Nico a la Titan desert: etapa 2 dimarts i dimecres

Al final he rebut els dos sms del Nico, pensava que com l’any passat hi havia problemes de cobertura. A més dels missatges a través de la web podem seguir la classificació i veure imatges de com està anant la cursa:
En el primer sector de l’etapa 2 feia un parcial de quasi 17km/h (brutal, ja que el primer per exemple ha rodat per sota de 24km/h) per acabar en la posició 70. Aquesta és una etapa que li diuen Marató, i crec que han de dur a sobre les provisions pel dimarts i el dimecres (potser per això ahir no em va enviar cap sms).
Com que no ho entenc tot transcric tal qual el què m’ha enviat:
“Dia 2 1era part. Allgrada 25km (119km). Surto suau però a 160ppm! Després calma, al km 80 anava el 45. Grup de 15 atajo navegant gps però la cago en un creuament, entro el 70. Agonia final”
I en el segon sector sí que s’ha sortit: 17.5km/h, posició 59 o més pel què entenc del sms). Deu anar com una moto i la bici li està responent, la veritat és que espanta una mica, a veure si quan torni ja no vol entrenar amb mi, jiji.
El segon sms tot va molt bé:
“2a part marató. Surto suau i 145ppm, controlant! Pillo grup guapo i a tope! M’escapo i tirada llarga sol. DE Conya, nar fent sense patir, sempre sub60. Final pos. 45, marató 59, gen 54”
Dades després de 3 etapes:
Posició: 54 (està sent molt regular, i el que és millor de menys a més)
Mitjana: 17,77km/h
Diferència respecte al primer: 04:42:45
Temps total: 17:57:15

Errada de càlcul

Avui se m'ha ocorregut fer el què hauria d'haver fet des d'un bon principi, que era quadrar les 30 setmanes d'entrenament que proposa Don Fink amb el calendari real fins al Challenge, i resulta que estava equivocat. No sé perquè vaig associar 30 setmanes amb 6 mesos, i resulta que són 6 i mig, de fet portava un decalaix de 3 setmanes. Així doncs he hagut de saltar cap endavant, de la 5ena de la fase de preparació a la 8ena, i per tant ja només me'n queden dues i mitja per entrar en la de progressió.
Per sort i degut als forts compromisos que tenia ja (Remences i Perpinyà), vaig començar amb una bona preparació i he sobrepassat les xifres de running i bici que em proposava el llibre, així que més o menys podríem dir que he complert (només la natació segueix sent pobre, però vaig fent els deures). Segueix l'entrenament.
A més he trobat una alternativa a Vitòria que després de parlar amb el Nico, la faré pública, a veure què opina ell. Suposo que li anirà bé, ja que no era massa partidari del triple olímpic i la opció que he trobat és un Half, però ja veurem, hem de gestionar el canvi, que ens tornin els diners, que hi hagi places... És més jo crec que seria un half interessant per alguns de vosaltres.

Pedalada Cabrilenca 2009

Realment tenim mala sort amb les curses de BTT i és que dues que n’hem fet, dues que ha plogut. De totes maneres i com sempre amb presses i urgències ens trobàvem tots a la sortida, des de l’Anna (de 10 anys i que ha acabat la volta de 20km malgrat el “tinc por!” del principi), fins a la Bea, passant pel Xavi, l’Ivan, el Raül, el Carles i l’Albert.
La idea era sortir junts i així ho fem, de seguida ens ve de gust abandonar el ritme lent que porta el bloc i comencem a avançar per l’esquerra, mica en mica ens anem separant i quan portem uns 4km de pujada el Raül i jo ens quedem sols i compartim un 70% de la marxa. La meva idea és no forçar però anar a bon ritme, però el cert és que els corriols acaben amb mi. Quasi 30km de corriols de pujada i baixada i el comptekms no suma. Al principi es creen embuts i per tant es puja i es baixa al ritme que marca la majoria, al final per moments ens hem sentit sols. No puc dir res ja que entenc que als amants de la BTT els hi agradi tanta trialera, de fet jo m'ho passo teta, però tants km és exagerat, requereix massa concentració i més quan la pluja les complica en sobremanera, per mi el millor és un equilibri entre trialera i trams més ràpids. Aquest pensament s’ha anat diluint des de diumenge fins a avui dimarts, positivant cada vegada més el record de la cursa i amb ganes de tornar l’any que ve.
A partir del 10 la cadena comença a fallar però el cert és que té moments; a vegades forçant amb el plat mitjà o a vegades abusant del petit, vaig tirant i fins i tot millor del què prèveia quan ha començat a fallar. A més m'obliga a fer alguna pujada a peu en la qual hagués forçat i per tant em permet mantenir forces per fotre-li canya en els darrers km passant a molta gent i acabant molt content amb el meu estat físic.

Xavi, Ivan, no he trobat fotos oficials vostres si les veieu me les envieu, sisplau

Sigui com sigui, crec que s’ha de parlar molt bé d’aquesta marxa que per alguna raó ha exhaurit les inscripcions: cadascú va al ritme que vol, l’organització un 10, i vist a posteriori realment ha valgut la pena, crec que malgrat els problemes mecànics i físics tot ha anat molt bé: està tot senyalitzat, amb bons avituallaments i fins i tot una petita claca en el moment en què pitjor ho estava passant després de dues caigudes importants, i tots hem xalat força (com diuen a Tarragona). Això sí, la seqüela és un ombro tot “magullat” d’una de les 4 o 5 castanyes, de fet de la més forta ja que vaig xocar contra un tronc tot caient cap a l’altra banda, va ser l’inici dels pitjors moments ja que durant 5 o 7km vaig baixar amb desconfiança i em va desmoralitzar de cara a les pujades. Al final els 40km els vaig fer amb 3.05.
La Bea ha fet la curta per evitar caigudes i guardar forces per la setmana que ve al triatló,però ha aprofitat per córrer tres quarts d’hora mentre ens esperava.
A veure si l’any que ve repetim i cada vegada som més. El millor ha estat la trucada de l’Ivan que ha arribat abans i em diu “tot controlat” li contesto “ja tens els nostres dorsals?”, “no, que m’han confirmat que hi ha donuts als avituallaments...”
En aquets Blog hi ha els tracks, per tant algun dia podríem anar a rodar i repetir-ho amb la calma http://equipbiker.blogspot.com/2009/04/cabrilenca-2009.html
Totes les fotos

Cabrilenca 2009

Per cert, ahir vaig perdre 20 leuros a la carretera de les aigües, si algú se'ls troba, són meus.

Nico a la Titan desert: etapa 1

Se'm gira feina, encara he de fer la crònica del cap de setmana a Huesca i la de la Cabrilenca (aquesta tarda), i el Nico ha aconseguit enviar-me sms. L'any passat per temes de cobertura només vaig rebre el primer, espero que aquest any vagi millor. En tot cas transcric el seu missatge.
"Sortida molt tranquil (20km/h de mitja) Posició 73 i 4.30. El primer terç alt de pols (160ppm), potser pels nervis, després 147ppm i tot de conya. El quadríceps l'he notat, sobretot al principi. Temperatura 26Cº, correcte. Molt content i descansat".
La cosa va bé doncs, sembla que ha anat amb el David del mateix equip

http://www.titandesert.es/

Coll de Bracons

Vertical però possible. Gràcies al Josep Maria i acompanyat, des de Barcelona pel Xavi i des de Torelló pel Francesc, vam anar a fer la meitat de la Marxa de Remences que no coneixia, és a dir el darrer port i Bracons. La primera part és una pujada sostinguda, sense grans rampes, i dividida en dues parts, la primera fins a Cantonigros, després uns 5km, esperem que sense vent, i dos o tres km més de pujada. Tot plegat no seria gaire exigent si no fos perquè aleshores portaré uns 150km.
Amb uns 60km a les cames i bones sensacions arribàvem al peu de Bracons, de lluny i amunt el pas per creuar de vall i realment el què es veu és una paret totalment vertical. La pujada, poques coses que no s’hagin dit, aparentment no sembla que piqui, però el ritme es fa feixuc i en moments fins i tot quasi parats. Sortosament el Josep Maria em marca el ritme (la pena és que el dia 10 ho hauré de fer jo mateix), i combinant quasi a part iguals les pedalades assegut i de peu cremem els 7km d’ascensió.
La conclusió és que malgrat ho canviaria per un compact, puc fer Bracons amb el 39-25, segur que em cremarà, però “més val dolent conegut que bo per conèixer” així que seré fidel a la Merida (ella mai m’abandonaria).
Al final uns 100km amb quatre hores i pico. Dissabte vaig completar el cap de setmana Remences comprant-me el maillot del club (SBR) i el dinar del dia: unes barretes Mulebar, una altra i un gel Powerbar i una barreta Proteica.

La foto feta amb el meu mòbil cutre

Dissabte sessió triple amb uns 17km de BTT amb el Robert i la Bea, poc running i 2km de natació.

Pre-Titan Desert 2009 - Nic

Doncs sí, hi torno. Després de jurar sobre la linia d'arribada -amb llàgrimes als ulls- que no hi tornaria, demà agafo l'avió. No em pregunteu per què, però hi torno.

Ara ja ho tinc tot més o menys a punt. Fins que no estigui tirat pel Marroc i me n'adoni que em falta alguna cosa no sabré què em deixo, però com que ja ho he repassat tot un parell de vegades, no hi puc fer pas res més ara.

No sé com serà la Titan d'enguany. D'entrada hi ha més desnivell acumulat que l'any passat perquè fem més etapes per l'Atles. Això ens donarà una temperatura més suau (iuhuuu), però trencarà més les cames. A més, jo ja fa unes setmanetes que em "noto" el quadri esquerre, i tot i que el fisio m'ha ajudat molt, m'acava fent una mica de mal quan estic molta estona assegut a la cadira de la feina. Pedalant va bé si escalfo bé, però darreramet tampoc he fet tirades tan llargues i dies seguits com serà la Titan. Ja veurem.

Pel que fa a pretensions en cursa... doncs vist el resultat de l'any passat, millor no tenir-ne'n. Crec que vaig força més preparat que l'any passat, he sumat 3500km, que per un ciclista "seriós" és poc però per un currante com jo... he hagut de fer mil virgueries per sumar-los!! En quant a la bici, doncs ara tinc la Specialized, que suposo que ajudarà bastant. També compto amb l'experiència d'anar en plan patxanga el primer any, i d'apretar el segon (i quasi deixar-m'hi la pell en l'intent), així que crec que més o menys sé què em puc trobar en aquest tercer intent. Però igualment no vull avançar res...

Tema compis amb els que hi vaig... doncs repetim tots quatre. El mega-crack Santi, que acaba de tornar de la Cape-Epic entre els 50 primers, l'Antoni, que quan trepitja l'Àfrica es multiplica per 10 i no hi ha qui l'agafi, el David, que sense dir res aquest any pinta que ha entrenat de valent, i com que l'any passat ja va fer 50.000 fotos dels novatos, aquest any anirà per feina... total, que pinta que enguany tornaré a ser jo qui lastri el temps final de l'equip, però al menys m'ho passaré molt bé. Ah, no em vull oblidar del fisio, en Jordi "Mans d'Or", que és qui darrerament m'ha magrejat més... treballa al Balneari Prats de Caldes de Malavella, i enguany ens acompanyarà.

En resum, que vaig ben preparat (alerta el meu quadri esquerre!) i sense pretensions, així que segur que ho faig bé!! Ah, no vull deixar de mencionar els patrocinadors, que són el Balneari Prats i els estudis de cinema Isasi FilmStudio. Bé, el tema del balnari... què us he de dir... a qui no li agrada un balnari? Pel que fa a aquest, estan duent a terme una remodelació integral que, quan estigui acabada, deixarà a punt unes instal·lacions brutals! No estic dient això que el Balneari em patrocini, sino que ho dic perquè ho penso i perque he vist les maquetes de com quedarà quan acabin les obres.

Bé doncs, crec que és hora de anar a fer nones que demà toca matinar una mica... Li he dit al Pau que, si puc i hi tenim cobertura, li informaré per sms de com va la cosa.

Per acabar, us ensenyo l'equipasso que repetim aquest any. Alerta que la foto la va fer el Melcior Mauri, eh!


Nico

Sant Jordi

La Laura m'ha enviat això i ho trobo genial.

Per cert, al final decans ahir (si no comptem que vaig anar amunt i avall tot el dia) i faré piscines el dissabte.

Germans Zamora i Mariona

Fa poc vaig veure que el Marcel Zamora havia creat una pàgina web, i vaig pensar en incloure-la en el blog, està realment molt bé, amb fotos xules, antigues, bons vídeos, motiva a tope. Avui mateix he topat també amb el del seu germà, el Pau, i he pensat que era un bon moment per fer-ho.
La web del Marcel és espectacular, com ho és el seu palmarès: ha guanyat les tres darreres edicions de l'Ironman de Niça i el Half de Mónaco el 2006 i el 2007. Sembla que les muntanyes de la Provença li proven molt bé. El Pau, per la seva banda, no és tan mediàtic però pel què he llegit tampoc és coix.

En fi, sobren les paraules, entreu a les seves pàgines i cotillegeu, val la pena:

www.marcelzamora.com

www.pauzamora.com

Aquesta foto l'he trobada en el blog del Pau, ell és el de la dreta i el Marcel a l'esquerra

Una altra recomenació, que de fet fa molt temps que teniu al frame de la dreta es el blog de la Mariona. A més curiosament també va debutar en el món dels Ironman a Niça, mentre el Marcel guanyava, ella agonitzava per entrar en el temps límit. És una crònica brutal que demostra la proesa que va fer. El seu blog trenca una de les meves "excuses" per argumentar el fet que el nostre bloc no tingui tantes entrades (per cert avui hem arribat a les 20.000), i és el tema de la llengua: ella, escrivint en català, té mils d'entrades al més, és molt probable que sigui el bloc més seguit en català. Felicitats pel teu nivell esportiu i "periodístic".

http://trimariona.blogspot.com/

Si no estic equivocat coincidirem tots en le Challenge de Barcelona.

Inscrits per Cabrils

Mentre el Nico marxa cap a la Titan Desert, un grupet estarem participant en la marxa cabrilenca, ja estem inscrits el Xavi, la Bea, l'Ivan el Raül i jo mateix i si no m'equivoco algun conegut més hi haurà.
Tot i no fer un entrenament específic a nivell setmanal, sí he anat agafant els darrers dies la BTT i el què estic fent és acumular principalment tot el running i la natació entre dilluns i demà (3 sessions de cada per un total de 40 i 5 o 6 km respectivament). De fet no és tant per Cabrils com per la volta a Bracons, que tot i que anirem amb la calma serà dureta.
La bici la concentraré entre la sortida de divendres i el diumenge. Dissabte descans o potser anirem a fer alguna série amb la Bea.
A nivell tècnic la bici és una incògnita, de tant en tant al canviar de plat la cadena em puja i se'm clava o els pinyons salten, però també és possible que vagi tot bé, així que ja veurem. A nivell muscular aguantaré segur, tot i que a les trialeres de pujada, de seguida baixaré de la bici per evitar estravades de l'adductor (em va passar divendres passat per Collserola). I pel què fa a la salut, per dir-ho finament, només em preocupa (també pel divendres) unes molèsties provocades per la duresa del "sillín".

Penjo una foto que ja vaig publicar el seu dia de l'arribada de l'any passat

Pedalada de Cabrils i triatló Ciutat de la Vila

Són dos curses que no tenia gaire planejades però que probablement faré. La primera és una cursa de 40km de BTT que l’any passat per raons personals no vaig poder fer però que, independentment de la bici en sí em quedo amb la imatge del Xavi arribant tant plè de donuts (els donaven als avituallaments) que no es va poder menjar la botifarra, us puc assegurar que jo m’ho prendré tot. Són 18 euros i hi ha un circuit de 40 i un altre de 20 molt assequible. Si aconsegueixo que el JM m’acompanyi a fer Bracons divendres (en principi havíem parlat de fer-ho el mateix diumenge 26 d’abril), podré fer-ho tot. Això sí, amb la calma que tot just fa un any a Platja d’aro fent BTT van començar els problemes amb l’adductor.

Cliqueu a la imatge per a més info

L’altre és la triatló de Barcelona a finals de juliol. A l’organitzar-ho Tri-trials en principi és una garantia de bona organització, però també surt careta: 32 euros federats i 44 no federats. De totes maneres no vull desaprofitar que ja tinc un parell d’amics que s’hi volen apuntar (entre ells l’Enric que s’estrenaria), i participar-hi també. És just després de Victòria, estaré fet pols, però és una sprint així que aguantaré segur. En tot cas com que de moment és possible seguir el nombre d’inscrits i encara hi ha unes 1.000 places em deixaré marge per acabar de decidir. Per a aquells que feu una triatló a l’any és una ocasió genial i així coincidim tots.

Cliqueu a la imatge per a més info

Pujada i baixada de la Cerdanya

La veritat és que he aprofitat prou bé la setmana santa: durant els dies que vaig estar per Barcelona, vaig aprofitar per fer els deures de natació i el dimecres, malgrat la pluja i sobretot el fred, vaig anar a fer la Collada. La veritat és que va ser una bona excursió, en tren fins a Vic, d'allí serpentejant per fer una mica de muntanya i evitar la general, i des de Sant Quirze a Ribes ja per la carretera principal passant un parell de túnels molt foscos. A Ribes comença la collada, és llarga (més de 20km) però sense grans rampes i la veritat és que es pot fer bé, vaig acabar rodant força ràpid. La pena és que el mal temps i al neu que va deixar la carretera mullada, no em van permetre gaudir de la baixada també de més de 20km i vaig acabar congelat, fins i tot patia per poder frenar.

Foto amb el mòbil, atenció a la neu.

Aquestes són les dades del Garmin, els punts de velocitat (que no sé esborrar) són els túnels. Falten uns 10km ja que el vaig connectar una mica tard. En total 128km i 5.45 (pulsacions mitjanes 123 i màxima de 157). Estic content ja que tampoc vaig forçar en excés, i la carretera humida no em permetia grans virgueries.
Un cop a la Cerdanya vaig intentar fer running, tot i que el constipat i fins i tot una mica de febre no em van deixar estar al 100%. A més un parell de voltes a la vall de 30km, una amb la Bea i l'altre amb el Nacho i l'Íñigo que havia de ser tranquil·la però no ho va ser, així que em vaig dedicar a perseguir-los.

Gràcies a déu no vaig fer Manresa-Tartera ja que tot hagués estat pujada (com veureu en el perfil). En tot cas ho vaig fer de tornada i va ser un autèntic plaer, només fortes ràfegues de vent en contra entre Organyà i Oliana i el petit port de 4km abans de Solsona em van frenar una mica, la resta, ritme sempre viu per fer exactament 160km amb 5.30 (pulsacions mitjanes 121 i màxima de 160). A nivell tècnic dir que no vaig evitar els túnels ja que estaven ben il·luminats, de totes maneres especialment els de Oliana, si és de pujada, potser val la pena.

Els detalls de la preparació a:

http://www.ironpanic.com/2009/04/pujada-la-cerdanya-dimecres-i-baixada.html
http://www.ironpanic.com/2009/04/anada-per-la-collada.html

Canvis en la Triatló de Vitòria

Podeu veure que a la part duperior dreta posa doble olímpico

Aquests bascos són la hòstia, sempre han de fer una mica més. Potser és una errada, però el què havia de ser una doble olímpica ha passat a ser una triple o el que és el mateix: 4km de natació, 130km de bici i 30 corrent. Per fer això rodem una mica més (50km) en bici i en caminem 12 i ja som Ironmans. La veritat és que és una mica putada i l’altre dia discutíem la idoneïtat de participar-hi amb el Nico.
Per part meva tinc força clar que prefereixo anar-hi, encara que al km10 abandoni, és a dir que em servirà per perdre la por al tram de natació, a rodar i si després corro com sigui doncs així ho faré.
Compliré dues coses:
1) si veig que estic al límit abandonar tranquil·lament (un dels meus “defectes” és no haver abandonat mai)
2) si quedo l'últim no passa res, però el ritme serà assequible, l’experiència em diu que no té res a veure fer una cursa al límit que amb una mica de marge, (a veure els controls de tall, però)
Jo crec que fer-ho, acabem o no, però sobretot si ho acabem, ens donarà una moral brutal de cara a l'Ironman i ens traurà molta pressió. Si acabem Vitòria acabem el Challenge, tal qual. Queden molts dies, molts entrenaments i temps per canviar d'opinió, però de moment per mi, ho mantinc, després a acumular km amb calma.
La preocupació del Nico, evidentment, és més tècnica: tenia (teníem) previst fer un entrenament progressiu cap al Challenge, com diu “fer una "corba" d'aproximació a l’ IM lògica”, i no cal dir que Vitòria ho trenca, argumenta que després ens quedaran dos mesos i mig amb poc entrenament a aportar.Així estan les coses, la discussió va acabar amb un “weeeeeeno, vaaaaaale igualment estarà bé un parell de dies a Euskal Herria” així que com sempre ens passa sembla que de moment “la Rauxa s’ha imposat al seny”.

Pubalgia i alimentació pre cursa

Ja he dit que la bossa de la cursa de bombers era una mica cutre (especialment pels què van pagar 19 euros). De totes maneres de la revista Nike que regalaven vaig trobar dos articles molt interessants.
La pubalgia o dolor inguinal: Sota frases com “los que la padecen pasan casi siempre por una peregrinación infructuosa de médicos, fisioterapeutas y curanderos”, “el orígen más común de los dolores en la ingle es la inserción del aductor largo en el tubérculo del pubis”, "es un dolor incómodo que nos dificulta la carrera, aunque mejora al calentar" o "es muchísimo más frecuente en varones", realment sembla que parli tal qual de la meva dolència. Ara ja sé què puc tenir, el fotut és saber com es soluciona.
L’altre tema interessant és parlant de l’alimentació de la Paula Radcliffe especialment la setmana abans d’una cursa. Per cremar greixos, per renovar les reserves de carbohidrats i sobretot per aprendre a estalviarlos recomana sortir a córrer abans d’esmorzar, sinó el què fas és simplement cremar el què acabes d’ingerir. Si es fa així, primer es cremen les reserves i amb l’esmorzar es carreguen de nou, però aquestes ressent assimilades (diguéssim que les reserves de carbohidrats no són com el vi, que milloren amb el temps sinó com el cava que perden xispa).

Anada per la Collada

I tornada per la Seu i Manresa. Per temes logístics, climatològics i de salut, he canviat la tornada per l'anada i viceversa. Així doncs demà aniré cap a la Cerdanya per la Collada.
L'itinerari per buscar la general, afegir algun km i alguna pujadeta serà.
1) Repetir la volta amb el JM agafant la B522 cap a Manlleu des de Vic, després passar per Sant Hipòlit i cap a Sant Boi de Lluçanès (BV4608) i cap a Sant Quirze de Besora.
2) Des d'allí cap a Tartera per la Collada per la C17, cap secret més enllà d'evitar variants.
3) Hora de sortida 7.57 o 8.27, dura més o menys una hora i mitja i val poc més de 4 euros.

Crònica a: http://www.ironpanic.com/2009/04/pujada-i-baixada-de-la-cerdanya.html

Alguns comentaris de Bombers 2009

Les fotos d'aquest any es van centrar en la pulsera de sub40, jo crec que la raó per haver-me inscrit en aquesta edició en la qual no m'hi anava res. El cas és que també em fèia il·lusió fer de llebre a la Bea i aprofitar el bon moment pel què passa, tant físicament com de motivació.

Ens aixequem cap a les 8 i just després d'esmorzar surto a fer la primera volteta, 5km a poc més de 5minuts per anar acumulant fins els 18 que em "tocaven aquest diumenge" (després de la cursa i l'aperitiu completaria amb els 3 restants a poc més de 4).

Veig a la Bea menys nerviosa que normalment, arribem a la Ciutadella i escalfem una mica. Ens posem al calaix de sub 53 i sortida. De la cursa poca història, sortim a bon ritme però coincidint amb el 2,5 ens avança el globus de 50 i casualitats de la vida (no estic sent irònic, tot i que una mica sí va influir), la Bea comença a baixar el ritme. Fins el 5 o 6 pateixo i penso "hem arriscat per aconseguir el 50 i ara ho estem pagant, però qui no arrisca no millora". En el 5 per beure aigua em demana de caminar i aquí sí que no, no li deixo, jiji. Fem el km en 5.26, però a partir d'aleshores fa una progressió i al 7 ja recupera el sub 5.10 que no abandona fins a l'esprint final, on, per motivar-la una mica li dic que intenti baixar de 52. Per segons no ho aconseguim però al cap i a la fi ens hem quedat a un minut dels 50 i pico, molt, molt bona cursa i millor marca pesonal. Felicitats!!!! Aquest minut el podria rebaixar fent un entrenament específic pels 10km, però crec que cundeix més haver fet en tres setmanes: una duatló, una mitja i una 10km amb millor marca personal. Els km a millorar? només dos: el 5 ja que dels altres en 8 va baixar de 5.10, i l'esprint final, ja que el darrer km ha de ser sempre el millor. La resta impecable.

A nivell general, crec que és genial tenir una cursa tant popular, amb marques de quilometratge cada mig km, un 10 pel servei de guardaroba i només un parell de crítiques: la bossa és una mica cutre i overbookingde gent suada per recollir-la.

Al final, la ja típica foto general i les salutacions amb els amics que entre 17.000 corredors ens anem trobant. Molt bones marques per tot i potser em deixo a algú però el Xavi i la Sílvia també van fer marca amb 43.30 sub 46 respectivament.

Pujada a la Cerdanya Dimecres i baixada

Dimecres tinc previst fer una tirada llarga en bicicleta aprofitant la pujada a la Cerdanya, en total són 160km i sempre poden ser algun de més si evito túnels, de tota manera tinc part de la família allí, així que passat la Seu d’Urgell (km 110) sempre puc fer una trucada de rescat.

El dia començarà amb el desplaçament en tren fins a Manresa (des de les 8.06 fins a les 9.26 i 4.35euros). D’allí agafar la C55 direcció Súria, Cardona, Solsona.
Punts d’interès:
C55 Km 45 i 47 A l’alçada de Súria però evitables per la C1410a
C55 Km 59 es passa per les afores de Cardona
C55 Km 60 curt
C55 Km 69 curt però fàcilment evitable a la’esquerra
C55 Km 72 !!!! Túnel llarg evitable a la dreta (2km) NO VAL LA PENA
Solona Canvi de la C55 a la C26 direcció Ponts o la Seu
C26 km 83 Canvi C26 a C14
C14 km 146 Túnel evitable a la dreta
C14 km 149 Túnel evitable a la dreta o esquerra
C14 km 150 !!! Túnel llarg evitable a la dreta fins km 155
C14 km 167 !!! Túnel llarg evitable a l’esquerra NO ÉS EVITABLE, carretera en mal estat
A la Seu passar per la N260a
N260 petits túnels
Punts km:
Solona km45 / C14 km70 / N260 (Seu) km110 / Tartera km160
Per baixar ja m’ho conec així que no cal estudi, en tot cas des de Tartera a Vic quasi 100km per la Collada.

Tot plegat si no plou, és clar.

Crònica a: http://www.ironpanic.com/2009/04/pujada-i-baixada-de-la-cerdanya.html

Sóc mediàtic, jiji

Penjo el vídeo que han publicat a http://www.triatlonchannel.com/ sobre el test de Cervélo; surto passejant per allí, muntant els pedals, una miqueta sobre la bici i la petita entrevista de 10 segons.

http://www.youtube.com/watch?v=W-gRI6jtm7c

Aprofito l'entrada per incoroporar un parell de gràfics: el recorregut que vam fer i la velocitat passant per la NII, on a part de moments puntuals de baixades vam anar prou bé, la veritat és que sempre que mirava el Garmin marcava més de 30, quan anava a roda no el mirava, però.

Per cert, en un parell de webs ja he posat les sabates per vendre són les SIDI Zephyr (talla 45) i en demano 75 euros.

Rotor Q-rings, llantes i sabates de tri

En el test de Cervélo a més de provar les bicis vaig aprendre certes coses respecte al material. Una d’elles és el funcionament de les llantes: després d'una breu investigació per internet entenc que les llantes de perfil alt tenen una doble avantatge, la primera és que el material utilitzat és carbono i per tant s’alleugereix el pes i la segona són una sèrie de turbulències que es creen a l’interior que fan que la roda rodi més ràpid. Si algú vol aportar quelcom nou endavant ja que no sé si estic en el cert. El cas és que també vaig detectar un parell de defectes, el primer és que són més flexibles i per tant de pujada al posar-me de peu tocaven amb les pastilles dels frens (s’haurien d’obrir per permetre aquesta flexibilitat), i l’altre és el vent, per la NII ens va entrar una mica de costat i la veritat és que la bici de tant en tant em feia unes estrebades laterals importants. Sigui com sigui estèticament són una passada.
L’altre tema del qual en vaig parlar és el plat ROTOR Q-RING, és un plat que dóna més potència en el moment en què la cama està fent força i la treu quan fa transició de pedalada a pedalada, això s’aconsegueix a través d’una forma ovalada. Passo una mica d’informació trobada en una pàgina web
El plato Q-Ring tiene dos zonas diferenciadas, una de desarrollo creciente y otra decreciente. La zona creciente, se sitúa donde la musculatura de las piernas, durante la acción del pedaleo, es capaz de desarrollar toda su potencia. El plato Q-Ring, en ese momento concreto, crece hasta dar un desarrollo 2,6 dientes superior, respecto al desarrollo original del plato (si usamos un plato Q-Ring de 53 dientes, en la zona de máxima ovalización será equivalente a uno de 55.6 dientes) con el fin de aprovechar al máximo toda la potencia que desarrollamos y no desperdiciar energía. Inmediatamente después de superar ese punto concreto, de máxima fuerza, el desarrollo comienza a decrecer progresivamente hasta lograr su desarrollo mínimo en la zona del punto muerto (en este caso el plato habrá decrecido 2.6 dientes. Usando un plato Q-Ring de 53 dientes, en el punto muerto, el desarrollo será equivalente al de un plato de 50.4 dientes). Pasado el punto muerto, el desarrollo vuelve a crecer progresivamente hasta el siguiente punto de máximo esfuerzo.
Finalment, em vaig fixar amb les sabates del Roger, les Northwave Tribal . Com sabeu vaig estar a punt de comprar-me les SIDI TII de Triatló, però em va tirar enrere el fet de no tenir llengüeta i per tant que el vent passaria amb massa facilitat. Vaig pensar que si l’única diferència era un velcro de més... El cas és que hi ha una altra diferència important, i és una cinta en la part del taló que permet estirar per posar-te la bota a sobre la bici. Des que porto les cales de carretera he notat dos problemes: costen més d’enganxar ja que només és per un costat del pedal (això ja m’acostumaré), i el pitjor és la dificultat de caminar, al ser una sola totalment llisa on només hi sobresurt la cala, vaig de cul i el turmell pateix unes bones rebrincades, no vull ni imaginar-me en una transició. Així doncs és clau deixar les sabates enganxades a les cales i anar descalç, però per això calen les sabates específiques. Tornant a les Northwave resulta que aquestes tampoc tenen llengüeta però si queda tota la part superior del peu protegida... ai, si les hagués conegut abans!!! Potser poso les SIDI a la venta i si les venc me les canvio, ja veurem. El preu no és barat, prop dels 140 euros.