Orígenes del triatlón
La celebración de esta modalidad deportiva surgió a raíz de una apuesta entre marines americanos de la base de Hawaii sobre cuál era la prueba más dura de las que se celebraban en dicha isla. Tres eran las que se disputaban hasta entonces, cada cual más dura: la travesía a nado de la bahía de Waikiki, la vuelta ciclista a Ohau o la prueba de maratón. La falta de acuerdos llevó al comandante John Collins a tomar una solución salomónica: unir las tres pruebas en una misma carrera que se disputó por primera vez en 1978, y que realmente sería lo más duro a lo que sus chicos se podrían enfrentar. La dureza de la carrera llevó a catalogarla como IRONMAN ("Hombre de hierro"), denominación que se daría a los participantes que lograsen enlazar las tres pruebas sin descanso.
http://www.finishertriatlon.com/triatlon/origenes.php
3 juny/MATARÓ/TRIATLO SPRINT a mi aquesta no em va bé ja que tinc una boda el dia abans
10 juny/SALOU/TRIATLO SPRINT pot ser la primera triatló, és una bona data i em queda un mes i 10 dies per entrenar.
22 juliol/BARCELONA/TRIATLO SPRINT si no faig la de Salou,és una altra alternativa
7 octubre/CIUTAT DE BARCELONA/TRIATLO SPRINT objectiu final d'aquest any (1,5km natació, 40km bicicleta, 10km running)
Calendari
dilluns, 30 d’abril del 2007
dimecres, 25 d’abril del 2007
Trobada a la cursa del Corte Inglés?
Havia proposat de quedar un dia tots aquells que no ens vam poder trobar durant la cursa dels Bombers per culpa de la rasca que feia. Què us sembla si aprofitem la cursa del Corte Inglés. Després podríem fer un parell de grups amb ritmes de 5.30 minuts i 6.15 i córrer tots junts.
I per acabar... un dinar de germanor.
Qui s'apunta?
I per acabar... un dinar de germanor.Qui s'apunta?
dijous, 19 d’abril del 2007
Canvi d’objectiu, ara la Triatló
Fa poc més de tres anys el Robert m’animava a apuntar-me a la cursa dels Bombers i entre ell i els posteriors entrenaments amb l’Enric, m’han portat a convertir-me en un freak del running. El secret està en la mateixa excusa que posava al defensar la bici per sobre del córrer: la bici em permetia fer excursions i el córrer no.
Tot és entrenament, i sinó a veure si la marató no ha estat una bona excursió, o les sortides per Collserola. Córrer durant una hora, dues o el què faci falta és llibertat, el pas cap a la diversió, cap a l’incomprès món del corredor.
Durant aquest temps el meu mànager i la meva assessora personal, m’han acompanyat tant física com moralment. Tant el Robert com la Bea m’han animat en tot moment i m’han fet creure que era fins i tot millor del què sóc. A més també han estat uns fidels companys d’entrenament. Curiós córrer a l’hivern, a la Cerdanya i de nit.
Altres elements han estat claus, com les New Balance que em vaig comprar i que han reduït fins a quasi no sentir el mal de genolls, o, per sobre de tot, l’ambient: des dels entrenaments (tant setmanals com de cap de setmana) fins a les curses, passant per les sortides entre amics. Tot té el seu què, ens divertim corrent tranquil·lament per la platja, entrenant als migdies a saco, amb les bronques de la Bea mentre corre i les alegries de després, amb els ambients populars i competitius de les curses, comentant les jugades abans i després, trobant-nos una bona colla, amb fotògrafs oficials com el Jordi o l’Irene, és que això és la òstia.
I finalment també he d’admetre que sense l’esperit competitiu no hagués pogut divertir-me tant. Aquest esperit uns el tenim més i d’altres menys, però en quasi tots els corredors apareix. És, però, una competència positiva, l’eslògan dels bombers del 2006 era molt encertat “tu, contra el tu de l’any passat”. Quan jugo a futbol, a tennis o fins i tot en bici, el meu objectiu és ser el primer (sinó que li demanin a l’Ivan, o al Bernat o al Manel, quants piques!!!); quan corro el meu límit, el meu objectiu està en el crono, en els meus temps, en la meva millora, competeixo contra mi... i m’agrada.
I tot aquest rotllo és per dir que ara canvio d’objectiu, me’n vaig cap al Triatló, és l’esport perfecte: nedo, segueixo corrent, però recupero la bici (Gio estaràs content).
Des de fa unes setmanes he començat a nedar, de moment l’entrenament és dur, prefereixo 20km corrent que un quart d’hora de piscina, però suposo que tot arribarà. Confio amb el meu nou entrenador (o assessor esportiu) en aquesta nova modalitat, el Nico, perquè m’orienti i m’animi com han fet altres en el running.
Bé, doncs això, que comença la meva nova obsessió, de moment dos objectiu, una sprint abans d’estiu a Barcelona o Mataró, i una olímpica després d’estiu. A veure si alguns m’hi acompanyeu... Bea, Ivan, Carles...?
I després... Nico, no em liis.
Tot és entrenament, i sinó a veure si la marató no ha estat una bona excursió, o les sortides per Collserola. Córrer durant una hora, dues o el què faci falta és llibertat, el pas cap a la diversió, cap a l’incomprès món del corredor.
Durant aquest temps el meu mànager i la meva assessora personal, m’han acompanyat tant física com moralment. Tant el Robert com la Bea m’han animat en tot moment i m’han fet creure que era fins i tot millor del què sóc. A més també han estat uns fidels companys d’entrenament. Curiós córrer a l’hivern, a la Cerdanya i de nit.
Altres elements han estat claus, com les New Balance que em vaig comprar i que han reduït fins a quasi no sentir el mal de genolls, o, per sobre de tot, l’ambient: des dels entrenaments (tant setmanals com de cap de setmana) fins a les curses, passant per les sortides entre amics. Tot té el seu què, ens divertim corrent tranquil·lament per la platja, entrenant als migdies a saco, amb les bronques de la Bea mentre corre i les alegries de després, amb els ambients populars i competitius de les curses, comentant les jugades abans i després, trobant-nos una bona colla, amb fotògrafs oficials com el Jordi o l’Irene, és que això és la òstia.
I finalment també he d’admetre que sense l’esperit competitiu no hagués pogut divertir-me tant. Aquest esperit uns el tenim més i d’altres menys, però en quasi tots els corredors apareix. És, però, una competència positiva, l’eslògan dels bombers del 2006 era molt encertat “tu, contra el tu de l’any passat”. Quan jugo a futbol, a tennis o fins i tot en bici, el meu objectiu és ser el primer (sinó que li demanin a l’Ivan, o al Bernat o al Manel, quants piques!!!); quan corro el meu límit, el meu objectiu està en el crono, en els meus temps, en la meva millora, competeixo contra mi... i m’agrada.
I tot aquest rotllo és per dir que ara canvio d’objectiu, me’n vaig cap al Triatló, és l’esport perfecte: nedo, segueixo corrent, però recupero la bici (Gio estaràs content).
Des de fa unes setmanes he començat a nedar, de moment l’entrenament és dur, prefereixo 20km corrent que un quart d’hora de piscina, però suposo que tot arribarà. Confio amb el meu nou entrenador (o assessor esportiu) en aquesta nova modalitat, el Nico, perquè m’orienti i m’animi com han fet altres en el running.
Bé, doncs això, que comença la meva nova obsessió, de moment dos objectiu, una sprint abans d’estiu a Barcelona o Mataró, i una olímpica després d’estiu. A veure si alguns m’hi acompanyeu... Bea, Ivan, Carles...?
I després... Nico, no em liis.
dilluns, 16 d’abril del 2007
dimarts, 10 d’abril del 2007
dilluns, 2 d’abril del 2007
Cursa bombers 2007
Hola,
Primeres fotos de la cursa. Amb la rasca que feia molta gent va marxar, però proposo fer una trobada algun cap de setmana d'estiu, de tots els que hem corregut, per fer 10km i una gran foto de grup (amb la samarreta taronja): Bea, Robert, Ivan, Bernat, Raquel, Enric, Elissa, Carlos, Silvia, David, Silvia, Cristina, Àlex i Gemma.
Primeres fotos de la cursa. Amb la rasca que feia molta gent va marxar, però proposo fer una trobada algun cap de setmana d'estiu, de tots els que hem corregut, per fer 10km i una gran foto de grup (amb la samarreta taronja): Bea, Robert, Ivan, Bernat, Raquel, Enric, Elissa, Carlos, Silvia, David, Silvia, Cristina, Àlex i Gemma.
Evidentment els companys d'entrenament de sempre també sereu benvinguts.
Abans de sortir
La Bea corrent
Es busca video de l'òstia de la Raquel per a penjar al youtube.
Malgrat el cansament, bona cara.
La Bea i la Raquel stupendes
Els que vem aguantar el fred
Felicitats, podem dir que tothom va baixar de l'hora, ole, ole i ole
1401
5828
Pau Cortadas Guasch
689 (SenM)
00:42:00
00:41:09
4:07
1283
11:10
1839
21:44
1643
32:01
1497
http://www.cursabombers.com/video/2007/cat/video.html?004200&hora=00&minutos=42&segundos=00
Subscriure's a:
Missatges (Atom)