Més fotos i els vídeos de la Tri de Banyoles

Els vídeos de la triatló i la resta de fotos. Moltes gràcies Bea (per cert, "Pauete" no fa professional), i a tota la claca, no us podeu ni imaginar l'important que és no sentir-se sol, gràcies.
Arribant de la primera volta

Sortida de l'aigua i començament de la segona volta

Meitat circuit de bici

El Nico corrent a la segona volta

El Nacho corrent a la segona (va acabar amb 4.25.55 el màquina)

Jo corrent a la segona volta

I l'arribada després de 3

I totes les fotos

Triatló B Banyoles

Crònica Triatlo B de Banyoles

Ja estic a mig camí!, ja he estat capaç de competir durant 5 hores i el que és millor passant-m’ho bé.

Després d’un darrer mes complicat (lesions, malalties... ja ho he anat explicant), arribava a la setmana de la triatló tranquil i confiat que podria fer un bon paper i que no patiria en excés. Els nervis només van aflorar en petits moments, en el brifing, preparant les coses al box, res de l’altre món, m’ho passaria bé. Un altre element relaxant va ser el poder estar a casa la Caro i la seva mare, que ens van acollir perfectament.

El dissabte vam sortir cap allí, direcció Besalú, passat Banyoles em començo a fixar amb la carretera: llargues i poc pronunciades baixades i pujades. La casualitat fa que per la tarda decidim anar a la platja i fem el segon tram, el de Besalú cap a Figueres (més del mateix) i el camí del port d’Esponellà, carretera secundària ben asfaltada i amb corbes que porta a la famosa pujada de 2,5km.

Després d’una mala nit (la orxata no és gaire fàcil de digerir) i sense poder “buidar”, em trobo preparant el Box tot parlant amb la Bea, a qui agraeixo el suport moral i tècnic. Ja sortint em trobo amb el Josep Maria, amb qui ens saludem ràpid i que em comenta que ell va a acabar (no m’estranya, ja té els objectius anuals perfectament assolits), i amb el Nico amb qui anem cap a la plataforma de sortida comentant les darreres impressions.
La sortida una miqueta caòtica però de seguida em trobo nedant molt còmode: la temperatura de l’aigua ideal, el recorregut perfectament marcat (amb carrils en el tram més llarg), i sobretot el meu nivell inferior al grup capdavanter, fa que vagi tota l’estona bastant lliure, fins i tot el pas per la bolla és molt net. Sé que podria apretar més i de tant en tant faig més força, però em limito a fer bones braçades, a respirar pels dos costats i a gaudir de l’estany. Sortim de l’aigua i una altra volta de 1.100 metros. Tot just al final sembla que el peu se’m contractura una mica però de seguida es passa. Al final surto amb quasi 52 minuts, però molt content.
Transició i cap a la bici. El recorregut és simplement perfecte: pujades constants on s’ha d’apretar, baixades per relaxar músculs, algunes rectes on anar acoplat i la pujada d’Esponellà que la veritat pels què entrenem a Collserola, és ben senzilla i ajuda a canviar el xip. Em sento molt bé, i fort sobre la bici, i no paro de superar a ciclistes, tot i que el meu ritme és de rodar i rodar sense un desgast excessiu. Acabada la primera volta, miro el crono, faig càlculs i començo a sentir la veu del Pau (“has de baixar de 5 hores”), encara no ho veig clar. La segona volta semblant a la primera, crec que puc anar un pelet més ràpid però com que segueixo superant a ciclistes imagino que ja vaig prou bé (al final satisfet i considerant que he portat un bon ritme, tot i que si miro la meva classificació en el parcial tampoc és espectacular, com va la gent!).

I així i després de 3 barretes arribo al tram del running que es pot resumir en un parell de frases. Recórrer 20km a un ritme més o menys constants i amb dolor muscular des del primer. Primera volta amb la preocupació dels quadríceps que m’avisen, però amb un crono de 29 minuts que em recupera la moral. Durant la segona volta i gràcies a un tal Albert (que està fent la darrera), mantinc el ritme tot xerrant amb ell, he aconseguit mantenir el dolor muscular. El tram final, però se’m torna a clavar, 31 minuts. L’última volta molt dura però pensant que ja està, que baixo de les 5 hores i que ja s’acaba la triatló. Olé.
Al final, la claca (com en cada pas per meta) m’anima i la veritat em sento un heroi, estic molt content. Gràcies a l’Anna, als papàs, al Carles (que va fer la seva particular TRIatló: sortir dijous, divendres i dissabte), a la Bea i a tots els que durant el trajecte et van animant i dient que falta poc (sigui o no veritat).

Temps final:
Posició 128 3169 CORTADAS GUASCH, PAU INDEPENDIENTE ABM 4:49:00
Nat 194 0:51:56
Bici 144 2:23:37 33,42km/h
Run: 85 1:33:27

És una triatló magnífica i m’atreveixo a dir que Banyoles hauria de tenir un Ironman. En quant a les sensacions comparat amb la marató són d’arribar també al límit, però de manera diferent, és un límit més muscular, és aprendre a controlar els impulsos, les ganes d’anar més ràpid, a córrer no contra el crono sinó contra la incomoditat. Crec que en la marató al ser 42 km al mateix ritme i amb el mateix moviment els músculs aparentment no pateixen tant, o millor dit pateixen però no es nota tant. Costa tant d’explicar, en definitiva, que el dolor que portes corrent és el fruit de la bici i per tant el què s’ha de fer és aconseguir relaxar la musculatura de la bici mentre es córrer; per contra en la marató, en els segons 20km portes el cansament dels 20 primers i per tant hi ha més un risc de saturació, de trencament, i de fet quan vaig al límit en una cursa de mitja o llarga distància acabo més carregat que a Banyoles.
Ja he acabat la temprada competitiva, i ara comencen els hobbies: Cavalls del vent i Volta a Catalunya, i excursions en BTT amb els col·legues i la Bea. Sóc lliure!

Aprofito aquesta entrada per felicitar al Nico, va fer uns parcials boníssims en natació i bici i punxar una mica en el running va acabar amb 4:36:25 amb els següents parcials:
Nat: 64 0:41:26
Bici: 76 2:13:50 35,86km/h
Run: 132 1:41:09
Quin crack!

Sense pressió, com mola

No és que em senti ben bé com el Hulk, no estic tan fort ni tan entrenat com voldria, però si que estic molt segur i sobretot tranquil. Per motius interns i externs, en els últims dies m’ha envaït una sensació de satisfacció per l’entrenament realitzat i sobretot pel fet de saber que m’ho passaré bé, que estic prou fort com per cobrir les tres distàncies divertint-me. Que la triatló és per gaudir. És cert que la natació em dóna una mica de respecte, i que m’hagués agradat arribar al dia d’avui havent fet varies vegades 3km, però també em conec i sé que he cobert la distància de Banyoles a un ritme tranquil però constant tantes vegades com ha calgut, si perdo 5min més, què és això quan estem parlant d’una cursa de 5 hores? M’he de mentalitzar i sortir tranquil, a gaudir des de la primera braçada, a recuperar les sensacions que vaig tenir a Salou en comptagotes. Per la bici estic segur que m’ho passaré teta, també sé que em costarà anar acoplat perquè no corregeixo les molèsties als avantbraços, i que quan porti uns 60km el genoll em començarà a avisar, però ja me’n quedaran molt pocs. Aniré controlant però a veure si puc anar fort. I per la cursa a peu doncs són 20km, i no els hauré de fer a 4’30’’! Les tres voltes on això sí farà molta calor, segur que seran molt boniques. Si puc faré un esforç final, sinó doncs a rodar que sigui com sigui estaré acabant la Tri B de Banyoles. Creuem els dits, que tot vagi bé i en tot cas jo estic tranquil i això és el què importa.

Finishers Drago i Marc

Tot i no tenir crònica penjo els vídeos de l'arribada del Marc i el Drago, tots dos ben acompanyats.

Finisher Carles

Carai si en comptes de triatletes sembleu redactors de l’Sport. La veritat és que això d’escriure no ha estat mai el meu fort, sinó que li diguin a aquella maleïda professora de català que un dia va parar un dictat al mig de tota la classe per dir:”Carles, t’ho com ho escriuries?... No em responguis, fes-ho al revés!!!” ..i la molt cabrona va encertar. Però vaja ho faré el millor que pugui.

Ja que faig referència al col·legi, moltes de les sensacions m’han recordat a aquella època: els nervis (i les cagarrines) abans d’un examen, un partit de bàsquet o el Cross. Aquella sensació contradictòria de que no tens pressió però vols fer el millor i ... a patir amb gust! La gran diferència és que si bé a gimnàstica no era el primer sempre estava en el grup capdavanter i treia bones notes; dissabte... entre els 20 últims de 120... jejeje...

Pel què fa a la part purament tècnica, per mi la triathló va ser dura, però tot i això em vaig sentir bé tant nedant com en bici, al meu ritme, conservant energies per la pujada de la que tant ens havien parlat el dia que vam anar a fer el circuit de bici. Vam passar el tram espectacle i allí la organització ens va dir que tot era baixada, però no m’ho volia creure, i sort que no ho vaig fer. Trialera cap a baix i quan vam arribar al trencall, desviament en sentit contrari i, a pujar de nou! Xino, xano i sense remordiments a l’hora de baixar de la bici quan veia que les cames ja no tiraven, i va ser aquí quan vaig començar a tenir males sensacions. Sempre que posava el peu a terra, em feien mal tots els músculs de la cama, especialment quadriceps i isquios, sí, especialment l’isquio que em vaig “trencar” fa 6 mesos en una merda de partit de bàsquet. Aleshores aquí entra la diferència entre un bon atleta i jo; em va començar a decaure la moral: em trencaré! Per sort em vaig deixar anar a la trialera de baixada, i vaig passar a 2 més; tram de carretera (la meva bici va de conya en aquestes condicions) i a córrer. Temia que arribés aquest moment, no m’agrada córrer, al meu genoll encara menys i les cames es negaven a tocar el terra. Deixo la bici intento estirar però veig que serà pitjor, si estiro isquio se’m puja el quadricieps i al contrari, merda! Però vaja sento la claca! Que collons, a provar-ho. Començo a córrer, carai encara... serà l’orgull d’estar davant de gent. Què passa amb el recorregut, no va pel riu, creuem el pont? Entro al poble? Oh,oh... el Ramon (el meu jefe) em va dir que hi havia unes escales inacabables que pujaven a una església que havia restaurat feia anys... i sí carreró. Trencall a mà dreta i.... sorpresa LES ESCALES. Les cames tornen a dir prou, cada graó m’avisen de que no soc un triathleta, m’he d’apretar els quadriceps a cada graó perquè no em pugin. Arribo després d’una eternitat a dalt i quin suplici; no vull córrer, no em vull passar més mesos de baixa per un trencament de fibres, o perquè el genoll se m’inflama (el metge m’ha recomanat no fer baixades i clar “todo lo que sube , baja...”) maleeixo que no hi hagi un avituallament d’aigua a dalt. Per sort tinc un davant que sembla que encara li senta pitjor que a mi; és cruel però això em dona forces, començo a córrer en el pla i vaig bé de nou. Bien! sensacions positives, canvio el xip, ja queda menys, ja se el que m’espera a la segona volta, i accepto que només podré córrer en els trams plans; però ACABARÉ!!! Així que la segona volta igual de dura però amb una ampolleta que m’enduc escales amunt. Pujar, baixar, pujar, baixar, pujar, baixar... i veig el riu. T’entren energies de no saps on i a apretar una mica més! He acabat, un somriure enorme envaeix el meu rostre. Veig el Xavi, vaya crack, com em va passar a la bici, veig al Marc Raventós aquest ni l’he olorat, jejejeje... i pregunto pels altres, ja tinc ganes de felicitar-los, vaya cracks i van arribant tots contents, jo cada cop més, quin ambient més xulo! Quant companyerisme! I quina claca tot el circuit, és genial! Visca la claca! Visca la claca!
109 CORTADAS GUASCH, CARLES ABM 3:29:25
Nat 80 0:14:37
Bici 102 2:34:11
Run 111 0:40:37

Finisher TriBea

Sóc una dona de principis... El meu maridet al seu blog va oficialitzar un pensament meu després de la triatló sprint de Salou de l’any passat... “La Bea diu que potser l’any que ve s’anima...”. Dicho y hecho... El Pau troba la triatló sprint perfecte, la de Balaguer, de BTT, i ens munta el pla d’entrenament... Per mitjà del seu blog molts ens anem engrescant i jo trobo al meu compi perfecte d’entrenament, el Xavi, que sembla que també s’anima. I poc a poc el dia es va apropant: el blog el Pau descompte els dies.

Dissabte 21 de juny: m’aixeco sabent que he fet un bon entrenament, però que porto dues setmanes molt dèbil psicològicament, i això m’afecta físicament. Papi, sea como sea, te la dedico!!! El Pau, com sempre, m’ho fa tot fàcil, i l’altre atleta d’elit, el Nico, ens dóna una xuletilla molt útil per no perdre detall en quan als preparatius. Recollim a la Montse (gran fotògrafa i millor fan) a casa, i el Carles se’n va a buscar a l’altre part de la claca. Ens trobem amb la Luchy (més fans, visca!) i el Xavi. Cap a Balaguer!!! A partir d’aquí, tot va massa ràpid, i els nervis van fen la seva tasca. El dinar, on la companyia és molt agradable, no m’acaba de caure bé, i tinc la sensació que tinc el cap ocupat i no puc viure tot tant intensament com voldria. Al anar a recollir el dorsal, estic dels nervis, però la companyia dels meus nois triatletes fa que tot sigui agradable: Xavi, Charlie, Drago, Ivan, Marc, que bé començar amb vosaltres!!!
Al tornar cap a Balaguer, veig al meu maridet nerviós, es sent responsable de tot i de tots i es multiplica per 6: és tant mono!!! Ràpid, ens canviem i anem sense més a la vora del pantà. El Carles, el Drago i el Marc, es col·loquen per davant, el Xavi en filera intermitja (el veig molt concentrat) i l’ Ivan al meu costat, bastant al final. Tot just ens dóna temps a mirar-nos i desitjar-nos sort amb un somriure...
Sortida: poc temps de reacció, no estic preparada pel que sentiré... L’aigua massa freda, i ficar el cap per intentar nedar crol, tal i com faig a la piscina, em sembla impossible... Veig la terra i les algues en moviment, i moltes coses em toquen el cos. No em veig capaç d’intentar-ho, i sense més ni més començo a nedar braça sense ficar el cap. Sé que el Pau estarà patint, però veig que és l’única manera que el grup no s’allunyi molt i nedar de forma constant. Ho sento, cari!
Surto de l’aigua, i el club de fans m’anima ja sense parar: Sònia, Draga, Montse, Luchy i Lluís, esteu contractats... Vaig corrent cap al box on em trobo amb l’ Ivan. El Pau està fent vídeo i parla amb mi... La Luchy m’anima i em diu que la resta dels nois no em porten molta avantatja... Surto volant amb la bici.
Començo l’etapa de bici després del primer trencall dur de terra deixant la carretera a l’esquerra, xerrant amb un noi mañico que era especialista en duatló, que em diu que lo seu no és la natació. Em deixa, com em deixaran uns quants més que veig per davant meu durant el primers 8 km. No em sento forta, vaig fent, però sense massa energia. No tinc el cap i el cor només en això. A qui trobo i ja no em deixarà és el meu compi de penúries: súper Martu. Unes vegades ell per davant i de vegades jo, però sempre ens anem retrobant. Abans de Vilanova de la Sal, els nostres fans, amb reportatge de vídeo del Pauet des de dalt de la muntanya, animant-me per apretar més. Ai, PT, si haguessis estat al meu costat!!! A partir d’aquí, per darrera també casi sempre, un altre noi i un altre inseparable: la moto escombra (snif!). Em fa ràbia no està en condicions d’aprofitar l’entrenament que varem fer a Balaguer, ja que quasi tota la ruta és coneguda. L’alta temperatura i algun tros desconegut fan que tot sigui més dur. Això i el p... canvi de m... que em va fallar mínim 10 vegades, provocant que la cadena es sortís unes 7 vegades més en els moments culminants de més pujada. A Vilanova de la Sal xerrem amb la moto escombra, reomplim aigua, i flipo que no hi hagi res sòlid. De seguida trobem al nostra club de fans: quina alegria, quina energia, quin suport tècnic i moral!!! Sorpreseta de circuit tècnic circular xulo, amb rampeta de baixada cap el tros que no varem fer a l’assaig... A partir d’aquí, m’animo una mica.. Tard, però em sento millor. Apreto, fins que trobo una ruta molt estreta amb tartera de pedres totalment soltes on em falla la bici i em cago... El Marc m’atrapa, i torna a quedar per davant meu. Avancem a una noia d’equip de duatló que sembla haver tingut una “pájara” important, però que ens diu que pot anar tirant. El final s’apropa. Ja veiem Balaguer. Miro el crono: estic fora del meu temps objectiu. Llàstima!!! Abans de creuar el riu, veig un corredor que ve de la part de dalt del poble. “Merda, les escales” penso “Era veritat!”.
Entrem a la zona de prop del riu on està el box per a començar a córrer. L’ambient és totalment de final de carrera: participants a la gespa xerrant, fent-se massatges, recollint els seus regals... No passa res, perquè el nostre club de fans torna a entrar en acció: gràcies nois!!! I el que no falla mai, el meu PT ho deixa tot, i amb un banyador que no fa justícia al seu tipet, decideix acompanyar-me a pujar escales!!! Ens fa companyia al Marc i a mi, ens obliga prendre glucosa i aigua, i ens fa més distret el tràngol de les p... escales de m.... 2 voltes, noooooo!!!! Però el Marc i jo podem amb tot, i agafadets de la mà, creuem la meta, entre els crits dels nostres nois, que sembla que siguin tot el Camp Nou cridant un gol del Messi. A la meta veig al cara de la resta dels triatletes del grup, tots molt contents. Miro al meu compi d’entrenament al costat de la meta: “ho em aconseguit, eh, Xavi?” Encara no sé que ell ha estat el primer del grup. Quin crack! Deu ser el rínxol de Superman!! Bé, el Carles s’ha posat les pil·les d’una manera brutal, el Drago sense assaig de la ruta triomfa i l’ Ivan, amb poc entrenament, treu com sempre la força de dins de forma innata. Visca!!!
Ara ens queda el record, el bon sabor de boca i per a una foto- addicta com jo, el reportatge i els vídeos. Fins a la propera... CONTINUARÀ.
124 ROCAMORA LORENTE, BEA ABF 4:13:43
Nat 119 0:18:15
Bici 119 3:10:58
Run 119 0:44:30

Finisher Ivan

sensacions
la veritat és que des del començament vaig patir i que va haver-hi molt més problemes dels desitjats i que fins i tot vaig arribar a dubtar de si acabaria o no... és més dur del que m'havia imaginat però l'any que ve repeteixo!
antecedents
per poder-ho fer amb garanties cal entrenar molt més del que vaig fer jo, la part de running la portava bé, mínim una sortida setmanal i els partits de futbol. les de natació i de bici molt per sota dels mínims (una classe d'spinning i tot just 750m de natació...) així que de cara a propers intents m'ho pendré més seriosament!
també vaig comprobar que l'alimentació és bàsica. dissabte no vaig tenir temps de dinar, ni de portar barretes o altres reconstituyents. a més l'última setmana molta bondat no vaig fer entre el viatje a eivissa i les circumstàncies de la setmana.
tampoc vaig poder dedicar el temps necessari a la preparació de la bici, així que em vaig trobar amb unes rodes desinflades i una coberta del darrera massa desgastada. tot i això el pau em va ajudar a inflar les rodes (potser massa, tot i que no em queixo i que tampoc va ser el problema).
mentalment vaig arribar tocat per la mort del nacho, al final la triatló em va servir més de distracció que d'una altra cosa. a més el funeral va ser dissabte al matí, de manera que vaig arribar amb el temps just.
al final tots els preparatius van ser amb presses i sense tenir temps de revisar les coses amb calma, de manera que la sensació en el moment de sortir era de descontrol.
natació
em vaig esperar al peloton de cola, pero quan em vaig posar a nedar, no tenia cap tipus de ritme (ni de braçada, ni de respiració), però tampoc de referència (amb el cap dins de l'aigua no veia res de res). així que fins a la primera boia no vaig tenir més remei que fer molta braça, l'única part que vaig fer a crol em vaig desviar molt. i tot això pensant "qui cony m'ha demanat ficar-me aquí! si ja estic així, amb el que queda no acabo!" menys mal que em costava el mateix continuar que donar mitja volta...
al passar la boia, em vaig començar a trobar còmode i desde llavors vaig anar a crol però a un ritme molt justet però que em va permetre avançar a més d'un, fins i tot algun amb gorro taronja!
1a transició
vaig sortir de l'aigua una mica descolocat, però gràcies als ànims de l'afició, vaig arribar fins al box corrent. mentre em vestia em vaig notar una mica marejat, com ja em temia, sempre que nedo em passa... així que m'ho vaig pendre amb calma. mentre sortia vaig veure la bea i el marctu.
bici
el començament, amb la part de carretera em va anar molt bé per beure, recuperar 4/5 posicions i agafar el ritme.
el primer desviament estava una mica mal senyalitzat i com que anava bastant ràpid i concentrat en adelantar a 2 que portava davant, quasi me'l passo. així que vaig començar la part de sorra darrera d'un dels 2, que a la primera rampa forta va i posa peu a terra sense apartar-se, cabrón! això em va condemnar a fer un petit tram a peu. després vaig anar força còmode i recuperant més posicions fins que em va tornar a passar el mateix: anava xupant roda d'un per tal d'adelantar-lo i de cop rellisca i posa peu a terra i jo darrera vaig caure! amb la mala sort que quan vaig intentar tornar a pujar, per l'esforç em va venir una rampa al bessó dret (el teòricament bo), vaig acabar la rampa a peu i em va avançar l'ivan costa. al tornar a pujar anava amb una mica de por per la rampa però vaig recuperar sensacions i també posicions.
quan vaig arribar a la part dels bancals anava darrera d'un tiu que parlava molt i que no es deixava avançar, així que li vaig preguntar no sé què de la ruta i el tiu em va enganyar, així que mentre m'ho agafa amb calma el tiu va i comença a tirar (avantatges de conèixer la ruta!), la resta fins al primer poble força bé excepte pel pesat aquest que cada vegada que l'adelantava, apretava per que anés jo darrera... lamentable! els ànims dels fotògrafs els vaig agarir molt! però també les ombres de les trialeres on em va costar molt avançar al pesat d'abans. arriscant a les baixades vaig avançar uns quants més, però llavors em va relliscar la roda del davant i vaig saltar per damunt de la bici! desde llavors no em vaig atrevir a arrsiscar baixant...
la resta té poca història, coincidint amb l'habituallament del pau vaig desinflar una mica la roda del davant per evitar més caigudes. tenia les cames molt carregades i no podia agafar una posició de descens, carregant tot el pes a la roda de davant i a la que corria massa em patinaven les 2 rodes.
al començar l'última pujada llarga, em van venir rampes als quadriceps de les 2 cames, em vaig baixar de la bici però va ser pitjor, no vaig tenir més remei que seure a terra uns quants minuts... em va adelantar el pesat d'abans però també el senyor que m'havia vist caure la segona vegada que em va preguntar si me l'havia tornat a fotre?!
la resta de la pujada, que no era curta, la vaig fer a peu i amb dolors, però sense que m'avancés ningú. amb la mala sort que just quan vaig acabar de pujar m'adelanta el tiu més lent baixant del món i com que era estret em va costar molt d'adelantar. a totes aquestes, quan l'adelanatva, se'm va mig trencar una sabata de la bici (es va desenganxar part de la sola) i havia d'anar amb molt de compte per treure la fixació. la resta fins l'arribada bastant còmode.
2a transició
com que ja anava mot retrassat i em feia mal tot, m'ho vaig pendre amb molt més calma que l'anterior. pensant que depen de com tingués les cames hauria d'abandonar. a totes aquestes el pau em va informar que el running no era pla sino que consistia en 2 voltes amb no sé quants graons...
running
amb la moral pel terra per culpa dels graons i les rampes, vaig començar a córrer sense molta convicció. em va sorprendre veure que no estava tan malament, així que fins a les escales vaig anar bé. a les escales em vaig trobar amb gent i tothom pujava caminant i vaig pensar que el recorregut deuria ser duríssim.
a part de les escales, no hi havia per tant. les escales les vaig fer caminant per por a les lesions. el que no em va agradar, però, va ser que amb tanta escala era impossible agafar un ritme constant, que era el que necessitava.
vaig veure un parell que es van saltar la segona volta del running, entre ells el pesat de la bici... cap al final de la segona volta em va agafar l'ivan costa i vem acabar junts.
conclusions
amb tots els problemes musculars he entès la importància de l'alimentació, tot i que la lesió al bessó també m'ha passat factura
l'any que ve torno
fa falta més entrenament
cal tenir-ho tot revisat amb temps
117 VIVAS SANZ, IVAN ABM 3:40:53
Nat 108 0:16:39
Bici 111 2:45:59
Run 105 0:38:15

http://untal.blogspot.com/2008/06/triatl-balaguer.html

Finisher Xavi

A dos dies de la triatló començo a sentir la pressió: dues contractures lleus a l’espatlla i esquena (solucionades al Tools), i el Carles que via mail m’encomana les cagarrines (aquelles típiques dels pre-exàmens). La nit anterior, com el col·legial que marxa d’excursió, no hi ha manera de dormir. I després d’onze setmanes d’entrenament específic, arriba el gran dia.
Anant a buscar el dorsal i el xip, la Bea em comenta que li agradaria ja estar sortint de l’aigua. Jo tinc ganes d’estar fent la triatló, de que no sigui un vist i no vist, gaudir-la. Què ingenu! Llàstima que a última hora varem haver de córrer per vestir-nos i muntar el box.
Ni tant sols he pogut estirar braços i veure l’ambient a la sortida, que ja sento el coet. Evidentment no ens hem col·locat estratègicament i només començar a nedar ja m’han fotut un cop de puny per cada costat, m’han agafat del peu i calculo que he begut més aigua que dinant. I no parlem de les algues que s’enganxen a cada tres braçades. Penso: qui m’ha enredat a mi... A més l’aigua la trobo tant freda que no puc ni nedar crol (m’imagino des d’una visió zenital, i em veig nedant com un gosset). Quin horror, quan arribi a la boia faig mitja volta i plego... Però a partir d’aquesta ja començo a agafar ritme i l’últim tram accelero avançant a gent i tot. Els que miren deuen pensar que nedo bé, sort que no saben que el gosset era jo!
Crec que el Carles ha sortit de l’aigua mig minut abans que jo, i al box coincidim, també amb l’Ivan Costa, tots juntets. La transició força ràpida, crec, em permet agafar aire per apretar al tram d’asfalt i encarar la pujada havent avançat a uns quants. La pujada, quin martiri, no s’acaba mai. I fot una calor!! Vaig dosificant el Gatorade que porto al bidonet, i just després del primer punt on donen aigua (i que serveix per mullar-me el cap), després d’una mini baixada, hi ha l’afició particular que fa claca. No us podeu imaginar el que ajuda... És com un Red-Bull, et dona ales. A partir d’aquí trialeres estretes, arbres traïdors que sembla que s’abalancin contra tu com fent placatges de rugby i pedres amb iman que atrauen la bici. Resultat: ja he caigut tres vegades i he perdut el bidonet, una ampolla d’Isostar i una barreta de plàtan. Tot i les esgarrapades segueixo sencer. Coincidim amb el fotògraf oficial del Pau’s Team en un tram tècnic a la carretera que uneix Gerb i Vilanova de la Sal, i és qüestió de sortir guapo. O sigui que pujadeta a tope, avançant a dos que van a peu arrossegant la bici. Resultat: el bessó esquerre m’avisa de convertir-se en una pedra (falsa alarma, no es repeteix). A partir d’aquí ja hi ha més baixada que pujada, però com tinc el perfil memoritzat no m’agafa de sorpresa quan torna empinar el camí, i puc prendre’m un gel energètic a l’últim avituallament. De fet els problemes els tinc baixant. Crec que porto els neumàtics massa inflats i el seient massa alt, no puc controlar els girs en baixada i acabo bloquejant-me i caient més de cinc cops més. Sort que al tram final trobo una noia que es deu conèixer el trajecte i sap on s’ha d’afluixar i on treure el peu. S’ofereix per deixar-me passar: ni de conya!!, és la guia perfecte per acabar viu (per compliment, però, li dic que te un bon cul, i ja m’està bé anar darrera seu...). De fet, a la meta, felicitant-la, li vaig suggerir que l’any que ve quedéssim per fer la tri-Balaguer 2009 junts. Era simpàtica, i joveneta. Mai t’alegraràs tant de veure un Mosso, com quan para el trànsit per que puguis entrar a Balaguer. I a córrer!! Transició d’1min.20segs. El de davant meu arrossega més els peus que jo, i l’avanço pujant corrent els tres primers trams d’escales. Al quàdriceps esquerre s’instal·la una bola de billar i mentre estiro decideixo que a la segona volta les escales les faré caminant (i ni que no ho hagués pensat també ho hauria fet...). I al final de la segona volta, si no fos per les maleïdes escales, us asseguro que hauria volgut seguir corrent. Segurament la sang ja no m’arribava amb quantitat suficient al cervell, però després de tant entrenament, i ja li queda tant poc a la triatló. Trobo a l’Ivan Vivas recuperant-se de rampes, i l’animo a que no defalleixi i l’últim tram agafo ritme de carrera de veritat, no aquell monstre d’escales. Sabia que a l’últim revolt recordaria les onze setmanes d’entrenament, i us asseguro que se’t fa un nus a la gola. Però al final de la recta veig el nostre fotògraf oficial, i decideixo posar-me bé la gorra. És qüestió de sortir sempre bé a la foto. I a la foto surto posant-me bé la gorra...
I els altres? Doncs tots uns campions! Tots hem aconseguit el repte d’acabar, és emocionant. I l’arribada del Marc acompanyant a la Bea, una enveja. Després de tants entrenaments junts, m’hauria canviat per poder ser jo el que entrés amb ella.
En fi, l’any que ve espero poder repetir-ho amb tots vosaltres i algú més. I crec que el secret és entrenar moltíssim més l’especialitat de BTT.
100 ESPRIU CALVO, XAVI V1M 3:21:39
Nat 88 0:15:02
Bici 99 2:31:31
Run 85 0:35:06

Fotos de la Triatlo

Passo un enllaç amb les fotos de la Montse i les meves, falten algunes del Lluís i de la Luchy, que afegiré a l’àlbum picassa tant bon punt les tingui.

Triatlo Balaguer

Realment la natació és un handicap

No havia vist els parcials de la sprint que vaig fer a Salou l'any passat i l'altre dia els vaig trobar, realment es veu que he de millorar molt amb la natació. Els paricals de bici i running són més que correctes, al voltant del 45, però és que vaig sortir el 112 de l'aigua! Aquest any he millorat, però segur que encara em queda camí per recórrer.
57 CORTADAS GUASCH, PAU ABM 1:20:19
Nat 112 0:16:01
Bici 45 0:43:03
Run 46 0:21:15

A més penjo els darrers entrenaments

Recuperant forces

Després del malestar de fa dues setmanes, dèbil, amb baix pes i fins i tot algun mareig, la setmana passada la vaig dedicar a menjar tant com podia i mica en mica vaig anar recuperant pes i sensacions. A finals de setmana ja havia recuperat els 74 o 75 kg i el que és millor ja em tornava a sentir fort. No he consolidat el pes i he perdut una miqueta però el més important és que ja no em sento dèbil i estic confiat no només en acabar la triatló sinó en fer-ho dignament. Les molèsties als genolls i als adductors estan allí, però aguantaré: intentaré fer una natació còmode, apretar en bici i a veure com va el running.

Ja he estrenat els acoples, i tot i que la postura no és del tot còmode em mola molt. Per cert els vaig comprar a Esposrtíssim i després els he vist 20 euros més barats a Probike, em sembla una mica heavy ja que a Esportíssim no em van fer gens de descompte i pel que he comprat jo i el què ha comprat la gent que ha anat de part meva, ja aniria sent hora, i més amb aquests marges.

Dimecres adjuntaré els entrenaments d'aquesta setmana, per la present seguiré fins dimecres i després descans quasi total.

Impressions triatló de Balaguer

Van fallar algunes coses però també és cert que dóna ganes de fer-la. A diferència d’altres vegades començaré per les bones perquè crec que val la pena ressaltar les dolentes (com a crítica constructiva de cara a properes edicions). Les bones es centren en dos fets, el primer i més important és que és un circuit preciós, tant el de natació, com el de córrer i per sobre de tot el de bicicleta. Realment en la bici es passa per paratges molt bonics i combinant diferent tipologia de paisatges, terrenys i dificultats. Sigui com sigui això les cròniques dels que hi van participar ja ens ho concretaran. També s’ha de dir que per norma general els de Pedala han estat sempre atents a les nostres peticions, tant abans, com durant i després de la competició.

Però també hi ha moltes coses que no em permeten parlar del tot bé, i que considero que són prou importants com per destacar-les. Per ordre cronològic i de menys a més important.
- Els boxes s’obren massa tard i no hi havia prou gent per a donar els dorsals. Simplement mitja horeta abans hagués beneficiat un procés que si és complicat quan només hi ha un box, empitjora quan n’hi ha dos i separats.
- El circuit de bici és massa llarg, la qual cosa per un costat esbiaixa massa la triatló cap al sector bici i per altre s’escapa molt de la definició real d’una triatló esprint. Això no ho diria si no fos possible escursar-lo, però no és el cas i en alguns punts es tendeix a desviar en excés la trajectòria lògica del camí per buscar trams que serien evitables. Simplement no cal. 20km de BTT ja són més durs que 20 de carretera, perquè 30?
- Una errada ja més greu i totalment imperdonable és que d’aigua no van ni sobrats ni ben aprovisionats, haurien de tenir a més de bidonets, i sobretot garrafes grans de 5 litres per si la gent vol reomplir. Al km 20 vam haver de donar aigua nosaltres a algun participant, però el pitjor és que durant les dues o tres hores de cursa no donin res sòlit, ni una miqueta de fruita, ni res. Per molt que part de la gràcia de la triatló és portar-te les coses a sobre, no es poden arriscar en una cursa tan llarga a que hi hagi defalliments. Molt greu.
- I el pitjor de tot és el circuit de running. A mi no em sembla malament que facin pujar mil escales o que el circuit sigui dur, el que em sembla fatal és que no ho publiquin. Ara fa dos setmanes comentava com la federació li contestava al Nico davant de la seva errada al running que “estava desqualificat perquè el circuit està publicat a la web i és responsabilitat seva conèixe’l”, però és que la informació que donen a la web de Pedala no té res a veure amb el real. I això no és ni seriós ni professional. A més comparant els temps d’aquest any amb els de l’any passat encara l’han endurit més. Una vegada més ho critico perquè hi ha alternatives, per mi una volta per dalt i una per baix seria molt més lògic, i sigui com sigui sempre publicat i que la gent decideixi.
Crec que s’haurien de replantejar totes aquestes coses si volen tenir futur. Vaig escollir la triatló de Balaguer perquè és de les poques (per no dir l’única) triatló esprint de BTT que hi ha a Catalunya i per tant permet participar en una cosa tant divertida com és la triatló sense necessitat de ser un megapro i sobretot de tenir el material necessari per competir en el circuit normal (principalment una bicicleta de carretera). Poden tendir cap a fer una Xterra més dura, però això ja existeix. En canvi, per les seves característiques i la bellesa dels paratges de Balaguer, si escullen fer una triatló més popular, una esprint de veritat, té tots els alicients per convertir-se en un clàssic, però per això haurien de corregir totes aquestes errades importants. Els de Pedala han de veure que en un any en què totes les triatlons s’estan desbordant de participants, ells han mantingut el nombre de participants (i això que insisteixo, l’any passat el recorregut de running era més senzill).
PD: El millor i un dels millors temps de running en la posició 113 i 114?

Menys de 48 hores per ser sprintfinishers

Nervis?
Un clàssic, però el nerviosisme s'anirà substituïnt per les ganes i les necessitats de fer coses abans de competir, que si els boxers, que si els macarrons, que si l'organització... També poden aparèixer molèsties, però no hi seran a l'hora de la veritat, abans que us n'adoneu estareu fora de l'aigua. Els que hagueu seguit l'entrenament us ho passareu molt bé, els que hagueu fet el 75% també perquè tindreu menys "pressió" però anireu sobrats i els que no hagueu fet ni el 50% patireu en alguna pujada però us ho passareu bé com el que més, perquè ja veureu com els nervis es convertiran amb ganes d'anar fent, d'acabar dignament i de veure que mica en mica esteu fent una triatló. La satisfacció l'endemà és genial.
Últimes informacions.
Ara ja no entreneu més, si voleu rodar una mica ok, però com més decansats millor, i molt impotant l'alimentació. El sopar de divendres ja ha de ser pasta acompanyada per exemple d'una pexuga de pollastre i fruita (ideal plàtan). Dissabte feu un bon esmorzar a les 9.30 (dolç tipus torrada amb melmelada i salat, tipus pa una mica torrat amb pernil dolç i alguna atmetlla que podeu anr prenent pel camí). A les 10.50 ens trobem i recordeu que a la una tenim taula per prendre un altra plat de pasta boloñesa. I beveu: aigua, aquarius (pel matí)... tant com pogueu, 3 litres d'aigua mínim. No us oblideu res, repasseu bé l'excel.
Condicions de cursa.
Farà bon temps, i per tant calor, de totes maneres per l'hora i tenint en compte que ha anat plovent no serà super dur. Si podeu porteu dos bidons d'aigua. La temperatura de l'aigua és de 19 o 20 graus, és a dir com al mar, podreu nedar bé. Penseu que si no m'equivoco el neoprè és obligatori a menys de 14 i prohibit a 20. Si puc cap a les 3 faré el recorregut nedant a veure què tal (tot i que ja us avanço que passi el que passi us diré que de puta mare)

Sensacions?
Us passo la crònica de l'any passat, veureu que estava com alguns de vosaltres.
http://pacoguasch.blogspot.com/2007/06/salou-primera-experincia-molt-positiva.html

I nosaltres mentrestant
Doncs a més de morir-nos d'enveja, aquest serà el nostre recorregt i el següent mapa és el vostre de la bici (coincidirem a Vilanova de la Sal i a Gerb)

Rectificant el circuit i dates

Pels comentaris que m'heu fet (perillositat d'anar per la costa), per la dificultat inicial de trobar allotjament a certs llocs i pel fet que de moment no hi ha ningú que m'acompanyi al 100% en tot el recorregut però si m'heu fet propostes d'algun o alguns dies, he acabat de dissenyar el recorregut pendent de les carreteres en concret que agafaré

Dia 1 (3 d'agost): Sortida de Barcelona per Molins, Sant Sadurní i fins arribar a l'Estrella (Llorenç del penedès). Seran 75km que seran perfectes per escalfar.

Dia 2 (4 d'agost): Sortida de l'Estrella per agafar la N340 fins a Tarragona, des d'allí N240 que passa per Montblanc, les famoses Boirges Blanques i fins a Lleida. 130km de carretera nacional un pel transitada.

Dia 3: (5 d'agost): Des de Lleida cap a Berga. Fins a Guisona per carreteres secundàries o l'antiga N2, i a partir de Guisona: primer la LV3005 i després la C26 fins al final. En total 140km.

Dia 4: (6 d'agost): Etapa més maca i que ja veuré si l'acabo a Girona o arribo fins la costa. Passaré per Ripoll, Olot per a fer en total 126km (o 164km si he d'arribar a la costa).

Dia 5: (7 d'agost): Aquest és el recorregut que tinc menys previst, primer perquè no sé si sortiré de Girona i anir-he per Breda, cardedeu. etc... (110km), si sortiré de Girona però passaré per la costa del Maresme (110km) o aniré a la costa Brava però tornaré per Breda (142km) o si finalment Sortiré de la costa Brava i aniré per Breda (115km).

Doncs ja ho teniu, més concret, ara ja sabeu si podeu fer alguna etapa és més senzill. Jo recomano el tram de dos dies, des de Lleida a Girona. Si per temes de compatibilitat a algú li va malament, es pot retardar tot un dia, del 4 al 8.

Per preparar el dia de la triatlo

Us passo una imatge de l'excel que va fer el Nico al seu temps per a recordar tot el què es necessita fer abans i durant una transició. És cert que en el cas de Balaguer estan separades, però la important és la de natació a bici. La T2, de bici a córrer serà a Balaguer, allí bàsicament hi heu de deixar: les wambes, la gorra si en porteu, i si voleu algun gel o aigua, de totes maneres segur que hi haurà habituallament i per 5km millor no mejar res sòlit, o sigui que les wambes és l'única cosa.
Quan posa aquarius és qualsevol beguda isotònica. Si ho voleu en format excel m'ho demaneu i us ho envio.

Entrenament natació al mar

Entrada a part requereix la sessió de natació a la platja amb la Bea. Després de descansar una mica a casa de la Irene i el David baixem tots 4 Rambla de Poble Nou avall per fer uns 20 minutets de natació. No explicaré com va anar, tot i que el cert és que el problema és de regularitat, ja que mentre nedava la Bea ho feia molt bé però: es marejava, li entrava aigua, les onades eren molt grans vull anar cap allí, vull anar cap allà, m'entre aigua a les ulleres...

Les coses com siguin, no era el millor dia per nedar ja que el cert és que les onades eren prou grans, a més segur que va ser útil de cara al tram de natació del pantà, que estarà molt més tranquil. Quan les tingui penjaré més fotos, de moment una meva i un vídeo.

Última setmana d'entrenament per Banyoles

Mica en mica vaig recuperant pes, a veure si en 15 dies torno als 75kg i per tant també a les bones sensacions, sóc optimista. La lesió als adductors definitivament encara està allí, però a la vegada és cert que no afecta gaire al meu rendiment. Una altra cosa és el mal al genoll que com no podia ser d'una altra manera ha tornat a la que he fet algun km de més en la bici. És curiós perquè realment arriba de cop i aquest sí que m'afecta molt, és molt dolorós. Sigui com sigui també crec que són les pujades les que el provoquen, i per tant a Banyoles el notaré com a molt en els darrers 10km i serà soportable. A més després no dura en el tram dels running (espero).
Pel què fa a l'entrenament d'aquesta setmana, els 4 primers dies abans que el metge em donés l'alta, dient-li que ni em feia mal ni me n'havia fet, els vaig dedicar a exercicis de natació, més tècnics que distància. Dijous la tirada de running i el cap de setmana dedicat a la bici, en particular el diumenge ja que vam anar a rodar amb el Nico a una zona industrial poc transitada. Bones sensacions tot i que fent bastant drafting, ja que a les curses no puc ;-) A la tornada, cap al km 55 o 60 i a mitja pujada de Molins és quan el genoll ha començat a fallar.
No sé com prendre'm aquesta setmana si començar a descansar o apretar una mica més particularment en running i natació. De moment avui semidescans ja que només aniré a la Sant Jordi a fer classes.

Tapering

Tapering és la paraula designada per la darrera setmana abans d’una competició, es tracta de permetre que la musculatura i la ment assimilin tot l’entrenament a la vegada que es recarreguen les piles. És molt important no fer cap sessió de desgast, la meva proposta és que repartit com vulgueu feu en tota la setmana les distàncies de la triatló (potser a la bici amb una mica menys ja n’hi ha prou). En definitiva que feu 750 de natació, 5km de running i 25km de bici, i no cal que sigui amb tres sessions, per exemple el dia que feu els 750 de natació podeu rodar una mica amb la bici (10km), o al revés, abans de córrer podeu fer 500 de natació.... Sigui com sigui és molt personal, jo no us recomano un descans total, però si no voleu fer distàncies tant llargues no passa res, el cas és arribar descansat al dissabte, ara ja no entrenareu més i l’únic que es tracta és de rodar (sempre al 70%, no més).
Per l’alimentació, importantíssim no canviar massa els hàbits, no us poseu a menjar ara llenties per tenir ferro, mengeu equilibrat, important carn, a principi de setmana vermella i abans de la cursa pollastre, fruits secs, pasta (o arròs o pa), esmorzeu cereals algun dia, fruita i sobretot molta aigua i a partir del dimecres beveu isostar o similar de tant en tant. Finalment, crec que ja ho vaig comentar, però durant la cursa estaria bé que prenguéssiu una o dues barretes energètiques, o gels o coses així. Les de decathlon estan bé, jo agafo unes de Noisette, vigileu en agafar les de xocolata ja que es desfarà, el Nico pren unes que són com de mel que s’assimilen més ràpid. El cas és que si podeu comprar-les avui i provar com us senten durant l’entrenament d’aquest cap de setmana millor, sinó és perillós.
Per resumir, aquesta setmana al lloc de feina no hi poden faltar ni els fruits secs per anar picant (sobretot a partir de dimecres o dijous) i l’aigua, molta aigua.
Per a aquest cap de setmana:
Dissabte a la tarda aniré amb la Bea a nedar a la platja de Poble nou (dues o tres voltes de 20 minuts). També ha confirmat gent que anirà a prendre el sol.
Diumenge a la tarda BTT (25km) + 7km de running. Quedem a casa nostre, deixem allí el calçat donem la volta en BTT deixem les bicis i fem un circuit de 7km que tinc marcat i que passa pel parc Güell. Hora de quedar a les 5.45.Dilluns o dimarts us penjaré l’excel amb tot el que heu de portar per la triatló. Per cert, ja he reservat per 10 al càmping a la una del migdia.

20km i fotos de Salou

Per fi he tornat a fer aquesta distància corrent! De fet han estat 19km a un ritme de 4.45, és a dir acceptable tenint en compte les dues setmanes de minirepòs. A més, tot i que tota la part dreta del cos està adolorida, em vaig sentir còmode. Noto molèsties als isquios i a la inserció del quadríceps amb la cadera (això m’ho vaig fer traient-me el neoprè a Salou), però no em perjudiquen en excés. Tinc la sensació que arribo una mica curt d’entrenament a Banyoles, però suposo que és normal i més no puc fer, aquest cap de setmana serà canyero i la setmana que ve he de fer una tirada de natació de 2.500 que també fa temps que no ho faig, i una altra de 25km corrent.
El que més em preocupa és que en acabar les cames estaven molt castigades, i no és lògic, no hi tinc explicació, a més vaig estar marejat tota la tarda. He perdut molt pes, avui estava en 72kg, però segueixo menjant bé, així que tampoc ho entenc. En fi, a veure si ho recupero menjant molt, que en el fons aquesta és la meva millor especialitat. He trobat a la web del Robert Mayoral, en una mena de logo una frase que m’ha agradat, deia alguna cosa així com “Life i simple: Swim, Bike, Run eat and sleap” i alguna coseta més.
Aprofito per penjar fotos de Salou.
Sembla que hi hagi gent caminant sobre l'aigua
és normal que ens fotem d'hòsties, això era després de 750m
Jo apareixo darrera, desenfocat
El Nico al final

4 dies 4 capitals

Aquest serà el repte per acabar la temporada, una volta per Catalunya en 4 dies i recorrent les 4 capitals de cada província en aquest ordre: Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona. En total 600km i per tant una mitja de 150km al dia.

Un possible itinerari seria:

Barcelona-Tarragona-Prades (142km): Etapa inicial acabant a Prades, es podria valorar fer una etapa més curta i dormir a l’Estrella.
Prades-Lleida-Solsona (159km): Etapa llarga però bastant plana, al menys en bona part del recorregut.
Solsona-Girona (167km): Passant per Berga, Ripoll, Olot i tot el carrilet, per tant inici dur amb ports però final planer.
Girona-Barcelona (143km): Dues alternatives, en tot cas la de costa seria aprofitar el carril bici fins a Sant Feliu de Guíxols i després anar costejant fins a Barcelona. També es podria buscar un recorregut interior, més secundari.

És una primera opció que es pot anar retocant segons els allotjaments que trobem. Només que tingui algú que m’acompanyi ho faig, imprescindible:
- Cames (tot i que després de cavalls del vent tinc pensat descansar i per tant portaré quasi 15 dies sense fer gaire, la meva idea és anar a bon ritme, sense competir però apretant)
- Bici de carretera
- Capacitat d’anar guarro 4 dies o de portar una motxilla gran (jo us aviso que sóc dels primers)
- Ganes de no gastar en excés, és a dir de dormir en llocs normalets, res de luxes.

Doncs ara només falta que siguem al menys dos, les dates seran durant la primera setmana d’agost entre dilluns i divendres.

Foto cursa de Collserola

Foto de l'arribada a la cursa de Collserola,amb els músculs de la cama a tope, amb raó se'm van quedar clavats després.

Triatlo de Salou

Condicionants personals i esportius em feien afrontar la triatló de Salou sense l’ànim desitjat. De totes maneres també és cert que mica en mica i a mesura que s’acostava la sortida em vaig anar ficant per acabar muntant el box de manera il·lusionada. Tovallola, wambes, mitjons, gorra, casc, aigua... Quantes coses s’han de preparar! Tot i que la Bea m’havia regalat el dia abans una samarreta de triatló (per cert igual que la del Nico però en un altre color), decideixo competir amb la Nike pro ja que era la meva idea inicial. M’enfundo el neoprè, amb més gràcia que el divendres, i EQUIRTA cap a l’aigua. Abans saludo a l’Àlex que feia la sprint i per cert amb un temps molt bo. Un cop mullat, acabo de recol·locar el neoprè i cap a la sortida. Saludo a l’Anna que té el novio per allí, i que m’anima durant tota la prova (gràcies), i em fico al mig del mogollón. Sortim i ja des del principi les sensacions són diferents: respiració accelerada, molta gent, cops i poca fluïdesa en els meus moviments, passo la primera bolla i segueix el tema, penso “qui m’ha manat a mi fer això, com faré un Ironman nedant així...” i finalment em concentro, parlo amb mi mateix (quan estàs al límit fas aquestes bogeries) i em dic “què estàs fent?, estàs aquí per passar-t’ho bé, i saps nedar millor”. A partir d’aquí els cops no s’acaben, però jo començo a fer braçades una mica més llarga i a respirar de tant en tant cap a l’altre costat. Com que per comoditat respiro millor per la dreta, nedo sempre per la part esquerra i així veig si vaig bé. A cada boia és una petita agonia, un tio passa literalment per sobre meu: hòstia a les cames, hòstia a l’esquena i de sobte me’l trobo que té el pit a sobre la meva essquena, sort del neoprè que sinó m’hagués enfonsat. Al final de la primera volta veig que encara hi ha molta gent darrera meu (el Nico em comenta que ell no mira si té gent darrera, però és normal, ja que segur que sí). Es veu que aquesta boia s’havia desenganxat de l’aigua i que hem fet més distància de la que tocava (El Xavi Llobet ha fet dos minuts més que l’any passat en el parcial). Ja acabant em dóna la sensació que apretant una mica de braços aconsegueixo desfer-me d’un grup nombrós. Prova superada. He calculat que el tram de natació ha d’estar al voltant de 31’40’’ o 50’’, la qual cosa no és cap meravella, però correcte si miro la classificació.
Sigui com sigui he de millorar-ho ja que en la bici surto sol, recupero posicions, però no puc ficar-me a cap grup bo, els que m’agafen em deixen i els que agafo van massa lents. La solució és millorar la natació o fer un esforç gran i provar d’enganxar-me en un d’aquests grups que van més ràpid. De fet a la quarta volta, cinquena per ells, el grup del Robert Mayoral (a qui em va agradar saludar) m’enganxa i aconsegueixo fer una volta amb ells anant a la pujada que sol feia al voltant de 26km/h a més de 30km/h i relativament còmode. El cas és que el circuit de bici m’encanta, té llargues rectes, és maco i les pujades no són molt fortes i em permeten passar a molta gent. M’ho passo bé. De totes maneres també s’ha de dir que entre que és curta (les voltes) i que hi ha els de la sprint i els de la olímpica, crec que hi ha varis “listillos” que es salten alguna volta. En sortir de l’aigua encara quedaven força bicis al box i al tornar a entrar déu n’hi do, i això no quadra tenint en compte el meu ritme era millor que els de molts. Al final 1’08’40’’ més un parell de minuts i pico de transició. Vaig menjar una barreta al sortir i una altra sense gana a la tercera volta, a més de molt isostar. A la transició inicial vaig notar una estrebada a la part superior del quàdriceps dret al treure’m el neoprè, però sense gaires conseqüències; la lesió, de moment controlada.
I comença el running, surto carregat però intentant mantenir el ritme dels de davant, la lesió em respecte i o jo pujo el ritme o la gent el baixa però vaig tirant i avançant (pocs, però a una quinzena en total segur). La primera volta més dura que la segona en la qual agafo un ritme bo de creuer, ens creuem amb el Nico i piquem de mans. Va molt bé, com sempre. Decideixo no fer canvi de ritme a falta de 2 o 3km per no jugar-me-la i simplement em limito a acabar, aquí un parell de tios em passen esprintant, però acabo bé: muscularment parlant molt sencer, i aeròbicament una mica més tocat, però això es recupera de seguida. Suposo que si descanses dues setmanes abans és el què passa: arribes més còmode, però amb falta de ritme que afecta a la respiració. Tram de running 39,02 des de la catifa del chip. S’haurien de fer mirar el tema de les distàncies.
Temps final 2’22’50’’, no em surten els parcials perquè tenien un altre chip (em pitava segur). En quant al Nico, la natació la va fer bé, en la bici m’explica que s’ho havia passat teta fent relleus amb un grupet de tres on ell tirava a la pujada i la resta a les baixades i rectes, i el problema va arribar en la segona volta del running on una incompetència dels que indicaven el circuit el fan saltar un parell de km. De totes maneres ho ha fet molt bé, i jo el vaig veure molt fort, i sinó a les fotos em remeto.

205 3169 CORTADAS GUASCH, PAU INDEPENDIENTE ABM 2:22:50 Total participants: 326

Amb el Nico després de la triatló, com no ha de nedar bé amb aquestes catxes
En el box, després de la dutxa i amb la "roba" estesa.

Triatló dedicada

Última setmana abans de la de descans i és molt important, cal fer un últim esforç per cremar els hidrats que tinguem i carregar de nou la que ve. Jo he penjat una proposta, però cadascú ha de veure què necessita, especialment dijous o divendres he posat natació però aquells que ja ho tingueu controlat millor fer 40 minuts de running. Pel cap de setmana si les circumstàncies ens ho permeten podem fer una triatló (on passarem la natació al final i consistirà en piscineta i posar-nos morenos)
Ànims, és una setmana molt important i la se´güent ja serà de descansar i menjar.

Entrenament Banyoles la setmana de Salou

Doncs aquesta setmana ha estat de recuperació i rodatge prudent fins a la triatló de Salou, la idea era agafar una mica de ritme a la vegada que testejava el meu adductur. Les molèsties hi són però s'han desplaçat una mica cap a la part de l'isquio. Suposo que no estic del tot recuperat però no em va privar de fer una bona triatló.
El Nico encara em deu la crònica de la Titan i alguns entrenaments, de totes maneres els parcials que fa a la natació deprimeixen a qualsevol, i per tant ja està bé no posar-los.
A la sessió del divendres va venir l'Ivan, que nada prou bé i que va acabar content de fer els 750m sense la dificultat que s'esperava.

Més de material

Aquest blog té molts objectius, però un d’ells és que si jo la cago amb novetades que no li passi a la resta de gent. L’error menor ha estat la samarreta Niko Pro ja que et recomanen que et compris la talla que utilitzes normalment, però a la botiga la veus tant petita i et costa tant d’entrar que jo em vaig comprar la L i no la M ja que també m’anava apretada. Ara diria que s’ha donat una mica, i preferiria haver fet cas als de Nike. Sigui com sigui és una samarreta que va prou bé per les triatlons sprint (la que no té mànigues), ja que va arrapada, s’eixuga molt ràpid i és fresca, potser només falla que de cara a triatlons més llargues que no té butxaca.
L’altre errada és més greu i es tracta del neoprè, quan us el compreu molt de compte ja que el vaig provar divendres i li vaig fer dos forats. Pensava que era amb la ungla, però ni això. El neoprè una vegada ficat l’has d’anar recol·locant, tirant d’aquí i d’allà, però sempre agafant teixit d’un lloc que sobri i anar fent com una onada que es desplaça cap a un falta, normalment cap als ombros, si s’estira d’un lloc on ja està tens, peta. Per tant s’ha de palpar bé, agafar sempre teixit dels extrems i per acabar de recol·locar val la pena mullar-lo una mica.
Penjo un vídeo i una foto del dia de la prova, per cert, sense fer cap extra, un minut menys en els 500 metres.

El resultat

3 dies per Salou

Doncs ja està la primera cita de la temporada, Salou. Tot i el descans obligat i el kilo que he guanyat en només una setmana hi vaig amb ganes. Ahir vaig fer bici avui he sortit a córrer (sempre a ritme moderat) i sembla que tot i que les molèsties són importants, especialment corrent, ho podré fer. La idea és, si no tinc avisos dels adductors, sortir a nedar fort (amb les meves limitacions), seguir apretant a la bici, i a l’hora de córrer ja veurem, si aguanto bé i sinó a 6min/km o abandono que no passa res. Té gràcia, després de tota la temporada sense descansar suficient abans de les competicions, arribo a la tri havent descansat massa, a veure què va millor. Crec que pot ser un handicap en el running ja que l’havia “abandonat” una mica, però per la bici i la natació hauria d’anar més o menys sobrat. Tinc por perquè l’Olímpica ja no és una sprint i pel què sé hi ha gent molt bona, espero no sortir l’últim de l’aigua.Com a novetat, aquesta tarda aniré a comprar el neoprè Zoot, i l’estrenaré, espero no pagar la poca experiència, tant a l’hora de nedar com de posar i sobretot treure.

Material triatló

Aquest matí m’he trobat amb l’Ivan i hem estat comentant alguns temes relacionats amb el material. És imprescindible:
- Un banyador ajustat de la mida del culotte de la bici. En venen especials per triatló, però en tot cas els de decathlon estan prou bé, jo em vaig posar uns calçotets a sota i no em van molestar. http://www.decathlon.es/ES/jammer-black-grey-28040534/ De totes maneres si trobeu una bona oferta els de triatló poden costar 10 o 15 euros més (30 o 35)
- Unes ulleres de natació, aquí no us puc dir res, les que s’ajustin millor.
- Evidentment casc de bici i una bosseta de les que s’enganxen darrera del seient amb una càmera. Sinó al decathlon, i crec que no és car, venen un producte que en cas de punxar omple la càmera i et dura una estona més. Informeu-vos. Sigui com sigui l’ampolleta no cap a la bossa de la bici, hauríeu de portar motxilla (a mi me’n sobra una de bici).
- Goma per portar el dorsal. Hi ha una mena de cordills plans i elàstics que per una cursa són suficients, simplement heu de calcular la mida per poder-lo posar pels peus i que s’aguanti després a la cintura. L’altra opció és tenir-lo muntat a la samarreta si no nedareu amb ella, tot i que jo ho vaig fer l’any passat i me’l vaig carregar tot. Crec que no val la pena comprar-ho perquè és precisament l’obsequi que us faran.
És útil:
- Gorro de natació, sempre va bé pel fred i el lliscament de l’aigua
Per completar el pack (no cal, però per si algú creu que repetirà):
- Una cinta per portar el xip. Segur que us donen algun sistema per portar-lo, però si teniu previst fer més d’una triatló això no al més de 5 euros.
- Una samarreta de triatló, són samarretes sense mànigues, ajustades i a vegades amb butxaquetes (útils per portar la barreta energètica, jo no tinc butxaques i ho enganxo a la bici).
- Una samarreta de neoprè. Jo crec que al juny podreu nedar “a pelo” i més tenint en compte que és per la tarda, de totes maneres aquestes samarretes que venen al decathlon (no són barates) poden ser molt útils per qualsevol triatló, si teniu pensat fer-ne més, pot sortir a compte. http://www.decathlon.es/ES/top-s700-0-5-mm-black-inergy-17978650/ Sinó sempre hi ha les de 10 euros, no serveixen per nedar, però si mentre s’espera, especialment a les triatlons matinals. L’ideal seria el shorty sense mànigues però té dos problemes: la tanca és molt dolenta i en els triatlons que no deixen portar neoprè pot donar més problemes que la samarreta.
Quan quedi una setmana ja enviaré un excel que em va passar el Nico amb tot el que heu de portar i preparar (està super currat)

Pel material, doncs, a més del decathlon podeu mirar a Esportíssim o a SBR de Mataró

Mes de maig

Doncs anava molt bé fins al trencament, augmentant quantitativament i qualitativa els entrenaments de les tres disciplines. De totes maneres hi ha un parell de coses que no estic fent bé per falta principalment de temps:
1) Més gimnàs, tant de musculació i reforçament com de recuperació (per l'any que ve ja tinc pressupostat 1 sessió de fisio cada tres setmanes).
2) Entrenaments més llargs i no tantes sessions dobles i triples. El temps de sessió que tinc per entrenar, ja sigui al migdia o al vespre és reduït, i és per això que aquest any he optat per aquest sistema. Per les distàncies que faré són valides, però per un Ironman he de dedicar més temps a cadascuna de les disciplines, el dia que vaig a natació fer-ho durant una hora i mitja o més si cal, el dia que faig bici fer tirades més llargues o dos seguides d'spinning.
En fi tot això serà l'any que ve, de moment ahir després d'una setmana vaig tornar a l'aigua per fer 1.000 metres i tenia molèsties a tot arreu menys on el trencament, en particular a l'isquio. Suposo que fins que no faci bici i sobretot corri no sabré com està el tema.
Les xifres
Running: 127km
Bici: 443km
Natació:20.300m

Barcelona Triathlon 5 octubre

Doncs encara no heu fet Balaguer i ja hi ha una altra proposta per qui vulgui seguir amb el tema. I és el triatló que muntaran a l'octubre els mateixos que organitzen la Marató de Barcelona (o això m'han dit). El recorregut serà bonic i conegut, jo crec que és el millor de la prova, el pitjor serà el preu (41 euros la esprint). En tot cas penjo l'enllaç per a qui vulgui més informació, jo no la correré, però de moment la bici de carretera està reservada per la Bea, i sé d'un possible participant més que pot comptar amb la meva companyia durant l'agost, la natació no serà un obstacle.

http://www.barcelonatriathlon.com/

També hi ha distància olímpica i miniesprint, alguns de vosaltres heu entrenat molt bé i potser opdeu fer el salt. En quant a la miniesprint la recomano pels no nadadors, la resta ni us ho penseu.


Per cert per a inscriure'us a Balaguer cal anar a la federació catalana de triatló (http://www.triatlo.org/) a la pàgina inicial hi ha informacions prèvies, aneu a la de Balaguer (muntanya), busqueu el formulari que s'ha d'enviar per fax juntament amb una transferència de 29 euros. Jo la de la Bea i el Carles encara no la he fet perquè la Bea no se'n recorda del xip, en fi, demà.

Seguim amb el material

Després de visitar Esportíssim vam decidir anar amb el Nico a SBR de Mataró, també molt amables i el que és més important saben de què parlen.
Les alternatives una vegada més dues:
El primer un 2XU, és una marca Argentina que fa uns neoprens la relació qualitat preu dels quals és inmillorable (200 euros); tenen bona flotabilitat i potser l'únic "defecte" respecte als altres seria la flexibilitat.
http://www.2xu.com/swim/mw1281c.html
Per la seva banda, un que ens tira molt als dos és el Quintana Roo, un dels més còmodes i flexibles del mercat. És una mica més car 255 euros.
http://www.rooworld.com/wetsuits/2006/ultrafull.aspx#
Sigui com sigui de cap dels dos hi havia talla, així que ens ho estan mirant. Per preus són molt competitius, tot i que el Zoot, des del principi m'ha tirat més. Ja veurem.
Com que de moment sembla que per Salou no arriba, estic temptat de pillar una samarreta tècnica al Decathlon, però ja no em vull gastar més pasta, per tant si algú li interessa podem anar a mitges, els Tops tèrmics valen entre 25 i 40 euros, crec que amb el de 25 ja faria, així que seria una inversió de 12 o 13 euros per utilitzar jo a Salou i qui sigui a Balaguer. El Top va bé tant per nedar com sobretot quan un s'està esperant a abans d'entrar a l'aigua, tot i que és cert que al juny s'estarà millor, si a algú li interessa que m'escrigui. us passo l'enllaç:
http://www.decathlon.es/ES/tops-termicos-33022038/

Inscripcions Balaguer

Bé el resultat de la proposta d’inscripcions ha estat:

Triatló:
Bea
Carles
Xavi
Ivan
Drago

I la Luchy, la Draga i jo ens apuntem també al dinar.

Durant aquest matí inscric al Carles i a la Bea. L’economia no em dóna per més, ho sento. Respecte a l’entrenament estem en una setmana clau, serà dura i treballarem les transicions. És important com ja vaig posar el seu dia, una bona alimentació amb hidrats de carboni, plàtans i isostars o similars. No us trenqueu. Passo el treball setmanal. Estireu bé.

Setmana de descans

Les peripècies amb els metges ja les sabeu, l’excel reflexa l’entrenament fins el dimarts, ni en bici, ni en natació notava res especial (de fet en natació vaig fer el meu millor temps en els 1500 amb 31’20’’), corrent sí tenia molèsties, i vaig anar molt lent.
El cas és que des de dimarts repòs, però sense abandonar la part de dalt. Dijous sessió de musculació i fisio al matí i tonificació al migdia.

Ha estat una setmana molt dura, sé que era clau per fer un bon temps a Salou, també em consola pensar que hi ha algunes teories, poques, que es basen amb un bon descans abans de la prova, jo no ho penso, de fet volia entrenar fins dimecres i deixar-me només dos o tres dies lliures, però bé és el què hi ha.