Com van els tests? Sobretot no us han de desanimar, la idea no és precisament ara fer una gran marca sinó agafar una referència i veure d'aquí a un mes si heu millorat, és molt important per tant agafar crono ja que els segons són importants. Si no ho podeu fer aquesta setmana feu-ho la següent però és important i serà gratificant d'aquí a un mes.
També dir, ja que estic molt content que dilluns vaig fer 3km de crol seguits i a més al ritme que en faig 1, és a dir no vaig ràpid però si constant. Vaig trigar 66 minuts més o menys, perdent 1 minut cada 500metres, però el millor és que la meva única gran preocupació era que tenia pipi (dir-vos als usuaris de la piscina del DIR, que no vaig satisfer les meves necessitats). Al final apretant els darrers 300 metres, i sense rampes ni desgast muscular excessiu. Està clar que vaig tenir un bon dia, però vaig millorant en natació, ara només queda la tècnica, a veure quan em passo per la Sant Jordi a rebre classes.
Per cert, que ningú s'espanti, jo entreno per una triatló més llarga que la de Balaguer, i per tant ningú de vosaltres ha de tenir la necessitat de fer tantes sessions ni tan llargues, amb el que us envio, i fins i tot fent el 90%, ja n'hi ha prou.
dimecres, 30 d’abril del 2008
dilluns, 28 d’abril del 2008
L'avi
No pensava fer-ho, però l'escrit que va llegir la Vera val la pena conservar-lo ja que descriu molt bé com era l'avi i com el sentíem. Gràcie pel suport.
Abans de tot, voldríem agrair a tots els qui han vingut a acompanyar-nos en aquest dia I també als qui no han pogut estar presents però pensen en nosaltres.
Avi,
Venim avui tristos perquè ens deixes i t’enyorarem: enyorarem el teu somriure, la teva alegria, també la teva tossuderia, però sobretot la teva xerrameca, les teves histories: de la fabrica, del gremi, de la Bonanova, de la família....
Estem tristos perquè ens deixes, però alhora, també hem d’estar contents per haver pogut compartir tots aquests anys amb tu. I sobretot aquests darrers mesos en què hem pogut, d’alguna manera, anar-nos acomiadant, gaudir de la teva companyia i adonar-nos del que tu ja fa temps que sabies: com d’important es la família, com d’important es estimar-nos i recolzar-nos entre nosaltres i com ens agrada ser uns Guasch. Espero que a partir d’ara, juntament amb la tristesa de la teva absència, ens acompanyi la certesa que una part de tu es amb nosaltres i cada cop que trobem una excusa per reunir-nos a taula, el teu record sigui tan fort que ens faci somriure.
Has viscut una vida llarga i has estat molt feliç. Has pogut veure i viure moltes mes coses de les que probablement haguessis imaginat: et recordo a Tartera, de cap de taula, a la piscina tirant-te de cap, et recordo en globus i en parapent, recordo la celebració de les vostres noces d’or, et recordo als casaments dels teus nets mes grans, a les nostres graduacions, a les tornades dels viatges, a les comunions, has pogut anar a Menorca a conèixer la botiga de la Silvia, al Delta a veure la casa del Xefo però, sobretot, recordo el teu somriure el dia que vas ser besavi i al dinar del teu darrer aniversari, com no, al voltant d’una taula amb tota la teva família.
Gracies avi, per tots aquests moments, per a mi has estat molt mes que un avi, crec que ja ho saps, has estat un pilar molt important a la meva vida i no seria qui soc ara si no fos per tu. Gracies per haver estat un bon fill, un bon germà, un bon oncle, un bon espòs, un bon pare, un gran avi, un bon besavi, un bon amic i una bellíssima persona. Se, gracies a tu, que seràs en un lloc millor. T’estimem.
M’agradaria acabar amb unes paraules de Miquel Marti i Pol:
PARLEM DE TU
"Parlem de tu, però no pas amb pena. Senzillament parlem de tu,de com ens vas deixar, del sofriment lentíssim que va anar marfonent-te, de les teves coses, parlem i també dels teus gustos, del que estimaves i el que no estimaves, del que feies i deies i senties; de tu parlem, però no pas amb pena. I a poc a poc esdevindràs tan nostre que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te; a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.".
Miquel Martí i Pol. Llibre d'absències.
I el conte que va fer la Cris a Montjuïc, si és que estem fets uns artistes:
- Escolteu, escolteu!!- va cridar un vailet enmig de la vall.
- Pareu tots l´orella...un esdeveniment acaba de passar...- Aleshores...Tothom callà...i el bosc quedà en silenci.
- El Guasch acaba marxar. Ja ha fet el seu llarg camí.
- I a ón ha estat?... Quines terres estranyes ha conegut? – Digué un pallofa encuriosit.
- Ha conegut la vida, , la guerra, l´amor i el món.
Fabricà sedes i teles màgiques. Va ser ric i desprès no tant...Lluità contra malalties i pirates de corbata.
Es tacà camises, perdé maletes i fins i tot...de vegades...parlà amb el seu Déu.
Ningú es mogué...Però que més havia succeït?...El missatger va continuar.
- També va construir trencaclosques de fosca fusta, amics i contes...
Un dia...nedant en un riu de paraules...conegué una fada d´ulls blaus i es feren UN.
I junts es feren CINC...i una casa...amb muntanyes i bolets...amb records ficats en caixes i boles negres a les portes..
I junts es feren ONZE.
- Ooooooooh!!! La gentada exclamà – Però en realitat qui era?...Un savi?...Un mag?-
-Sí, ho va ser... Ho va ser perquè tenia cor i tenia ànima...Perquè va ser l´inici però no el final...El viatge però també el destí...Va ser tan especial com humà...
Va ser tan especial com els sis dits que li naixeren a la mà.
I junts es feren DOS més...
I els que encara falten per venir...
Bon viatge, avi!!!
Abans de tot, voldríem agrair a tots els qui han vingut a acompanyar-nos en aquest dia I també als qui no han pogut estar presents però pensen en nosaltres.
Avi,
Venim avui tristos perquè ens deixes i t’enyorarem: enyorarem el teu somriure, la teva alegria, també la teva tossuderia, però sobretot la teva xerrameca, les teves histories: de la fabrica, del gremi, de la Bonanova, de la família....
Estem tristos perquè ens deixes, però alhora, també hem d’estar contents per haver pogut compartir tots aquests anys amb tu. I sobretot aquests darrers mesos en què hem pogut, d’alguna manera, anar-nos acomiadant, gaudir de la teva companyia i adonar-nos del que tu ja fa temps que sabies: com d’important es la família, com d’important es estimar-nos i recolzar-nos entre nosaltres i com ens agrada ser uns Guasch. Espero que a partir d’ara, juntament amb la tristesa de la teva absència, ens acompanyi la certesa que una part de tu es amb nosaltres i cada cop que trobem una excusa per reunir-nos a taula, el teu record sigui tan fort que ens faci somriure.
Has viscut una vida llarga i has estat molt feliç. Has pogut veure i viure moltes mes coses de les que probablement haguessis imaginat: et recordo a Tartera, de cap de taula, a la piscina tirant-te de cap, et recordo en globus i en parapent, recordo la celebració de les vostres noces d’or, et recordo als casaments dels teus nets mes grans, a les nostres graduacions, a les tornades dels viatges, a les comunions, has pogut anar a Menorca a conèixer la botiga de la Silvia, al Delta a veure la casa del Xefo però, sobretot, recordo el teu somriure el dia que vas ser besavi i al dinar del teu darrer aniversari, com no, al voltant d’una taula amb tota la teva família.
Gracies avi, per tots aquests moments, per a mi has estat molt mes que un avi, crec que ja ho saps, has estat un pilar molt important a la meva vida i no seria qui soc ara si no fos per tu. Gracies per haver estat un bon fill, un bon germà, un bon oncle, un bon espòs, un bon pare, un gran avi, un bon besavi, un bon amic i una bellíssima persona. Se, gracies a tu, que seràs en un lloc millor. T’estimem.
M’agradaria acabar amb unes paraules de Miquel Marti i Pol:
PARLEM DE TU
"Parlem de tu, però no pas amb pena. Senzillament parlem de tu,de com ens vas deixar, del sofriment lentíssim que va anar marfonent-te, de les teves coses, parlem i també dels teus gustos, del que estimaves i el que no estimaves, del que feies i deies i senties; de tu parlem, però no pas amb pena. I a poc a poc esdevindràs tan nostre que no caldrà ni que parlem de tu per recordar-te; a poc a poc seràs un gest, un mot, un gust, una mirada que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.".
Miquel Martí i Pol. Llibre d'absències.
I el conte que va fer la Cris a Montjuïc, si és que estem fets uns artistes:
- Escolteu, escolteu!!- va cridar un vailet enmig de la vall.
- Pareu tots l´orella...un esdeveniment acaba de passar...- Aleshores...Tothom callà...i el bosc quedà en silenci.
- El Guasch acaba marxar. Ja ha fet el seu llarg camí.
- I a ón ha estat?... Quines terres estranyes ha conegut? – Digué un pallofa encuriosit.
- Ha conegut la vida, , la guerra, l´amor i el món.
Fabricà sedes i teles màgiques. Va ser ric i desprès no tant...Lluità contra malalties i pirates de corbata.
Es tacà camises, perdé maletes i fins i tot...de vegades...parlà amb el seu Déu.
Ningú es mogué...Però que més havia succeït?...El missatger va continuar.
- També va construir trencaclosques de fosca fusta, amics i contes...
Un dia...nedant en un riu de paraules...conegué una fada d´ulls blaus i es feren UN.
I junts es feren CINC...i una casa...amb muntanyes i bolets...amb records ficats en caixes i boles negres a les portes..
I junts es feren ONZE.
- Ooooooooh!!! La gentada exclamà – Però en realitat qui era?...Un savi?...Un mag?-
-Sí, ho va ser... Ho va ser perquè tenia cor i tenia ànima...Perquè va ser l´inici però no el final...El viatge però també el destí...Va ser tan especial com humà...
Va ser tan especial com els sis dits que li naixeren a la mà.
I junts es feren DOS més...
I els que encara falten per venir...
Bon viatge, avi!!!
Banyoles 9
Bayoles 9
Nico,
Setmana de relax prèvia a la Titan Desert. Per cert, ens espera una crònica més detallada, però de moment m’anirà enviant les primeres impressions.
Pau
Primers tres dies d’entrenament ja més dur. Molt profitosos. Dilluns, 36km de BTT a 18,5km/h i transició ràpida per fer 7km corrent a poc menys de 5min/km. La volta que faig pel Parc Güell és massa dura i el cert és que vaig acabar amb moltes rampes als isquiotibials i als quadríceps. Dimarts 3km de natació repartits en tres sèries d'1km amb un descans de 3 o 4 minuts entre elles, al final (150 últims metres) molt mal de cap, suposo que culpa de les ulleres, que m’apreten massa. I dimecres 2 hores i 12 segons per completar 51km de carretera amb la bici del Robert, que va molt i molt bé (per la tarda sessió d’spinning).
Foto amb el Xavi, ell sí va poder fer la pedalada de Cabrils i ens va explicar que va ser prou dura, tant les pujades com sobretot les baixades. Després fideuà i primer banyet de l'any. Gràcies.
L'any que ve no hi fallo, ni que sigui per la butifarra.
Nico,
Setmana de relax prèvia a la Titan Desert. Per cert, ens espera una crònica més detallada, però de moment m’anirà enviant les primeres impressions.
Pau
Primers tres dies d’entrenament ja més dur. Molt profitosos. Dilluns, 36km de BTT a 18,5km/h i transició ràpida per fer 7km corrent a poc menys de 5min/km. La volta que faig pel Parc Güell és massa dura i el cert és que vaig acabar amb moltes rampes als isquiotibials i als quadríceps. Dimarts 3km de natació repartits en tres sèries d'1km amb un descans de 3 o 4 minuts entre elles, al final (150 últims metres) molt mal de cap, suposo que culpa de les ulleres, que m’apreten massa. I dimecres 2 hores i 12 segons per completar 51km de carretera amb la bici del Robert, que va molt i molt bé (per la tarda sessió d’spinning).
Foto amb el Xavi, ell sí va poder fer la pedalada de Cabrils i ens va explicar que va ser prou dura, tant les pujades com sobretot les baixades. Després fideuà i primer banyet de l'any. Gràcies.L'any que ve no hi fallo, ni que sigui per la butifarra.diumenge, 27 d’abril del 2008
ETS4 i algunes respostes
Doncs ja ho vaig avançar, aquesta setmana estaria bé fer els tests.
En tot cas la proposta és:
Natació: Test més una tiradas entre 600 i 800 metres convinant alguna de braça (2 sessions)
Bicicleta: 3 sessions. Els que feu spinning podríeu provar de fer-ne dues seguides, a més com vaig dir intenteu memoritzar una volta d'almenys 12 o 15km i més endavant la repetiu.
Running: Igual que la natació: test + sessió lliure (la podeu fer després de bici o natació)
Aquests dies de festa (dijous) van molt bé per aprofitar i fer una bona volta de mountain bike.
A les preguntes realitzades, ja sigui via bloc o mail personal.
-La triatló és el dissabte 21 a mitja tarda
- Com diu el Nico, el pulsòmetre es pot mullar, de totes maneres quan parlava de referències era més per la bici i el running.
- No cal neoprè, ja d'entrada en una sprint és una mica exagerat, ja que després es perd temps en treure'l, però és que en aquest cas la triatló és al juny i en un estany, o sigui que l'aigua estarà prou calenta.
- El millor per competir és uns culottes que van amb molt poca protecció i que et serveixen per les tres disciplines, de totes maneres, amb un banyador apretat però tipus boxer o un pelet més llarg ja n'hi ha prou (per la sprint). Això ja en parlarem. Al decathlon en venen i estan prou bé.
- Les sessions dobles l'ideal és de moment fer-les convinant natació més una altra disciplina, quan quedi un mes ja s'ha de comença a treballar bici i després running, però no és bo abusar-ne al principi ja que és dur pel cos.
En tot cas la proposta és:
Natació: Test més una tiradas entre 600 i 800 metres convinant alguna de braça (2 sessions)
Bicicleta: 3 sessions. Els que feu spinning podríeu provar de fer-ne dues seguides, a més com vaig dir intenteu memoritzar una volta d'almenys 12 o 15km i més endavant la repetiu.
Running: Igual que la natació: test + sessió lliure (la podeu fer després de bici o natació)
Aquests dies de festa (dijous) van molt bé per aprofitar i fer una bona volta de mountain bike.
A les preguntes realitzades, ja sigui via bloc o mail personal.
-La triatló és el dissabte 21 a mitja tarda
- Com diu el Nico, el pulsòmetre es pot mullar, de totes maneres quan parlava de referències era més per la bici i el running.
- No cal neoprè, ja d'entrada en una sprint és una mica exagerat, ja que després es perd temps en treure'l, però és que en aquest cas la triatló és al juny i en un estany, o sigui que l'aigua estarà prou calenta.
- El millor per competir és uns culottes que van amb molt poca protecció i que et serveixen per les tres disciplines, de totes maneres, amb un banyador apretat però tipus boxer o un pelet més llarg ja n'hi ha prou (per la sprint). Això ja en parlarem. Al decathlon en venen i estan prou bé.
- Les sessions dobles l'ideal és de moment fer-les convinant natació més una altra disciplina, quan quedi un mes ja s'ha de comença a treballar bici i després running, però no és bo abusar-ne al principi ja que és dur pel cos.
divendres, 25 d’abril del 2008
Super trimodelo 2008
No sé si aconseguirem baixar algun dia de les dues hores a la mitja, ni els 50 minuts en els 10km, però provant-se roba és la millor. Us passo una de les fotos (que m'encanta) que serviran com a model en la web de la Laura.
www.tresdetrece.com
¡Vaya pivón!
www.tresdetrece.com
¡Vaya pivón!
ETS TESTS
De cara a la setmana que ve, ja us avanço que estaria bé fer uns primers tests. Concretament de running i sobretot de natació. De bicicleta és més xungo, però ho podeu fer pel vostre compte. La idea és que quan feu una volta per Collserola agafeu referències i d’aquí a un mes intenteu repetir-la.
Pel running reserveu-vos un dia i la idea és fer 4km a tope, és a dir mireu a quan podeu anar. No és una distància excessiva i segur que no apareixeran problemes de genolls ni altres molèsties articulars, el que si heu d’anar en compte és pel tema muscular, per tant importantíssim fer un o dos km d’escalfament (rodar al 70 o 75%) i després fer els 4 al 95% i progressius (acabant a tope) i finalment un al 70% de nou. A la primera molèstia heavy pareu.
Per la natació una cosa semblant. Entre 150 i 200 metros d’escalfament, si cal pareu 30 segons i després una tirada de 500 metros ràpida i una vegada més feu-la progressiva, és a dir comenceu a un ritme bo (no còmode) i acabeu les darreres piscines al límit.
Si voleu passeu-me els temps que heu fet i si teniu pulsòmetre el màxim de pulsacions, ja sigui via comentari en el bloc o a través del meu correu personal.
Pel running reserveu-vos un dia i la idea és fer 4km a tope, és a dir mireu a quan podeu anar. No és una distància excessiva i segur que no apareixeran problemes de genolls ni altres molèsties articulars, el que si heu d’anar en compte és pel tema muscular, per tant importantíssim fer un o dos km d’escalfament (rodar al 70 o 75%) i després fer els 4 al 95% i progressius (acabant a tope) i finalment un al 70% de nou. A la primera molèstia heavy pareu.
Per la natació una cosa semblant. Entre 150 i 200 metros d’escalfament, si cal pareu 30 segons i després una tirada de 500 metros ràpida i una vegada més feu-la progressiva, és a dir comenceu a un ritme bo (no còmode) i acabeu les darreres piscines al límit.
Si voleu passeu-me els temps que heu fet i si teniu pulsòmetre el màxim de pulsacions, ja sigui via comentari en el bloc o a través del meu correu personal.
El Globo del Hormiguero
El programa del Pablo Motos està plè de moments estelars i és increïble com poden aguantar amb tanta xispa dia rera dia, però és que ahir em partia de riure. Primer els assajos:
I ara la gran coreografia:
I ara la gran coreografia:
dijous, 24 d’abril del 2008
Sant Jordi
Ja tinc l'aprovació de la meva dona, i això és clau en un pla d'entrenament que durarà 30 setmanes i que em deixarà sense algunes activitats de cap de setmana, i no penseu malament que els que em coneixeu sabeu que pel 2009 l'Ironman no serà l'únic objectiu (espero que la bici no em maxaqui molt, no sé jo?!...).
El cas és que la prova la vaig tenir ahir amb el llibre que em va regalar.
Atletas de hierro
I segons diu, hauré de començar el 10 de març del 2009.
El cas és que la prova la vaig tenir ahir amb el llibre que em va regalar.
Atletas de hierro
I segons diu, hauré de començar el 10 de març del 2009.
dilluns, 21 d’abril del 2008
Web triatló de Balaguer
Si ja està quasi tot, de la web destaco:
1) Mireu els vídeos, tots dos. El segon me l'havien enviat i és boníssim, però no patiu que vosaltres no crec que ho patiu.
2) En quant als recorreguts, la natació sembla senzilla, el paratge bonic i la gent no sembla anar a saco (és a dir sense estress). La bicicleta sembla més dura, el desnivell és important, tant de pujada com de baixada, però caldrà veure-ho in situ. En tot cas una pujada inicial de 10km i la resta a rodar. Les referències de temps em fan pensar que es pot rodar bé, ja que molts ho fan al voltant de l'hora i 30 minuts. El running, pla.
3) Referències:
Temps bo, que us situarien a mitja cursa: Natació entre 16 i 17 (es pot fer, és pitjor que el meu temps i jo no sóc cap Popov). Bicicleta entre 1.45 i 1.50, això surt a una mitjana de 16km/h que no està malament, però el cert és que és la que acostumem a portar quan fem sortides (sense comptar les parades que no fareu). Running, uns 23 minuts estaria bé, això és quasi a 4.35 el km, és ràpid però són 5km.
Temps límit, per mantenir-se: Natació 20 minuts i no s'arriba l'últim, bicicleta 2.30 (11.5km/h) i running 27 minuts (a 5,5 min/km). Si feu això, us asseguro que arribareu prou bé.
http://www.pedala.cat/triatlo
1) Mireu els vídeos, tots dos. El segon me l'havien enviat i és boníssim, però no patiu que vosaltres no crec que ho patiu.
2) En quant als recorreguts, la natació sembla senzilla, el paratge bonic i la gent no sembla anar a saco (és a dir sense estress). La bicicleta sembla més dura, el desnivell és important, tant de pujada com de baixada, però caldrà veure-ho in situ. En tot cas una pujada inicial de 10km i la resta a rodar. Les referències de temps em fan pensar que es pot rodar bé, ja que molts ho fan al voltant de l'hora i 30 minuts. El running, pla.
3) Referències:
Temps bo, que us situarien a mitja cursa: Natació entre 16 i 17 (es pot fer, és pitjor que el meu temps i jo no sóc cap Popov). Bicicleta entre 1.45 i 1.50, això surt a una mitjana de 16km/h que no està malament, però el cert és que és la que acostumem a portar quan fem sortides (sense comptar les parades que no fareu). Running, uns 23 minuts estaria bé, això és quasi a 4.35 el km, és ràpid però són 5km.
Temps límit, per mantenir-se: Natació 20 minuts i no s'arriba l'últim, bicicleta 2.30 (11.5km/h) i running 27 minuts (a 5,5 min/km). Si feu això, us asseguro que arribareu prou bé.
http://www.pedala.cat/triatlo
ETS 3
Les xifres d'aquesta setmana, en la qual ja que alguns fem la BTT de Cabrils, tindrà molta bici:
Mantenim el running: 10 km o 60 min, el millor és aquesta vegada fer-ho d'una tirada (i Xavi i Bea, no ho feu més tard de dijous i no cal tant, la resta podeu deixar-ho pel cap de setmana)
Pel què fa a la bici estaria bé fer entrenos intensos fins dimecres, per tant els següents tres dies proposo:
Un spinning
Una sessió doble d'spinning o una sortida de 25km de BTT
Opcional: Dimecres o dijous una sortida light en BTT si es té temps o una sessió d'spinning
I finalment deixar per divendres 30 o 35 minuts de natació. Si durant la setmana es fa una sessió més de natació no sobrarà.
Dissabte descans i diumenge la pedalada.
La setmana que ve proposaré uns tests de les tres modelitats.
Mantenim el running: 10 km o 60 min, el millor és aquesta vegada fer-ho d'una tirada (i Xavi i Bea, no ho feu més tard de dijous i no cal tant, la resta podeu deixar-ho pel cap de setmana)
Pel què fa a la bici estaria bé fer entrenos intensos fins dimecres, per tant els següents tres dies proposo:
Un spinning
Una sessió doble d'spinning o una sortida de 25km de BTT
Opcional: Dimecres o dijous una sortida light en BTT si es té temps o una sessió d'spinning
I finalment deixar per divendres 30 o 35 minuts de natació. Si durant la setmana es fa una sessió més de natació no sobrarà.
Dissabte descans i diumenge la pedalada.
La setmana que ve proposaré uns tests de les tres modelitats.
Això és el què em queda a partir d'ara
Aquest és el meu calendari a partir d’ara, apretadet eh!!! I a més aprofitar els caps de setmana lliures per fer sortides llargues de bici.
ETS i prova de terreny el 17 o 18?
ETS
Comença l’entrenament important, això vol dir que els que no hagueu fet les dues setmanes anteriors us en queda una per posar-vos a to o sinó el temps s’us tirarà a sobre. Això no vol dir que si no s’entrena no es pot fer la triatló, simplement l’entrenament té dues grans avantatges: la primera és que ajuda a anar més còmode durant la prova, i la segona, també important, és que dóna més satisfacció al acabar, no és la feina d’un dia sinó d’uns mesos.
El cas és que el Carles em va comentar que el Ruben i l’Ivan també la faríeu i hi ha rumors que el Sergi també, osti si hi ha tanta penya serà una passada.
Com vaig comentar fa un temps un tio de la organització em va comentar que ensenyaria el recorregut de bicicleta abans per poder valorar-ne la dificultat. Les dues primeres setmanes de maig tenen caps de setmana llargs, per tant li proposaré el 17 de maig. Va bé? En principi millor dissabte ja que diumenge tinc una cursa, tot i que si voleu podem sortir després, cap a les 11.30.
Dissabte 17 o diumenge 18?
Comença l’entrenament important, això vol dir que els que no hagueu fet les dues setmanes anteriors us en queda una per posar-vos a to o sinó el temps s’us tirarà a sobre. Això no vol dir que si no s’entrena no es pot fer la triatló, simplement l’entrenament té dues grans avantatges: la primera és que ajuda a anar més còmode durant la prova, i la segona, també important, és que dóna més satisfacció al acabar, no és la feina d’un dia sinó d’uns mesos.
El cas és que el Carles em va comentar que el Ruben i l’Ivan també la faríeu i hi ha rumors que el Sergi també, osti si hi ha tanta penya serà una passada.
Com vaig comentar fa un temps un tio de la organització em va comentar que ensenyaria el recorregut de bicicleta abans per poder valorar-ne la dificultat. Les dues primeres setmanes de maig tenen caps de setmana llargs, per tant li proposaré el 17 de maig. Va bé? En principi millor dissabte ja que diumenge tinc una cursa, tot i que si voleu podem sortir després, cap a les 11.30.
Dissabte 17 o diumenge 18?
Banyoles 8
Pau
Després de la decepció de la passada setmana o l’altra amb les series de natació, aquesta he tornat a fer proves per recuperar la moral. Segueix sense ser espectacular, però ja aconsegueixo rodar amb certa regularitat al voltant del minut en els 50 metres durant certs intervals: si faig series de 100 metres, baixo sempre dels 2min, i el divendres en vaig fer 500 en 10’07, són temps mediocres en general, però bons per mi. En quant al running, dos sortides de muntanya molt bones per Collserola, i de bici, sessions d’spinning.
Per a preparar Cabrils faré bastanta BTT, en principi les sessions seran dilluns a la tarda, dimecres al matí (potser carretera) i a la tarda i dijous spinning. Si algú vol venir ja sap.
Per cert, dijous i divendres passat, maxacada (5 sessions en total) per poder estar lliure durant el cap de setmana i gaudir de la fantàstica boda del Lluís i del cochinillo que ens vam fotre al Burgo de Osma.
.jpg)
Nico
De seguida que ho tingui ho adjunto
Després de la decepció de la passada setmana o l’altra amb les series de natació, aquesta he tornat a fer proves per recuperar la moral. Segueix sense ser espectacular, però ja aconsegueixo rodar amb certa regularitat al voltant del minut en els 50 metres durant certs intervals: si faig series de 100 metres, baixo sempre dels 2min, i el divendres en vaig fer 500 en 10’07, són temps mediocres en general, però bons per mi. En quant al running, dos sortides de muntanya molt bones per Collserola, i de bici, sessions d’spinning.
Per a preparar Cabrils faré bastanta BTT, en principi les sessions seran dilluns a la tarda, dimecres al matí (potser carretera) i a la tarda i dijous spinning. Si algú vol venir ja sap.
Per cert, dijous i divendres passat, maxacada (5 sessions en total) per poder estar lliure durant el cap de setmana i gaudir de la fantàstica boda del Lluís i del cochinillo que ens vam fotre al Burgo de Osma.
.jpg)
NicoDe seguida que ho tingui ho adjunto
Fea
Una mica d'humor a càrrec de la gran cançó de Fernando Álvarez i Alfredo Pérez, a sota la lletra
De les millors frases:
eres tan fea que cuando enviaste tu foto por e-mail la detectó el antivirus
eras tan fea que en lugar de menstruación tenías monstruación
eras tan fea que cuando moriste te tubieron que tapar con mortadela para que se te comieran los gusanos
I moltes altres...
http://www.justsomelyrics.com/1919370/fernando-alvarez-pero-te-quiero-Lyrics
http://www.myspace.com/fernalvarez
De les millors frases:
eres tan fea que cuando enviaste tu foto por e-mail la detectó el antivirus
eras tan fea que en lugar de menstruación tenías monstruación
eras tan fea que cuando moriste te tubieron que tapar con mortadela para que se te comieran los gusanos
I moltes altres...
http://www.justsomelyrics.com/1919370/fernando-alvarez-pero-te-quiero-Lyrics
http://www.myspace.com/fernalvarez
divendres, 18 d’abril del 2008
3,8 – 180 - 42,195 km
Què tonto que sóc. Avui s'ha publicat ja tota la informació de l'Ironman de Barcelona, i quan dic tot, dic tot. He flipat: recorreguts, horaris de tots els dies, compte enrere (534 dies)... fins i tot oferiexen entrenaments.
http://www.challenge-barcelona.com/
El cas és que dic que sóc tonto perquè se m'ha accelerat el cor només de llegir el què hi ha i de veure que s'acosta el dia de decidir si ho tiro endavant o no. Millor dit, que potser és precipitat, encara no tinc prou experiència ni amb les triatlons ni amb les bicicletades de 180km, però perquè no, l'any que ve Ironman? jo crec que sí. Comença l'Equirta? Jo crec que sí.
http://www.challenge-barcelona.com/
El cas és que dic que sóc tonto perquè se m'ha accelerat el cor només de llegir el què hi ha i de veure que s'acosta el dia de decidir si ho tiro endavant o no. Millor dit, que potser és precipitat, encara no tinc prou experiència ni amb les triatlons ni amb les bicicletades de 180km, però perquè no, l'any que ve Ironman? jo crec que sí. Comença l'Equirta? Jo crec que sí.
Metges
Bé, després de moltes visites ahir finalment em va visitar el traumatòleg. Ara sé el què tinc, però no com es cura. Es veu que el quadríceps té 4 insercions al genoll, la sobrecárrega d'esforç del múscul acaba transmetent-se en una d'elles i em provoca el dolor. Com que ara feia un temps que no ho notava, hem quedat que de moment no fèiem res i que en tres mesos tornaria a demanar hora, la veritat és que ara que he de començar a entrenar quilómetres i quilómetres en bici ja ho notaré, o no? a veure.
El millor és que com em va passar quan tenia molèsties corrent és que una vegada més el metge, quan li vaig explicar que a partir dels 30km em feia mal el genoll, va posar cara de (tot i que no ho va dir, s'ha d'admetre), fes menys de 30km. El tio era maco, però em va admetre que no era especialista en medicina esportiva i el millor és que la primera impressió va ser de "joder, un altre borde", ja que la primera frase que li vaig sentir va ser murmurant "estoy hasta los huevos". Veien la sala d'espera no m'estranya.
Aquesta entrada ve de la de febrer, quan vaig notar les molèsties i em vaig desesperar una mica.
http://pacoguasch.blogspot.com/2008/02/frenada-important.html
El millor és que com em va passar quan tenia molèsties corrent és que una vegada més el metge, quan li vaig explicar que a partir dels 30km em feia mal el genoll, va posar cara de (tot i que no ho va dir, s'ha d'admetre), fes menys de 30km. El tio era maco, però em va admetre que no era especialista en medicina esportiva i el millor és que la primera impressió va ser de "joder, un altre borde", ja que la primera frase que li vaig sentir va ser murmurant "estoy hasta los huevos". Veien la sala d'espera no m'estranya.
Aquesta entrada ve de la de febrer, quan vaig notar les molèsties i em vaig desesperar una mica.
http://pacoguasch.blogspot.com/2008/02/frenada-important.html
dimecres, 16 d’abril del 2008
Inscrits per la BTT de Cabrils
Doncs això, que el Xavi, la Bea i jo estem inscrits a la pedalada de BTT de Cabrils. No vull deixar de recomenar-vos que és una bona opció per fer una primera cursa orientativa. La distància de 40km serà dura, a més hi ha molts canvis de desnivell, però 20km, tots els que us conec la podeu fer. En fi, que qui s'apunti que ens ho digui, 18 euros i et regalen un xaleco d'hivern.
Aprofito l'entrada per recomenar-vos un parell de blogs: el primer ja n'he parlat i és el del Luis Enrique, independentment de ser mediàtic pel què va ser, s'està currant unes cròniques molt bones, amb fotos i tot, de la seva experiència a la Marathon des Sables. Les penja per etapes i en porta tres. http://luisenrique21.com/WordPress
L'altre pels amants del disseny (especialment el relacionat amb la roba i l'esport) és superinteressant. El vaig descobrir a través del món de l'esport ja que el Marcel Batlle és un crack com el que més, però el seu blog està més enfocat al disseny. Molt visual.
Aquest és ell fent la MDS.
Aprofito l'entrada per recomenar-vos un parell de blogs: el primer ja n'he parlat i és el del Luis Enrique, independentment de ser mediàtic pel què va ser, s'està currant unes cròniques molt bones, amb fotos i tot, de la seva experiència a la Marathon des Sables. Les penja per etapes i en porta tres. http://luisenrique21.com/WordPress
L'altre pels amants del disseny (especialment el relacionat amb la roba i l'esport) és superinteressant. El vaig descobrir a través del món de l'esport ja que el Marcel Batlle és un crack com el que més, però el seu blog està més enfocat al disseny. Molt visual.
Aquest és ell fent la MDS.
dimarts, 15 d’abril del 2008
Un ironman en la Península
Sembla que els de runner's world ja han donat la notícia com a oficial, el lloc: Calella, la data: 9 d'octubre del 2009, la web: www.challenge-barcelona.com
La única cosa que no m'acaba d'agradar és un recorregut ciclista tant pla, el converteix en monòton, menys atractiu pels espectadors i el que és pitjor ideal pels rodadors forts.
Ya se puede adelantar: la península ibérica tendrá un nuevo ironman el año que viene. El escenario y los recorridos ya están prácticamente fijados, y el próximo mes de mayo se abrirán las inscripciones. Te adelantamos más información
La empresa Evolution Race "importará" el sello de triatlones de distancia iromnam TEAMChallenge a España. Recordemos que TEAMChallenge tiene como punto de referencia más importante el ironman de Roth, uno de los más reconocidos y multitudinarios del mundo si nos ceñimos a la mítica distancia de 3,8 - 180 - 42,195 km.Este nuevo triatlón de distancia ironman tendrá lugar en la localidad barcelonesa de Calella el 4 de octubre de 2009.
Previamente la organización pondrá en liza en el mismo escenario un Half Ironman (1,9 km de nado, 90 km en bicicleta y 21,1 km de carrera a pie), el 10 de mayo de 2009.En próximas fechas os detallaremos el trazado de los tres segmentos de este primer TEAMChallenge de Calella, pero si os podemos adelantar que el segmento ciclista transcurrirá a lo largo de la Carretera Nacional II entre, aproximadamente, Calella de Mar y Badalona (el trazado exacto aún está por ultimar en su totalidad), o, lo que es lo mismo, será absolutamente recto y llano.
Actualmente en España ya hay otras pruebas de formato "3,8 - 180 - 42,195 km", como los de Lanzarote o L'Ampolla (Tarragona), y ambos se celebran en el mes de mayo. Pero el de Calella sería el primero en España bajo la denominación del sello TEAMChallengeLas inscripciones para este ironman se abrirán el próximo 20 de mayo, y la página web del evento, que estará operativa a partir del día 1 del próximo mes, es www.challenge-barcelona.com, mientras que la página web de la entidad organizadora es www.evolutionactive.com. ¡Seguiremos informando!
http://www.runners.es/Noticias/pen%C3%ADnsula-ironman-evolution-race-calella-kw-noticia.jsp%3Fid%3D3458
La única cosa que no m'acaba d'agradar és un recorregut ciclista tant pla, el converteix en monòton, menys atractiu pels espectadors i el que és pitjor ideal pels rodadors forts.
Ya se puede adelantar: la península ibérica tendrá un nuevo ironman el año que viene. El escenario y los recorridos ya están prácticamente fijados, y el próximo mes de mayo se abrirán las inscripciones. Te adelantamos más información
La empresa Evolution Race "importará" el sello de triatlones de distancia iromnam TEAMChallenge a España. Recordemos que TEAMChallenge tiene como punto de referencia más importante el ironman de Roth, uno de los más reconocidos y multitudinarios del mundo si nos ceñimos a la mítica distancia de 3,8 - 180 - 42,195 km.Este nuevo triatlón de distancia ironman tendrá lugar en la localidad barcelonesa de Calella el 4 de octubre de 2009.
Previamente la organización pondrá en liza en el mismo escenario un Half Ironman (1,9 km de nado, 90 km en bicicleta y 21,1 km de carrera a pie), el 10 de mayo de 2009.En próximas fechas os detallaremos el trazado de los tres segmentos de este primer TEAMChallenge de Calella, pero si os podemos adelantar que el segmento ciclista transcurrirá a lo largo de la Carretera Nacional II entre, aproximadamente, Calella de Mar y Badalona (el trazado exacto aún está por ultimar en su totalidad), o, lo que es lo mismo, será absolutamente recto y llano.
Actualmente en España ya hay otras pruebas de formato "3,8 - 180 - 42,195 km", como los de Lanzarote o L'Ampolla (Tarragona), y ambos se celebran en el mes de mayo. Pero el de Calella sería el primero en España bajo la denominación del sello TEAMChallengeLas inscripciones para este ironman se abrirán el próximo 20 de mayo, y la página web del evento, que estará operativa a partir del día 1 del próximo mes, es www.challenge-barcelona.com, mientras que la página web de la entidad organizadora es www.evolutionactive.com. ¡Seguiremos informando!
http://www.runners.es/Noticias/pen%C3%ADnsula-ironman-evolution-race-calella-kw-noticia.jsp%3Fid%3D3458
dilluns, 14 d’abril del 2008
ETS 2
Pel que m'he comentat, heu pogut seguir bé l'entrenament d'aquesta setmana, la qual cosa està molt bé perquè la primera sempre és la més difícil. De moment repetim xifres per aquesta i arribarem just a dos mesos per la Triatló totalment preparats.
Entre 30 i 40 km de bici (pot ser dos sessions d’espinning o una i fer una sortida a l’aire lliure)
10 km o 60 min de running
Mitja hora de natació.
El fet d'entrenar més i quasi a diari suposa un sobresforç muscular que heu de cuidar de dues maneres:
- sempre tenir alguna beguda isotònica a casa, no per beure regularment però si després d'algun entreno més dur. No s'ha de beure regularment per dues raons: la primera és que és un excitant i per tant us pot treure la son si en preneu al vespre, i la segona i més important perquè si ho preneu de manera regular podeu crear certa dependència i el cos s'acostuma a tenir-ne la dosis de manera externa i no interna.
- També és molt important, i ja ho he dit altres vegades, estirar bé després dels entrenaments, ja que ajuda a relaxar els músculs de cara a l'endemà, sinó acumulem l'exercici.
Entre 30 i 40 km de bici (pot ser dos sessions d’espinning o una i fer una sortida a l’aire lliure)
10 km o 60 min de running
Mitja hora de natació.
El fet d'entrenar més i quasi a diari suposa un sobresforç muscular que heu de cuidar de dues maneres:
- sempre tenir alguna beguda isotònica a casa, no per beure regularment però si després d'algun entreno més dur. No s'ha de beure regularment per dues raons: la primera és que és un excitant i per tant us pot treure la son si en preneu al vespre, i la segona i més important perquè si ho preneu de manera regular podeu crear certa dependència i el cos s'acostuma a tenir-ne la dosis de manera externa i no interna.
- També és molt important, i ja ho he dit altres vegades, estirar bé després dels entrenaments, ja que ajuda a relaxar els músculs de cara a l'endemà, sinó acumulem l'exercici.
Setmana 7
Nico
Com veieu el Nico segueix amb un entrenament molt basat en la bici de cara a la Titan Desert.
Pau
Destaco d'aqueta setmana que ja he començat a fer sessions dobles (tot i que normalment no seguides) i ja més bicicleta. El divendres vaig provar de fer séries de natació i el cert és que van ser decepcionants: després d'1km d'escalfament, tres series de 500 metros on el temps per piscina segueix sortint a més d'un minut. Molt depriment.
Com veieu el Nico segueix amb un entrenament molt basat en la bici de cara a la Titan Desert.
PauDestaco d'aqueta setmana que ja he començat a fer sessions dobles (tot i que normalment no seguides) i ja més bicicleta. El divendres vaig provar de fer séries de natació i el cert és que van ser decepcionants: després d'1km d'escalfament, tres series de 500 metros on el temps per piscina segueix sortint a més d'un minut. Molt depriment.
divendres, 11 d’abril del 2008
Vídeo cursa bombers
Ei, per fi ha sortit el vídeo i per sort no se'm veu el careto, si que es pot una mica l'esprint o com xoco amb el de davant, un d'ulleres, la veritat és que en viu em va semblar més heavy. Quan tingui temps aniré penjant els vostres vídeos. Per buscar via temps heu de posar el del marcador oficial, no el vostre propi.
http://www.cursabombers.com/html/videos/?hora=0&minutos=40&segundos=00&lang=ca
Pedalada cabrils 2008
El Xavi m'ha enviat aquesta proposta de cursa en BTT, copio directament el seu mail, jo ja he mirat el calendari i ho tenim lliure així que m'hi apunto, i pels què fareu Balaguer anirà de conya, ja siguin els 20 o els 40km. L'únic problema és que cau una mica aviat, 27 d'abril, però els 20km en tot cas es poden fer segur. Hi ha quarum? tu Xavi hi vas?
Us passo la info de la pedalada que cada any fan al meu poble. Jo la vaig fer fa 2 anys i ho tenen molt ben organitzat: controls a la muntanya en corriols i trencalls, molts avituallaments, sponsors que regalen coses (barretes energètiques, sucs, samarretes, accessoris típics de BTT) per sorteig i de forma directa, fan una butifarrada al final, també hi havia una escola de Mataró de fisios que feien massatges (no se si aquest any també) etc. El recorregut és xulo i pots escollir entre fer 20 ó 40 km. Pot ser un bon entrenament. La web veureu que no és massa lluïda, sobretot les fotos...
http://www.sclaconcordia.org/Seccions/Ciclisme/Pedalada2008/index.htm
Gràcies Xavi.
Us passo la info de la pedalada que cada any fan al meu poble. Jo la vaig fer fa 2 anys i ho tenen molt ben organitzat: controls a la muntanya en corriols i trencalls, molts avituallaments, sponsors que regalen coses (barretes energètiques, sucs, samarretes, accessoris típics de BTT) per sorteig i de forma directa, fan una butifarrada al final, també hi havia una escola de Mataró de fisios que feien massatges (no se si aquest any també) etc. El recorregut és xulo i pots escollir entre fer 20 ó 40 km. Pot ser un bon entrenament. La web veureu que no és massa lluïda, sobretot les fotos...
http://www.sclaconcordia.org/Seccions/Ciclisme/Pedalada2008/index.htm
Gràcies Xavi.
dijous, 10 d’abril del 2008
BIKESHOW BCN
Per a qui li interessi, aquest finde fan el Bikeshow a Montjuich (www.bikeshowbcn.com) i el Jordi hi serà com a expositor en un circuit de skatebike SQRL (www.skatebike.eu). Jo hi aniré en principi dissabte per la tarda.
Neu n'hi ha
Perquè després diguin que no hi ha neu! Això sí, als Alps, concretament la foto està presa a Alpe d'Huez aquesta setmana santa per l'Àlex, i el seu cotxe es va cobrir en només 4 hores.
dimecres, 9 d’abril del 2008
ETS (entrenament triatló sprint) Sortida BTT el diumenge
Hola,
Pel què m'aneu explicant de moment la setmana va bé, perfecte!! Els què esteu per aquí, proposo sortida en BTT el diumenge a les 11 del matí. Per mi és una mica tard, però ja us conec a alguns...
El recorregut serà el següent, quedem al pàrking de la carretera de les aigües (Tibidabo), i des d'allí farem tota la carretera fins a Esplugues per tornar carenant la muntanya. Calculo entre 20 i 25km i no excessivament exigents. Evidentment la proposta està oberta a tothom i no només als què segueixen l'entrenament, no es tracta d'anara a fer marca només passar-ho bé acumulant km.
A la web dels bombers teniu el perfil de la cursa, però a hores d'ara encara no han penjat els vídeos.
Pel què m'aneu explicant de moment la setmana va bé, perfecte!! Els què esteu per aquí, proposo sortida en BTT el diumenge a les 11 del matí. Per mi és una mica tard, però ja us conec a alguns...
El recorregut serà el següent, quedem al pàrking de la carretera de les aigües (Tibidabo), i des d'allí farem tota la carretera fins a Esplugues per tornar carenant la muntanya. Calculo entre 20 i 25km i no excessivament exigents. Evidentment la proposta està oberta a tothom i no només als què segueixen l'entrenament, no es tracta d'anara a fer marca només passar-ho bé acumulant km.
A la web dels bombers teniu el perfil de la cursa, però a hores d'ara encara no han penjat els vídeos.
dilluns, 7 d’abril del 2008
Bombers 2008, Sub40
Estic per deixar el blog, o millor dit els entrenaments, la teoria o el què sigui. En tot cas el que he estat a punt de fer és borrar la darrera entrada, em va quasi vergonya i tot, és com el típic que anava a un examen dient que no se’l sabia i després treia un excel·lent (per cert a mi mai em va passar).
El cas és que és veritat que no em considerava en les millors condicions, i que el divendres ens vam anar a dormir passades les 4, tot prenent uns mojitos, i dissabte més enllà de la una de la matinada. Hi ha tres coses que cal ressaltar.
1) Respecte a altres anys he fet menys series per sota de 4km. Com vaig dir, porto més quantitat de km que l’any passat, però no tant metòdic, les series són potser una mica més llargues, però menors en número i no tant canyeres.
2) La meva intenció era fer aquesta setmana un entrenament pensant en la triatló, però el cert és que vaig pensar que potser era massa i que no em podia arriscar, així que el que he fet és descansar una mica els dos darrers dies.
3) Vaig fer tests tota la setmana, amb l’Enric vam rodar a ritme mig i apretant de tant en tant. Les forces eren justetes. Divendres 7km amb la Bea i dissabte vaig fer cinta, on per primera vegada vaig veure que baixar de 43 sí podia fer-ho vaig fer 4km a una mitja de 4.30 però fent 1,5km a 4.10 i mig a 3.50.
El cas és que pensava que el títol de la cursa de bombers podia ser fins i tot “primer petit fracàs”, però l’esperança lògica de baixar de 43 també la tenia. Però anem amb la crònica.
Ja de bon matí i sortint cap a la Ciutadella, la Bea em comenta que està nerviosa, jo la tranquil·litzo però no li dic que jo també, que des de gener que vaig fer la Mar i Murtra, no faig una cursa sense acompanyar a algú, que ara torno a competir contra mi mateix i que ja va sent hora que vagi a saco.
Ja al parc ens anem trobant amb molta gent, uns més nerviosos que d’altres, i m’encanta. M’agrada molt veure que mica en mica tinc més amics que es van dedicant a això de córrer, que hi troben l’encant, que d’altres com el Josep i entrenant des de l’ombra és presenten cada any, que el Robert malgrat que no està en el seu millor moment i que té unes ampolles brutals als peus, ve a córrer perquè és la seva cinquena cursa de bombers i no se la vol perdre. Això enganxa...
El cas és que amb tantes salutacions, no tinc temps d’escalfar, tot just vaig corrent fins al guardaroba i torno. Per un malentès no ens trobem amb l’Enric, així que el Nico i jo ens dirigim a la sortida per córrer plegats. Els calaixos es trenquem massa d’hora, per tant entrem i anem esquivant a la gent fins a tenir una bona plaça. Allí, i per una d’aquelles casualitats de la vida veig que algú que està dues o tres fileres més endavant fa senyals cap a la meva direcció dient “Sergi”, penso que hi haurà algun Sergi darrera meu, però no, m’està dient “Sóc el Sergi” i de sobte hi caic, després de tantes curses va i ens coneixem a la dels Bombers, entre 13.000 persones. Ens desitgem sort.
Comença la cursa, i tots dos comencem a tirar, esquivant a gent, tinc la boca seca i no acabo de saber si el ritme és bo o dolent, les sensacions justetes, però el primer surt a 4.06. El segon em desanima una mica ja que amb el mateix o més esforç fem 4.10. Com que el Nico m’havia comentat que volia atacar els 40, li dic que tiri i em diu que sí. El controlo fins a Gran via i allí el perdo. La veritat és que és al·lucinant, amb l’esquena i les cames de triatleta que té i malgrat aixó pot rodar a 4min/km. Jo porto un ritme de rodatge a poc més de 4 minuts, no vaig sobrat ni de cames ni aeròbicament, però no tinc cap molèstia o estic content perquè els 43 els tinc segurs. A falta de 3km i coincidint amb el flato (que durarà pocs metres), començo a apretar i a avançar a gent. A la pujada cap a Urquinaona em sento bé i penso, si apreto aquí després ja serà baixada, és aleshores quan passo al Sergi i arribo de nou al Nico, l’animo i fins i tot baixo el ritme a veure si s’enganxa, però no, així que canya per via Laietana. La baixada dura puc i em trobo a falta d’un km pensant, he esprintat abans d’hora, calculo el temps al pas pels 9 i he fet el darrer a 3.45, i per tant no arribo a baixar de 40, però mantinc el ritme. Quan arribem al passeig Colon veig l’arribada i porto 39 minuts.
Aquí comença la meva cursa, 1 minut i uns 300 metres fins a l’arribada, ho he de fer. descriuria el què pensava però crec que només comptava segons, resulta que el què abans considerava un esprint no ho era i que ara sí que volava, que no estava tant al límit i que el patiment podia ser més heavy; a veure si no compensa baixar dels 40 i no tenir mai més aquesta pressió. No és fins a falta de 20 metres que veig que ja ho tinc, que em queden alguns segons de marge, passo les catifes tant ràpid que xoco contra el de davant, però ho he fet. Paro el rellotge i marca 39.59, he trigat algun segon en parar-lo. El darrer km en 3.32.
Em giro i de seguida arriba el Nico, amb els seus 70km del dia anterior en bici que arriba tot just per sobre dels 40, quina màquina. Recollim la bossa i reculem per a esperar a dones, novies, amigues per a acompanyar-les en els darrers km.
Totes les fotos
El cas és que és veritat que no em considerava en les millors condicions, i que el divendres ens vam anar a dormir passades les 4, tot prenent uns mojitos, i dissabte més enllà de la una de la matinada. Hi ha tres coses que cal ressaltar.
1) Respecte a altres anys he fet menys series per sota de 4km. Com vaig dir, porto més quantitat de km que l’any passat, però no tant metòdic, les series són potser una mica més llargues, però menors en número i no tant canyeres.
2) La meva intenció era fer aquesta setmana un entrenament pensant en la triatló, però el cert és que vaig pensar que potser era massa i que no em podia arriscar, així que el que he fet és descansar una mica els dos darrers dies.
3) Vaig fer tests tota la setmana, amb l’Enric vam rodar a ritme mig i apretant de tant en tant. Les forces eren justetes. Divendres 7km amb la Bea i dissabte vaig fer cinta, on per primera vegada vaig veure que baixar de 43 sí podia fer-ho vaig fer 4km a una mitja de 4.30 però fent 1,5km a 4.10 i mig a 3.50.
El cas és que pensava que el títol de la cursa de bombers podia ser fins i tot “primer petit fracàs”, però l’esperança lògica de baixar de 43 també la tenia. Però anem amb la crònica.
Ja de bon matí i sortint cap a la Ciutadella, la Bea em comenta que està nerviosa, jo la tranquil·litzo però no li dic que jo també, que des de gener que vaig fer la Mar i Murtra, no faig una cursa sense acompanyar a algú, que ara torno a competir contra mi mateix i que ja va sent hora que vagi a saco.
Ja al parc ens anem trobant amb molta gent, uns més nerviosos que d’altres, i m’encanta. M’agrada molt veure que mica en mica tinc més amics que es van dedicant a això de córrer, que hi troben l’encant, que d’altres com el Josep i entrenant des de l’ombra és presenten cada any, que el Robert malgrat que no està en el seu millor moment i que té unes ampolles brutals als peus, ve a córrer perquè és la seva cinquena cursa de bombers i no se la vol perdre. Això enganxa...
El cas és que amb tantes salutacions, no tinc temps d’escalfar, tot just vaig corrent fins al guardaroba i torno. Per un malentès no ens trobem amb l’Enric, així que el Nico i jo ens dirigim a la sortida per córrer plegats. Els calaixos es trenquem massa d’hora, per tant entrem i anem esquivant a la gent fins a tenir una bona plaça. Allí, i per una d’aquelles casualitats de la vida veig que algú que està dues o tres fileres més endavant fa senyals cap a la meva direcció dient “Sergi”, penso que hi haurà algun Sergi darrera meu, però no, m’està dient “Sóc el Sergi” i de sobte hi caic, després de tantes curses va i ens coneixem a la dels Bombers, entre 13.000 persones. Ens desitgem sort.
Comença la cursa, i tots dos comencem a tirar, esquivant a gent, tinc la boca seca i no acabo de saber si el ritme és bo o dolent, les sensacions justetes, però el primer surt a 4.06. El segon em desanima una mica ja que amb el mateix o més esforç fem 4.10. Com que el Nico m’havia comentat que volia atacar els 40, li dic que tiri i em diu que sí. El controlo fins a Gran via i allí el perdo. La veritat és que és al·lucinant, amb l’esquena i les cames de triatleta que té i malgrat aixó pot rodar a 4min/km. Jo porto un ritme de rodatge a poc més de 4 minuts, no vaig sobrat ni de cames ni aeròbicament, però no tinc cap molèstia o estic content perquè els 43 els tinc segurs. A falta de 3km i coincidint amb el flato (que durarà pocs metres), començo a apretar i a avançar a gent. A la pujada cap a Urquinaona em sento bé i penso, si apreto aquí després ja serà baixada, és aleshores quan passo al Sergi i arribo de nou al Nico, l’animo i fins i tot baixo el ritme a veure si s’enganxa, però no, així que canya per via Laietana. La baixada dura puc i em trobo a falta d’un km pensant, he esprintat abans d’hora, calculo el temps al pas pels 9 i he fet el darrer a 3.45, i per tant no arribo a baixar de 40, però mantinc el ritme. Quan arribem al passeig Colon veig l’arribada i porto 39 minuts.
Aquí comença la meva cursa, 1 minut i uns 300 metres fins a l’arribada, ho he de fer. descriuria el què pensava però crec que només comptava segons, resulta que el què abans considerava un esprint no ho era i que ara sí que volava, que no estava tant al límit i que el patiment podia ser més heavy; a veure si no compensa baixar dels 40 i no tenir mai més aquesta pressió. No és fins a falta de 20 metres que veig que ja ho tinc, que em queden alguns segons de marge, passo les catifes tant ràpid que xoco contra el de davant, però ho he fet. Paro el rellotge i marca 39.59, he trigat algun segon en parar-lo. El darrer km en 3.32.
Em giro i de seguida arriba el Nico, amb els seus 70km del dia anterior en bici que arriba tot just per sobre dels 40, quina màquina. Recollim la bossa i reculem per a esperar a dones, novies, amigues per a acompanyar-les en els darrers km.
I la resta de l’equip:
Bea Rocamora Lorente 55:28:00 La progressió és espectacular i la veritat és que ella també va fer el viatge, molt bon temps i complint objectius.
Maria Grifol Casares 1:03:53 Tot i els nervis propis de la primera vegada, moltes felicitats, a molt bon ritme i juntament amb la Sheila van arrodonir una gran actuació.
Nicolau Goula I Masllorens 40:14:00 Quan un és bo, és bo, sigui la disciplina que sigui.
Pau Cortadas Guasch 39:54:00 Estic contentíssim, he baixat dels 40, i no pensava aconseguir-ho sense un entrenament específic.
Robert Rocamora Lorente 57:44:00 Malgrat estar en les mateixes condicions que el Luís Enrique (tot i que ell degut a un partit de tennis), va córrer i aconseguint una marca que molts voldrien.
Sheila Rabinad I Molins 1:03:55 El millor de la Sheila va ser el què em va explicar en el punt d’avituallament del km 5. Jo els hi havia dit que si calia que paressin a veure aigua. En arribar a la zona, tot contenta para i agafa tres gots d’aquarius, però al girar-se i veure que la gent seguia, doncs res, a tirar s’ha dit i per tant tota la cursa sense parar. D’aquí el temps tan bo.
Silvia Capmany Carol 1:02:21 Felicitats també a la Sílvia, qui t’anava a dir que faries 10km a menys de 6.30 i a sobre que poguessis fer la recta final tot dient-me, “Pau, estic tant contenta! I vaig super bé!” que dic jo que si anaves super bé, què tal apretar una mica? ;-) És broma eh! Que l’objectiu està més que complert.
Xavier Espriu I Calvo 48:48:00 Pocs entrenaments, molt constipat, però malgrat tot baixant dels 50. Molt bé! I a més amb moltes ganes, no ho recordo, però crec que has fet exactament el temps que vaig fer jo fa 4 anys. Ara a per la triatló.
I altres amics, molt bé l’Enric, amb el seu Garmin va clavar els 4.06 per km tot i que ell va comptar 200metres de més (un clàssic ja). Espectacular temps tant de l’Ivan com de la Mònica, també molt bo el del Marc (que tornava a córrer després de la Marató) i de la Sònia, i finalment molt bo el del Sergi, que malgrat competir cada setmana i fer tantes mitjes a les de 10 també roda al voltant de 4min/km.
Finalments els que es van anar acomplant i que de fet vam acabar fent l'aperitiu moltes gràcies: Paula, Lola, Laura, Irene, Thaís, Ferran, Gerard, Jordi, Pinyol...
 |
| 2008_4_Cur |
Totes les fotos
Entrenament triatlo sprint, cap a Balaguer
Doncs avui comença l’entrenament de Balaguer, jo crec que amb dos mesos està bé, però començar ja permet fer-ho progressivament. Com ja he anat dient serà un entrenament fonamentalment de MTB, juntament amb manteniment de córrer i millora en la natació. Comencem doncs amb una proposta tranquil·la. El què faré és enviar-vos el nombre de sessions setmanals, les disciplines a fer i el temps per cadascuna d’elles. Després us ho repartiu com volgueu, és a dir si us dic de fer 70 minuts de running, podeu fer 50 minuts seguits un dia i 20 després d’una sessió de bicicleta, per exemple.
Compto amb la Bea, el Xavi, el Carles i l’Ivan i un parell més que encara no m’ho han confirmat.
Intentarem cada setmana fer una trobada que convocaré via blog i a la qual qualsevol s’hi pot apuntar, tant els que van a Balaguer com els que no. Les sortides en bici o corrent seran sempre el cap de setmana i si la logística ho permet podríem començar a fer alguna sessió doble (més endavant segur). La natació podríem quedar algun dia entre setmana per a practicar tres o quatre exercicis que van molt bé, qualsevol dubte que tingueu dirigiu-vos al Nico, és un crack tant a nivell teòric com pràctic.
Per aquesta setmana, repartiu proposo:
Entre 30 i 40 km de bici (pot ser dos sessions d’espinning o una i fer una sortida a l’aire lliure)
8 km o 50 min de running (els què no heu fet bombers estaria bé fer algun més)
Mitja hora de natació.
Això està bé, si algú vol fer una mica més, sense passar-se doncs de conya. En principi m’agradaria organitzar una bici pel cap de setmana.
Compto amb la Bea, el Xavi, el Carles i l’Ivan i un parell més que encara no m’ho han confirmat.
Intentarem cada setmana fer una trobada que convocaré via blog i a la qual qualsevol s’hi pot apuntar, tant els que van a Balaguer com els que no. Les sortides en bici o corrent seran sempre el cap de setmana i si la logística ho permet podríem començar a fer alguna sessió doble (més endavant segur). La natació podríem quedar algun dia entre setmana per a practicar tres o quatre exercicis que van molt bé, qualsevol dubte que tingueu dirigiu-vos al Nico, és un crack tant a nivell teòric com pràctic.
Per aquesta setmana, repartiu proposo:
Entre 30 i 40 km de bici (pot ser dos sessions d’espinning o una i fer una sortida a l’aire lliure)
8 km o 50 min de running (els què no heu fet bombers estaria bé fer algun més)
Mitja hora de natació.
Això està bé, si algú vol fer una mica més, sense passar-se doncs de conya. En principi m’agradaria organitzar una bici pel cap de setmana.
Banyoles 6a setmana
Nico,
Com veieu per ell la cursa era un entrenament més durant la setmana
Pau
Ja ho he explicat bastant, la meva idea era bastant tipus Nico però al final vaig preferir descansar i córrer.
Com veieu per ell la cursa era un entrenament més durant la setmana
PauJa ho he explicat bastant, la meva idea era bastant tipus Nico però al final vaig preferir descansar i córrer.
Lucho puede con el desierto
Jo aquí ja no hi arribaré, no em compensa, però en tot cas val la pena ressaltar aquest tipus de gestes. Les meves felicitats són per tothom que va començar la Maraton des Sables i al Luis Enrique perquè gràcies a ell certes curses anònimes s'han fet mediètiques. Suposo que en el blog de la seva web hi penjarà fotos i l'experiència (www.luisenrique21.com)
www.mundodeportivo.esLuis Enrique terminó la Marathon des Sables después de tres días de sufrimientoXavier Aldekoa - 06/04/2008 03:00
De la mano de su compañero y amigo Marcel Batlle, mirando hacia el suelo con gesto de sufrimiento y paso corto, pero sin parar de sonreír. Luis Enrique tenía los pies llenos de ampollas, pero era el tipo más feliz del mundo al cruzar la meta ayer al mediodía. Acababa de terminar la 23ª edición de la Marathon des Sables después de días de forzar al límite. En las últimas tres etapas había caminado, totalmente cojo por terribles heridas en sus pies, durante más de 28 horas. Un total de134 kilómetros cojeando por el desierto y miles de pasos con dolor. Incluso la última etapa, de sólo 17 kilómetros, se convirtió en un regalo envenenado y tardó tres horas y cuarto en completarla. Pero llegó. "¡Me lo merezco! Han sido tres días de mucho dolor a cada paso", decía nada más cruzar la línea de llegada. Poco importaba que anoche la clasificación general le colocara en el puesto 301 de 825 participantes, cuando empezó en el top 50 al principio. Ayer nadie miraba los números. Era tiempo para abrazos, lágrimas y emoción. Lucho había llegado por fin.
"Ha sufrido muchísimo, pero ha aguantado como un campeón y ha acabado la carrera. Yo habría sido incapaz de padecer tanto, ha demostrado ser un superestrella", señaló su compañero del equipo Prisma Global, Xavi Piedra. Sus amigos han sido el mejor apoyo para el asturiano. Incluso le convencieron de no bajar los brazos cuando el ánimo estaba bajo mínimos y, al tercer día, su compañero Pepe Navarro decidió abandonar. Pero siguió y descubrió el otro lado de una de las carreras más extremas del mundo. El de aquellos que no pueden más pero no se plantean abandonar. "Eso es la única cosa buena de todo esto, poder aprender de esas personas", dejó escapar hace unos días. Él había ido a la Sables a competir y no tuvo más remedio que adaptarse a unos pies que le pedían una tregua a gritos. Fuerte físicamente, pero incapaz ni siquiera de trotar, veía impotente como todos le adelantaban. "Nos ha dado una lección de humildady fuerza mental a todos", repetía Toño Llorente, ex del Madrid de baloncesto.
Ayer Luis Enrique no le puso ni un pero a su sufrimiento y prefirió buscar la parte positiva de una carrera que no descarta repetir en el futuro: "Vine porque me gustan los retos que puedo hacer con un buen grupo de personas y que aporten una experiencia humana, estos son los retos que realmente merecen la pena"
www.mundodeportivo.esLuis Enrique terminó la Marathon des Sables después de tres días de sufrimientoXavier Aldekoa - 06/04/2008 03:00De la mano de su compañero y amigo Marcel Batlle, mirando hacia el suelo con gesto de sufrimiento y paso corto, pero sin parar de sonreír. Luis Enrique tenía los pies llenos de ampollas, pero era el tipo más feliz del mundo al cruzar la meta ayer al mediodía. Acababa de terminar la 23ª edición de la Marathon des Sables después de días de forzar al límite. En las últimas tres etapas había caminado, totalmente cojo por terribles heridas en sus pies, durante más de 28 horas. Un total de134 kilómetros cojeando por el desierto y miles de pasos con dolor. Incluso la última etapa, de sólo 17 kilómetros, se convirtió en un regalo envenenado y tardó tres horas y cuarto en completarla. Pero llegó. "¡Me lo merezco! Han sido tres días de mucho dolor a cada paso", decía nada más cruzar la línea de llegada. Poco importaba que anoche la clasificación general le colocara en el puesto 301 de 825 participantes, cuando empezó en el top 50 al principio. Ayer nadie miraba los números. Era tiempo para abrazos, lágrimas y emoción. Lucho había llegado por fin.
"Ha sufrido muchísimo, pero ha aguantado como un campeón y ha acabado la carrera. Yo habría sido incapaz de padecer tanto, ha demostrado ser un superestrella", señaló su compañero del equipo Prisma Global, Xavi Piedra. Sus amigos han sido el mejor apoyo para el asturiano. Incluso le convencieron de no bajar los brazos cuando el ánimo estaba bajo mínimos y, al tercer día, su compañero Pepe Navarro decidió abandonar. Pero siguió y descubrió el otro lado de una de las carreras más extremas del mundo. El de aquellos que no pueden más pero no se plantean abandonar. "Eso es la única cosa buena de todo esto, poder aprender de esas personas", dejó escapar hace unos días. Él había ido a la Sables a competir y no tuvo más remedio que adaptarse a unos pies que le pedían una tregua a gritos. Fuerte físicamente, pero incapaz ni siquiera de trotar, veía impotente como todos le adelantaban. "Nos ha dado una lección de humildady fuerza mental a todos", repetía Toño Llorente, ex del Madrid de baloncesto.
Ayer Luis Enrique no le puso ni un pero a su sufrimiento y prefirió buscar la parte positiva de una carrera que no descarta repetir en el futuro: "Vine porque me gustan los retos que puedo hacer con un buen grupo de personas y que aporten una experiencia humana, estos son los retos que realmente merecen la pena"
dijous, 3 d’abril del 2008
Objectiu pels Bombers
Els condicionants em fan buscar un objectiu modest:
- Tinc les cames molt dures i amb molèsties, no sé si és pel viatge, per l'alimentació o per estar entrenant a la vegada natació i bici.
- Com dit no he fet l'entrenement exclusivament de córrer de l'any passat (tot i que curiosament porto més km), i per tant no em veig amb cor, ni ganes d'atacar els sub 40.
- Tinc un encostipat de mil dimonis (espero que de cara a diumenge hagi remès).
- Tinc actes socials el cap de setmana que "m'obligaran" a no poder fer gaire bondat a l'hora d'anar a dormir.
Tot plegat fa que em plantegi la cursa de manera competitiva, és a dir intentaré desgastar-me, però conservadora. Aquesta setamana he fet un parell de sortides d'11km a poc menys de 5min/km i no vaig sobrat, per tant el ritme que intentaré serà entre 4,15 i 4,20 per arribar a baixar dels 43 (simplement aconseguir calaix). Si començo i vaig millor, mantindré, però sinó em tocarà esprintar al final.
En qualsevol altre moment no hagués dubtat, però no acabo de saber com estic. Ja ho veurem. A passar-ho bé, que aquest és l'any de les triatlons.
- Tinc les cames molt dures i amb molèsties, no sé si és pel viatge, per l'alimentació o per estar entrenant a la vegada natació i bici.
- Com dit no he fet l'entrenement exclusivament de córrer de l'any passat (tot i que curiosament porto més km), i per tant no em veig amb cor, ni ganes d'atacar els sub 40.
- Tinc un encostipat de mil dimonis (espero que de cara a diumenge hagi remès).
- Tinc actes socials el cap de setmana que "m'obligaran" a no poder fer gaire bondat a l'hora d'anar a dormir.
Tot plegat fa que em plantegi la cursa de manera competitiva, és a dir intentaré desgastar-me, però conservadora. Aquesta setamana he fet un parell de sortides d'11km a poc menys de 5min/km i no vaig sobrat, per tant el ritme que intentaré serà entre 4,15 i 4,20 per arribar a baixar dels 43 (simplement aconseguir calaix). Si començo i vaig millor, mantindré, però sinó em tocarà esprintar al final.
En qualsevol altre moment no hagués dubtat, però no acabo de saber com estic. Ja ho veurem. A passar-ho bé, que aquest és l'any de les triatlons.
dimecres, 2 d’abril del 2008
Bife de chorizo
El Perito Moreno és espectacular, Buenos Aires és una ciutat molt interessant, però com el Bife de chorizo no hi ha res. Quina carn! I a quin preu!
De menys a més. L’arribada a Buenos Aires va estar bé, nosaltres vam agafar un bus que ens va deixar a l’hotel, de totes maneres un Taxi és l’ideal si es viatgen més de dues persones ja sigui un oficial o un Remis (privats), és més barat i més ràpid. Quan un arriba a la ciutat no sap què fer, no hi ha una Tour Eiffel, una cinquena avinguda, un Golden Gate o el Big Ben... res que destaqui sobre la resta i per tant la impressió és com estar en qualsevol altre ciutat. Mica en mica però, s’hi va trobant l’encant, cal passejar, comprar, veure, viure, cal anar visitant els diferents barris, cadascun d’ells et recorda a alguna altra ciutat, La Recoleta és Madrid, San Telmo recorda a Paris, el Caminito a Cuba, Els grans jardins o Puerto Madero a Londres o Palermo al Soho de Nova York tot i que amb les cases més baixes... I això és el què ens ha anat atrapant de Buenos Aires, aquesta sensació d’estar a tot arreu, de tenir un tracte constant amb la gent gràcies a què per tot hi ha paradetes per xafardejar, botigues on entrar o restaurants on menjar.
I aquí em vull aturar, per a algú a qui com a mi li encanta la carn i tal com està el peso (lligat a la debilitat del dolar) Argentina és el paradís de la cuina. Per què la Bea em frenava que sinó hagués anat cada dia a provar una de la desena de modalitats que tenen de bife: colita, chorizo, ojo, vacío... en fi que no vull ni pensar-ho i tot a un preu increïble. Potser el millor el vam prendre a Parrilla 1880, està a San Telmo però ja tocant a Boca, en ser una zona lleugerament menys turística no hi ha la quantitat de guiris que vam trobar a l’altre restaurant on volíem anar, al centre del barri en ple bullici. En fi, aneu-hi: bona carn, bon menjar en general i un tracte exquisit, us puc assegurar que només hi havia una altra taula d’estrangers i tothom que entrava saludava a la gent del restaurant, eren clients habituals. http://www.parrilla1880.com.ar/
Si hi tornés m’allotjaria a Palermo, en alguna zona entre Plaza Serrano i Plaza Itàlia i on hi ha molts apartaments que es lloguen per setmanes; és ideal per gent jove, que li agrada la moda, la marxa i els restaurants, molt fashion. Està una mica lluny del teòric centre, però realment, quin és el centre de Buenos Aires?, a més des de la Plaça Itàlia hi ha busos i el Subte. San Telmo pot estar bé, nosaltres estàvem a Recoleta i tot i que és un barri més residencial, tot passejant una miqueta arribàvem a tot arreu, i sobretot teníem els jardins de Palermo a prop per anar a córrer. Els hotels van ser Arthotel (http://www.arthotel.com.ar/), més senzillet però amb molt encant i agradable, és molt recomanable per a qualsevol tipus de públic, ja que l’habitació era molt correcte, sense luxes però correcte. Després vam anar al Bel Air (http://www.hotelbelair.com.ar/) que es podria definir com un clàssic 3 estrelles reals, és a dir habitació i bany espaiosos, molt net i amb una recepció eficient i agradable, això si, no sense tanta personalitat com l’altre. Per moure’ns vam tirar dels tres transports: Taxis (bé de preu i nosaltres sense cap problema), Subte i busos (hi ha una xarxa brutal de busos que funciona les 24 hores i molt eficients, val la pena estudiar-se’ls una mica).
La segona part del nostre viatge és al Calafate, cap al Perito Moreno. D’aquí només quatre dades pràctiques, ja que els glaciars s’han de viure, no explicar ni ensenyar fotos, és espectacular, una bona raó per creuar l’Atlàntic, genial. Per arribar-hi nosaltres vam utilitzar LAN, són menys coneguts que Aerolíneas Argentinas però pel que he anat sentint molt més eficients. Surts d’una ciutat bulliciosa i s’arriba a un aeroport desèrtic, el canvi és radical. Calafate està a prop de l’aeroport i només hi ha turistes i gent que viu del turisme, el poble és caret i tot es centra en l’avinguda del Libertador, tot just al voltant d’unes 10 cuadras. L’hotel estava una mica apartat, però en el límit, vam anar sempre a peu, s’ha d’anar en compte perquè hi ha hotels que estan molt lluny, i per sortir a sopar o a informar-se de les possibles activitats és una mica pal. L’hotel El mirador del lago fluix pel preu: és bonic, però l’habitació pse, els cobrellits espantosos, no sortia pressió d’aigua i la recepció justeta, la nostra maleta es va passar tot un dia a la recepció i els que hi havia no ens van informar de res. La veritat és que si un quatre estrelles és així de cutre no sé com seran els albergs, però jo crec que no val la pena pagar tanta pasta, vaig veure un parell d’albergs més ben situats i aparentment correctes, entre ells un que es diu el Calafate.
Per desplaçar-se una vegada més si s’és més de dues persones, el millor és en remis, són cars, però dividit per quatre surt molt millor que els busos privats que també valen una pasta.
En quant a les activitats el primer dia, pitant en remís fins al Perito Moreno, car, però al menys vam conèixer a l’Estevan, les seves opinions respecte al seu país i al nostre, i una bona companyia en definitiva. Vam passejar una mica per les passarel·les i ja n’hi ha suficient, el restaurant dolent i car. No vam fer ni vaixell ni trekking, crec que o es fa el de 7 hores o la resta no val la pena. Per sopar vam anar com ens havien recomanat a Mi Viejo, la veritat és que l’oferta és gran i per tant és important si algú et diu on es menja millor, no conec les alternatives però el què està clar és que Mi Viejo val molt la pena: vam prendre de primer una magnífica truita de la zona marinada i de segon xai (que és el què veus des de fora torrant-se a les brases) i bife, al seu punt, tot excel·lent.
L’endemà el tour Todo Glaciares que ofereix la companyia Fernández Campbell (on per cert al preu se li ha d’afegir el trasllat fins al port i l’entrada al parc). És un tour molt molt bonic on es veuen tres glaciars més i es passa entre icebergs que s’han desprès. Com he dit és car però els vaixells estan molt bé i l’organització és molt bona (porteu-vos el dinar). Just tornar i de nou a la ciutat vam quedar per sopar amb la Luján i unes amigues a Palermo i una vegada més vam riure i aprendre moltes coses (ja se sap que els Argentins parlen molt). Una abrazo a las tres. EL fotut és que vam perdre una de les targetes de fotos on hi havia aquest sopar i moltes de les del Calafate.
Imatges d'un troç de gel que es despren de la paret del Perito Moreno, en vam veure un de més heavy, però com passa sempre no vaig apretar el botó correcte de la càmera
De menys a més. L’arribada a Buenos Aires va estar bé, nosaltres vam agafar un bus que ens va deixar a l’hotel, de totes maneres un Taxi és l’ideal si es viatgen més de dues persones ja sigui un oficial o un Remis (privats), és més barat i més ràpid. Quan un arriba a la ciutat no sap què fer, no hi ha una Tour Eiffel, una cinquena avinguda, un Golden Gate o el Big Ben... res que destaqui sobre la resta i per tant la impressió és com estar en qualsevol altre ciutat. Mica en mica però, s’hi va trobant l’encant, cal passejar, comprar, veure, viure, cal anar visitant els diferents barris, cadascun d’ells et recorda a alguna altra ciutat, La Recoleta és Madrid, San Telmo recorda a Paris, el Caminito a Cuba, Els grans jardins o Puerto Madero a Londres o Palermo al Soho de Nova York tot i que amb les cases més baixes... I això és el què ens ha anat atrapant de Buenos Aires, aquesta sensació d’estar a tot arreu, de tenir un tracte constant amb la gent gràcies a què per tot hi ha paradetes per xafardejar, botigues on entrar o restaurants on menjar.
I aquí em vull aturar, per a algú a qui com a mi li encanta la carn i tal com està el peso (lligat a la debilitat del dolar) Argentina és el paradís de la cuina. Per què la Bea em frenava que sinó hagués anat cada dia a provar una de la desena de modalitats que tenen de bife: colita, chorizo, ojo, vacío... en fi que no vull ni pensar-ho i tot a un preu increïble. Potser el millor el vam prendre a Parrilla 1880, està a San Telmo però ja tocant a Boca, en ser una zona lleugerament menys turística no hi ha la quantitat de guiris que vam trobar a l’altre restaurant on volíem anar, al centre del barri en ple bullici. En fi, aneu-hi: bona carn, bon menjar en general i un tracte exquisit, us puc assegurar que només hi havia una altra taula d’estrangers i tothom que entrava saludava a la gent del restaurant, eren clients habituals. http://www.parrilla1880.com.ar/
Si hi tornés m’allotjaria a Palermo, en alguna zona entre Plaza Serrano i Plaza Itàlia i on hi ha molts apartaments que es lloguen per setmanes; és ideal per gent jove, que li agrada la moda, la marxa i els restaurants, molt fashion. Està una mica lluny del teòric centre, però realment, quin és el centre de Buenos Aires?, a més des de la Plaça Itàlia hi ha busos i el Subte. San Telmo pot estar bé, nosaltres estàvem a Recoleta i tot i que és un barri més residencial, tot passejant una miqueta arribàvem a tot arreu, i sobretot teníem els jardins de Palermo a prop per anar a córrer. Els hotels van ser Arthotel (http://www.arthotel.com.ar/), més senzillet però amb molt encant i agradable, és molt recomanable per a qualsevol tipus de públic, ja que l’habitació era molt correcte, sense luxes però correcte. Després vam anar al Bel Air (http://www.hotelbelair.com.ar/) que es podria definir com un clàssic 3 estrelles reals, és a dir habitació i bany espaiosos, molt net i amb una recepció eficient i agradable, això si, no sense tanta personalitat com l’altre. Per moure’ns vam tirar dels tres transports: Taxis (bé de preu i nosaltres sense cap problema), Subte i busos (hi ha una xarxa brutal de busos que funciona les 24 hores i molt eficients, val la pena estudiar-se’ls una mica).
La segona part del nostre viatge és al Calafate, cap al Perito Moreno. D’aquí només quatre dades pràctiques, ja que els glaciars s’han de viure, no explicar ni ensenyar fotos, és espectacular, una bona raó per creuar l’Atlàntic, genial. Per arribar-hi nosaltres vam utilitzar LAN, són menys coneguts que Aerolíneas Argentinas però pel que he anat sentint molt més eficients. Surts d’una ciutat bulliciosa i s’arriba a un aeroport desèrtic, el canvi és radical. Calafate està a prop de l’aeroport i només hi ha turistes i gent que viu del turisme, el poble és caret i tot es centra en l’avinguda del Libertador, tot just al voltant d’unes 10 cuadras. L’hotel estava una mica apartat, però en el límit, vam anar sempre a peu, s’ha d’anar en compte perquè hi ha hotels que estan molt lluny, i per sortir a sopar o a informar-se de les possibles activitats és una mica pal. L’hotel El mirador del lago fluix pel preu: és bonic, però l’habitació pse, els cobrellits espantosos, no sortia pressió d’aigua i la recepció justeta, la nostra maleta es va passar tot un dia a la recepció i els que hi havia no ens van informar de res. La veritat és que si un quatre estrelles és així de cutre no sé com seran els albergs, però jo crec que no val la pena pagar tanta pasta, vaig veure un parell d’albergs més ben situats i aparentment correctes, entre ells un que es diu el Calafate.Per desplaçar-se una vegada més si s’és més de dues persones, el millor és en remis, són cars, però dividit per quatre surt molt millor que els busos privats que també valen una pasta.
En quant a les activitats el primer dia, pitant en remís fins al Perito Moreno, car, però al menys vam conèixer a l’Estevan, les seves opinions respecte al seu país i al nostre, i una bona companyia en definitiva. Vam passejar una mica per les passarel·les i ja n’hi ha suficient, el restaurant dolent i car. No vam fer ni vaixell ni trekking, crec que o es fa el de 7 hores o la resta no val la pena. Per sopar vam anar com ens havien recomanat a Mi Viejo, la veritat és que l’oferta és gran i per tant és important si algú et diu on es menja millor, no conec les alternatives però el què està clar és que Mi Viejo val molt la pena: vam prendre de primer una magnífica truita de la zona marinada i de segon xai (que és el què veus des de fora torrant-se a les brases) i bife, al seu punt, tot excel·lent.
L’endemà el tour Todo Glaciares que ofereix la companyia Fernández Campbell (on per cert al preu se li ha d’afegir el trasllat fins al port i l’entrada al parc). És un tour molt molt bonic on es veuen tres glaciars més i es passa entre icebergs que s’han desprès. Com he dit és car però els vaixells estan molt bé i l’organització és molt bona (porteu-vos el dinar). Just tornar i de nou a la ciutat vam quedar per sopar amb la Luján i unes amigues a Palermo i una vegada més vam riure i aprendre moltes coses (ja se sap que els Argentins parlen molt). Una abrazo a las tres. EL fotut és que vam perdre una de les targetes de fotos on hi havia aquest sopar i moltes de les del Calafate.
Imatges d'un troç de gel que es despren de la paret del Perito Moreno, en vam veure un de més heavy, però com passa sempre no vaig apretar el botó correcte de la càmera Imatges dels icebergs allunyant-nos del Glaciar Upsala i camí de la Bahía Onelli
La tercera i última etapa es centra en els voltants de Buenos Aires, primer l’asado en una Estancia a 2 hores de la ciutat, carn a dojo i vaig muntar a cavall, l’endemà la boda, que per cert va ser al barri de San Isidro on queda clar que la classe alta argentina també viu bé i on per cert hi ha una platja on fer tot tipus d’activitats aquàtiques (en aigua marró, això sí), i finalment uns amics ens van portar a el Tigre, una curiosa zona al delta del riu Paraná, barreja d’Amsterdam, Venècia i el Delta de l’Ebre on vaig prendre el meu darrer Bife de chorizo.
Més fotos
 |
| Blog argentina |
dimarts, 1 d’abril del 2008
Entrenaments del mes
Els meus números d'aquest mes han estat:
205km de running (com he dit, he pogut mantenir volum d'entrenament malgrat el viatge)
17.300 metros de natació (encara queda, però ja és una bona xifra, per mi)
303km de bicicleta (el triple que el més passat, i ja fent alguns de carretera)
205km de running (com he dit, he pogut mantenir volum d'entrenament malgrat el viatge)
17.300 metros de natació (encara queda, però ja és una bona xifra, per mi)
303km de bicicleta (el triple que el més passat, i ja fent alguns de carretera)
Banyoles 4 i 5
Amb el viatge a Argentina, els "informes" d'entrenament s'han estancat una mica. Però en tot cas envio ara les dues darreres setmanes.
Nico
Pel què fa al Nico la setmana 4 no la tinc (crec), però millor ja que si els meus entrenaments ja us cansen a alguns només de llegir-los els d'ells us deprimirien. La setmana 5 sí que la penjo ja que ha estat de descans: tres sessions, 2km de natació, una hora i mitja d'entrenament a Can Caralleu i una sortida de running d'una hora per a completar la setmana.
Pau
Amb la prespectiva del viatge a partir del dia 20, caig dedicar la setmana de després de la Mitja (i pico) de Cunit a la natació i la Bici ja que segur que durant els 10 dies a Argentina no ho podria fer. Especialment per la natació que ja havia agafat un bon ritme, m'ha tallat molt, però ja ho recuperaré. Els 10 dies de viatge, tot i que els ritmes no han estat bons sí que m'han permès mantenir un volum d'entrenament de running important (a vegades sol i a vegades amb la Bea). El diumenge 30, just arribar, bici de carretera i cap al Tibidabo, em vaig sentir bé. Les dades:
Tots dos farem la cursa dels Bombers, tot i que pel què he vist del seu entrenament i del què faré jo, no ho prepararem de manera específica, i per tant seguirem un ritme alt durant la setmana.
Nico
Pel què fa al Nico la setmana 4 no la tinc (crec), però millor ja que si els meus entrenaments ja us cansen a alguns només de llegir-los els d'ells us deprimirien. La setmana 5 sí que la penjo ja que ha estat de descans: tres sessions, 2km de natació, una hora i mitja d'entrenament a Can Caralleu i una sortida de running d'una hora per a completar la setmana.
Pau
Amb la prespectiva del viatge a partir del dia 20, caig dedicar la setmana de després de la Mitja (i pico) de Cunit a la natació i la Bici ja que segur que durant els 10 dies a Argentina no ho podria fer. Especialment per la natació que ja havia agafat un bon ritme, m'ha tallat molt, però ja ho recuperaré. Els 10 dies de viatge, tot i que els ritmes no han estat bons sí que m'han permès mantenir un volum d'entrenament de running important (a vegades sol i a vegades amb la Bea). El diumenge 30, just arribar, bici de carretera i cap al Tibidabo, em vaig sentir bé. Les dades:
Tots dos farem la cursa dels Bombers, tot i que pel què he vist del seu entrenament i del què faré jo, no ho prepararem de manera específica, i per tant seguirem un ritme alt durant la setmana.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)