Després d'haver comprat els esquís al Bernat, per fi he pogut debutar en esquí de muntanya. Admeto que sóc una mica cagat i per tant em costarà treure-li tot el suc a un esport tant guapo com aquest, però en tot cas estic segur que passaré bons moments i grans entrenaments.
A més divendres passat vaig passar per Evasion i el destí va fer que em comprés els pantalons del Kilian. Són realment difícils de trobar, així que el fet de veure que en teníen un, rebaixat i en la meva talla em va fer pensar que el destí deia que me'ls quedés. Com que no s'hi pot anar en contre, així ho vaig fer. Són molt guapos, però la primera impressió és que hi ha un parell de detalls que em fan dubtar de que valguin el que costen, que és molt, i que d'altres materials de Salomon ja són suficients. En tot cas els provaré a fons, tinc molts kms per endavant.
En quant a la Marató, confio molt en aquesta darrera setmana de descans, he fet prou bé els deures. El meu actual ritme de vida no em permet tirades entre 20 i 25km i crec que és la causa per la qual tot i haver fet séries més ràpides que mai, em costa rodar a 4.30 com a ritme creuer. El meu paper és una veritable incògnita per mi.
dilluns, 11 de març del 2013
dimecres, 6 de març del 2013
Test de Gavela 2*6000
Una temporada més, repeteixo el test. El volia fer avui o demà, però m'arriba que el passat dissabte l'organització de la Marató ens cita a les pistes d'atletisme del Pavelló de la Mar Bella i que el Joako i l'Anna hi van i decideixo fer els deures aleshores.
Encara me'n recordo com fa dos anys, al veure un 6mil a 3.55 o per sota em va entrar més mandra i pànic que per la pròpia marató. És un test ràpid, probablement en aquest sentit sobrevalora casos de poc volum i de qualitat, i són uns ritmes que s'han utilitzat només en séries inferiors al km.
Curiosament aleshores va sortir, i aquesta vegada també.
Molt despistats pel GARMIN comencem un grupet de corredors amb objectiu 3.15 a rodar al voltant de 4.25, fins i tot una mica per sota ja que sé que el gps marca sempre més kms. Però cap a la volta 7 o 8 veiem que el marge d'error és molt gran (fins a 300 metres en 6kms). Això ens fa rodar una mica més lents del què hauríem (uns 30 segons, acabem fent 27 minuts que seria pel test d'objectiu 3.20).
Pel segon 6mil decideixo passar del GARMIN i em comuniquen que hem d'anar a 1'34'' per volta. Referència clara però molt més exigent, i que clavem a la perfeccció. Temps final 23.39 quan havíem d'haver fet +- 23.36 però en progressiu i bones sensacions.
El resultat es tradueix en un ritme probable de 4.35 i possible de 4.25 tots ells suficients per a fer de llebre de 3.15. Em dóna confiança, si més no d'haver fet els deures.
PD: En el gràfic es veu el perquè de la desviació del Garmin, anant pràcticament sempre per la corda, sembla que hagi ocupat la totalitat de la pista. Si hagués fet cas als reslutats donats amb el GPS estaria per fer sub 3hores jijiji, així que els que no ho facin en pista o en un lloc ben mesurat que no es fiin gaire.
PPD: Com li vaig dir al Joako, GARMIN 0 Polar 1, ell en el seu test va quadrar la distància.
PPPD: Poso aquest enllaç amb la taula, tot i que no sé si durarà http://www.runners.es/rcs/comun/ficheros/371/tabla_254_1.htm
Encara me'n recordo com fa dos anys, al veure un 6mil a 3.55 o per sota em va entrar més mandra i pànic que per la pròpia marató. És un test ràpid, probablement en aquest sentit sobrevalora casos de poc volum i de qualitat, i són uns ritmes que s'han utilitzat només en séries inferiors al km.
Curiosament aleshores va sortir, i aquesta vegada també.
Molt despistats pel GARMIN comencem un grupet de corredors amb objectiu 3.15 a rodar al voltant de 4.25, fins i tot una mica per sota ja que sé que el gps marca sempre més kms. Però cap a la volta 7 o 8 veiem que el marge d'error és molt gran (fins a 300 metres en 6kms). Això ens fa rodar una mica més lents del què hauríem (uns 30 segons, acabem fent 27 minuts que seria pel test d'objectiu 3.20).
Pel segon 6mil decideixo passar del GARMIN i em comuniquen que hem d'anar a 1'34'' per volta. Referència clara però molt més exigent, i que clavem a la perfeccció. Temps final 23.39 quan havíem d'haver fet +- 23.36 però en progressiu i bones sensacions.
El resultat es tradueix en un ritme probable de 4.35 i possible de 4.25 tots ells suficients per a fer de llebre de 3.15. Em dóna confiança, si més no d'haver fet els deures.
PD: En el gràfic es veu el perquè de la desviació del Garmin, anant pràcticament sempre per la corda, sembla que hagi ocupat la totalitat de la pista. Si hagués fet cas als reslutats donats amb el GPS estaria per fer sub 3hores jijiji, així que els que no ho facin en pista o en un lloc ben mesurat que no es fiin gaire.
PPD: Com li vaig dir al Joako, GARMIN 0 Polar 1, ell en el seu test va quadrar la distància.
PPPD: Poso aquest enllaç amb la taula, tot i que no sé si durarà http://www.runners.es/rcs/comun/ficheros/371/tabla_254_1.htm
dimecres, 27 de febrer del 2013
Un mes de canya
Això és el què ha
estat el febrer, amb 3 mitges i la tirada llarga. La sensació és que cada vegada
vaig més lent però l’experiència em diu (o això espero) que és normal ja que
ara estic fent càrrega i quan descansi recuperaré l’estat de Granollers
millorat. Encara em sobren uns pocs segons en el ritme, el 3.15 a la marató va justet,
però m’agradarà intentar-ho.
Sigui com sigui
he anat complint el 70% de l’entrenament del Jaume Leiva, especialment pel què
fa als entrenaments canyerus, he acumulat kms amb un febrer que superarà els
250km i he fet bones series. Com sempre, i per desgràcia ja comença a ser
habitual, no he complert amb el pes, sembla que els 80 estan consolidats i tot
i els durs entrenaments no baixo, és més els darrers dies he augmentat i tot. També
el nivell de descans és deficitari, i d’alguna manera afecta al meu rendiment.
Les tres Mitges
han anat de la següent manera:
Granollers: La
meva idea era fer 1.30, no tenia ni idea de l’estat en què em trobava i em
volia testar. Al final vaig clavar el ritme, 1.30.03, fent de menys a més i
content tenint en compte l’esforç del Duatló el dia abans.
Pel Duatló us
deixo la crònica del Joako, ja que millor tampoc ho sé explicar: http://talesfromthepenaltybox.blogspot.com.es/2013/02/fundirse-acto-1-de-2.html
![]() |
| Foto de Triatló Fisiorutpujol |
Orihuela: M’ho
havia pres com un anar a gaudir de la
Mitja, però les bones sensacions em van fer anar prou ràpid. 1.31.44
arrossegant el Croozer amb el Víctor, més d’un minut per sota de fa dos anys
amb el Guillem. Content.
Barcelona: D’Orihuela
vaig sortir amb molt dolor als bessons, si no fos perquè ja em conec una mica
fins i tot pensava que podia ser algun trencament o contractura, per sort a Barcelona
no calia forçar la màquina, em vaig estalviar fer tirada d’acumular dissabte i
no vaig tenir cap problema a la
Mitja, en què juntament amb la Martina i el Nacho vam
clavar les dues hores 1.59.49.
![]() |
| Foto de Trienjoy |
I la tirada
llarga: Si em trobava molt bé aniria a ritme marató durant un bon tram i el que
sí volia era un ritme final entre 4.40 i 4.50. Van sortir dues hores i 32
minuts per fer 32 kms (4.45) i unes sensacions prou bones a nivell de mínim
desgast. El recorregut va tenir fortes rampes de pujada, puntuals però que em
trencaven el ritme, i sobretot molt vent, que em va perjudicar al principi però
que em va ajudar a acabar amb bones sensacions. Bona part del recorregut vaig
ser acompanyat del Jaume.
Ara toca alguns
entrenaments més durs i ja començar a reduir per arribar ben descansat el 17.
divendres, 1 de febrer del 2013
2013
Ironpanic, què és
això? Ja quasi no me’n recordo.
Plans en tinc per
aquest 2013, i de guapus. El primer, i més important, és acompanyar a la Bea en aquests primers dies de
la temporada per a què ella assoleixi els seus objectius. Acompanyar-la en el
sentiment i en la logística, perquè amb els dos peques, entrenar junts és una
utopia. En tot cas aquesta primera part és per ella, amb Granollers, Orihuela i
qui sap si quelcom més en quant a running i amb els 90 de Salou en bici.
Després em tocarà
a mi. Des de fa mes i mig estic fent la base per a arribar a la llebre de 3.15 de
la marató de Barcelona. Un kit kat en forma de duatló per equips ha trencat la
línia progressiva, augmentat les series a ritmes ràpids i fent algun dia
d’spinning per adequar les cames a la bici. Sembla que, en relació a l’equip,
el sector ciclista està més assolit que el de running on puc ser, perfectament,
el lastre.
I per la segona
part de la temporada què? Doncs finalment farem la Ultra de la Cerdanya. Ja tinc parella
oficial en l’Albert, a qui faré patir pujant i qui m’estirarà baixant, i no
descarto els mariques, que també ho tenen al cap. Ara no tinc temps, la família
m’espera, però en breu faré una nova entrada detallant la temporada (si les
lesions m’ho permeten)
dissabte, 19 de gener del 2013
Guardiola i Valdés, i ja que hi sóc Amstrong
Penso que el Valdés és molt bon porter i que, o trobem un bon substitut o molts es menjaran les crítiques. Aquesta entrada, però, és més dedicada a la hipocresia de la gent, als prejudicis, que a temes estrictament esportius . Una de les coses que més em molestava de Guardiola és el culebró de la renovació, la tonteria d’allargar sempre el tema, de renovar anualment (quan per cert amb el Bayern ha fitxat per tres temporades), pensava que un NO per part seva suposava un daltabaix important com per no saber-ho amb suficient temps.
Resulta que ara el Víctor Valdés, lluny d’allargar el tema, avisa al Barça amb un any i mig d’antelació. Temps suficient però necessari per buscar un substitut, que no estem parlant d’un lateral!!! Per mi, més professional no es pot ser, i en canvi la gent ara dubte que segueixi exercint la seva professió de la millor manera possible.
I posats a parlar d’hipocresia, deixo per escrit la meva opinió sobre el cas Amstrong i és que trobo al•lucinant la reacció de la gent. El primer mentider ha estat ell, i d’això no hi ha dubte, però quina novetat hi ha en les seves paraules actuals, qui tenia encara dubtes de la seva drogoaddicció particular?
I tant o més sorprenents em semblaven els comentaris que creien en la innocència del ciclista texà com els que ara el critiquen a mort però neguen la culpabilitat d’altres com els propis companys de Tours (del mateix equip o classificació) o de ciclistes com Induráin o Contador (que públicament ha donat positiu, per poc, però ha donat). Les coses com són i el dòping ha estat i és present en el ciclisme, de manera massiva. I no s’hi val allò de “i en el futbol què?!”, primera perquè al meu pare li portava fluixa quan jo li deia que altres amics també havien catejat, el què a ell li preocupava era jo, i segon perquè penso que el futbol és un esport tremendament menys exigent que el ciclisme i per tant la necessitat de complements il•legals, molt menor.
Resulta que ara el Víctor Valdés, lluny d’allargar el tema, avisa al Barça amb un any i mig d’antelació. Temps suficient però necessari per buscar un substitut, que no estem parlant d’un lateral!!! Per mi, més professional no es pot ser, i en canvi la gent ara dubte que segueixi exercint la seva professió de la millor manera possible.
I posats a parlar d’hipocresia, deixo per escrit la meva opinió sobre el cas Amstrong i és que trobo al•lucinant la reacció de la gent. El primer mentider ha estat ell, i d’això no hi ha dubte, però quina novetat hi ha en les seves paraules actuals, qui tenia encara dubtes de la seva drogoaddicció particular?
I tant o més sorprenents em semblaven els comentaris que creien en la innocència del ciclista texà com els que ara el critiquen a mort però neguen la culpabilitat d’altres com els propis companys de Tours (del mateix equip o classificació) o de ciclistes com Induráin o Contador (que públicament ha donat positiu, per poc, però ha donat). Les coses com són i el dòping ha estat i és present en el ciclisme, de manera massiva. I no s’hi val allò de “i en el futbol què?!”, primera perquè al meu pare li portava fluixa quan jo li deia que altres amics també havien catejat, el què a ell li preocupava era jo, i segon perquè penso que el futbol és un esport tremendament menys exigent que el ciclisme i per tant la necessitat de complements il•legals, molt menor.
dilluns, 14 de gener del 2013
El dissabte sí que vam ser ardilles!!!
Anem corrent per uns corriols de Sant Just, el Nacho i jo primer, el Mikel i l'Espriu després. El Nacho em comenta que li mola molt i que quasi no hi ha ningú, jo li dic que no és normal, i de sobte... Ens trobem un caçador.
I després un altre, i un altre... Com a bons esquirols el què fem és fugir de la zona, i és que estan fent la caça dels senglars.
Independentment del què pensi dels caçadors en general, trobo que organitzar-ho un dissabte i a sobre no tallar els camins és una animalada. En tot cas nosaltres, i més quan vam sentir els trets, ens vam cagar una mica.
Després, i ja a les Aigües van tornar els piques ardillerus de sempre, i aquí, per segona vegada consecutiva aquesta setmana, no vaig aguantar el ritme dels primers. Mica en mica.
I després un altre, i un altre... Com a bons esquirols el què fem és fugir de la zona, i és que estan fent la caça dels senglars.
Independentment del què pensi dels caçadors en general, trobo que organitzar-ho un dissabte i a sobre no tallar els camins és una animalada. En tot cas nosaltres, i més quan vam sentir els trets, ens vam cagar una mica.
Després, i ja a les Aigües van tornar els piques ardillerus de sempre, i aquí, per segona vegada consecutiva aquesta setmana, no vaig aguantar el ritme dels primers. Mica en mica.
dimarts, 8 de gener del 2013
No seria el meu millor any
Després de moltes temporades, aquest 2012 no he arribat als 2.000kms corrent, tot just m'he quedat als 1600, i el pitjor és que pràcticament és el mateix que he fet en bici i ja no parlem de natació. La nova etapa de la vida, més dedicada a la família, conjuntament amb un seguit de lesions n'han estat la causa. Em vaig quedar sense la marató de Barcelona però curiosament aquestes reduides xifres en quant a volum es compensen amb dues competicions d'ultradistància: la Trailwalker de 100km i Cavalls del vent de 90, i totes dues amb prou bon rendiment vistes les circunstàncies.
Pel 2013 estic molt indecís, no sé si córrer la Ultra de la Cerdanya o si simplement fer competicions i valorar a final d'any si vaig cap a UTMB 2014... No ho sé, no acabo de veure cap a on anar i és que la meva actual vida no em permet fer previsions a llarg termini.
El què està clar és que sense deixar el triatló de banda (alguna competició faré), em centraré en el trail, és el que ara em motiva i permet entrenar.
Per la http://www.ultrafons.com/vcuf.htm busco amb qui fer-la així que si algú s'anima ja sabeu, passo de fer-la sol. Això sí, hauríem de tenir un ritme similar.
Una entrada ràpida que de fet em serveix per demostrar que molt temps per dedicar-li al bloc tampoc tindré.
Pel 2013 estic molt indecís, no sé si córrer la Ultra de la Cerdanya o si simplement fer competicions i valorar a final d'any si vaig cap a UTMB 2014... No ho sé, no acabo de veure cap a on anar i és que la meva actual vida no em permet fer previsions a llarg termini.
El què està clar és que sense deixar el triatló de banda (alguna competició faré), em centraré en el trail, és el que ara em motiva i permet entrenar.
Per la http://www.ultrafons.com/vcuf.htm busco amb qui fer-la així que si algú s'anima ja sabeu, passo de fer-la sol. Això sí, hauríem de tenir un ritme similar.
![]() |
| El 2013 a la Cerdanya va començar amb un sorprenent mal estat de forma, però amb ganes de fer esport i sobretot amb molt bona companyia: Ferran, Borja, Bea i Nacho! |
Una entrada ràpida que de fet em serveix per demostrar que molt temps per dedicar-li al bloc tampoc tindré.
dijous, 20 de desembre del 2012
Where is the limit Kilian Jornet?
No cal, no?
Partim de la premisa
que tothom pot fer el que li doni la gana, i el Kilian també. Que no
dubto que és un esportista de primera fila al qual admiro. I que fins i
tot em fascina el què fa i les imatges que filmen amb el Seb Montaz.dimarts, 18 de desembre del 2012
Estic gordo, però recuperant la forma
Feia molt que no em pesava, està clar que massa.
Ahir la balança em va tornar a la realitat. Després de mesos parat i amb males sensacions per fi tornava a sentir-me millor. Entrenaments sense dolors excessius, ritmes correctes i moments bons de potència. Així doncs ahir em planatava davant la balança amb una idea al cap "firmo un sub 81". Doncs ja feia bé, el número que va sortir va ser un 82.7. És molt!!! I més tenint en compte els objectius a curt i mig termini. Necessito recuperar els 77 o 78 per poder assolir-los sense patir massa. Tornaré a l'asfalt i per uns mesos tocarà mirar el GARMIN, a partir d'abril cap a la muntanya, i amb la base d'una bona pretemporada feta.
Ahir la balança em va tornar a la realitat. Després de mesos parat i amb males sensacions per fi tornava a sentir-me millor. Entrenaments sense dolors excessius, ritmes correctes i moments bons de potència. Així doncs ahir em planatava davant la balança amb una idea al cap "firmo un sub 81". Doncs ja feia bé, el número que va sortir va ser un 82.7. És molt!!! I més tenint en compte els objectius a curt i mig termini. Necessito recuperar els 77 o 78 per poder assolir-los sense patir massa. Tornaré a l'asfalt i per uns mesos tocarà mirar el GARMIN, a partir d'abril cap a la muntanya, i amb la base d'una bona pretemporada feta.
![]() | |
| Corrent per Viena aquest cap de setmana, a 0º |
dijous, 22 de novembre del 2012
Trail, trail, trail...
Últimament sóc monotema, trail i/o CdV però és que no tinc gaire més a explicar i una carrera de 17 hores, perdó de 16.59 ;-) dóna molt de sí.
Fa dies que us volia parlar d'un bloc. Amb una d'aquestes promocions que mai em toquen vaig haver de suscriure'm al web www.carrerasdemontana.com, i mai una "obligació" havia estat tan profitosa. Us recomano molt que ho feu. Envie'n molta cosa, són actius a tope, però són artícles molt interessants, m'agrada especialment les proves que fan de material.
També un bon amic m'ha fet arribar les dues últimes edicions d'una gran revista www.revistatrail.com. En el darrer número, llegia tres artícles referents a CdV2012 i tots ells collonuts. Us passo aquí l'editorial de la revista i una foto de l'article on podreu veure com estaven els corriols on, normalment s'hi passa corrent, però aquell dia eren impracticables: peu al corriol era caiguda segura, i la gespa del costat no garantitzava res. La resta no ho penjo, a comprar-la ;-)
Fa dies que us volia parlar d'un bloc. Amb una d'aquestes promocions que mai em toquen vaig haver de suscriure'm al web www.carrerasdemontana.com, i mai una "obligació" havia estat tan profitosa. Us recomano molt que ho feu. Envie'n molta cosa, són actius a tope, però són artícles molt interessants, m'agrada especialment les proves que fan de material.
També un bon amic m'ha fet arribar les dues últimes edicions d'una gran revista www.revistatrail.com. En el darrer número, llegia tres artícles referents a CdV2012 i tots ells collonuts. Us passo aquí l'editorial de la revista i una foto de l'article on podreu veure com estaven els corriols on, normalment s'hi passa corrent, però aquell dia eren impracticables: peu al corriol era caiguda segura, i la gespa del costat no garantitzava res. La resta no ho penjo, a comprar-la ;-)
dilluns, 12 de novembre del 2012
Reportatge TVE de Cavalls del vent 2012
Volia compartir aquest reportatge fet per TVE de la Cavalls del Vent 2012 per tres raons.
1) Reflecteix prou bé el què vam viure (llàstima que no haguéssin posat alguna càmera a la baixada cap al Serrat, en punts on TOTS quèiem al fang)
2) Animar a la gent per l'edició 2013 (no crec que hi hagi una cursa semblant a Catalunya)
3) Està molt ben fet i editat (no tingueu en compte alguns noms de pobles i refugis, ni que diguin que la Núria Picas és espanyola jaja, per la resta un 10!)
http://www.youtube.com/watch?v=Ea8MtsQ3mwY&feature=share&list=UUiTA8fpOhXodVrtoLQ7IH7g
http://www.rtve.es/alacarta/videos/programa/carreras-montana-cavalls-del-vent/1575164/
També vull aprofitar-lo per criticar una mica al servei d'esports de TV3, pel futbol cola (hi ha algun presentador lamentable, però és el què hi ha), però a la que busquen quelcom alternatiu és una merda. Ja ho havia criticat alguna vegada, però Temps d'Aventura o Temps de neu són programes que no han evolucionat, que fan gent que o fa temps que no han fet esport o directament no n'han fet mai. I com a prova d'això el reportatge que van fer de la mateixa prova, s'equivoquen amb el desnivell, parlen de positiu quan és acumulat, confonen al Krupicka i a l'Anna Frost, a més d'errades generals. (és curiós pq he estat incapaç de trobar-lo, era tan cutre que l'han borrat, si algú el troba que me l'envii)
Aprofito per penjar un altre reportatge que sí m'ha agradat
http://www.youtube.com/watch?v=igDGWy1w8Jk&feature=related
1) Reflecteix prou bé el què vam viure (llàstima que no haguéssin posat alguna càmera a la baixada cap al Serrat, en punts on TOTS quèiem al fang)
2) Animar a la gent per l'edició 2013 (no crec que hi hagi una cursa semblant a Catalunya)
3) Està molt ben fet i editat (no tingueu en compte alguns noms de pobles i refugis, ni que diguin que la Núria Picas és espanyola jaja, per la resta un 10!)
http://www.youtube.com/watch?v=Ea8MtsQ3mwY&feature=share&list=UUiTA8fpOhXodVrtoLQ7IH7g
http://www.rtve.es/alacarta/videos/programa/carreras-montana-cavalls-del-vent/1575164/
També vull aprofitar-lo per criticar una mica al servei d'esports de TV3, pel futbol cola (hi ha algun presentador lamentable, però és el què hi ha), però a la que busquen quelcom alternatiu és una merda. Ja ho havia criticat alguna vegada, però Temps d'Aventura o Temps de neu són programes que no han evolucionat, que fan gent que o fa temps que no han fet esport o directament no n'han fet mai. I com a prova d'això el reportatge que van fer de la mateixa prova, s'equivoquen amb el desnivell, parlen de positiu quan és acumulat, confonen al Krupicka i a l'Anna Frost, a més d'errades generals. (és curiós pq he estat incapaç de trobar-lo, era tan cutre que l'han borrat, si algú el troba que me l'envii)
Aprofito per penjar un altre reportatge que sí m'ha agradat
http://www.youtube.com/watch?v=igDGWy1w8Jk&feature=related
divendres, 9 de novembre del 2012
Salomon Sense Mantra
Crec que ja ha coincidit vàries vegades que parlo de material durant una època de lesió. Ja veurem el preu final, que es pot disparar, però sinó, penso que aquestes Salomon són definitives, no sé si per un ultra però sí fins a una marató. Inspirades en les SENSE però portables, és a dir no només destinades a un 5% de la població, més drop, més reforç, més amortiguació.
Tot i que les blaves i blanques m'agraden més no hi ha dubte que hauré d'escollir aquest color (s'hauran inspirat en el nostre trisuit?)
Teniu aquí un enllaç sobre les novetats de SALOMON pel 2013.
http://alpenglowsports.wordpress.com/2012/07/12/salomon-summer-2013-trail-shoe-preview/
I un vídeo referent a les SALOMON SENSE MANTRA
Tot i que les blaves i blanques m'agraden més no hi ha dubte que hauré d'escollir aquest color (s'hauran inspirat en el nostre trisuit?)
Teniu aquí un enllaç sobre les novetats de SALOMON pel 2013.
http://alpenglowsports.wordpress.com/2012/07/12/salomon-summer-2013-trail-shoe-preview/
I un vídeo referent a les SALOMON SENSE MANTRA
dimarts, 6 de novembre del 2012
Més rauxa que seny
No he estat mai
de recuperar amb facilitat i firmo que segueixi sent així, fort en les
competicions, delicat els dies següents. Però mai havia estat tant complicat
superar els dolors articulars d’una competició. El mal al genoll no és nou, si
bé era més propi de les tirades llargues en bici i sempre durant períodes curts
o fins i tot nuls.
Això és el que m’ha
privat de ser pacient, fer dues competicions que em venien de gust (el Raid Roig
i la Cursa de l’Amistat), han suposat que definitivament no pugui fer una
tercera que tenia al calendari des de principi de temporada, no
faré la Rupit Taradell. No em lamento d’haver tallat els períodes de descans
per a competir, a priori podria tenir dubtes, però a posteriori, i veient com
han anat les dues, estic encantat de la meva decisió. Aquest any la RT pintava
molt bé, però la del 2013 serà més i
millor.
A l’Amistat
corria gràcies al meu patrocinador de curses d’asfalt, el Sergi ;-) i ho feia
amb l’Ana. El ritme el marcava ella, jo hagués baixat més fort, m’hagués
clavat més en la primera part de la pujada on em va arrossegar i tenia marge pels darrers kms. Tot
això era igual, per mi és un honor viure les seves curses, vam xerrar molt i bé
i córrer amb l’elit (en aquest cas femenina) és una sensació molt guapa
a nivell competitiu. Llàstima dels problemes estomacals i la sortida des de la
cua, si no hagués estat així, el podi el tenia més que assegurat.
dissabte, 27 d’octubre del 2012
Arreveure
Fa poc menys de dos anyets, quan el Club quasi no havia ni nascut,
va estar a punt de morir. Diferent maneres d’entendre’l i portar-lo van fer
que el Xavi i jo tinguéssim una dura i llarga conversa telefònica. Aquelles
paraules sinceres van ser la darrera vegada que ell i jo hem estat parlant
sense un somriure a la cara. Gràcies a aquella trucada no se’n va anar tot a la
merda i ara som el que som, és a dir som el millor Club del món i ell i jo som
dos molt bon amics.
Quantes paraules em deixo per escriure, quantes opinions que no vull fer públiques. Gràcies per l'esforç que has fet tant per seguir amb nosaltres com per deixar-nos.
Més d’una vegada
t’he dit que no sabria entendre els Dragons sense tu com a president, ara m’hi
hauré d’acostumar (sort que estic ben acompanyat).
dimarts, 23 d’octubre del 2012
Dades RAID ROIG 2012
Avui hem rebut la classificació del Raid Roig i malgrat que la lesió del Nacho no ens va permetre bonificar els 34 minuts dels equips que ens envoltaven (només vam bonificar 6, és a dir 28 de hadicap) vam aconseguit fer podi, quedant-nos a un quart d'hora dels segons i a 18 dels primers, i per tant la victòria la vam tenir a tocar si tot hagués anat normal. Estic molt content per tant del meu debut en aquest món fins ara nou per mi tot i que també és cert que vaig estar molt ben conduït pel Nacho.
És molt graciós perquè l'esperit de la competi s'adapta molt a la meva filosofia de veure l'esport. Sempre amb bon rotllo entre els equips, però amb tanta puteria (o ardillisme com diem entre els Dragons) com sigui possible. Amb els que crec que han quedat segons vam tenir un moment supercòmic, després de marcar a la vegada una balisa, el Nacho i jo vam sortir pitant perquè no ens pillessin i poguéssin aprofitar la nostra estela, mentrestant ells, van esperar uns segons a què marxéssim i van agafar el bon camí. Resultat, ells partint-se de lliure, i nosaltres perdent ben bé un km per culpa de la nostra errada.
Passo aquí unes fotos i un detall de la classificació.
És molt graciós perquè l'esperit de la competi s'adapta molt a la meva filosofia de veure l'esport. Sempre amb bon rotllo entre els equips, però amb tanta puteria (o ardillisme com diem entre els Dragons) com sigui possible. Amb els que crec que han quedat segons vam tenir un moment supercòmic, després de marcar a la vegada una balisa, el Nacho i jo vam sortir pitant perquè no ens pillessin i poguéssin aprofitar la nostra estela, mentrestant ells, van esperar uns segons a què marxéssim i van agafar el bon camí. Resultat, ells partint-se de lliure, i nosaltres perdent ben bé un km per culpa de la nostra errada.
Passo aquí unes fotos i un detall de la classificació.
dimarts, 16 d’octubre del 2012
Raid Roig 2012, per Txis Txas RAID
Les coses no anaven gaire bé quan
als 10 minuts de l'etapa pròleg del passat divendres, ja estava calat de cap a
peus, ple de fang, ortigat, m'havia carregat la llum vermella que portava
darrera i m'havia pegat un ostión per culpa dels cordons Salomon.
El final del Raid encara va ser pitjor, però entremig moltes hores d'esport, diversió i molt bon rotllo. I és que la competició del passat cap de setmana era diferent. El Nacho portava anys dient-me que m'apuntés a un raid, però aquesta vegada m'ho demanava ja que li fallava la parella. Tot i ser només dues setmanes després de CdV li vaig dir que sí. Només una trentena d'equips, 60 competidors, i un grup impressionant d'organitzadors d'aquesta sisena edició. El Raid Roig va començar entre amics i la limitació d'equips fa que segueixi sent una competició molt familiar.
Tornem al divendres. Es tractava d'una etapa pròleg que marcaria l'ordre de sortida, de nou sota la pluja i de nou recordant les relliscades pel fang. L'objectiu, acumular tants punts com poguéssim escollint les balises adequades. Després d'una hora i mitja de batalla, aconseguíem ser segons. Bona notícia? No sé, crec que no és bo sortir tant d'hora en un Raid d'orientació, però sempre mola fer podi.
L'endemà ens dirigim cap a Cantonigrós, un any després recorreria els paratges d'Osona, també enfangats, i seguint un recorregut semblant al de la Rupit Taradell, aquesta vegada combinant la bici i el running.
Les etapes es van anar succeint de manera trepidant, amb més o menys dificultat vam anar trobant totes les balises i vèiem que tot dependria del temps. Em va saber greu no estar millor però tot no pot ser, encara tenia fatiga, em molestaven els genolls i la bici quasi no l'havia tocada. Amb prou feines vaig aguantar el ritme del Nacho que m'havia d'arrossegar en més d'una ocasió. Sigui com sigui vam aconseguir mantenir sempre un més que bon ritme i vam arribar molt ben situats al moment fatídic.
Cap de nosaltres volia fer l'escalada, jo tinc vèrtic i sóc un patata, a ell tampoc se li dóna gaire bé. L'experiència però va fer que fos ell qui ho provés, i la veritat és que tot anava de conya fins que de cop i volta va dir que no podia seguir que se li havia sortit l'ombro de lloc.
Aquí es va acabar el nostre raid, tant a nivell competitiu com general, en comptes de gaudir de la xerrameca habitual post competició tot menjant uns macarrons, cap a l'Hospital a que el curessin.
Per sort al cap de dos o tres hores l'ombro va tornar a lloc.
Segona competició que comparteixo aquest any amb el Nacho (després de la Trailwalker) i la veritat és que ha estat tan o millor que la primera. Vam fer un molt bon equip!
Passo aquí els tracks, mola molt posar el reproductor i veure les voltes que vam donar per trobar més d’una balisa.
Pròleg http://connect.garmin.com/activity/233286377
http://connect.garmin.com/activity/233350438
http://connect.garmin.com/activity/233350474
http://connect.garmin.com/activity/233350520
http://connect.garmin.com/activity/233350581
http://connect.garmin.com/activity/233350596
http://connect.garmin.com/activity/233350616
El final del Raid encara va ser pitjor, però entremig moltes hores d'esport, diversió i molt bon rotllo. I és que la competició del passat cap de setmana era diferent. El Nacho portava anys dient-me que m'apuntés a un raid, però aquesta vegada m'ho demanava ja que li fallava la parella. Tot i ser només dues setmanes després de CdV li vaig dir que sí. Només una trentena d'equips, 60 competidors, i un grup impressionant d'organitzadors d'aquesta sisena edició. El Raid Roig va començar entre amics i la limitació d'equips fa que segueixi sent una competició molt familiar.
Tornem al divendres. Es tractava d'una etapa pròleg que marcaria l'ordre de sortida, de nou sota la pluja i de nou recordant les relliscades pel fang. L'objectiu, acumular tants punts com poguéssim escollint les balises adequades. Després d'una hora i mitja de batalla, aconseguíem ser segons. Bona notícia? No sé, crec que no és bo sortir tant d'hora en un Raid d'orientació, però sempre mola fer podi.
L'endemà ens dirigim cap a Cantonigrós, un any després recorreria els paratges d'Osona, també enfangats, i seguint un recorregut semblant al de la Rupit Taradell, aquesta vegada combinant la bici i el running.
Les etapes es van anar succeint de manera trepidant, amb més o menys dificultat vam anar trobant totes les balises i vèiem que tot dependria del temps. Em va saber greu no estar millor però tot no pot ser, encara tenia fatiga, em molestaven els genolls i la bici quasi no l'havia tocada. Amb prou feines vaig aguantar el ritme del Nacho que m'havia d'arrossegar en més d'una ocasió. Sigui com sigui vam aconseguir mantenir sempre un més que bon ritme i vam arribar molt ben situats al moment fatídic.
Cap de nosaltres volia fer l'escalada, jo tinc vèrtic i sóc un patata, a ell tampoc se li dóna gaire bé. L'experiència però va fer que fos ell qui ho provés, i la veritat és que tot anava de conya fins que de cop i volta va dir que no podia seguir que se li havia sortit l'ombro de lloc.
Aquí es va acabar el nostre raid, tant a nivell competitiu com general, en comptes de gaudir de la xerrameca habitual post competició tot menjant uns macarrons, cap a l'Hospital a que el curessin.
Per sort al cap de dos o tres hores l'ombro va tornar a lloc.
Segona competició que comparteixo aquest any amb el Nacho (després de la Trailwalker) i la veritat és que ha estat tan o millor que la primera. Vam fer un molt bon equip!
Passo aquí els tracks, mola molt posar el reproductor i veure les voltes que vam donar per trobar més d’una balisa.
Pròleg http://connect.garmin.com/activity/233286377
http://connect.garmin.com/activity/233350438
http://connect.garmin.com/activity/233350474
http://connect.garmin.com/activity/233350520
http://connect.garmin.com/activity/233350581
http://connect.garmin.com/activity/233350596
http://connect.garmin.com/activity/233350616
dijous, 11 d’octubre del 2012
De blocs i d'amics
Avui tocava. Fa dies vaig llegir aquest text que el Joako va escriure, i avui toca publicar-lo. Gracias, todos ganaremos con tus palabras.
http://talesfromthepenaltybox.blogspot.com.es/2012/09/a-la-espera-del-dragon.html
http://talesfromthepenaltybox.blogspot.com.es/2012/09/a-la-espera-del-dragon.html
dimecres, 10 d’octubre del 2012
Problemes per recuperar
Alguna cosa no he fet bé, però el millor és que ja sé què, i és que com que sóc una persona educada no vaig saber dir que no a canviar dos entrenaments de rodatges suaus per les Aigües i els vam substituir per "una mica" de desnivell.
Aquesta tonteria sumat a la voluntat "i necessitat" de fer una mica de BTT ha provocat que muscularment no acabi de recuperar, que s'accentui una mica el dolor a les plantes dels peus però sobretot que no baixi del tot la inflamació als genolls. Ara em fan mal, a Cavalls, a part d'alguna rampa, l´'unic problema va ser dolor al genoll esquerra a partir del km 60+-, crec que ja ho vaig explicar. Doncs aquest dolor ara està als dos genolls.
De moment aquest dissabte tinc el RAID ROIG 2012 amb el Nacho que faré perquè m'hi vaig comprometre i perquè em fa molta il·lusió, però després hauré de fer una setmaneta de repòs total (o de natació màxim). La necessito i me l'he guanyat.
Tinc ganes ja de passar pàgina de Cavalls del Vent.
Aquesta tonteria sumat a la voluntat "i necessitat" de fer una mica de BTT ha provocat que muscularment no acabi de recuperar, que s'accentui una mica el dolor a les plantes dels peus però sobretot que no baixi del tot la inflamació als genolls. Ara em fan mal, a Cavalls, a part d'alguna rampa, l´'unic problema va ser dolor al genoll esquerra a partir del km 60+-, crec que ja ho vaig explicar. Doncs aquest dolor ara està als dos genolls.
De moment aquest dissabte tinc el RAID ROIG 2012 amb el Nacho que faré perquè m'hi vaig comprometre i perquè em fa molta il·lusió, però després hauré de fer una setmaneta de repòs total (o de natació màxim). La necessito i me l'he guanyat.
Tinc ganes ja de passar pàgina de Cavalls del Vent.
divendres, 5 d’octubre del 2012
Un bon premi final de l'Anton Krupicka, segon classificat a CdV2012
Quan acabes Cavalls del Vent en travessia de
menys de 24hores et donen un BUFF (que jo vaig perdre). En aquest cas el
que he aconseguit és una signatura que bé val l'esforç d'haver acabat.
Thanks Anton Krupicka!
La conversa va anar així: "ah! això és la sortida!" i jo li vaig contestar "sí, però vaig ser un dels 200 que va acabar!" Després vaig especificar que amb 8 hores més!
La conversa va anar així: "ah! això és la sortida!" i jo li vaig contestar "sí, però vaig ser un dels 200 que va acabar!" Després vaig especificar que amb 8 hores més!
dijous, 4 d’octubre del 2012
No estamos locos que sabemos lo que queremos…
… vive la vida igual que si fuera un sueño
Qui m’anava a dir
a mi que citaria una cançó de Ketama, però és que m’agradaria deixar clar que
els que vam acabar Cavalls del vent, ni som imprudents, ni som d’una raça
especial ni estem bojos. És una combinació de molts factors: tan els previs
(una bona preparació, motivació, coneixement propi i equipació) com els genètics
(aguanto bé el fred, tinc una capeta de greix ;-) i m’agrada prou baixar,
siguin quines siguin les condicions) i també els del dia de la cursa (el ritme
podia marcar que les condicions més adverses t’agafessin a dalt o a baix i anar
acompanyat em sembla clau...)
En cap moment
vaig notar que era imprudent, ni vaig passar por com he llegit en moltes cròniques.
Tenia ganes que sortís el sol, que parés de ploure al menys, vaig passar fred, estava
fart del fang, vaig haver d’anar més lent del què podia i vaig caure moltes
vegades. Però no estic boig.
Penso també que l’organització
deu estar rebent per tot arreu, i com que crec que hi ha coses a millorar, però
ho van fer molt bé, em vaig permetre escriure’ls un email, que molt amablement
em van contestar. El volia compartir.
Benvolguts,
La xarxa bull de
comentaris respecte a la passada edició 2012 de Cavalls del Vent, i no tots són
agradables. Està clar que més de 600 abandonaments impulsen a la reflexió, jo
crec que per ambdues parts, la dels corredors i la de l’organització. Pel què
fa als corredors, i sé que no és gaire polític això, considero que hi ha massa
gent no preparada (i a sobre molt mal equipats, la gent es pensa que un
impermeable i aire, jo més aviat opino al contrari, un mal impermeable no
t’abriga i a sobre et reté l’aigua de la suor al cos: la pitjor combinació).
Com deia el problema és que la gent no està sempre prou preparada i per mi això
té una solució, i és demanar acreditacions de participacions prèvies a ultres.
No sé si podeu aprofitar el mateix, però podríeu obligar a tenir 1 punt de la
classificació per la UTMB
abans de fer Cavalls del Vent. En fi, és una opinió.
Per part vostre
jo he de ser coherent amb les meves crítiques en cas d’anulacions d’altres
competicions. Per un costat o les condicions són molt i molt extremes, de
l’estil la Tossa
d’Alp amb un pam de neu, o crec que un cop vosaltres enuncieu la difícil
climatologia, com ja vau fer, és cada corredor que ha de decidir lliurament.
Penso, per altra banda, que un corredor preparat, ben equipat, amb ganes i amb
consciència de les condicions del dia podia acabar perfectament, si bé és cert
que les condicions eren canviants i no era el mateix que t’enganxés el pic de
pluja a Gosolans o a Estasen. Potser alguna cosa més s’hagués pogut fer, no sé
si ho feu però podríeu posar corredors de suport que amb un ritme constant que vagin
fent el recorregut cada mitja hora per ajudar als participants en cas
d’emergència (com les llebres a les maratons, però en comptes de globus, amb
menjar, roba d’abric i primers auxilis a la motxilla). També crec que la
revisió del material obligatori hauria d’haver estat més exhaustiva en un dia
com el passat dissabte, sé que porta molt de temps, però la situació s’ho
mereixia.
Dit tot això,
penso que la vostra tasca organitzativa, els voluntaris i els refugis vau estar
de 10, i les condicions climàtiques van complicar massa un recorregut ja de per
sí difícil, probablement totes aquestes mesures ja no seran mai més necessàries.
Pau
www.ironpanic.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

























