Paciència!!!!!

Això és el que he de tenir ara, paciència! Primer perquè tot i per fi tenir l'alta mèdica, segueixo sentint cert malestar, però sobretot perquè de moment em costa molt arribar als meus objectius. Del què explicava fa un temps, el dolor a l'esquena ha reduït molt i la flexibilitat ha augmentat, però aquí acaben les bones notícies. Porto dues o tres setmanes fent esforços importants en l'alimentació, no pateixo gaire, però sí passo certa gana, i la balança segueix superant els 80kg. També estic entrenant i de moment tot és una agonia, especialment a nivell muscular i de panxa, i tot plegat per estar lluny del meu bon nivell i el que és pitjor dels meus objectius.
No vull que s'entengui aquesta entrada com a negativa, estic content, torno a córrer i tot i deixar-me el fetge, de tant en tant tinc ritmes correctes. Sé que tant amb l'entrenament com en el pes, de sobte tot tornarà a la normalitat, però fins aquell dia he de tenir paciència, esperar, patir, veure com se m'escapen els amics, veure el maleït buit a la balança, estar-me de coses... tot arribarà.

Venc Diadora Iron Mythos wambes running de Triatló

M'he equivocat de talla, de fet ja m'ho temia però només quedava un
10.5 US i volia provar per si hi havia sort.
Són unes wambes per córrer i fer la transició ràpida: preparades per
anar sense mitjons, amb velcro...
Són voladores, és a dir ideals per 5 i 10km, tot i que si algú vol fer
un Halfs amb elles (i prefereix la velocitat a la comoditat) també
serien vàlides.
Jo normalment faig un 44 de sabates i un 45 de wambes, aquestes són
UK10, US10.5 i 44.5 Europa, però vaja hauria de ser per algú que porti
normalment un 43.5 o un 44 i US10 o 10.5
Si a algú li interessen les deixaré per 70 euros, són noves.
http://www.runners.es/iron-mythos-ii-tu-zapatilla-triatlon

Recta final

Fuà, què abandonat tinc el bloc! Els fans deveu estar molt impacients ;-) La veritat és que curiosament o precisament al no fer esport, no trobo el moment per escriure quatre paraules. A més des d'ahir ja torno a córrer, però com encara no sé com anirà la cosa em fa una mica de recança explicar-ho.

La prudència ha estat màxima, després de la visita al cardiòleg la setmana passada em va dir que 8 dies més d'aspirines i que malgrat notava encara cert malestar que ja estava. Li vaig demanar si podia fer esport i em va dir "que de manera moderada", vaig preferir que no ho especifiqués.
Aquest dilluns em feien ecocardiograma, com era de preveure ja no es veia cap tipus de lesió, de totes maneres la perdicarditis costa de detectar fins i tot en el seu estat màxim.
El cas és que les dues notícies han fet que volgués provar, així que acompanyat del meu pulsòmetre he volgut fer dues sessions de running: una primera en què tot i que em moria de ganes d'anar amb els companys de feina amb els quals fèia temps que no petava la xerrada corrent, vaig decidir mantenir-me sempre entre 140 i 150ppm i uns 5.20min/km. Tot i no tenir-les totes a nivell de pit, muscularment i malgrat el sobrepes, vaig tenir bones sensacions.
Però millors han estat les d'avui, corrent per València (el Jardí del Túria és un lloc magnífic pel running) se m'ha fet de nit així que he decidit no mirar més el rellotge, sempre a ritme còmode i he fet la volta que tenia prevista. En cap moment he notat la respiració elevada i de fet la mitjana de pulsacions ha estat de 150ppm per completar 10km més en 50min.
Aterraré mica en mica, però de moment estic força content.

Entrenament passiu

Coincidint amb l'entrada d'any i amb els darrers 10 dies de tractament, vaig decidir posar-me les piles i començar a fer el que jo anomeno entrenament passiu. Suposo que la nomenclatura tampoc és gaire original, però reflexa bé el que m'he proposat. Es tracta de seguint de repòs, intentar preparar el cos perquè arribi en el millor estat de forma.
Per començar un element evident: perdre pes. Encara no ho estic aconseguint del tot, no són dates senzilles per a menjar poc, però mica en mica vaig reduïnt els excessos. Aquesta vegada tres seran les claus: sopar menys, canviar el pa convencional per l'integral (normalment) i especialment controlar molt aquells productes que engreixen. Això és una novetat, no m'agrada evitar certs aliments com el foie, la sobrassada, salses... Però per uns mesos em ve de gust depurar.
Estar 100% recuperat de l'esquena: la veritat és que pensava que després d'un mes de repòs i d'aspirines, no seria una preocpació, però curiosament segueixo tenint força dolors en la zona de les lumbars. He fet ja una sessió de fisio, però en caldran més i sobretot abdominals i estiraments.
Reorganitzar objectius: No puc anar a saco, he de tornar amb prudència i ordre, i per tant he de seguir millor que mai el pla d'entrenament i veure bé en què i com competeixo.

El destí?

Groc Dragó, número 29... el destí ha fet que el casc de l'Andrea Ianone (que té nom de iogurt) hagi estat el meu regal de reis... Ara he de buscar si hi ha algun dragonet entre tant dibuix

Si a més a més l'hagués necessitat seria la bomba, però la Bea està encantada que per una vegada demani alguna cosa que no sigui racional, útil i amb un estudi tècnic darrera. "Em mola", "te'l regalo!" "Gràcies" "Ole yo!"