Triatló de Calafell

Mentre uns fant, l'ironman a Calella (molta sort!), aquí els mendes d'aquest bloc (o sigui el Xavi i jo) estarem "deixant-nos la pell" en una sprint. He introduït en les darreres dues setmanes un parell de sessions de bici i natació per poder aguantar les distàncies amb un cert nivell.
A veure com ens va. Dissabte em cascaré dues horetes de running per Collserola a primera hora del matí (9 o 9.30) per si algú s'apunta.

Saucony Triumph 7 i Salomon XA Pro Ben calçat

Fa ja alguns dies que vull fer aquesta entrada perquè més enllà de les cròniques i demés gilipollades que em passen (que ja em cansen fins i tot a mi), penso que això sí que és interessant. I ho és perquè sempre és bo saber quan un compra material de qualitat i a bon preu.
De qualitat perquè de moment les Salomon m'estan anant molt bé, encara no he fet una tirada de 20km però si n'he fet de 15 i l'altre dia rodava a 4.30min/km per les aigües sense més dificultats que les estomacals que van derivar en la Grip d'aquests dies. Fins i tot he deixat de notar les molèsties que em van provocar, de ben segur, el fet d'haver allargat massa la vida de les NB; en aquest sentit em permeto donar-vos el consell de jubilar les wambes abans que siguin elles les que acabin amb vosaltres, penso que el que m'han fet a la part interior del peu ho arrossegaré durant molt de temps, i és una pena.

El què passa, és que fins que no rebés les Triumph calia un calçat per les tirades llargues i em vaig decidir una mica tard. Aquestes encara no les he provat gaire, però el poc que he fet és molt esperançador, i en tot cas la foto és prou definitiva: amb les NB els cordons apretats a tope, amb les Saucony, molt més naturals. A veure si per fi hauré trobat les wambes per llarga distància.

Però com he dit aquesta entrada és interessant, i ho és perquè els preus d'ambdues han estat molt competitius:

Les Salomon les vaig trobar a la web de Corre Caminos, una botiga de Mallorca que té unes ofertes molt interessants i que el tracte va ser molt amable i professional, en menys de tres dies les tenia a casa. Aneu mirant.

Les Saucony també van ser una autèntica ganga ja que per 100euros les ofereixen a la cada vegada més coneguda Wiggle, que s'aprofiten de la la baixa valoració de la lliura respecte a l'euro per a oferir uns preus inmillorables, com dirien per certs països africans "más barato que en Andorra".

Ni series ni tirades llargues

Fa poc discutíem de què aprimava més si les séries o les tirades llargues, doncs resulta que hi havia una altra opció, una Grip intestinal que en poc més d'un dia ha fet que perdés més de dos kilos.
La putada és que m'ha deixat molt xafat, però en fi, ara toca mantenir els 75 o 76kg.
Penjo aquesta foto de l'arribada de la Mercè, xerrant amb el Dennis, ell ha aconseguit rebaixar pes sense Grip intestinal.

42+42

Com que la Mercè té poca història, la crònica no va més enllà que la següent: veure molts amics, poder córrer amb alguns d'ells, amb l'ajuda del Coke i el Xavi fer els 42 minuts que tenia previst però un pelet alt de pulsacions (173ppm de mitja), i completar el dia amb quasi 20km recorreguts.

Una petita mostra dels amics que ens vam convocar a la zona, però realment sembla que tots haguéssim escollit la Mercè per trobar-nos.

El vídeo de l'arribada, amb el Xavi al costat i el Coke "trepitjant-nos els talons".
http://www.corriendovoy.com/video.php?id=266&video=16900

Ara la meva idea és en un mes aconseguir mantenir aquest ritme, però en una mitja, i l'escollida serà la de Puigcerdà el 15 o 16 d'octubre. A seguir entrenant.

La Mercè ens obligarà a matinar

Tot i que jo ja no sé què és matinar o no matinar. La meva vida i en especial la nit s'ha convertit en parcials de 2 o 3 hores, és a dir des que acaba de menjar el Guillem fins que torna a tenir gana. El cas és que la cursa comença a les 9.30 així que caldrà ser-hi abans i més amb la quantitat de gent que ens hem de trobar. Com que som molts i de diferents costats proposo quedar escalfant des de les 8.55 a les 9.15 al voltant de la font i pel jardí que hi ha pujant a mà dreta. En tot cas si algú vol ser més concret ja intentaré adaptar-me i passar per on sigui. Per cert, alguns baixarem corrent des de Gràcia.
En quant a l'entrenament després de no estar del tot content amb els ritmes, dissabte passat, corrent amb el Nacho i el Xavi durant dues hores, vaig fer un bon pas endavant. De totes maneres ja arrossegava unes molèsties a la part interna del peu que han fet que pari cinc o sis dies.
Crec que la lesió ha vingut per apurar massa amb les NB1063 o per fer alguna tirada llarga amb les Precision, en tot cas ja tinc les Triumph a casa o sigui que espero que tot hagi estat una falsa alarma. M'ha costat parar, he començat molt tard la preparació i en dos mesos m'he de posar a tope, però crec que és millor fer-ho ara i poder afrontar la part central amb garanties.
Segueixo però, atacant els 42 minuts, encara que siguin 42 i 59 segons.
Fins diumenge.

Tirades llargues o series?

Volia haver titulat aquesta entrada "Com una entrenament de merda es pot convertir en una millora del coneixement" i no és per què la sortida de 100 minuts arrossegant-me del diumenge servís d'alguna cosa, sinó per què quan ja acabava em vaig trobar al Manuel, un tio de 45 anys totalment rapat que no perdona ni una sessió del migdia a la carretera de les aigües i que sempre va a tope.
Tot xerrant em va soprendre que digués que per perdre pes el què feia eren séries i no tirades llargues com pensava jo. El raonament que va sorgir va ser que amb les tirades llargues, un arriba a casa amb sensació de gana, i de seguida recupera les calories perdudes, mentre que amb les séries la panxa es tanca i només volem beure.
Li vaig treure la teoria al Xavi A. i no hi va estar d'acord, així que vam començar a discutir, aleshores li vaig dir, escriu-ho i ho penjarem al bloc, a veure què opina la gent. Això és el què m'ha enviat:

Quan es queda per correr junts un sempre repassa mentalment els dos o tres temes que es poden comentar mentre es fan treballar les cames. Avui ha estat així i el Pau ha tret un tema que ens ha dut a avançar crec que prop de 4-5km, dels 12.5km totals, sense pensar gaire en els quadríceps.
Comenta que un amic, corredor experimentat i maratonià amb bons registres, deia que havia perdut bastant pes i després de comentar que ell feia moltes series tots dos havien arribat a la conclusió o teoria que quan es fan series no t’invaeix la gana al finalitzar l’entrenament i és més fàcil arribar al següent apat sense haver endrapat res, es a dir el cos no t’ho demana tant.. Al contrari del que pasaria després d’un rodatge ràpid, on la gana si truca a la porta i a partir del km X penses mes en l’esmorzar que t’espera o el plat de pasta que cuinaràs tot just arribis a casa. Després del rodatge et deixes dur per la gana i, segons ells, recuperes calories i per tant no perds pes tant ràpid com fent series. Comenta també que això potser portaria a donar un motiu més al perquè l’spinning aprima. La meva postura es totalment contraria i resumeixo:
Series
- Implica potència que a la llarga es tradueix en volum muscular
- Implica % de pulsacions més alt (segurament per sobre 75-80% i més) Per a un treball de capacitat aeròbica alta hi ha necessitats energètiques més inmediates i per tant l’energia s’obté en gran part de les reserves energètiques en forma de glucògen, de fetge i muscular.
Rodatges llargs
- Transformació muscular enfocat a la resistència i s’obté disminució del volum muscular.
- A la llarga comporta disminució del % de pulsacions, Treball aeròbic (65-75% de capacitat cardíaca)
Energia en aquest treball aeròbic baix s’obte pricipalment de reserves de greixos, via metabòlica més eficient però també més lenta i que per tant no ens aporta prou energia en series pero si en rodatges llargs on n’es la principal via de donar energia als músculs.
En definitiva, per a mi rodatges llargs impliquen major pèrdua de pes, primer per la durada de l’exercici, després perque a més aquest pes es perd de les reserves de greixos. Paral·lelament sempre recomano l’aportació d’hidrats de carboni abans de 45minuts després de l’exercici, i si ha estat entrenament de qualitat (series) també aportar algo de proteines. Així doncs al no ingerir res després d’un treball de qualitat estem descartant o no aprofitant be tots els beneficis que ens aportaria la sessió.
En resum, tot i que estem d’acord en que si després de l’exercici un “frena” una mica l’impuls (que per altra banda cal dir que exiteix per alguna necessitat del cos) de menjar, evidentment l’equació calories gastades – calories ingerides surt més negativa, sigui treball de series o rodatge llarg; en igualtat de condicions rodatges llargs comporten per a mi major perdua de pes, tot i que un treball de series que a priori es menys temps comporti tenir menys sensació de gana.
Ahhh, i per cert, l’spinning aprima com tota activitat esportiva, es d’intensitat elevada i es cremen calories, però té un component extra i és que si t’agrada repeteixes i es més fàcil ser constant i per tant més sovint cremes calories… a la llarga aprima més que fer una altra activitat en la que costa més ser constant i que potser a més a més per a la mateixa estona crema menys calories. Després quan un correr sol troba a faltar aquestes xerrades que fan que un avanci metres sense adonar-se’n…
Jo tinc més coses a dir, però ja les posaré en forma de comentari, com ho veieu, séries o rodatges llargs per aprimar?