Inscrits a Donosti

Si l’any passat vibrava a Donosti aquest repeteixo però a lo grande, acompanyat dels Xavis que tant m’han i m’acompanyaran en els entrenaments, i de les respectives que participaran el dia abans a la Triatlón de la Mujer. Ja estem tots inscrits, no tinc cap dubte que serà un gran cap de setmana, d’esport, turisme i menjar!!!

Inèrcia solidaria + La Casa dels Xuclis + Xavi

= Projecte molt maco.

Aprofitant que en la darrera entrada parlava del Xavi, ara que ha superat la prova esportiva més important que pot realitzar un triatleta, es centra en un nou repte però que no farà sol, sinó acompanyat d'un entorn solidari. Ha creat Inèrcia Solidaria i ha contactat amb els Xuclis, una fundació per nens amb càncer, per a poder col•laborar a través de la seva participació en les 24 hores de Calaf.
No calen més explicacions, simplement és un pretext per poder donar a conèixer el projecte de la Casa dels Xuclis, un lloc d'acollida de nens amb càncer i que necessita finançament per anar-se construïnt, per tant us animo a col•laborar-hi.

http://www.inerciasolidaria.com/
Aquest dibuix li ha fet la Roser Capdevila, l'autora de Les Tres bessones, però no acabo de veure que conegui gaire al Xavi, amb tanta "pelambrera" ;-)

Molt bona iniciativa, Xavi, Felicitats!

Crònica de l'Ironman de Lanzarote, vivint-la com si fóssim allí

Quina millor manera d’homenatjar al Xavi pel seu Ironman que explicant com vaig o vam viure la tarda del dissabte, que començava connectat al mòbil ja al migdia, fent el maleducat en un dinar familiar. Transcric aquí un IM viscut a nivell virtual, la primera part via facebook, seguint els comentaris en el mur del Xavi, i consultant els parcials al web oficial de carrera. La segona part, la que jo considero més interessant, comentant la jugada amb el Víctor, vivint en directe els parcials i el vídeo de l’arribada (amb alguna entrada al facebook).
De mica en mica també seguia al Jose, que ens va fer patir una mica més però que superava també la competició convertint-se en un Ironman!!! Felicitats!
Un moment únic veure juntament amb la Bea i el Guillem (que jo crec que estava estudiant com fer un IM de cara al futur), com entraven el Xavi i la Ruth i es fonien, literalment, en una abraçada.
En blau: facebook
En negre: Víctor
En vermell: Jo

Pau Cortadas Guasch Millor pluja que vent!
Ahir a les 12:49 •

Ruth Alavedra Va bastant be, de fet inclus q diria q massa rapid!
Ahir a les 13:55 •

Pau Cortadas Guasch Ja funciona el tracker! Quin temps de natacio! Jo de gran vull nedar com ell. Pero ha acabat la bici? Quant ha fet?
Ahir a les 14:54

Pau Cortadas Guasch La bici en 6.30 i els primers 6km de run a 4.30,, és massa ràpid, però vol dir que ha acabat bé la bici.
Ahir a les 16:44

Pep Sanchez Delgado A 4:30??? Uff!! Calmeu-lo!!!
Ahir a les 16:46

Ruth Alavedra L'he vist fa 2 minuts i diu q va be, q encara no ha parat a caminar. Crec q encara li queda corda pero la calor esta apretant.
Ahir a les 17:08

Pep Sanchez Delgado Digali que parar a caminar a caminar no es una opció, que baixi el ritme i no camini....
Animeu-lo a muerteeeeeee!!!!!
Ahir a les 17:10

Ruth Alavedra Ja li he dit q dosifiqui perq va massa rapid pero diu q es troba be. En una estona us torno a infornmar. Moltes gracies pel suport desde BCN, li he donat anims de part vostre i l'ajudat!
Ahir a les 17:11

Pau Cortadas Guasch Home si camina als avituallaments no passa res, he investigat una mica i crec que els ritmes de la web estan malament, que ni abans anava tan rapid ni ara tan lent. Ruth i la resta ara animar-lo a ell (i al Jose), i si hi ha defalliment, el comodin de la llamada ;-)
Ahir a les 17:18

Ruth Alavedra Jo estic gairebe segura d q parara una mica a caminar o almenys confio q ho faci!. M'he creuat amb el jose i ta be! Ole esos triatletas! No dejare q abandone! Antes lo llevo a caballito jejeje
Ahir a les 17:26

Pau Cortadas Guasch Dos parcials, del 12 al 18 a 5.07 del 18 al 24 a 5.56. I aquests ja són correctes. Ruth, ja tenim Ironman, si ha arribat al km 24 acaba segur!!!!
Ahir a les 18:21


18:37 Jo: Estoy siguiendo a Xavi en el Ironman
Víctor: Sí, yo igual lo ando viendo...
Jo: Ha hecho una natación espectacular!
Aunque yo creo que ahora va un pelín clavado, creo que hará una maratón entre 4 y 4.30
Víctor: Sí, en 58 es increíble... es su fuerte sin duda
Vi que bajó mucho el ritmo en el maratón, la bici ha de haber estado muy difícil
Jo: En todo caso esta vez acaba seguro, a ver si lo hace en más o en menos de 12 horas
Víctor: Pero después recuperó ritmo, no sé ahora que tal...
Jo: El último a 5.56
18:41 Víctor: Pues yo creo que para ser el primero está muy bien... es un tiempo bastante buenopara el primero y para lanzarote que es muy difícil
Jo: Algo pronto para ir a 6 min/km.
Sin duda, está de coña!
18:44 Víctor: Bien, que mantenga el ritmo abajo de 6 y terminará bien
Pero ante esa situación yo creo que está bajando el ritmo porque duda si llegará con un ritmo más fuerte...
Cuando estás cansado y te falta tanto no hay nada como guardar por si acaso...
18:45 Jo: Lo que pasa es que está empezando a andar un poco, en un IM no decides bajar el ritmo, lo bajas "por la ley de la gravedad" o sea porque no puedes más.
18:46 Víctor: Es que haber hecho 6:36 en la bici es porque ahí estaba muy dura...
Jo: La cosa está en que en principio irá bajando el ritmo o sea que en principio el siguiente ya será por encima de 6.
18:47 Víctor: Pues esperemos lo mantenga en 6 por lo menos... que no baje tanto... en fin... como sea, terminar es excelente
Jo: 6.05 en el último parcial y a falta de 12km, esto está hecho!
18:51 No ha bajado mucho y eso está bien
18:54 Víctor: Sí, yo creo que se guardo un poco y ahora tratará de mantener los 6 hasta el final... porque hubo un parcial que hize más de 6 no?
19:06 Jo: Sólo el último ha hecho más de 6 ahora viene el parcial clave pero baja de 12 horas seguro lo cual está de coña
19:07 o casi seguro jiji
19:30 Jo: 6.47
Víctor: Uff
Jo: Lo que te dije, en un IM uno no se reserva para el final, uno va a lo que puede, le quedan 5km 19:32 Si hace el último en 6 baja de las 12, sino justito.

Segur que está al límit però només li queden 5km (és a dir com si fos una tri Spint) JA TENIM IRONXAVI!!!!!

19:35 Jo: Aquí puedes ver el final de Xavi http://live.ironmanlive.com/Event/Ironman_Lanzarote
Víctor: Sí lo ando viendo justo
Jo: Alrededor de las 20 horas!
19:36 Víctor: Con que no se atraviese el fotógrafo ese de verde jaja
Jo: jaja

Per veure com arriba (si no es posa ningú al mig), calculo que cap a les 20 hores, una mica abans. Gran Xavi Alvarez!
Ironman Lanzarote
live.ironmanlive.com

20:00 Víctor: Ya llegó
Lo viste?
20:01 Jo: Lo ví, con Ruth! 12 clavadas!
20:03 Víctor: Sí jajaja qué bien!

El Guillem mirant l'arribada del Xavi, ja és IronMan, amb 11.59.48 i una natació espectacular. FELICITATS!!!! Quina gran abraçada!!!

Cursa de Collserola 2011: Per fi!!

Atletisme Cerdanyola

Si l'any passat deia que havia millorat un minut la meva millor marca per res, o millor dit per tornar a quedar quart, aquesta vegada, i encara 2 minuts per sota del què havia fet, sí he aconseguit el meu objectiu, per fi podi a l'interempreses, segona posició que m'alegra més que mai.

En el Garmin, de nou el recorregut del 2009, però aquesta vegada sí arribava bé, cosa que s'ha traduit en una cursa rodona. Com em va passar en Bombers, sortida molt ràpida que té un problema, i és que la fatiga arriba molt d'hora però també una virtud i és que em permet viure molta cursa de rentes.

I poc rotllo més, molt bon companyerisme dels companys de la Universitat, amb un rival de luxe, el Xavi Vilajosana, un fantàstic ciclista que només certes molèsties musculars l'han privat de fer un temps estratosfèric però sí poder puntuar (acabant en tercera posició), a l'igual que el Nacho. Els altres s'han quedat a les portes però també val la pena felicitar-los i donar-los les gràcies per tants entrenaments compartits, especialment amb el Marc.

Pau Cortadas 13.6km

Posició: 47 de 745 acabats

Temps: 56.33

Primer classificat 46.43 (el segón més de 49)

Josef Ajram a l’EPIC5

Aquesta vegada no ho veia clar, fins i tot jo, entrenant, em veuria capaç de fer un Ultraman, però nois, 5 Ironmans en 5 dies és molt heavy, i aquest és el darrer repte que ha superat en Josef Ajram.
Amb tot el rebombori mediàtic, desconec el temps que té per entrenar i imaginava que menys del què habitualment. Aquesta impressió, juntament amb la duresa de durant 5 dies recuperar en només una nit i afrontar un nou IM, és el què em feia tenir certs dubtes. Sense conèixer els detalls el que sí està clar és que ho ha aconseguit i amb èxit.
Felicitats Josef!
http://josefajram.es/

Diarios de una bicicleta

Per Bea

El dissabte vaig tornar a néixer, “bicicletairement” parlant, clar... I és que feia ben bé 2 anys o més que no agafava la bici de carretera, només comptant embaràs (9 mesos) i edat del Guillem (casi 9 mesos més), i això pensant que la vaig deixar just al quedar-me embarassada, que no seria exacte. Per tant, el diari de la meva MINALI, ha estat més aviat escàs (ple de fulles en blanc) en aquests últims anys. Sort d’alguna escapada amb algun amic triatleta i amb el Pau, que si no, pobreta. Amb la canya que li havia pegat el Nico!!!
El Pau, com sempre, generós, escolta la meva petició que vull sortir en bici de carretera. Ell queda amb els pro del Club a les 8h, però convoca una sortida SARGANTANA (o DRAGONTANA, va, que estem en ratxa) a les 11h. Ell, ni corto ni perezoso, fa doblete: toma ya!!! Surto de casa cagada: la posició, les cales, l’alçada del manillar per frenar... PUF, ja no me’n recordo. Em sento tant “pato” que baixo Verdi caminant, no sigui cas que m’estreni de veritat. Un cop a General Mitre, ja em vaig familiaritzant. Sort que hi ha coses que no s’obliden. Cap a Kennedy!
Al final s’animen uns quants: l’Anna, que sempre està a totes i té molta energia, el Carlos que casi estrena bici i prepara la seva tri de Vandelló al dia següent, i el Roger, que ve en BTT, i això no l’atura. Encara que el temps no acompanya i mentre esperem a l’Anna cauen quatre gotes, decidim tirar igualment, confiant en que aguantarà. Retrobats tots, tirem cap a la Carretera de Vallvidriera. La idea és arribar al Tibidabo. Quan començo a pujar Vallvidriera, em sento bé. Pensava trobar-me més fluixa, però vaig tirant a bon ritme (perdoneu-me, bloggeros pro, a bon ritme per mi). Sóc feliç!!! Això li dic al Pau, que somriu. Imagineu quan alguna cosa així li digui el Guillem: caurà de la bici de l’emoció.
I, a partir d’aquí, em dedico a gaudir del recorregut i del moment. Quan de temps! Quines ganes! Em venen al cap algunes de les últimes sortides abans d’aparcar la MINALI: una amb el Robert i el Pau, una altra amb el Raül, el Carles, l’Albert, el Xavi i el Pau... Penso en quan el Guillem ens podrà acompanyar, encara que sigui en cadireta. M’il•lumino i se m’acut el regal que li vull fer al Pau el proper aniversari de noces. Passo pel trajecte que va des de la rotonda final de la carretera de Vallvidriera que porta la Tibidabo i em sorprèn veure el carril “peatonal” per corredors i caminants; no sé quan porta allà, però jo no l’havia vist. Passo per La Florida, a veure si veig algun WAKAPETÓ (:-)). I en arribar casi a l’entrada del Parc, una altra novetat: el terra amb llambordes. Llavors ja em flipo, i em sento com el ciclistes de la Paris – Roubaix!!!

Foto tots junts, envoltats de guiris i teenagers, i cap a baix. Amb tranquil•litat, que fa vent!!!. Arribem a casa, una miqueta menys de 20 km, i sospiro. Us he dit que vaig ser feliç???

Sense final, no té sentit

Això és cert per la vida, en general, si més no a mi em serveix acotar les coses per a organitzar-me i motivar-me i arribar a un objectiu, un target que diu els americans.
L'any passat, cap el mes d'abril m'autocompremetia a fer 100 flexions al dia durant sis setmanes, i, més enllà de les crítiques rebudes en algun vídeo, dient que alló no eren flexions, que havia de tocar amb el pit a terra... m'ho vaig passar molt bé, vaig complir i a més em vaig posar força catxes, jiji
La merda és que ho vaig fer massa d'hora i en arribar l'estiu ja no quedava res, ja m'havia desinflat. Vaig provar vàries vegades de tornar a començar, amb flexions, abdominals, el què fos, però entre que no ho explicava via bloc (que sempre compromet una mica) i sobretot que no tenia un dia en què s'acabaria, vaig ser incapaç de mantenir-ho.
Ara he tornat, m'he posat unes normes i una data límit. Les normes són 100 abdominals, flexions o séries de màquines cada dia i el límit, dos mesos, és a dir maig i juny.
Aquí penjo un vídeo de les flexions fetes durant el creuer familiar, total freak.
http://youtu.be/bx0U9gsJmQQ

Triatló del Prat

Simplement adjuntar l'enllaça a la crònica publicada en el bloc dels Dragons, i aprofitar per dir que va ser un triatló excel·lentment organitzat i que em va permetre viure una experiència molt amena i divertida. Felicitats a tots els components, l'any que ve hi tornem!

http://bcndragons.blogspot.com/2011/05/drac-team-cronica-de-la-triatlo-del.html

Les dades

Barcelona Dragons 1h27'07''
Posició 55 de 66 equips masculins
Parcials
Natació: 31.00 Parcial 64 de 70 Quin desastre!!! jiji
Bici: 37.12 Parcial 44 de 66 (pensava que ens havia anat millor però aquí cada segon és una posició, vam anar ràpids però per estones, ens va faltar un pèl de conjuntció, ja arribarà)
Run: 18.55 Parcial 18 Tócate los huevos, olé!!!!!