Com ja li vaig dir a ell, l'única cosa que em consola de no poder córrer la Marató de Barcelona és que podré viure un duel espectacular, i amb un premi dels grans. Aquest any, més que mai, darrera dels negres hi haurà dos blanquets lluitant per una plaça a Londres. L'un el Jaume Leiva, de 28 anys, i que sigui com sigui crec que ja ha guanyat, l'altre el Chema Martinez de 40 i que busca el seu darrer bitllet olímpic.
Per raons personals espero que sigui el Jaume qui ho
aconsegueixi, així que des d'aquí li envio tota l'energia que no gastaré
jo!!!
|
Per cert, duel encobert Adidas vs Nike, per una vegada seré proAdidas |
Sigui com sigui debem molt al Chema Martínez, així que és un honor tenir-lo a Barcelona!
3 comentaris:
Pau, hi ha alguna possibilitat de fer un dinaret el mateix diumenge (pizzeria a pla de palau)? Crec que l'Anna s'apuntaria i potser més gent.
Totalment d'acord amb Jaume i què bonic seria que Chema l'acompanyés als seus 40 anys!
Abraçada,
Ferran
PD: ten dec una! Rebre la bossa de llebra on diu Pau Cortadas sap greu!
Seria fantàstic que ho aconseguissin els dos, no sé si és possible.
Tema Pizzeria estaria guai, però encara no sé què faré (Dragons, Guillem...) si puc, en tinc ganes.
I no em deus res ni de conya, no podia haver tingut millor substitut. Me'n deu una el puto cor, i la veritat és que en tenia moltes ganes.
PD: Espero que no hagis rebut unes wambes del 45 jijiji
Pues.. sería todo un éxito que el Jaume consiguiera su objetivo, pero temo que será tremendamente complicado. Todo un éxito que un corredor popular (al menos, no profesional) incluso puede soñarlo.
Doy por hecho que Chema, ahora según él en plena forma, consiga una marca buenísima (2h09) y por consiguiente ganándose el segundo ticket to London.
Una marca 2h12-2h13 sería genial!! Solo falta que corriendo 2h13 acaba descepcionado...
Publica un comentari a l'entrada