No podria parlar
d’un triatló lamentable, però no va ser bo. Quan quasi faig el mateix parcial
corrent que nedant és que alguna cosa no ha funcionat. Puntualment, quan havia
estat bé, ho podria haver justificat amb una bona natació, o amb una bici agressiva,
però no em vull enganyar, no va ser el cas.
No arribava en
les millors condicions ni físiques ni sanitàries, però un xute de Flumil,
Couldina i Licipaina feia que a l’hora de sortida estigués més o menys bé. La
llarguíssima natació es podria resumir amb el pensament que em rondava pel cap
tota l’estona “perquè he escollit un tri amb natació a llac i sense neo?”. Al
final va ser menys dolenta del què m’esperava. De fet pitjor va anar la
transició on em vaig ficar per un passadís que no em tocava, 30 segons extres i
ja estic. Però merda, començaven les males sensacions, vaig ràpid però no
suficient, tinc un grupet de 3 o 4 ciclistes a qui no retallo.
No és fins a la
primer pujada que m’agafen uns altres tres o quatre i aleshores sí que ho he de
donar tot. El desgast dels primers kms
ha estat estúpid però ara no em puc lamentar, o ho dono tot o em quedo i a la
merda la tri. Poc més endavant ja ve un grup més gran, liderat per dos o tres
veterans que han sortit 6 minuts per darrera nostre. És aquest el moment clau.
Sempre dic que les tris curtes i amb drafting són una loteria, però cal comprar
molts números, a mi els que donen en el primer segment se m’escapen tots i per
tant n’he d’anar replegant a la bici. Però no regalen res: cal patir per agafar
grups, cal patir per aguantar el ritme, les estrebades, anar davant costi el què
costi, i saber quan regular i quan descansar. Tot i el meu moment trist de
forma vaig gestionar bé les poques energies que tenia, però he d’estar millor
per anar un punt més ràpid.
A diferència d’altres
vegades els meus relleus van ser testimonials, m’hagués agradat tirar, crec que
s’anava massa lent baixant, però no em veia capaç. Amb bones cames, haguéssim reduït
un minut fàcil.
L’agonia, jo crec
que fruit de falta de running però sobretot de bici (m’havia esforçat més del
què tocava), va començar des dels primers metres de running. Un sempre s’oblida
del patiment, sinó ja ho hagués deixat fa temps, però us puc assegurar que no
recordo un tercer sector tant dur com el primer km i mig. Quines ganes de
parar, de vomitar, em va tornar de cop la delicadesa física dels últims dies. Quina
debilitat! Dit això també és cert que un circuit de dues voltes de 2.5 (per
cert clarament més curt, perquè no crec que rodés per sota de 4min/km), fa que
de seguida vegis el final, i a la segona vaig recuperar sensacions i vaig poder
anar si més no, còmode.
Detall: Vaig córrer
amb les Diadora, no m’agraden perquè la sensació és que no m’agafa bé el peu,
però es nota que són de tri, al tirar-me aigua per sobre em van quedar
xopes i en poc menys de 150
metres ja estaves eixutes.
Detall d’avui: He
de parar, porto massa dies arrossegant la faringitis, i he d’anar en compte amb els processos
virals. El meu gran metge particular m’ha dit que millor repòs i com a molt
iboprufè. També m’ha recomanat que m’oblidés d’anar amb ties durant uns dies. La
veritat és que no fer esport serà duríssim però el segon tema ja el tinc molt
entrenat.
Dades: CORTADAS GUASCH, PAU BARCELONA DRAGONS TRIATH 0:16:43 (276) 0:35:39 (147) 0:19:51 (207) 1:12:13
http://www.triatlon.org/ competiciones_12/sites/ triatlon_banyoles/resultados. asp
http://www.triatlon.org/
5 comentaris:
Quina crònica tant negativa!!! Sabies que venies just, i encara així, vas acabar prou bé per com sabies que venies.
A més, com diu la meva dragoneta Bastús, el cap de setmana va ser genial, vas tenir mil Dragons entregats animant, i vam veure la ITU dels pros.
Tens unes fotos xulíssimes, de grans fotògrafs, per tots els angles.
Els processos virals, milloraran.
De les ties no parlo. Un no es pot fiar ni de la família: el metge que li dona aquest consell és el meu germà.
Cria cuervos!!!
Siempre positivo nunca negativo... Venga ánimo que ya has vuelto al ruedo!!!!
com diu la Bastús, si no fos perque es Banyoles, i els records que sempre tindrem, aquell estany es una bona meeee (fins i tot de nit, pero som conscients que el que menys importava aquell dissabte eren les nostres tris, així que ara,fredament, cal treure un balanç ben positiu i pensar que, el que no ens mata, ens fa mes forts.
d'aqui unes setmanes no recordarem en Cortades treient el fetge en el primer km, o la Bastús en modo perrillu arribant a la boia...però si et recordarem la fideuà que estava de puta mare!jejeje
Salut i kgs!!! (que no sempre son kms)
Ei teniu raó!! M'he centrat en la part esportiva que és el que no em va anar gaire bé, però el cap de setmana va ser fantàstic. Bastús, a mi l'Estany m'encanta, fins i tot de nit, no es veia res però vam riure molt i això és del què es tracta no?
No parlare del tema esportiu perque aquest va quedar totalment eclipsat per la bellessa espectacular de l'Estany per la nit.....continuo impactat i no m'el puc treure del cap jejeje.
Parlant seriosament, un fantastic cap de setmana, desde tots els punts de vista...l'any vinent em federo i competeixo.
Publica un comentari a l'entrada