No diré la xorrada aquella de "sal i disfruta", això només serveix
pel futbol i d'altres esports d'esbarjo. En un Half es gaudeix després, i
si gaudeixes durant és que no has donat prou de sí, i mai sabràs el
plaer que dóna haver acabat alguna cosa després del punt de patiment
necessari. Està clar que es pot escollir una cosa o l'altre, però us
asseguro que la segona és molt millor.
El que sí és important és d'amagar els nervis, no sempre es pot,
no és un acte voluntari, però com deia el Víctor: "el què has fet ja
està fet i el que no, ja no hi ets a temps". Vull compartir a mode
d'ànims aquesta foto just en el mateix punt en què molts estareu aquest
diumenge. Us ho cregueu o no, no hi havia nervis sinó la ment en
blanc... El què anava a fer era tan llarg que el meu cervell era incapaç
de processar-ho i va optar per desconnectar, aïllar-se, en aquests
moments era simplement una persona asseguda a la platja mirant com
sortia el sol, com tantes i tantes altres vegades havia fet.
I
en particular per aquells que feu el Half com un pas intermig cap a un
IM, no deixeu de valorar el què fareu, un Half és prou important per si
sol, d'aquí a dues setmanes ja pensareu en futurs reptes, ara sereu
capaços de competir durant 5 hores i això ja ha de ser un objectiu digne
de ser apreciat.
6 comentaris:
Grandes palabras Pau!!
5 hores?? ;-)
jaja, gracias Joako,
Quien dice 5 dice 7
Esto es iglesia Pau
Molt bon post! Me'l guardo per a d'aquí dos setmanes :-)
Ànims a tots els q entreu aquest cap de setmana!
Molt bones paraules Pau, si senyor! :)
Publica un comentari a l'entrada