó perquè amb la seva alçada algú més ens trobarà. Muntem un grupet de més menys 8 o 9 persones, veig grups davant i d'altres darrera, però clar no crec que facin cap esforç per anar amb nosaltres, no saben que faig de llebre. D'entrada segueixo el Garmin, però a l'altra canell porto el TIMEX amb un compte enrere de 5.39, si sona just quan passo per cada km quadrarà. El Garmin em marca els 5.39, el TIMEX em diu que anem guanyant uns segons km a km, però la baixada ha estat llarga. Cada vegada el guany és més gran, malgrat mantenir el ritme, així que en el km 12 o 13 decideixo passar del Garmin i baixo uns segons el ritme, comença a anar a 5.42 o 5.43 i així s'estabilitza el guany de 2 minutets respecte al quilometratge. En el 18 o 19 comença la pujada, decideixo baixar una mica més el ritme cap als 5.45 o 5.50 per no cremar el grup i viure de renta.
Però de sobte tot comença a desquadrar, passem per la Mitja Marató no entre 1 o 2 minuts més ràpids sinó que 2 minuts massa lent. Merda! què passa! El km senyalat com a 22 coincideix amb el meu 23.5 del Garmin, el Timex ja no em serveix de res perquè no coincideix en res.
Aprofitem la baixada per recuperar una mica de temps. Explico la situació al grup, parlem, pot ser que no sigui la Mitja Marató però m'asseguren que les voltes són idèntiques i penso que ha de ser així perquè el chip està al final, a més sigui com sigui el desfassament Garmin-kms és brutal. Alguns decideixen tirar més per no arriscar el sub 4 hores, d'altres es queden amb mi. Baixem a 5.30 i una vegada a la platja i a més veient que a partir del 25 comencen a quadrar els kms amb el Garmin (o miracle) retorno als 5.39. Fins al 30 tot anirà bé Garmin i marques kms em van avisant, anem bé. La gent, però, comença a caure. Finalment ens quedem 3 però m'avisen que per poc temps i en el mur em quedo sol. Aprofito per pixar, agafar de nou als dos i ajudar-los un tram més, però definitivament cauen. A partir d'aquí comença el moment més bonic de la marató i coincideix amb la tornada. El vent de cara dificulta molt aquests darrers kms, però animo a cadascun que passo a enganxar-se al bus, rodar en grup és clau. El Marc dura molts kms i arribem a ser de nou 5 o 6, alguns cauen, d'altres s'enganxen.
Jo vaig desorientat, faci el què faci no puc arribar després de les 4 hores, no puc demanar un esforç a la gent i que no tingui recompensa. Oscilo sempre entre els 5.35 i els 5.39, els últims 2.5km són de pujada i allí la gent no podrà mantenir els 5.40 ni de conya, cal tenir un minut. I així començo la pujada, tenim cert marge, tot i que no molt, però de sobte torna a no quadrar-me res, com pot ser que quedin només dos kms, i és que o sorpresa, han decidit anul·lar una part, "segui recte cap a l'hotel", ens diuen, i jo veig el 41 a la recta que ara no ens fan fer, uns 700 o 800 metres de menys que no sé on ficar. Estic arribant amb 3 o 4 minuts de marge.
Arribo cabrejat, he estat forçant a gent per a què poguessin aconseguir el sub 4 hores i ara tenen marge de 2 o 3 minuts, quina merda, em sap greu. Després parlo amb ells i estan encantats, especialment aquells que havien assimilat que ja no ho aconseguirien al veure'm marxar i que de sobte veuen el 3 al marcador.
Però no puc acabar així, si puc prefereixo no fer de llebre de 4 hores, en casos com els d'ahir no puc anar per sensacions ja que no les tinc, no rodo mai a 5.40, per tant he de forçar en excés per fer-ho bé. En aquest sentit potser havia d’haver tingut més sang freda, però era massa arriscat.
Segon tot això ha valgut la pena per a poder veure en directe com el Nacho aconseguia el seu gran repte, però això ja ho explicarà ell.
Per tant decideixo deixar-me caure per alguna competi i anar provant el què. Com sempre, el Pau em convenç (com no caure als seus peus després d’una entrada tant maca com la de la Cursa de la Dona???) i m’apunto a fer els 10.000 de la Cursa del Mediterrani. Em motiva el fet de fer-la amb el Willy, provar com estic respecte al running, veure com la súper Ana supera el seu repte, i anar acompanyada d’una de les meves Dragones preferides: dale gas, Anni, ya le doy.
