Mirant la imatge que dibuixa el recorregut no es veuen
canvis aparents, però quan llegeixo que volteja el Pedraforca, la cosa canvia.
Tot i que la major part nova me la conec més en cotxe que corrent crec que en
puc parlar una mica. D’entrada és important dir que parteix de les novetats ja
incloses en el 2013 i la primera part és pràcticament la de l’edició de l’any
passat. Pujada al Niu de l’àliga, Penyes Altes i només veig que no es passa per
Serrat de les Esposes i es retalla una mica abans, direcció Bellver (crec que la
baixada és la de l’any passat, ràpida i còmode). Superada aquesta primera part
la pujada ja és diferent, sent paral·lela a la baixada i arribant pràcticament
al mateix punt. Des d’allí una semipista que ens porta al Coll del Pendís per
recuperar de nou l’antic camí cap a Prats D’Aguiló.
Em sembla entedre que es puja igualment pel Pas dels
Gosolans i per tota la vall a més de 2.000 metres per tornar a la part del
Pedraforca. Baixada cap a la pista que ens portava a Estasen. Però just a l’inici
és quan es comença a envoltar el Massís del Pedraforca. Seria preciós si no fos
perquè molts arribaran de nit. Sigui com sigui entren en acció els pobles
en lloc dels refugis. Està clar que es perd l’encant dels mateixos, però veure
civilització de tant en tant segur que també tindrà gràcia. Suposa, sense cap
mena de dubte, trepitjar més asfalt (abans era només sortint i arribant a Bagà)
i és un tram molt més rodador, amb rampes menys destacables i trams que (si no
busquen corriol paral·lel) discorreran per més pistes que l’antic recorregut. Passar
per Gòsol serà magnífic, sigui l’hora que sigui, i després, direcció Saldes
hi haurà un tram important, planer, on caldrà tenir cames per guanyar ritme, però
cap per controlar-se (córrer o no córrer marcarà una gran diferència entre la
gent del gran grup). De Saldes al Coll de la Bena (on es recupera de nou la
part final de l’any passat i el recorregut de Cavalls) és una V que presa amb
calma no ha de suposar cap problema. Serà dura, però amb una mica de paciència
es superarà, amb dos o tres kms s’arribarà a la Bena per baixar per corriol,
pista i corriol fins a Sant Martí.
Finalment no s’arriba a Sant Jordi, es retalla abans, i és
que la veritat amb l’enorme volta que es fa no entenc com surten “només”
103kms. Psicològicament cal tenir el perfil al cap, i és que la primera part
serà infinitament més dura que la segona, per tant aconsello no desanimar-se,
no mirar el rellotge i arribar al pas dels Gosolans com sigui.
Els què hagueu arribat aquí i debuteu a Cavalls (perdó a l’Ultra
Prineu) dir-vos que és una cursa dura, cal estar preparat no solament per pujar
sinó per baixades força llargues on la musculatura pateix tan o més que en les
pujades. Però de principi a fi és brutal, de fet tant el
principi com el final seran molt i molt especials, un record inoblidable.
Prepareu-la bé i arribeu al dia D amb la convicció que l’acabareu i que
gaudireu.
Tota la info a www.ultrapirineu.com
I pels que volgueu conèixer l'entorn però en una cursa més curta, el recorregut de la Marató
Tota la info a www.ultrapirineu.com
I pels que volgueu conèixer l'entorn però en una cursa més curta, el recorregut de la Marató
2 comentaris:
Gràcies per aquest resum Pau. Molt aclaridor i útil. Ara a espear i tenir sort, i tan de bó ens trobem a la sortida :-) Bon cap de setmana
Roger, que tremolin els pros si tornes el 2014.
Publica un comentari a l'entrada