Ja dissabte arribàvem justets a la reunió informativa, un pel matinera pels que veníem de lluny, però a temps per pillar-ho tot. El Ricard i el Carles de Pedala ens informen dels canvis i altres detalls d’interès: han canviat la ubicació de la natació (una mica més a dalt) per evitar les ja famoses algues, repassem els recorreguts de la bici i del running i com no ens ensenyen el vídeo del Carrer de la Creu, com a element característic d’aquesta Tri tan dura. Ja aquí em passa pel cap (i ho pensaré moltes vegades més durant la competició) la gran diferència entre les Tris a Catalunya: n’hi ha clarament de dos tipus, les recolectores i les que funcionen a través de la il·lusió. El passat més de maig vivíem a Calella un half que valia 150 euros, amb un clar excés de corredors, errades d’organització, falta de jutges, i per què no dir-ho, amb triatletes buscant fer el què fos per fer bons temps i després explicar-ho. Radicalment diferent són les tris més antigues, com Banyoles, l’Ironcat o Balaguer, que només costava 39 euros i que no es sustenta a base d’ampliar la inscripció sinó que la limiten a 200. Fem càlculs:
Calella: 2.500*150=375.000 euros
Balaguer: 200*39=7.800 euros
Seria com si el Cristiano Ronaldo jugués un partit de futbol contra mi, i que a sobre guanyés jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada