Quedi clar d'entrada que no és una defensa a favor dels drogates, faltaria més, crec que he demostrat per activa i per passiva la meva postura sobre aquest tema, però em sorpren la facilitat de la gent en criminalitzar. Com en defensar l'indefensable.
 |
| Suposo que s'enten, no? Currículum pre i post entrecotte... |
Suposo que tots portem un policia dins i que mola això d'imposar la llei, així que surt un cas i poc ens falta per enviar-lo a la pena de mort, passant evidentment per insults personals. Sembla que aquí ningú hagi copiat, ningú hagi anat a 140km/h per l'autopista o ningú hagi retallat. I no és un si tothom ho fa, jo també, el què dic és que si un va a 140km/h per l'autopista li poden posar una multa, i si un es dopa també, amb una diferència molt i molt gran, i és que el que va ràpid per l'autopista posa en perill la vida dels demés mentre que el dopat posa en perill la seva.
I aquí és on voldria arribar, entenc que la Saleta Castro o el Roger Roca estiguin indignats, ells s'hi juguen els diners, el prestigi i els patrocinadors, si et guanya un dopat (i a més ho saps) ha de ser d'una impotència brutal, però a mi?, a mi què m'afecta si un top ten es dopa, en res, en absolutament res. De fet és que ni tan sols m'afecta si el patata que em guanya passant-me en el darrer segon va fins el cul de EPO, allà ell. Lluitem contra el dopatge, sancions dures, noms a la llum, multes econòmiques, però no els tractem com a assassins, sisplau. Ho trobo tristíssim i lamentable, però no m'afecta personalment.
Resulta que la funció dels #justicierosdelared és criticar a l'organització de la Quebrantahuesos perquè el què ha guanyat és un drogat reincident que ve del ciclisme, pel què sé una mica penques perquè l'han pillar mil vegades, és surrealitsa, cert, però és una competició sense premi econòmic i on els possibles sponsors ja són prou grandets per escollir a quin ciclista ajuden.
Maxaquen a l'organització per això i es passa per alt el lamentable cas de l'accident i la seva resposta.
http://www.arueda.com/opinion/cartas-al-director/queja-sobre-un-accidente-grave-en-la-qh.html
I quan parlo de resposta em refereixo tant a la penosa reacció el dia de la marxa com a la resposta donada a la queixa del ciclista metge que va estar al costat de l'accidentat amunt i avall, gestionant-ho tot, en comptes d'agrair-li la seva tasca li discuteixen punt per punt. Aquesta lamentable moda de si estic acorralat, la millor defensa és un bon atac. Justicieros, doneu ressò a això, que sí és important.
En definita, que critiquem, sancionem i fins i tot expressem el nostre descontent i tristes en casos de dopatge però no criminalitzem, aquesta és la meva opinió.
