Un a un ens vam anar ajuntant un grup de gent heterogènia amb un objectiu comú: córrer la Marató de Barcelona i sobretot gaudir conjuntament del camí que ens duria a la glòria el 15 de març. Crec que puc parlar per tots quan dic que ningú s'ha sentit sol en cap moment, que sempre hi ha hagut algú en qui recolzar-se ja sigui físicament o moral, algú amb qui entrenar o amb qui compartir penes, glòries o consells.
El dia D va anar amb sort diversa, però amb èxit per a tots. Especialment per la Bea, en el km 30 la deixava enrere, després d'uns kms junts, la Manu i el Toni s'hi havien incorporat, ella ja tenia experiència acompanyant-la en aquest tram però vaig pensar que pel Toni viure aquests 10 darrers kms de la seva germana serien una experiència tan brutal com difícil. La Bea començava a xocar amb el mur i si el cop és fort les conseqüències podrien ser devastadores, com ho viuria? Quines sensacions tindria veient un ser tan estimat demacrar-se com tants fan en els darrers kms d'una marató?
Però sí que es va trobar amb 5 kms on la Bea perdia segon a segon la banderola que portava jo a l'esquena, 5kms de cert defalliment, però altament compensats pels 5 següents, on la Bea va patir com mai, però en positiu, va decidir que volia superar aquella línia de no tornada, de trobar el plaer en el dolor de cames o en el regust de la sang en la boca (això és una exageració literària que vaig llegir del Kilian, però a que queda més èpic ;-) )
La Bea va acabar com mai ho havia fet en una competició... FATAL, amb un exitós FATAL, una reducció de més de 20 minuts de la marca de l'any anterior, les cames destrossades, rampes, llàgrimes...
M'agrada aquesta Bea, amb confiança, amb ganes de patir, de donar-ho tot, i també m'agrada veure-la baixar escales ;-) Mola, estic orgullós de tu, i envejós de la passió que tens per córrer, ets un bon exemple.
Un últim apunt per qui en el fons va ser el causant d'aquest grup team equip gent amics companys: "Jordi, recupera't, i quan ho hagis fet ens plantem a la plaça Espanya i comencem a seguir la ratlla blava durant els 42km de la Marató, al ritme que sigui, però posa data i t'acompanyo!"
O lo que viene a ser lo
mismo, comer y correr por Roma. A mi normalmente me gusta contar lo que hago,
pero cuando sale bien más todavía. No hace falta decir que el componente más
importante es la compañía, pero como a Bea no la puedo compartir me quedaré con lo material,
la perfecta combinación de comer y hacer deporte.
Empecemos por el deporte.
Doble sesión de running, una el viernes y otra el domingo. Para el viernes
teníamos series y encontré un sitio genial, curiosamente poco frecuentado por
los romanos, la riba del río Tevere. Desde el Hotel, por cierto un buen
equilibrio entre calidad, precio, localización y desayuno, hasta el Coloseo y
volver para hacer unos 11 o 12km. Bajamos al río a la altura del Castelo Sant
Angelo para salir pasado Trastevere y la Isola Tiberina, vuelta por la zona y
volver. Llano y sin semáforos.
Para el domingo todo lo
contrario, sin necesidad de controlar el ritmo y sin una dirección fija,
corrimos por el parque Borghese y cruzamos Roma de arriba abajo. Queríamos
volver callejeando pero teníamos algo de prisa.
Y ahora lo importante,
comer. Seguro que Bea tenía razón, y que en Roma se come muy buen pescado, pero
para mi Italia es sinónimo de pasta y pizza (como Argentina lo es de carne),
así que le pedí que las tres cenas fueran 100% hidratos. Tres recomendaciones,
tres aciertos.
La primera noche nos
llegamos a La Montecarlo, entre Plaza Navona y Trastevere. Un lugar genial,
informal, camareros arriba y abajo interactuando constantemente con el
comensal. Hay que tener mucha gracia para hacernos dejar el móvil por un rato o
negarse a darnos queso para los Spaghetti Vongole y no cabrearnos sino todo lo
contrario. De Menú: Flor de calabacín, buffet de antipasti, Spaghetti Vongole y
Pizza 4 formaggio. De película. Precio unos 20euros por comensal.
La siguiente noche nos
fuimos al Taverna Trilussa previa reserva (sino imposible). Se trata de un restaurante
algo más refinado, con el consiguiente aumento de precio. Casi 40 euros por
persona pero bien pagados gracias a dos platos perfectos. El descubrimiento de
los spaghetti Cacio e Peppe, una salsa sencilla que lleva lo que dice (además
de Matequilla) queso (Pecorino, aunque con Parmesano sirve) y Pimienta. Ya he
probado de hacerlos en casa añadiendo algo de agua de la cocción y un poco de
Maggi. Finalmente creo que no se puede hacer un plato mejor con apenas dos ingredientes,
Tagliatta de ternera con Trufa Blanca. Colosal.
Y para la última noche otra
recomendación Maccheroni cerca del Pantheon. Cuando en la mesa de al lado
tienes a un romano que se ha traído a su primo francés a que pruebe ese
restaurante, te das cuenta que no te has equivocado. Como no, de menú, unos
Maccheronni a l’arrabiata y unos Gnoqui Gorgonzola. Viendo el espectáculo de la
cocina (intentad pedir mesa al lado) nos falto probar los carbonara. De nuevo
unos 20, máximo 25 euros por persona.
Y una sorpresa de última
hora. Después del buen y abundante desayuno pasábamos la comida con un cacho de
pizza en cualquier chiringuito. Para cambiar un poco paramos en un pequeño bar
en el barrio Hebreo y pedimos un shwarma. El mejor que hemos tomado en la vida,
la carne estaba bien, pero las verduras de encima (antipasti al estilo
italiano-hebreo) eran buenísimas. Tanto que pedimos un plato extra solo de
verduras. Id, vale la pena.
Master Kosher Ésta fue nuestra visita
desde el punto de vista culinario deportivo. Dejo a Bea la parte más turística
para otra entrada. Muchas gracias a los que nos pasaron referencias, fueron
geniales.
Fa unes 5
setmanes, a les 6.20 em cagava en l’Ignasi, de fet no sabia si cagar-me en ell
per haver-me fet passar l’agonia del pitjor 10mil de la meva vida o donar-li
les gràcies pel toc d’atenció que acabava de rebre.
Ara sé que em va
anar bé. Amb tres i quatre kilos menys i moltes series després, ahir vaig fer
de nou una bona competició. El running, l’esport, la vida, no té secrets, la
meva frase és sempre “pateix en els entrenaments per no patir en competició”, i
us puc assegurar que funciona, i que és molt més gratificant. El mateix dia 2
de gener, estava a la Cerdanya, sol, de nit, a 0 graus, fent series de
500metres. Era com una penitència i a la vegada un dir-me a mi mateix que podia
ser ràpid. Des d’aleshores he seguit amb il·lusió i progressió l’entrenament
per la Marató de Barcelona. Molts m’han acompanyat des d’aleshores en les
tirades llargues, molts m’han apretat en les series fins a acabar amb ganes de
trallar (aquestes coses estúpides que fem els runners) i molts m’han anat
preguntant pel meu estat.
I ahir diumenge
vaig veure el resultat.M’és igual la
marca, el Garmin no el vaig mirar i no vaig fer pas el canvi de ritme en els
darrers dos o tres kms per rebaixar un minut o el que fes falta, em vaig
limitar a gaudir d’estar rodant a 4.10 com si ho estigués fent a 4.30,
esforçant-me sí, però no agonitzant, mantenint un grupet del qual anaven caient
components.
Encara no sé si
faré la marató, però estic gaudint del camí.
Vaig poder acompanyar a la Bea en els darrers kms, crec que si mirem les dues o tres darreres setmanes porta una molt bona progerssió.
Sens dubte és una mitja especial per tot el que l'envolta
Des que vaig
registrant les dades, per primera vegada passo dels mil quilòmetres amb unes
wambes i aquestes han estat unes de molt simples, les Salomon XR Mission. Tres
han estat els factors.
- La por: Quan un
ha estat 8 mesos parat i comença a córrer de nou veient que tot funciona més o
menys bé, no vol canviar res. Amb les XR Mission em sentia còmode i relaxava la
meva fascia. He tingut molta por a canviar.
- La qualitat: A la
Ultratrail del Montsant vaig fer la primera part amb les Salomon i la segona
amb les Asics Fugi Attack. Les sensacions després del canvi, tant a nivell de
trepitjada com molèsties als peus van ser molt pitjors, especialment els
cordons. No dic que siguin millors unes que altres, només que a mi em van
millor.
- La recerca d’alternativa:
Els dubtes a l’hora de renovar un model que ja no existeix em feien apurar les
XR Mission mentre no en trobés unes altres. He optat per les Sense Pro, no són
equivalents ni molt menys, però tenen dues coses que m’agraden molt, el sistema
de cordatge de Salomon, que no té competència i l’horma estreta. A veure com
van.
Per si algú té
curiositat aquestes són les dades de quilómetres realitzats amb les actuals
wambes (aquest any he fet quasi la meitat que d’altres).
2013
2014
TOTAL
XRMission
480
572
1052
Asics Attack
474
215,5
689,5
Asics DSTrainer
433
71
504
Kalenji
259
138
397
Zoot Kiawe
84
6
90
NB1080V2
208
208
Altres
166
97
263
Com veieu les
Attack estan arribant als 800, xifra a partir de la qual renovo, aleshores
miraré les XScream, les XWinds o fins i tot unes SLAB, que són més semblants a
les Mission.
Com deia el
Mikel, semblo un filteste de Salomon, però no ho sóc pas, simplement m’agrada
la marca, és cara de collons, però fan bé les coses.
No hi ha res com el trail running
Córrer per asfalt és un conyàs
Passo del Garmin
Us prometo que tots aquests tòpics me'ls creia, però he tornat a picar. Després d'alguna serie de treure el fetge, de fer una nefasta cursa dels nassos i de sentir la passió per la velocitat, no puc evitar dir que...
Tinc ganes d'entrenar ràpid, per asfalt i com més pla millor. Ho sé, és impopular, però e lo que hi ha. No em busqueu per fer gaire muntanya, ara toca canviar els arbres pels números del Garmin, els sons dels ocells pels parcials d'un km i a veure si és veritat, els 85 pels sub80.
Aquest vídeo m'ha despertat una idea que fa temps que tinc en ment, si algú el vol realitzar amb mi que m'escrigui. De moment prefereixo no dir res més.
Per cert, què passa amb Salomon que fa temps que no penja res al seu canal de youtube?
Com marquen els
canons, després de 8 mesos d’inactivitat feia un ultra, i en les dues darreres
setmanes una marató i una mitja. Potser ho hauria d’haver fet al revés ;-)
El cert és que,
tot i la paradoxa, penso que no ha estat tant malament. El que més m’ha costat
és agafar velocitat i per tant començar per una cursa més lenta i acabar pels
23 km del passat divendres, el 95% dels quals corrent, tampoc ha estat tan
irracional com sembla.
Què dir de la Rupit
Taradell? Marató exigent però ràpida, organitzada per i per a gent maca i
sobretot amb avituallaments de luxe. Si voleu conèixer la zona i veure grans
paisatges, diferents tipologies de vegetació, pistes i corriols, feu-la. Si
sumat a això teniu la sort de tenir bon temps i compartir-la amb amics, doncs
encara millor.
Particularment
vam fer una cursa de menys a més, primer els 12 tots junts petant la xerrada i
després quan ja érem 6 i després 4 a un ritme més rapidet, acompanyat un any
més pel Mikel i per primera vegada amb la Núria i el Raül (que aprofitava el
seu millor nivell per gaudir de tots i cadascun dels avituallaments, inclòs del
Iogurt ;-) ). Bones sensacions, aquella curiosa virtut que té el cos humà d’anar
petat als entrenaments i bé en cursa.
La Popular de l’Ultra
de Collserola (23km) va ser diferent. La feia gràcies a l’Álvaro i acompanyat del
Toni (la qual cosa sempre està bé). No sabíem si sortir ràpid o no, i vam
decidir que ho decidiríem en cursa. Després de sortir tranquils i enrere, ens
vam anar animant per una zona semiconeguda i plena de corriols que ens van fer
anar prement l’accelerador. La distància i el perfil del recorregut fa que es
corri quasi tota l’estona, i així ho vam fer. Conclusió es fan més de 1.100
metres positius, però com que són pujades curtes doncs et forces a córrer,
divertit per una Mitja, duríssim per curses més llargues (després he sabut que
curiosament quasi tot el desnivell es fa a la Mitja perquè en els altres 22km
només es fan 500 metres més i en els altres 60 per la Ultra 1500).
Aquestes coses molen: un va a córrer que és el que li agrada, i a sobre, organitzadors, voluntaris i amics et donen les gràcies.
Com que ja he liat a molts amics i la info estava una mica aquí i allí, la penjo tota i a veure si més gent s'anima. Es tracta d'un TRAIL solidari organitzat per la Fundació ACCENTURE per a la Marató de TV3. Serà el proper diumenge 14 de desembre i hi ha dos recrreguts. Jo estic inscrit al de 15km, prometo ritme caribeny i com a molt intent d'"hachassu" en el darrer km, així que qualsevol companyia serà molt benvinguda. La zona de sortida és a Sant joan (Sant Cugat del Vallès), on hi ha els estudis de TVE. Per a inscriure'us envieu-me un mail/wasa/comentari aquí i us dic com, cal simplement fer una transfe de 10 euros (preu orientatiu ja que és una donació voluntària) i enviar el nom als organitzadors.
Recorregut 15km, la part circular crec que es repeteix
Perfil 15km, hi ha una part que es repeteix
Aquí teniu tot el conjunt d'activitats que es fan, tant per nens com per grans.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
