dimecres, 11 de desembre del 2013

Noves experiències



Ja fa unes setmanes la Ivet ens comentava que pujaria a la Cerdanya per la Puríssima i s’oferia a ensenyar-nos a fer esquí de fons, de fet la proposta era un cap de setmana carregat d’activitats i així va ser, sobretot per ella. Arribava dissabte a la tarda, i quasi sense baixar de la furgo enfilàvem un bon i maco grup cap a la Font Llebrera, un clàssic d’aquest estiu. La neu, que va dificultar una mica la pujada però sobretot la baixada, va fer que el recorregut fos especial. 


Les fotos parlen per sí soles.
L’endemà anàvem cap a Guils a provar un nou esport, l’esquí de fons. Malgrat l’esforç de la Ivet, semblàvem ben bé 4 ànecs sobre el gel, però mica en mica li vam anar agafant el “truquillo”. Ens vam riure molt, però em vaig quedar amb les ganes de fer més. Així que haurem de repetir.


Sense afegir gaire sucre, dir que va ser també un bon cap de setmana a nivell d’amics, a alguns feia temps que no els veia, i que vaig veure a la Bea molt animada i en forma, cosa que m’encanta. 
I ara dos vídeos amb la GOPRO 


dimarts, 3 de desembre del 2013

Està clar que havia de recuperar el domini Ironpanic.com

No és que em preocupés gaire, de fet l'havia donat per perdut i ara escric molt menys, però vaig pensar que era una pena no conservar el domini www.iropanic.com Després de mogollón de mails amunt i avall, de trucades desde Sillicon Valley incloses i de convertir-me quasi en programador informàtic ho vaig aconseguir. 
Veient el gràfic dels últims dies on el transit s'havia reduït a quasi 0, ha estat recuperar el nom i així els links cap a Ironpanic que havien quedat tallats.
I'm back!
 

dimecres, 27 de novembre del 2013

UTMCD

L'any passat feia la Half UTMCD i la veritat és que em va agradar, el record és d'anar molt còmode tot i que les marques fan veure que és una prova dura. Li veig només dos "peròs": un és que es surt massa tard, a les 9, i per tant arribarem de nit segur, a mi córrer de nit no m'agrada (entenc que anar a Prades no és senzill i per això ho fan). L'altre és que, recordo certes mancances a nivell d'avituallaments, especialment pel què fa a isotònic. Traient això és una prova fantàstica i on espero arribar bé ja que és poc després de la Marató de Barcelona i per tant hauré fet una molt bona base. M'hi acompanyaran la Bastús i el Senyor, i si hi ha sort un o dos amics més.
http://www.naturetime.es/index.php?arxiu=fitxa_esdeveniment&id_esdeveniment=44

dimecres, 20 de novembre del 2013

Séries en pista al Pavelló de la MarBella


Bon entrenament amb els Dragons. Una vegada al mes (crec que el proper és el 19 de desembre) anirem a  pista. No cal dir que és un tipus d'entrenament que en grup es fan més amens, així que convido als amics a venir a la pròxima cita. Mensió especial a l'organitzador, el Joako, i també als meus companys de lluita, l'Ernest i el Borjita, entre els dos em van fer treure el fetge, primer un i després l'altre ;-)
Marcades les series
Molt content amb el resultat, fent les segones més ràpides que les primeres.
Aquí els detalls http://connect.garmin.com/activity/406581632

dilluns, 11 de novembre del 2013

Ruta Castillos Cataros Raidlight


Otras veces había visitado los castillos, ésta disfrutamos también del recorrido entre ellos. Se trata de una ruta preciosa, muy variada y bien señalizada, a tener en cuenta, haciéndola en más o menos días.
El inicio era en Montsegur, subíamos y bajábamos de nuevo al párking desde donde salía el GR7B que seguiríamos durante todo el día en algunas de  sus variantes. Primero un sendero precioso que nos anima después se convierte en pista asfaltada pero por senderos que recorren los típicos pueblecitos franceses.
Entre asfalto y pista llegamos a Camp Redon, primer sitio donde el GR no lo vemos claro así que decidimos continuar por carretera hasta Le Peyrat. Saliendo de ese pueblo y después de un corto tramo de via verde hay que ir por un sendero en subida camino de Mireval. Ya arriba, hacia el Lac Montbel, que se cruza, literalmente por en medio.

La segunda parte, camino de Mirepoix, es más rápida y llana, pasando por poblaciones más importantes como Camon y Lagarde. Vale la pena dedicar unos minutos a Mirepoix, pequeña ciudad con una plaza central medieval preciosa (y con abundantes sitios para comer o hacer un café.
Camino de Fanjeaux se nos hace de noche, pero lo cierto es que el recorrido se hace bien. Ahí acaba el GR así que decidimos después de unos 70km ir en coche hasta Carcassone.
Primer día, relativamente rodador.
En cuanto al material Raidlight yo utilicé el ShortTrail Performer, ultra ligero y fresco y entre los dos llevamos el portabidón 1000 y la OLMO12 (en breve los reviews), ambos nos acompañarían los tres días.
Y para el recorrido, pedí por internet el siguiente mapa.
El segundo día se planteaba más duro, si bien los paisajes entre viñedos prometían, las montañas a superar también. Partíamos de Monze para evitar la salida de la ciudad, siempre engorrosas, y lo hacíamos con una difícil subida pero peor bajada hacía el desconocido Castillo de Miramont, sencillo pero interesante y con bonitas vistas. Ahí un “error” nos fué de maravilla. Lo que en teoría era un recorrido en forma de L invertida ahora era una variante en diagonal que pasaba por Montlaur. Esta variante se toma llegando al castillo a la derecha por una pista, y la verdad es que no solo vale la pena por su recorrido sinó porque sin darnos cuenta (aunque con un par de despistes en la ruta) llegamos a Lagrasse.
Uno de los despistes es en uno de los puntos más altos del recorrido, donde llega un GR de la derecha pero hay que seguir recto por el GR también marcado. Por cierto el sábdo seguíamos el GR36.

Esta variante se ve en el enlace que cuelgo, pero no está actalizado en el mapa.
En Lagrasse, donde una vez más nos dedicamos a hacer turismo, también nos despistamos. Lo que nosotros consideramos como marcas buenas, nos llevan a retroceder por el sendero que hubiesemos hecho en caso de no coger la variante de Montlaur, sin darnos cuenta hacemos casi 3 kms en sentido equivocado. El sendero correcto está justo en la entrada norte, al lado del mapa que indica los caminos, al fijarnos se veía claro pero no lo detectamos. Si se llevan muchos kms, de todas formas, recomendamos hacer un tramo por una carretera que parte de la Abadía, ya sea por su derecha o por su izquierda. Es una carretar muy secundaria, la D41, al final de la cual se gira a la derecha y se baja por otra 1km hasta en un puente, empalmar de nuevo con el GR36B camino de Sant Pierre Des Champs y posteriormente Villerouge Termenes. Seguimos unos kms más hasta Maisons. Ahí de nuevo la única alternativa era seguir por carretera hasta Cucugnan y la verdad es que después de disfrutar del GR36 y sus subidas y bajadas, ya teníamos bastante (más de 70kms con algunos extras debido a las pérdidas).
Una previsible llúvia nos permitía estrenar el topultralight, pero al final no llovió, así que tendremos que esperar a ponerla a prueba más tarde.
Mapa
Y así llegamos al tercer día, sin duda el más espectacular. Partimos del pie del Peyrepertuse, y el Quéribus a lo lejos.  Salimos de Duilhac siguiendo unas trazas naranjas y azules, colores muy medievales, aunque en seguida vemos un cortafuegos que sube vertical y decidimos cogerlo. Buena elección. 

Después de un pequeño tramo de carretera, de nuevo un sendero nos lleva al párking, pagamos nuestra entrada y para arriba. Justo en la entrada del espectacular castillo vemos las marcas de un GR que sube por la otra vertiente. No  escatimamos tiempo para el castillo, pero al final bajamos. Decidimos hacerlo por la carretera siguiendo el GR, pero no vale la pena, mejor por el cortafuegos. De nuevo en Duilhac seguimos nuestros colores naranja y azul, que nos guiaran hasta el Quéribus pasando por Cucugnan. La subida es espectacular, se pierde de vista el castillo y no lo volvemos a ver hasta que un tramo llano nos lleva directamente a su pié. Ya solo nos quedan unos pocos metros y gozar de este nuevo castillo viendo el Peyrepertuse. Nuestro punto de partida.
Nuestro gran apoyo, Viqui, Bea y como no, Víctor, GRACIAS
Como conclusión y aunque suene a tópico, agradecer a Raidlight por colaborar en este fantástico proyecto, estamos muy contentos con el resultado del material testeados. En breve y gracias a Zonafinisher iremos colgando nuestras sinceras impresiones (Raidlight nos ha ayudado pero no nos patrocina, así que lo que diremos es lo que realmente pensamos, explicando las virtudes y los pocos aspectos a mejorar). El recorrido creo que vale la pena hacerlo con un par de días más, para poder tener más tiempo libre y más pausa para recorrerlo. Volveré seguro.






dijous, 31 d’octubre del 2013

Todo a punto para el Proyecto Trail de Raidlight

Como siempre pasa en estos casos la logística siempre es más complicada sobre el terreno que sobre el papel, pero lo cierto es que en los mapas que hemos comprado hay un GR que recorre casi exactamente el itinerario planificado, si está bien señalizado será perfecto!!!
El material de momento está a punto.

dimarts, 29 d’octubre del 2013

Marató de Sant Llorenç Savall 2013



Foto de la Judith

O el cervell és molt bo oblidant o és la vegada que més al límit he anat per la muntanya. En la primera part un límit negatiu, en la segona positiu. La Marató de Sant Llorenç Savall és la definició perfecte de trencacames. Ho és perquè té una primera part relativament ràpida, corredora però amb constants puja i baixes, si les cames responen o si comences amb l’Ernest, com va ser el meu cas, de caminar a les pujades res. Durant els 20 primers kms només en dues o tres rampes empinades vaig deixar de córrer, i jo, la veritat, no estava gaire acostumat a això. 

Aquesta primera part et porta al peu de la Mola amb les cames ben calentetes i això es va traduir en una pujada bastant mediocre i la tendència va ser de perdre llocs. És una pujada dura, tot i que curta, i més curta se’m va fer gràcies a la Judith que ens esperava a la part final i amb la qual vaig xerrar una estona. Gràcies per la companyia els ànims i les fotos.
Foto de la Judith
Foto de la Judith
A la Mola vaig fer el primer avituallament sòlid. Havia decidit anar sense aigua i no hi va haver cap problema, més enllà que en els avituallaments havia de parar i veure els meus 3 gots (entre Aquarius i Aigua) cada vegada. N’hi havia cada 4km més o menys. A dalt, km 24 vaig prendre el primer dels dos gels, fruits secs i una mica de plàtan, líquid i cap avall.
Foto de la Judith
Començava el millor tram de la Marató. Quan les bones sensacions es tradueixen en avançar a gent, un es creix, vaig fer una baixada més que bona, ràpida i amb força, fins que prop del 30 l’adductor va dir que prou. És aleshores quan comença a sorgir l’experiència, ja tinc moltes hores de trail, moltes hores de lluita amb els adductors i començo a saber com reduir el dolor (evidentment una de les premisses és baixar el ritme, així que l’eufòria va haver de ser reduïda). De seguida començava de nou la pujada i per tant canvi de musculatura, però el punt més espectacular del recorregut, un pic que es puja a quatre potes i on els adductors tornen a ser importants, el dolor va tornar i amb força.
Això no em va frenar, i tot i estar en una situació límit a nivell físic i les cames fent avisos tan en adductors com en isquios vaig gestionar bé la poca energia que em quedava i amb un ritme que en altres moments de la cursa hagués estat lamentable, vaig començar de nou a recuperar posicions. La diferencia entre córrer o no en els últims kms d’una cursa llarga per muntanya és abismal.
Finalment amb poc més de 5 hores arribava de nou a Sant Llorenç amb les cames realment trencades però molt content i amb la salutació final amb l’Ernest que havia fet una molt bona Marató i la del Gio i la Bea que havien gaudit molt a la Mitja. Al cap d’una estona arribaven el Martí i la Isa, debutants en la distància.
Un contratemps no em va permetre veure al Raul i a la Núria, els “culpables” que jo hagués fet la Marató, cosa que els hi agraeixo profundament, crec que cal tenir objectius per entrenar millor.

Com a conclusió dir que és una Marató dura perquè té una primera part que deixa la musculatura ben tova i una segona molt més tècnica, amb constants trencacames que provoca l’aparició de rampes, però per contra crec que és una marató molt recomanable de fer per a tots els nivells, un bon lloc per debutar i també per forçar la màquina.
Les dades (de 700 insicrits i uns 400 participants)
103
1048
M-SH
5:08:49
+1:21:27
(més 8 noies, nivelón femení! De fet es nota el nivell perquè aquestes 8 van arribar en 30 min, i la novena a una hora i quart)

dimarts, 22 d’octubre del 2013

A Relaxing run in Sant Llorenç Savall

Amb ganes, arribo amb moltes ganes i crec que amb el nivell suficient per a gaudir de la Marató. Ara dependrà de la mandra i de la panxa portar un ritme o un altre. Per poc que pugui no seré conservador. M'hagués agradat que el Martí hagués arribat a tope per anar amb ell, o estar jo una mica millor i aguantar el ritme de l'Ernest, crec que finalment estaré entre un i l'altre.
Ja ho avanço, aniré dopat, els dolors estomacals persisteixen, no sé molt bé perquè, i per tant és possible que em prengui un primperan abans de sortir. Fora bromes, si veig que és doping o que pot tenir efectes secundaris, no ho prendré.
També faré la marató a la Kupricka, és a dir a pelo. Em ve de gust anar sense càrregues i crec que la reglamentació així ho permet. Ja tindré la setmana que ve al Proyecto trail per anar amb motxilla i damés complements.
Després de parlar-ho amb el Borjita, portaré una cantimplora (perdó bidonet) d'aquests que van davant en la SLAB, el portaré doblegat en les butxaques dels Salomon EXO, de manera que si veig que necessito aigua, l'ompliré i el portaré a la mà mentre tingui aigua, i sino als pantalons amb un o dos gels. La meva intenció era estrenar els Raidlight Trail Performer, però necessito les butxaquetes a la cintura dels Salomon EXO.
De wambes les Asics Attack.

dijous, 17 d’octubre del 2013

Quiet no he estat

 Aquests dos móns que vivim ara, el virtual i el real, tenen una curiosa relació. Seguint a alguns amics, especialment aquells que no paren d'ensenyar fotos dels seus entrenaments, competicions... em pregunto, "aquest entrena molt o com que ensenya tot el que entrena, només ho sembla". No sé si m'explico, cada dia escric pitjor ;-) A mi m'ha passat tot el contrari, els que segueixen el bloc em demanen si estic parat. La resposta és que faig poc, però quiet tampoc estic, i ara que tinc uns minuts explicaré breument les dues competicions que he fet durant l'estiu.


La primera va ser l'únic triatló oficial de l'any, l'sprint de Les Angles que es podria resumir en  "cada any faig una distància més curta i cada any pateixo més". L'aigua va ser més agonia que mai, aquesta vegada ningú em va molestar, estava molt relaxat i vaig anar ben separat del gran grup, però la falta d'entrenament (he fet 5km durant tot el 2013) i les condicions del pantà (alçada, aigua freda i algun altre misteri que fa que falti l'aire) van ser una combinació nefasta. Vaig patir, però el pitjor és que em va accelerar tan el pols que va repercutir sobre la bici. Les cames anaven bé, però el cos em demanava temps de recuperació, així que res, un  parcial dolent en el segon sector. A l'hora de correr vaig posar un ritme correcte, però em cansava massa i és on va aparèxier el "he dit que vindria a gaudir així que ja pots anara frenant", i a fè que ho vaig aconseguir, un últim sector on, per fi, vaig poder córrer tranquil. El Víc entrava just darrera, ell debutava i em va fer il·lusió compertir aquests moments amb ell. El resultat, oh sacrilegi, de la meitat cap enrere!!!!
http://www.altriman.com/fr/telechargement/Resultats_Festricap2013.xls
De 111 (i 130 inscrits)


57          
CORTADAS Pau               
BCN DRAGONS
1:20:23
S 0:15:17              02:02 69
B 0:41:33             28,88km/h 54
R 0:23:33             38
 
Tope gays ;-)
I la segona competi... ara no me'n recordo... a veure... ah sí, és que va ser una cursa de rebot, però va estar molt bé. La Moonrace a Sant Cugat. Gràcies al Xavi, que ens aconseguia inscripcions ens presentàvem una bona colla de Dragons i amics. Jo decidia provar-me fent una sessió doble, trail abans i la cursa de 8km després. Vaig compartir bona part del recorregut amb el Martí que em va fer de lazarillo per la seva ciutat (grata experiència). Al final una mitja no molt bona i per tant amb els dubtes de si havia fet una bona actuació. Amb els resultats publicats vaig veure que, tenint en compte tots els factors, podia estar prou satisfet.
http://observon.blogspot.com.es/2013/07/classificacions-moonrace-2013.html


FINALISTAS: 1.095
TIEMPO DEL PRIMERO: 0:25:32
TIEMPO DEL ULTIMO: 1:12:02
TIEMPO MEDIA: 0:41:09
186 PAU CORTADAS GUASCH 0:34:35

Per cert el Gio entrava just davant meu.

Ho sé, aquesta entrada és un conyazo, havia d'haver parlat de l'Ajram, però és que m'agrada tenir-ho tot documentat i ara tocava això. A més de l'Ajram m'hagués agradat comentar abans que abandonés, però no m'ha deixat temps i ara tot semblaria posar més llenya al foc.




























Les Curses més rendibles