Trail, trail, trail...

Últimament sóc monotema, trail i/o CdV però és que no tinc gaire més a explicar i una carrera de 17 hores, perdó de 16.59 ;-) dóna molt de sí.
Fa dies que us volia parlar d'un bloc. Amb una d'aquestes promocions que mai em toquen vaig haver de suscriure'm al web www.carrerasdemontana.com, i mai una "obligació" havia estat tan profitosa. Us recomano molt que ho feu. Envie'n molta cosa, són actius a tope, però són artícles molt interessants, m'agrada especialment les proves que fan de material.
També un bon amic m'ha fet arribar les dues últimes edicions d'una gran revista www.revistatrail.com. En el darrer número, llegia tres artícles referents a CdV2012 i tots ells collonuts. Us passo aquí l'editorial de la revista i una foto de l'article on podreu veure com estaven els corriols on, normalment s'hi passa corrent, però aquell dia eren impracticables: peu al corriol era caiguda segura, i la gespa del costat no garantitzava res. La resta no ho penjo, a comprar-la ;-)

Reportatge TVE de Cavalls del vent 2012

Volia compartir aquest reportatge fet per TVE de la Cavalls del Vent 2012 per tres raons.

1) Reflecteix prou bé el què vam viure (llàstima que no haguéssin posat alguna càmera a la baixada cap al Serrat, en punts on TOTS quèiem al fang)
2) Animar a la gent per l'edició 2013 (no crec que hi hagi una cursa semblant a Catalunya)
3) Està molt ben fet i editat (no tingueu en compte alguns noms de pobles i refugis, ni que diguin que la Núria Picas és espanyola jaja, per la resta un 10!)

http://www.youtube.com/watch?v=Ea8MtsQ3mwY&feature=share&list=UUiTA8fpOhXodVrtoLQ7IH7g

http://www.rtve.es/alacarta/videos/programa/carreras-montana-cavalls-del-vent/1575164/

També vull aprofitar-lo per criticar una mica al servei d'esports de TV3, pel futbol cola (hi ha algun presentador lamentable, però és el què hi ha), però a la que busquen quelcom alternatiu és una merda. Ja ho havia criticat alguna vegada, però Temps d'Aventura o Temps de neu són programes que no han evolucionat, que fan gent que o fa temps que no han fet esport o directament no n'han fet mai. I com a prova d'això el reportatge que van fer de la mateixa prova, s'equivoquen amb el desnivell, parlen de positiu quan és acumulat, confonen al Krupicka i a l'Anna Frost, a més d'errades generals. (és curiós pq he estat incapaç de trobar-lo, era tan cutre que l'han borrat, si algú el troba que me l'envii)


Aprofito per penjar un altre reportatge que sí m'ha agradat

http://www.youtube.com/watch?v=igDGWy1w8Jk&feature=related

Salomon Sense Mantra

Crec que ja ha coincidit vàries vegades que parlo de material durant una època de lesió. Ja veurem el preu final, que es pot disparar, però sinó, penso que aquestes Salomon són definitives, no sé si per un ultra però sí fins a una marató. Inspirades en les SENSE però portables, és a dir no només destinades a un 5% de la població, més drop, més reforç, més amortiguació.
Tot i que les blaves i blanques m'agraden més no hi ha dubte que hauré d'escollir aquest color (s'hauran inspirat en el nostre trisuit?)

Teniu aquí un enllaç sobre les novetats de SALOMON pel 2013.
http://alpenglowsports.wordpress.com/2012/07/12/salomon-summer-2013-trail-shoe-preview/
I un vídeo referent a les SALOMON SENSE MANTRA

Més rauxa que seny

No he estat mai de recuperar amb facilitat i firmo que segueixi sent així, fort en les competicions, delicat els dies següents. Però mai havia estat tant complicat superar els dolors articulars d’una competició. El mal al genoll no és nou, si bé era més propi de les tirades llargues en bici i sempre durant períodes curts o fins i tot nuls.

Això és el que m’ha privat de ser pacient, fer dues competicions que em venien de gust (el Raid Roig i la Cursa de l’Amistat), han suposat que definitivament no pugui fer una tercera que tenia al calendari des de principi de temporada, no faré la Rupit Taradell. No em lamento d’haver tallat els períodes de descans per a competir, a priori podria tenir dubtes, però a posteriori, i veient com han anat les dues, estic encantat de la meva decisió. Aquest any la RT pintava molt bé, però la del  2013 serà més i millor.

A l’Amistat corria gràcies al meu patrocinador de curses d’asfalt, el Sergi ;-) i ho feia amb l’Ana. El ritme el marcava ella, jo hagués baixat més fort, m’hagués clavat més en la primera part de la pujada on em va arrossegar i tenia marge pels darrers kms. Tot això era igual, per mi és un honor viure les seves curses, vam xerrar molt i bé i córrer amb l’elit (en aquest cas femenina) és una sensació molt guapa a nivell competitiu. Llàstima dels problemes estomacals i la sortida des de la cua, si no hagués estat així, el podi el tenia més que assegurat.