Moment 1) Dissabte
passades 8 de la tarda el Mikel intentant arreglar la seva bici. Fidel a la seva
fama tot va ser un desastre, punxem tres càmeres per un problema mecànic i acabem
trucant al Carles qui li salva la vida (això sí, el Mikel s’ha convertit en un
expert en canviar càmeres)
Moment 2) La
mandra encara hi és però els nervis no.
Moment extra) Bastús, penso que tens prou nivell
de natació com perquè se’t faci una muntanya nedar 750 metres, però estic
molt content per com et va anar i per això ens vam abraçar al veure’ns.
Moment 3) Primer
tram de natació horrible, moltes vegades he escrit que el pitjor, però crec que
com diumenge mai. Si un no fica el cap a l’aigua en les primeres braçades ja no
hi ha volta enrere, la respiració s’accelera, augmenta l’agobio, i ja és
impossible recuperar el ritme pausat que et dóna una bona natació. Per sort
meva eren tres voltes curtes, així que només calia esperar a sortir de l’aigua
i refer les coses. De totes maneres mala natació.
Moment 4) Mai m’havia
costat tant treure’m la part de dalt del neo, no ho entenc. Em xoca veure al
Marcos sortint de la T1,
després m’explica el perquè, diguem que no havia fet tots els deures abans de
començar.
Moment 5) Surto
en bici i res a veure amb Banyoles, aquesta vegada les cames responen.
Moment 6) Després
de passar i xerrar amb alguns dragons arribo al Mikel, li demano si tot bé
perquè està baixant molt lent, tema de confiança. Sigui com sigui jo vaig ràpid
i recuperant posicions però no considero que me l’estigui jugant.
Moment 7)
Primeres rampes i zascas el pinyó del 28 em salta i es surt la cadena. Al marge
del temps perdut que és poc, se’m presenten dos problemes, tornar a engegar en
una rampa del 15% i no poder posar el pinyó gran. Fer els 3kms aquells amb un
39.26 va ser una agonia que encara avui estic pagant amb dolor als ronyons i més
desgast muscular del considerat. Pels que hi aneu en un futur, és una pujada de
compact.
Moment 8) Arriba
el Mikel a la meva alçada, és millor pujador i ell sí porta una bona cadència. Xerrem
mentre seguim pujant, em diu que no ha vist encara al Joako i li ensenyo que el
tenim al davant a uns metres, porto quasi tota la pujada veient-lo sense poder
retallar res.
Moment 9) Xerrant
mentre pugem em diu "què cabrón, jo aquí amb tu i després em fotràs
l'hachazo a la baixada" Penso que és un exagerat perquè ja no queda quasi
baixada, però tenia raó.
Moment 10)
Subidon del gel GU ENERGY Roctane (no em paguen, però realment juntament amb
Nutriesport són els que més subidon em donen), més arribar per fi al meu terreny
(fals pla) fa que m’acceleri i faci un molt bon final. Quan el supero xerrem
una estona amb el Joako, em comenta que té problemes amb la cala. L’animo. Hay
que rebajar esos nervios!!!
Moment 11) Segon
subidon. Arribada a boxes amb tots els Dragons literalment cridant. La Bea diu que una de les raons més
grans per les que vol tornar a competir és per notar la sensació que es té al rebre aquests crits. Quan
ella era Dragona activa no teníem tanta claca.
Moment 12) Començo a baixar per la rampa del circuit de run, més menys en el km
6 o 7, he corregut ràpid però m'he reservat per, una vegada arribi a baix, fer
l'sprint final per la presa i el bosc (2kms i pico). Només aleshores puc tenir
referència dels que venen darrere, ja que ens creuem. Veig al Mikel pujant, vaig còmode
i calculo 4 min de diferència i no puc evitar dir-li "4 minuts, no tens
res a fer" mentre piquem de mans. Ell ja no ho veu però aleshores rampote
a l'isquio i començar a calcular si amb els 2 o 3 que em queden em podrà
retallar els 4 min (m'havia avançat amb la vacil·lada, jajaja), per sort,
modificant la manera de córrer i ja en el pla, la cosa amaina, no puc fer
l'spint final, però al menys sé que no em retallarà. Un plaer
competir amb tu, si no haguéssis baixat com una iaia i no haguéssin retallat la
natació hagués estat molt renyit!
Moment 13) Seguit
del Mikel, el Joako i després el Víctor del qual no havia sabut res des de la T1 i veig que ha recuperat amb
el seu running elegant i ara està fent un bon parcial, normal, ell és “de llarga” i
ara és quan es comença a trobar bé.
Moment 14) Amb la
feina feta arribo al punt de sortida i començo a rebre els primers ànims, li
faig un gest a la Isa
que és la que primer s’ha col·locat. I vaig veient a la resta, l’sprint de la Bea per donar-me el Guillem i
poder entrar amb ell és millor que el meu. Gràcies a ella valoro molt més el què
faig i tinc ganes de tornar-li tot el que m’està donant.
Moment 15) Em
quedo amb les abraçades entre tots nosaltres mentre anem arribant. Sé que són
sinceres. I en especial veure arribar al Martí, i amb bona cara...
Només part dels que estàvem allí, alguns havien competit el dia abans i d'altres encara ho estaven fent... |
Pau Cortadas Guasch 53è (de 205)
Temps total: 3.20.42
Primer classificat 2.49.26
Natació (més curta): 26.13 (97)
Bici (55km): 2.02.34 (58)
Run: 47.25 (24)
12 comentaris:
felicitats!!!! pensava que m'abraçaves perque tenies fred! :)
fora bromes, si una cosa m'emporto del capdesetmana es:EMOCIONAT, AVUI TENS DRET!
M'he emocionat tant que no he pogut comentar fins ara!!!
Tots aquests moments (del 1 al 15 i molts més que no hi caben en una crònica) fan que la vida sigui una miqueta més dolça!!! Del moment 14 no puc comentar res, només llagrimeta i batec de cor!!! Força Dragons!!! T'estimo jefesito!!!
Amb aquesta crònica sembla que tot va tornant al seu lloc i deixant enrere lesions i parades. Quan es gaudeix fent el que t'agrada, tot torna a tenir el seu sentit.
Bona crònica, "avanti"!
Una gran cronica d'una excelent carrera Pau.
Et confesare que tota la claca que estavem esperant a la T2, ens vam quedar alucinats quan vas arribar el primer, despres de sortir tan al darrera de la T1. Alucinats no vol dir que no creguessim que ho podies fer, pero vam flipar amb la teva remuntada.....encara que el Mikel anes de prestat amb la bici jejeje.
Moltes felicitats i el que es millor de tot.....has tornat i tot el relacionat amb la salut d'aquest hivern ja esta oblidat.....que de fet, es el mes important.
Tenim "jefesito" per molts i molts anys
grande! cómo siempre!
Campeon.
moltes felicitats!! va ser un plaer estar allà per donar anims. però el millor es veure les vostres cares com us canvian quan ens sentiu.
fins la propera waapu!
Una crónica molt xula i emotiva. Ets una makina Pauete!!
Muy grande Pau & Cia !!!
Moltes gràcies! Penso que la tri esportivament no va superar el notable, però el cap de setmana com ja va sent habitual, excel"lent!
Pau
Esperit Macca!!!
Felicitats!!!
Felicitats pau! Et veig totalment recuperat i amb noves fonts d'inspiració ;)
Ens veiem diumenge!
Nic
Publica un comentari a l'entrada