Velocitat d'informació i resum de juny

Sempre s'ha dit que la llarga distància és cosa “d'avis”, que fins que no sobrepasses els 30 ho tens complicat per guanyar un Ironman, una marató i encara més curses de l'estil de l'Ultrarail del Montblanc. I quan parlo de guanyar parlo en general de fer-ho bé, de ser bo en aquestes disciplines. L’experiència és un grau, i en aquest cas és raonat, ja que com més curses o triatlons s'hagin fet més coses es poden polir, més informació s'acumula i el cervell es va preparant per les diferents etapes emocionals i físiques que passa un en curses de 3, 4 o 15 hores.
Tot això s'està trencant, des de casos més propers d'amics més joves que jo que lluiten per baixar de les 3 hores en una marató, o altres amics debutants en un Ironman amb vint i pico anys i que baixen de les 11, fins als professionals: no domino del tot el tema de les edats en les triatlons, però el que sí sé és que venen xavals molt ben preparats com l'Alistair Brownlee (que de moment competeix en distància olímpica i que em va impressionar en el running al campionat del món a Madrid), o en altres disciplines com el Kilian Jornet que està trencant tots els records, que s'està "menjant" a tots els veterans que fins el moment dominaven la disciplina del trail running.

En Marco Olmo guanyava al 2006 amb 58 anys i el Kilian el 2008 amb 20

I per mi tot això té una explicació: la millora tecnològica. Tecnologia que permet als professionals estar cada vegada més ben preparats amb nous mètodes d'entrenament, amb moltes dades que supleixen l'experiència necessària de fa 20 anys o els aparells que els ajuden en cursa a tenir controlada la potència, els pols, els ritmes... I el que és millor, tots aquests coneixements circulen ràpidament per la xarxa gràcies a Internet però particularment als blocs, i la plebe aprenem dels grans, dels bons, de les seves errades i dels seus mètodes, i mica en mica podem millorar, i això és molt bo perquè permet a dos matats com nosaltres (i molts que s'hi apunten) a provar amb una distància com l'Ironaman i tenir la sensació que sabem de què va. Gent com el Robert Mayoral o el Josef Ajram a qui poc els hi falta per detallar les hores que dormen o les vegades que van al lavabo, es complementen amb blocs de cracks que estan en primera línia, que opten a guanyar triatlons, com el Richard Calle, el Sergio Garcia o el Clemente Alonso.
Tant el Sergio com el Clemente han escrit recentment entrades que exemplifiquen molt bé el regal que suposa que relatin les seves experiències. Em semblen molt interessants les dades d’entrenament del primer que no són gaire diferents a les meves i molt inferiors a les d’altres bloguers, és més només en bici em supera en 300km però fa menys natació i sobretot menys running, i malgrat tot els seus nivells competitius són excel·lents. Evidentment hi fa la genètica, però està clar que són entrenaments molt efectius dels quals cal aprendre, el volum sense qualitat no és eficient. http://sergiotriatlo.blogspot.com/2009/07/resumen-entrenamientos-junio.html
Què dir del Clemente Alonso, a part que escriu molt bé, ens permet saber què pensa i com es prepara un atleta d’èlit, que en les darreres proves que ha participat, Calella, Zarautz i Niça, ha fet primer i dos quarts i que relata a la perfecció el què sent en carrera.
http://clementealonso.blogspot.com/2009/07/zarautz-niza-voy-mal-que-puedo-hacer.html
Tot plegat és ideal per a què nosaltres aprenguem, per a adaptar els seus mètodes d'entrenament i competició als nostres coneixements i així ajudar-nos a estar cada vegada més a prop del potencial.
Parlant de potencial, penjo les dades del juny, un bon mes d'entrenament en les tres disciplines, i que inclou la Tri de Balaguer, on publicava les possibles errades que havia comès però que em faltava una mica de modèstia per reconèixer que potser aquest és el màxim que puc donar. En fi, tampoc em preocupa, si és el que hi ha, doncs què hi farem, intentarem millorar-ho, que la frase que encapçala el bloc no està escrita perquè sí, me la crec i sempre posaré objectius que estiguin més enllà del meu límit.