Fa poc menys de dos anyets, quan el Club quasi no havia ni nascut,
va estar a punt de morir. Diferent maneres d’entendre’l i portar-lo van fer
que el Xavi i jo tinguéssim una dura i llarga conversa telefònica. Aquelles
paraules sinceres van ser la darrera vegada que ell i jo hem estat parlant
sense un somriure a la cara. Gràcies a aquella trucada no se’n va anar tot a la
merda i ara som el que som, és a dir som el millor Club del món i ell i jo som
dos molt bon amics.
Quantes paraules em deixo per escriure, quantes opinions que no vull fer públiques. Gràcies per l'esforç que has fet tant per seguir amb nosaltres com per deixar-nos.
Més d’una vegada
t’he dit que no sabria entendre els Dragons sense tu com a president, ara m’hi
hauré d’acostumar (sort que estic ben acompanyat).
3 comentaris:
Llevaba dos días esperando esta entrada...,solo puedo desear lo mejor a Xavi lo sabe, pero yo necesitaba (aunque no tenia duda), una entrada de alguien que lo conoce y ha construido todo lo bueno de los Dragons con él (porque hasta los momentos malos han sido de lo mejor, seguro!) sencilla, clara y sincera manera para despedirte y llevarte y estar siempre con nosotros... Força Dragons!!
Jo tambe dono les gracies a que es produis aquella trucada, perque sense ella, res d'aixo hagues estat posible.
Pau, gran entrada plena de sentiment i sinceritat, tan en el que escrius com en el que es llegeix entre linies.
Gracies a tots dos per començar aquesta historia tan bonica, anomenada Dragons.
Força Dragons, ara mes que mai.
Joako, gracias...personas como tu añaden el máximo valor de compañerismo, amistad y fraternalidad al Club! Enhorabuena por ser como eres!
Carles...què haig de dir de tu?...ets el millor relleu que podriem haver escollit...segueix endavant amb el mateix espèrit de sempre i la victòria serà senzilla!
Pau, gràcies per les teves paraules...sincerament i de tot cor, ets únic...gràcies per ésser el meu amic! cuida´t molt i cuida als Dragons!
Publica un comentari a l'entrada