Això és el que he de tenir ara, paciència! Primer perquè tot i per fi tenir l'alta mèdica, segueixo sentint cert malestar, però sobretot perquè de moment em costa molt arribar als meus objectius. Del què explicava fa un temps, el dolor a l'esquena ha reduït molt i la flexibilitat ha augmentat, però aquí acaben les bones notícies. Porto dues o tres setmanes fent esforços importants en l'alimentació, no pateixo gaire, però sí passo certa gana, i la balança segueix superant els 80kg. També estic entrenant i de moment tot és una agonia, especialment a nivell muscular i de panxa, i tot plegat per estar lluny del meu bon nivell i el que és pitjor dels meus objectius.
No vull que s'entengui aquesta entrada com a negativa, estic content, torno a córrer i tot i deixar-me el fetge, de tant en tant tinc ritmes correctes. Sé que tant amb l'entrenament com en el pes, de sobte tot tornarà a la normalitat, però fins aquell dia he de tenir paciència, esperar, patir, veure com se m'escapen els amics, veure el maleït buit a la balança, estar-me de coses... tot arribarà.
7 comentaris:
Ànims! t'entenc, estic passant pel mateix, només porto 3 entrenaments i sembla que la forma que havia agafat abans mai tornarà. He passat 20 dies aturat i això es nota i molt! Cada entreno se'm fa un món i fins hi tot no ser com arribaré a la mitja de barna, ni si l'acabaré. Tot és esforç i coneixen-te (poc però suficient) els resultats estan a la vuelta de la esquina!
May the force be with you.
Ànims Pau !!
El que per nosaltres sembla segons...per tu són com dies senceres !! Ja ho has dit bé. Paciència, paciència. Però... tots sabem que en 2 mesos tot ha sigut una anècdota, un no rés.. tot ha passat.
I tornaràs a ser el Pau de sempre, el Pau trenca-rellotges, el Pau trenca-tot. Segur què et fa passat, però en no rés ets l'autèntic Pau !!!
Sort amic meu!!
Dennis
tranquil Pau, ja saps que aixo de la tornada i despres del temps que portes parat es duret pero mentres disfrutis corrent el crono no el tinguis gaire en compte.
Cuidat i ens veiem Diumenge a tope a la mitja de granollers.
Hola Pau,
Sólo decirte que ponerse en forma es muy difícil, perder la forma muy fácil y rápido. La nutrición jugará un papel importante en llenar el depósito de buena gasolina para afrontar todos los entrenos y no ser contraproducente.
No desesperes, claro que has de tener mucha paciencia. Pero importantísimo que la recuperación sea en una base sólida.
¿Quieres que te prepare los bidones de remolacha? Qué están muy buenos Pau!!!!
Un abrazo
Xavi, jo no tinc cap dubte que l'acabaràs i ja et dic, per experiència (i espero que sigui així) arriba un dia que "plim" saltes l'esglaó i recuperes la forma (i el pes)
Dennis, el "problema" és que no tinc 2 mesos de marge, però gràcies, ara es tracta de patir.
Roger gaudir, el que és gaudir... de moment pateixo, jijiji, però arribarant dies millors.
Lourdes, que lujo, una mediàtica en mi bloc, la verdad es que cuando has dicho lo de buena gasolina en seguida me ha venido la remolacha a la cabeza. Gracias guapíssima, y ánimos en tus superretos!
Ai, ai, ai. Sort que tenim de l'esport els que ens agrada menjar (anava dir "els gorditos")!!! Pau, si paciència. Fes-ho per tu i per mi. Ves poc a poc, que aniràs recuperant i trencant rècords de nou. Con tu dius PACIÈNCIA. Fins ara ho has fet de conya. I sóc testimoni de que t'ha costat. Lourdes, cuando escribes es como si te estuviera viendo hablar, así, con tu vitalidad, con esa energía. Cuando leo tu blog pienso lo mismo!!! Ahora, lo de la remolacha, no sé, no sé. Tendré que probarlo. Con eso, haré alguna vez un IM? :-)
Publica un comentari a l'entrada