Sóc tan pesat amb Cavalls 2012, però hi torno. Aquell dia vaig conèixer dues persones, una
parella de la nostra edat, que s’havien casat quasi el a la vegada que nosaltres
i que per més inri tenien el mateix nivell esportiu. El destí era fer-nos amics
i així va ser.
Però el destí
tenia preparada una sorpresa, i és que la Núria i el Raül tot just estaven en
pretemporada de les següents dues o tres temporades. Des d’aleshores la seva
evolució ha estat brutal: La Núria no para de fer podis en trail, sigui quina
sigui la distància, com diu la Bea se li ha posat un cos d’atleta total, i el Raül
no es cansa, res l’atura davant el què en teoria havia de ser un objectiu comú,
l’UTMB2014. Molta sort!!!
Aquest passat cap
de setmana, mentre jo provava de córrer 4km i encara amb dolor, el Raül feia
una competició de 33 hores.
Felicitats
família, sou un exemple a seguir, però mireu enrere que la Bea i jo tard o d’hora
arribarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada