Com els protagonistes eren els nens deixo que
sigui el Guillem qui faci la crònica, no va ser senzill per ell, tenint en
compte que la mamà estava donant el pit al Víctor i el papà estressat ajudant en
la organització.
Per Guillem
Jo sentia que era
una duatló, però la meva bici no la veia per enlloc. Una mica despistat em poso
a la línia de sortida, a esquerra i a dreta les bessones, l’Aina i la
Clara. El papà dona la sortida i començo a
córrer, dos metres després, i ja que segueixo sense veure la bici per enlloc,
aprofito que el Pau (sí, sí m’he après el nom del papà) està per allí i decideixo
fer la T1. Primera
transició rapidíssima: em paro, això els braços i m’agafa. Comença el segon
sector, la meva especialitat, recorrem pràcticament tot el circuit i fins i tot
avanço a l’Aitana, que no s’ha enterat que s’ha d’anar a coll i encara va
corrent amb el Joako.
Arribant ja a la meta el papà em deixa a terra, segona
transició, després del run-arms ara toca de nou run, són només dos metres fins
la meta així que m’hi poso però de sobte sento una senyora que es diu Anna que crida “VINGA
WILLYYYYYYYYY!!!!!!!” i m’espanto (sóc molt poruc, jo crec que és culpa del Pau
que quan vaig néixer estava constipat i cada vegada que tossia m’espantava). El
cas és que paro de nou, una mica ofuscat, però recupero els “arms” del papà i
entro. Em donen la medalla de finisher i els caramels, i la mamà m’abraça, ella
sempre m’abraça quan ho necessito...
Quin gran dia, la
meva primera competi.
2 comentaris:
Molt bé Guillem !!
Veo que tus transiciones son mucho más rápidas que las del teu Papi.. :-)
Las hizo superápido
Publica un comentari a l'entrada