Sense final, no té sentit

Això és cert per la vida, en general, si més no a mi em serveix acotar les coses per a organitzar-me i motivar-me i arribar a un objectiu, un target que diu els americans.
L'any passat, cap el mes d'abril m'autocompremetia a fer 100 flexions al dia durant sis setmanes, i, més enllà de les crítiques rebudes en algun vídeo, dient que alló no eren flexions, que havia de tocar amb el pit a terra... m'ho vaig passar molt bé, vaig complir i a més em vaig posar força catxes, jiji
La merda és que ho vaig fer massa d'hora i en arribar l'estiu ja no quedava res, ja m'havia desinflat. Vaig provar vàries vegades de tornar a començar, amb flexions, abdominals, el què fos, però entre que no ho explicava via bloc (que sempre compromet una mica) i sobretot que no tenia un dia en què s'acabaria, vaig ser incapaç de mantenir-ho.
Ara he tornat, m'he posat unes normes i una data límit. Les normes són 100 abdominals, flexions o séries de màquines cada dia i el límit, dos mesos, és a dir maig i juny.
Aquí penjo un vídeo de les flexions fetes durant el creuer familiar, total freak.
http://youtu.be/bx0U9gsJmQQ

La serie de 100 flexions

Com vaig dir no seria un vídeo per ensenyar a fer flexions, però volia aguantar les 100, i la veritat és que vaig acabar prou bé.

4200 flexions

Repte aconseguit, he pogut fer les meves 100 flexions diàries durant 6 setmanes i fins i tot les 100 seguides ahir diumenge (això si, amb molt poca flexió, no sé si els del Guiness m'ho acceptarien).

Ara toca mantenir l'exercici muscular, però entro ja, una mica justet, als dos mesos de competició. De moment l'aquatló ultraràpida d'aquest dissabte i ja veurem què faig el diumenge. I la setmana que ve la Cursa de Collserola.

5 setmanes complint

Cada cop és més dur, però segueixo complint, aquesta setmana amb una série ja de 60 seguides que es fan molt costoses, no sé si podré amb les 70 de la que ve, i amb el repte implícit de, una vegada fetes les sis setmanes, fer la prova de les 100 seguides. Ara per ara ho veig complicadíssim, encara que les faci curtes i ràpides, començo com una rosa, però a partir de la 40 o 50 defalleixo.

Aquest repte m'ha servit per aprendre a controlar el dolor. Si em poso a fer flexions sense pensar-hi em cremen els braços, però si em concentro en realitzar l'esforç amb espatlles i pectorals aconsegueixo aguantar molt més.

En definitiva, encarant la sisena i darrera setmana.

Això sí entre l'augment de massa muscular, el repòs i la meva incapacitat total en controlar la gana, han fet que hagi arribat als 81kg.

Deporte en el Costa Concordia: crucero por el Mediterráneo

Cuando nos dijeron que nos tocaba el Costa Concordia busqué enseguida por Internet la información acerca de la posibilidad de realizar deporte en el Barco. No encontré mucho así que me gustaría detallarlo. En una parte de la cubierta hay una pista de jogging de 150 metros que la verdad es que viendo el tamaño del barco se hace muy pequeña. Por desgracia el viaje me ha coincidido con la lesión de adductor que no hay manera de eliminar así que tampoco abusé mucho (gracias a diós, porque para hacer 5km tenía que dar 35 vueltas, y eso es una barbaridad).

También tiene una pista pequeñita con un aro de básquet y algunas “porterías” que podría ser más grandes ya que la demanda era importante, coincidiendo normalmente demasiada gente en ella. Además como ya he comentado el horario del material era algo restringido y coincidía muchas veces con las horas que dedicábamos a las ciudades, eso sí, si uno se trae el balón de casa puede jugar cuando quiera (y probablemente sin aglomeraciones).

Finalmente el gimnasio sí era de nivel, muchas máquinas, tanto de musculación como de running y bici. Estaba a tope, supongo que como se come tanto, ir al gimnasio o a la sauna cura un poco la conciencia. Había también spinning pero era de paganini y lo vi siempre vacío.
En cuanto a mi, pensé en la posibilidad de recorrer alguna de las ciudades corriendo, pero el tiempo extra es limitado y siempre se va justo, así que me limité a la cubierta y descansar un poquito, cosa que hubiera sido perfecta si hubiese evitado los partidillos de fútbol o de básquet que me jodían cada vez más el adductor.Lo que sí que seguí cumpliendo fue mi reto de 100 flexiones al día y además lo documenté con fotos y vídeos. Muy freak.

2000 flexions

Avui mateix arribo a les 2.000 flexions, durant aquests primers 20 dies he seguit al peu de la lletra el meu repte, saltant-me només dos dies però recuperant-ho l’endemà. Vaig començar amb 4 series de 25, després 3 de 30 més 10 i ara ja estava fent 2 de 40 més 20. Avui m’estreno amb la primera sèrie de 50 més 30 i 20. M’està costant, però està compensant el repòs obligat per l’adductor.

Pels escèptics (Dennis dedicat) una petita mostra en forma de fotos i vídeos del que he anat fent durant les vacances, en feia només deu, ja que la vergonya era important especialment en llocs com Sidi Bou Said o Pompeia que estava en mig de tothom.

Només un apunt final per felicitar a la Mònica Aguilera, antiga compoment de l'equip Salomon de Raids i que ara arrassa allà on va, fa un temps llegia una crònica espectacular seva de la Marató del Mont Blanc on va quedar segona en el debut, però és que si les muntanyes no van poder amb ella, tampoc ho ha fet el desert i la calor, ja que ha quedat primera a la marató de Sables (i crec que també en el debut). Es mereix una entrada, quan tingui temps la faig.

Quin dissabte més llarg! Part 2

Continuem.
Carrego la bici al cotxe, i cap a Barcelona. Un cop a les rondes truco ja al Carles i m’explica que estan tot juts sota l’antena. És d’agrair que hagin retardat al màxim l’hora de sortida per a poder coincidir tant temps com sigui possible. Arribo a casa, canvio la bici de carretera per la de BTT, canvio el casc i cap amunt. Entrenament de qualitat fotent-li canya amb la BTT per arribar en poc més de mitja hora a Sant Cugat, allí me’ls trobo tot just agafant taula per fer una cocacola: el Lluís, els Carles, els Xavis i l'Eva. Amb molts d’ells feia temps que no ens vèiem i per tant el retrobament va ser molt interessant.
La tornada la fem ja plegats i amb més calma, explicant-me la canya que li han fotut baixant i les castanyes que han pogut gravar en vídeo (de seguida que els tingui els penjaré).
Tot plegat s’allarga fins les 5, hora en què finalment puc dinar, dutxar-me i cap a casa la Irene a celebrar l’aniversari. Per sopar més retrobaments, aprofitant que molts dels amics del cole són per Barcelona, decidim quedar per sopar al Marsicco i fer després unes birretes. A la porta de la discoteca decideixo que ja n’hi ha hagut prou, que estic a punt d’arribar a les 24 hores despert i que l’endemà vull llevar-me d’hora.
En fi, un dissabte diferent i molt llarg.
Per cert el repte 6*7*100 flexions, continua i avui arribaré a les 500.

Repte 6*7*100 flexions, primera série

Com veieu a la foto del mes, i tal com em tocava, ja he començat. De moment han estat 4 series de 25 repeticions al DIR i abans de fe una classe d'spinning a les 8. Com podeu comprovar, encara no m'havia despertat del tot.
Demà ja us parlaré del llarg i apassionant dissabte!

100 flexions al dia durant 6 setmanes

Llegint l’entrada del bloc del Xavi de Hong Kong, se m’ha ocorregut una idea força freak, però que crec que pot ser útil. L’origen de la idea és un pla d’entrenament que assegura que en 6 setmanes un pot aconseguir fer 100 flexions seguides, però a partir del títol jo pensava que era fer 100 flexions diàries durant 6 setmanes, i m’ha atret la idea.
Si hi ha gent que fa una marató diària, perquè no fer 100 flexions durant 6 setmanes. No m’agrada fer màquines, no tinc temps i a més em sento una mica inútil, però són necessàries, així que per fer l’exercici muscular més atractiu em poso aquest repte.
Sé que sona a tonteria, però algú s’apunta? Jo crec que pot millorar el meu ritme de natació.
Començaré dilluns que és 22 de març i acabaré just el dia de la marató diumenge 2 de maig, fent un càlcul ràpid surten: 100fl*6set*7dies=4200flexions. A més per augmentar la tonteria m’aniré gravant amb regularitat i fent fotos, a veure si trobo llocs “exòtics”.

Podríem dir que és un petit homenatge al “Gilipolles”