Desconnexió prèvia al Challenge

Avui ja faig la meva darrera entrada i demà comença la recta final: recollida de dorsals i bosses, preparació del material, briefings...
He aprofitat aquests dies per a fer la posta a punt final, tant de la bici (posant una cadena nova) com pròpia amb sessió de fisioterapia amb la Montse a les cames i d’osteopatia amb la Raquel per l’esquena. I després d’un petit descans, ara queden els darrers rodatges en la bici d’spinning o cinta.
Algunes informacions de darrera hora:
1) Pels que em vulgueu venir a veure, crec que l’ideal és fer-ho directament a l’arribada ja que la natació és molt d’hora i en bici passaré molt ràpid i cada dues hores, si bé és cert que l’ambient a Calella segur que serà molt xulo i sempre hi haurà coses a fer, que si la Fira, que si la platgeta, que si els 2.000 matats que ens passarem el dia fent esport. La marató seran 4 voltes de 10km des de Calella a Santa Susanna. D’entrada, però, ja us ho agraeixo de tot cor, espero no fallar.
2) Calculo començar la marató cap a les 15.30 i crec que la Bea cap a les 17.30 o 18 ja podrà saber més o menys a quina hora puc arribar. Si la truqueu aleshores al seu mòbil o al meu us donarà referències (ja calcularé la possible pàjara final).
3) Compteu que la NII estarà tallada i això vol dir que no s’hi pot circular de cap manera, ni cotxe, ni bici ni moto. La millor manera per arribar a Calella és el tren o per l’autopista.
4) I des de casa també es pot seguir si teniu internet. M’han enviat això:
Challenge on-line
Cualquier persona desde casa podrá seguir la prueba en directo. Sólo tendrá que entrar en la página web http://www.challenge-barcelona.com/ y consultar el liveticker de la competición. Tambien podrás consultar la clasificación total Online desde la plataforma de resultados de CHALLENGE, clickea en www.challenge-barcelona.com/resultados/intro.php a partir del dia de la prueba, los resultados se iran subiendo conforme la prueba se vaya sucediendo, tus familiares y amigos podrán ver por donde vas en la carrera con los tiempos incluidos.
No sé si s’haurà de posar el nom o el dorsal. Si és el dorsal, encara no el sé, tot i que m’han passat un número que m’identifica que potser coincideix, el 917.

I acabo amb aquesta foto que és molt significativa de tot el que he sacrificat en aquests darrers 6 mesos en què després d’una base de 370km de run, 570 de bicicleta i 5.7 de piscina n’he completat 1.084, 4.500 i 165km respectivament. I és que aquest dia d’agost en què vaig fer un partidet de pàdel amb els meus pares i la Bea ha estat, i no exagero, l’única activitat realitzada diferent a triatló, tot sigui per cuidar els adductors...

Dues campiones

Aquestes històries m’encanten, ho tenen tot: una campiona com és la Virginia Berasategui cuidant als seus admiradors, una nena animant (m’encanta picar de mans als nens quan corro), el primer triatló de qualsevol persona...
El cas és que m’ha emocionat una mica (estaré especialment sensible amb els petits Finishers?). Us adjunto l’enllaç de la Vir, no us perdeu el vídeo.
El primer triathlon de Lexi
¿Os acordais de la niña a la que chocaba la mano al llegar a meta en Hawaii el año pasado? Hemos seguido en contacto todo el año tanto Lexi,como sus padres,Karen y Murray. Hace unos meses me dieron la noticia de que a Murray le habia tocado "la loteria",un slot para Hawaii,por lo que esta semana volveré a encontrarme con ellos y a desayunar con Lexi en Lava-Java;).Y hace unos dias me mandaron un video del primer triatlon de Lexi! Si,ella es ya también una "finisher" :)

Estic content

Estic content principalment perquè tinc moltes ganes de fer l'Ironman. Tinc neguit, sí, però no massa; no acabo de superar el costipat, però tampoc és molt greu; la butllofa que em vaig fer a Banyoles m'ha tornat a sortir, però ja desapareixerà; les darreres vegades que he nedat hi havia meduses, però no m'han picat...
Podria enumerar altres coses negatives, però com dic, estic content. Tot i que com sempre quan arribes a 15 hi ha qui arriba a 20, estic convençut que he entrenat bé, i això no sé si m'ha de permetre acabar l'Ironman, però sí no estar nerviós i d'això m'he d'autoconvèncer. De moment funciona.
I després de totes aquestes hores d'entrenament, ara a descansar (fins i tot més del què em proposa Don Fink, que encara m'enxufava 5 hores més d'entrenament)

Canvio tri de Tossa per bons entrenaments

Molts dels amics que faran el Challenge van anar a fer el darrer test a la triatló de Tossa, quan nosaltres en el seu dia vam planificar la temporada, vam pensar que el millor era avançar el test a un mes abans i per això vam escollir Banyoles. Si he fet bé o no, mai ho sabré, però hi ha tres elements positius de la meva "tàctica": 1) el recorregut de Banyoles (excepte la natació) era més semblant al de Calella, 2) Vaig poder aprofitar els entrenaments de l'agost per fer una tri a bon nivell i 3) he aprofitat el cap de setmana per a fer les darreres sessions de volum, fent una bona transició natació running el divendres, més de 130km camí de Tossa el dissabte (+ prova neoprè) i 22.5km de running el diumenge. Pel què fa al dissabte una vegada més em llevava d'hora per rodar per la NII (i no era l'únic ja que estava ple de triatletes) i fer el recorregut del Challenge allargant-lo fins a Caldes, Llagostera i Tossa. Allí, i malgrat l'abandonament del Raül, m'enfundava el neoprè i feia un km de natació mentre el Xavi es preparava per a la seva Olímpica. Em va fer il·lusió veure des de la barrera a tants amics que la disputaven, el Nacho, el Pepelu, l'Àlex, el Ricard, el Ferran, el Jaume... En quant als resultats hi va haver de tot, des de la gran posició del Nacho (tio estàs que et surts) fins a la doble punxada del Jaume (canviat la bici ja!), però en tot cas la duresa del recorregut va fer que per tots fos un èxit. En quant a l'èlit, comentar que m'encanta l'equipació del Xavier Llobet, fins i tot el casc i les ulleres verdes, i que va anar sobrat, i la victòria d'una corredora del Prat, la Judith Corachan, que va mantenir la línia del club, malgrat que en la part masculina es van quedar sense representació ja que estaven triomfant al campionat d'espanya.
El Xavi va sortir una mica retardat de l'aigua (era dels pocs que anava sense neoprè), va tenir alguns problemes mecànics a la bici, però va arrodonir l'actuació amb un bon parcial de running. A més va calcular perfectament per arribar just després de l'Elena Barlabé, que va quedar tercera i que molt amablement va accedir a fer-se la foto.

L'endemà matinar de nou per a fer les dues hores que em tocaven de running, fent una part sola camí de la plaça espanya i corrent juntament amb el Carles els 10km de la Mercè, on vam aconseguir l'objectiu (rodar a 5min/km) però fent dos parcials ben diferents: 27 els primers 5km i 22 els segons, on ens ho vam passar teta esquivant a la gent, pujant per les voreres...

Resum Agost

Amb la feinada que tinc em costa actualitzar el bloc a diari, això no priva que aneu entrant ja que amb els enllaços a altres blocs trobareu notícies molt interessants, algunes de bones, com la el campionat d'espanya aconseguit pel Triatló el Prat d'en Sergio Garcia i el Richard Calle, i d'altres no tant bones com l'accident de la Pilar Hidalgo, que per sort ha acabat bé.

El cas és que tenia pendent posar el resum d'agost, mes en que he apretat les dents per a arribar al punt òptim a aquest setembre i que sens dubte ha estat clau per a la prova d'octubre. La pena és que els efectes d'entrenar tant bé i sobretot l'augment de glòbuls vermells per haver estat en alçada no crec que durin un mes, així que el meu punt òptim probablement l'he aconseguit més per l'olímpic de Banyoles que pel Challenge de Calella.
Les sensacions de moment són prou bones, algunes nits ja em costa dormir, no tant pels nervis sinó donant-li voltes a què i com hauré de fer la tri. No he de tenir nervis, no veig cap raonament per no acabar l'Ironman després de l'entrenament realitzat, però els imprevistos i el fet de debutar sempre poden donar una mala passada. Com li comentava ahir al Xavi, en el moment que comenci a córrer segur que em relaxaré: hauré superat problemes amb el neoprè, punxades, errors a les transicions que em puguin desqualificar... Aleshores ja només dependré de mi, i de les possibles rampes, però crec que la diferència aleshores serà en el temps final, en caminar més o menys i podeu estar convençuts que això a mi m'és totalment igual, fer una hora més o menys no em preocupa.
Les xifres són les següents:

Natació: 33km, principalment concentrats en les dues primeres setmanes, nedant en mar obert i fent bons tests. Després en la piscina de 25metres m'ha costat més acomplir amb els "deures". Com dic respecte al llibre de Fink estic seguint l'entrenament intermig en quant a running i bici, però estic entre l'intermig i el d'acabar en la natació ja que de fet aquest és el meu objectiu en l'ironman.

Bici: 1.065km No són números que em sorprenguin, altres anys amb el Camino de Santiago o la Volta a Catalunya ja hi havia arribat, però sens dubte aquests mil han estat de molta més qualitat. N'estic content.

Running: 203,5km La duresa recau en què a més de la bici i la natació, he de fer més km de running que quan preparava la marató ara fa ja quasi 3 anys. Algunes tirades més bones i d'altres en què em va costar més tenir ritme.

Aquesta és una de les tirades de 25km, volta que avans acostumàvem a fer en bicicleta.

Més de 15 hores a la setmana entrenant...

Per fi s'han acabat aquestes xifres, quatre o cinc setmanes en què la sensació ha estat d'aprofitar cada minut lliure que tenia per a anar en bici, córrer o nedar, i que ha culminat aquest cap de setmana. Tirada de 140km el divendres, transició cutre bici-córrer el dissabte i 30km ahir diumenge.
Llegint altres blocs em deprimerixo una mica, veig grans marques quan les meves no deixen de ser mediocres, de fet els meus ritmes actuals em fan ser encara més conservador del què havia calculat, especialment en bici on no crec que superi de gaire els 30km/h de mitja. Sigui com sigui he seguit prou bé els entrenaments i això em fa ser molt optimista de cara a ser finisher, espero no ser gaire ambiciós i poder gaudir dels 10 darrers km de marató, si és que això és possible.

Va de meduses

Dimecres agafava la bici i el neoprè i em dirigia per la NII cap a Caldetes on la Bea estava passant una setmaneta de vacances. Vaig rodar ràpid i calculant el ritme que puc fer en les mateixes carreteres en menys d'un mes. Després d'uns 50km em plantava a l'hotel Colón on deixava la bici i m'enfundava el ZOOT per a fer una horeta de natació. Les sensacions no van ser bones ja d'entrada: el neorpè em molesta a l'alçada de les aixelles, l'aigua estava moguda i sobretot molt fosca, però és que a sobre quan ja estava a l'alçada de les bolles una cosa marró de la mida d'un pam em va espantar. No hi vaig fer cas pensant que seria qualsevol cosa rara però de seguida me'n vaig trobar una altra i una tercera. Vaig parar de nedar i vaig mirar aquell ser detingudament, era com una medusa, però al revés i molt fosca, no transparent. Com que no sóc gaire amant de les picades de meduses (digueu-me raro) i ja estava prou agobiat, vaig començar a tornar cap a la costa per a fer els 40 minuts que em quedaven, ara ja amb la Bea, a tot just una quinzena de metres de la costa. No nedo còmode però tampoc veig que els 3.800 suposin cap problema excessiu el 4 d'octubre, a més, amb una hora i mitja ja hauré acabat el que menys m'agrada.
Comentant la jugada amb la Bea i la seva mare, jo mateix vaig dubtar de si realment el què havia vist era una medusa, però si era un peix anava molt ben disfressat. El cas és que aquest matí entro a la web de la Ruscalleda, on soparem aquesta nit (a lo grande!) i la primera imatge que veig és la mateixa que em vaig trobar ahir entre bolla i bolla, i són les meduses que la Carme Ruscalleda cuinava al seu restaurant. Suposo que al plat molen més que flotant a l'aigua a 200 metres de la costa.

Banyoles 1989

Algunes vegades ja explicat que els records esportius de Banyoles venen de molt lluny. Doncs l'altre dia, buscant unes altres fotos vaig trobar aquestes tres que la veritat no recordava. No sé ben bé a quina edat començàvem a fer el Cross a l'escola, però sens dubte aquest del 1989, amb tot just 12 anys, era un dels primers. El tinc molt present, corríem en un descampat que en la actualitat no sabia on ubicar, fèiem una recta i després tornàvem fent S, en una de les corbes em vaig trobar al meu germà, que corria amb mi, parat en la corba anterior i animant-me perquè veia que anava primer i a més força distanciat. Al final, ja controlant la carrera vaig aixecar els braços i en aquell moment una noia deia "què matat!", o això em va semblar. Per uns segons em va afectar, és el que tenen els 12 anys, però de seguida vaig ser tot alegria, era la meva primera gran victòria.

Veient les fotos, especialment les dels meus germans, juraria que malgrat ha canviat molt, el circuit era el mateix que el d'aquest cap de setmana, on també vaig aixecar les mans, tot i que aquesta vegada arribant el 144, jiji.

Triatló Olímpic de Banyoles

Un mes abans de l'Ironman vam buscar al calendari per a fer un Half però no hi havia res, així que l'alternativa va ser l'olímpic de Banyoles, i com passa sempre en aquesta ciutat, tot va anar perfecte.
El triatló es corre en dissabte i per la tarda, cosa que a més de deixar-me lliure el diumenge per fer una bona tirada de running, ajuda a dormir tranquil, sense l'estrés de matinar i això sí, dinant en el cotxe camí de l'Estany. Trobàvem a faltar el Xavi, però l'Albert i el Raül s’estrenaven en la distància i venien acompanyats de la família, així que de companyia i de públic no me'n faltava.
La natació segueix sent el meu punt feble, i com sempre no en sóc l'únic culpable. El circuit no és rodó, sinó que ens dirigíem cap a l'extrem sud de l'estany i allí ens acumulàvem massa triatletes. A més per acabar-ho d'adobar, em ficava a l'aigua a "escalfar" just en un punt que si no és directament un clavegueram poc li faltava (em vaig recordar del Josep Maria que m'havia comentat no sé què d'una urticària per culpa d'això mateix). Oblidat aquesta mala entrada, ens tirem a l'aigua i comença una natació caòtica, segueixo sense entendre als triatletes: el 80% dels cops són evitables, no pot ser que la mateixa persona et doni durant 10 braçades i no canviï, que un triatleta se'm posi "a roda" i per mantenir la referència, noti que em va tocant els peus... En fi, que amb molta dificultat aconsegueixo obrir-me i per una vegada, tot i que ja havia perdut molta estona, sembla que a partir dels 800metres començo a recuperar posicions. Nedo millor.

Havia comentat a la Bea i al Carles que m’avisessin del temps que m'havia tret el Raül, a qui com sempre havia perdut des de bon començament, per saber quant havia de recuperar amb la bici. Calculava que havent nedat bé seria d'un minut o minut i mig, així que el crit del Carles em sorprèn: "tres minuts!" Miro el crono i posa 28min i penso "si és una broma, què cabrón, i si va en serio, ja puc córrer". Casc, sabates, ulleres, bici i a saco. Surto fort, a fons, i a més em passa un tio i em diu, "som'hi!", però al km 3 ja ofegat, veig que m'estic passant, així que baixo el ritme. Tot i així vaig passant gent. Cap el 5 em trobo al Raül, que pel què vaig saber després va fer una transició apoteòsica, i tot i que l'animo a enganxar-se, em diu que tiri. Poc després em passa i me n'alegro que hagués pillat roda. Sense haver-me adonat, jo pensava que anàvem tres o quatre, acumulem un grup nombrós de ciclistes, així que per fi, tot i que sempre em mantinc entre els 5 primers, rodo en grup en una triatló. De seguida veig que en pla vaig fort, així que no dubto en tirar del grup, cosa que em perjudica per Banyoles però m'ajuda a entrenar. I és camí Esponellà, a la pujada, que els 7 o 8 que havíem quedat al final em passen, alguns que tot i haver tirat estaven més forts i d'altres que, fent la seva carrera, havien descansat a roda i ens fan un atac que em deixen tirat. Però de seguida penso que he de morir-me a la pujada, o faré el pla i baixada sol, així que per una vegada sóc tàctic i canvio el ritme, ho deixo tot i calculo que en pla ja estaré en un grup i allí ja no tiraré més. I el primer em funciona, arribem tres o quatre junts a dalt, però el segon no, veient que el ritme és lent no puc evitar acoplar-me de nou i a saco, és una tonteria, però és que m'encanta... I el millor és que venen dos tios, un megatriatleta de vermell amb qui després xerro i un argentí amb un trisuit d'Ironman amb qui ens anem rellevant i no només aconseguim agafar un grup nombrós que teníem lluny sinó que amb la mateixa filosofia seguim tant forts com podem fins a l'arribada. Un gran final.

Ja en la transició estic massa ficat en carrera per posar-me els mitjons, cosa que he pagat amb una butllofa, i per tant ràpidament començo a córrer i a més a molt bon ritme. Faig les dues voltes còmode i en la primera gaudeixo de la lluita per la tercera posició entre el Trias, el Sergio Garcia i el Richard Calle, que serà qui finalment se l'endurà. Només un flato em fa patir una mica al km5 i decideixo mantenir l'ampolla d'aigua a la mà per poder anar bevent mica en mica. Una altra errada és que només que haguessin instal·lat l'avituallament en un punt en què coincidien els d'anada i de tornada, haguéssim tingut més aigua.

Al final de la segona volta i després d'estar molta estona mantenint la posició, recullo alguns a qui els 10km se'ls hi estan fent llargs permetent-me guanyar places sense esprintar en excés.
Les dades són:De 529 participants n’acaben 433
CORTADAS GUASCH Pau
Posició: 144
Temps total: 02:20:35

Primer classificat: 1:55:08
Parcial natació 00:28:45 posició 240
Parcial bici: 01:10:43 (33,94km/h) posició 120 La mitjana real és propera als 37km/h ja que en aquest parcial hi ha les transicions i a més hi havia 41km (temps en la bici 1.07min)
Parcial running: 00:41:07 posició 116 Potser esperava una posició una mica més alta però som molts els què estem entre 40 i 41.
Estic força satisfet amb les xifres, és evident que si nedés millor seria una passada, però com vaig dir “si la meva àvia tingués rodes, seria una bici”, no es pot tenir tot. Els temps són una bona referència, ja que per una vegada les distàncies estaven ben mesurades.
L’estrena de l’Albert i el Raül va ser molt bona, el primer, després d’una natació dolenta ve recuperar molt en bici i corrent, i el Raül com sempre ho va deixar tot i això és el què diferencia als esportistes dels atletes. Em va comentar que aprofitant que estrenava el Garmin aniria sempre a 160ppm, però ja li vaig avançar que no baixaria de 170 en tota la Tri. A més ha estat una passada tenir tant recolzament moral al llarg del recorregut en bici, moltes gràcies.

Totes les fotos

Olímpic de Banyoles

L’endemà vaig fer 28km a 5min/km i el que és millor, en la meitat em van acompanyar la Bea, el Xavi i el Carles que rodant per sota de 4min/km ens va deixar a tots enrere (el dia que vagui bé en bici ja podem tremolar).

Val la pena entrenar?

I tant que sí!!! Estic en un moment de l'entrenament en què després de 5 mesos tinc ganes que arribi ja el gran dia. No tant perquè estigui o no preparat, que jo crec que sí, sinó perquè començo a necessitar baixar el ritme, entrar en les dues setmanes de descans i trencar una mica amb aquesta lleu sauració que m'està rondant pel cap.

Sé que l'Ironman serà dur, però estic segur que el més complicat ha estat l'entrenament on les sortides acompanyades s'han convinat amb d'altres sol i de llarga durada, on quan tothom acabava a mi em quedava rodar una mica, on després de fer 4 hores de bici i running pel matí, dedicava la tarda a la piscina...

Tot aquest entrenament no evitarà que punxi una roda en els 180km de bici i minimitzarà però no solucionarà possibles problemes amb el neoprè, llagues als peus o tants d'altres, però sí que ajudarà a patir menys el 4 d'octubre, i sobretot ha millorat molt el meu estat de forma.

I foto tot aquest rotllo a tot just un mes de l'Ironman perquè dimarts vaig repetir un test realitzat a principis de temporada i que prova que realment em va costar molt agafar la forma, que era cert que rodar a 5min/km era un suplici, i per sobre de tot, que un bon entrenament millora molt la nostra capacitat.

Primer vaig repetir els 3km a 155 pulsacions: aquest nivell m'havia portat a recòrrer la distància en 18'06 minuts i ahir ho vaig fer en 13'48 i amb esforços per no pujar el ritme.

De tornada vaig rodar a 5min/km durant 2km i les pulsacions mitjanes van ser de 144ppm (havien estat 166). De fet no sé si vaig fer màximes o mitjanes, però les dades pràcticament coincideixen.

I en la part final vaig accelerar fins a posar-me a 170 (em va costar força) i a partir d'aleshores un km en 3'55 minuts per mantenir aquestes pulsacions, quasi un minut per sota de fa 5 mesos (4'49).

Les xifres parlen per sí soles.

El vent m'ha guanyat

Si en l'últim post tot era optimisme, la tornada de la Cerdanya no va ser tant positiva. Tornava dilluns repetint el trajecte Cerdanya-Manresa per la Seu ja que és la tornada més plana i per tant en la què podia rodar més km acoplat. És un trajecte amb desnivell negatiu i per tant on et dóna la sensació de rodar cap avall molta estona, però el vent no em "va donar tregua". Em va venir de cara durant les primeres tres hores i vaig aguantar estoicament mantenint bé el ritme, però quan a mitja pujada de Solsona vaig parar a fer un riu ja vaig notar una mica de mareig. Tot plegat es va convertir en uns darrers 50 km molt forçat, amb negativisme, saturació muscular i mental i molèsties als peus. En fi, un mal dia, ja n'hi haurà de bons...

Al final, i malgrat tot, vaig fer 10 minuts menys que la darrera vegada. Adjunto foto de la bici al tren de Manresa - Barcelona.