dilluns, 26 de desembre del 2011
Què ens espera pel 2012...
Doncs no sé, però serà variat i espectacular, tinc grans espectatives per aquest any, expectatives de tots tipus. Començaré parat, però amb les piles totalment carregades, ara ja veig la llum i penso que podré complir amb unes 9 setmanes de l'entrenament cap a la Marató de Barcelona (2 mesos exactes). Calculo a més, poder tenir uns 10 dies d'aclimatació abans, així que podré entrenar a tope aquestes 9 setmanes finals i ho faré amb la referència de ritme objectiu 4.25 que és el mateix que entrenar per a fer una marató en 3.06 (marge suficient per a la llebre de llebre de 3.15).
Amb aquesta llebre descarto d'entrada el Trail de les Fonts, dues setmanes abans, massa arriscat, però encara no descarto fer un bon temps a Orihuela, ja veurem com arribo. A mig camí la hora trenta a la Mitja de Barcelona no ha de ser, en principi, cap problema.
I els següents capítols ja arribaran.
divendres, 23 de desembre del 2011
Temps de canvis
Venia d'aquell periode tan idiota que começa cap els 15, 16 anys, en què la cara s'omple de grans, unes parts de la cara creixen, d'altres no... Un vol ser com l'Axl Rose i és com l'Slash i tot plegat et porta a un problema d'autoestima important.
No estava content ni amb el meu aspecte físic, ni amb la meva personalitat, ni amb la manera de vestir, però tan senzill era caure amb una depressió adolescent com sortir-hi. Va ser aleshores quan una jaqueta de segona mà comprada al Camello (probablement d'un iaio) va canviar la meva vida.
Què va canviar aquella simple jaqueta? Doncs per começar em va començar a agradar com vestia, l'estil de vestir va anar acompanyat de tot un moviment que començava a crear època, fortament basat en la música i grups com Pulp, Blur, Oasis. De sobte vaig passar de ser un pipiolo estúpid, tímid i insegur a algú que coneixia aquest moviment mesos abans que la resta de societat, i quan aconsegueixes això al voltant dels 17, 18 anys passes a ser el rei.
En fi, suposo que tinc massa temps lliure, que això de fer repòs és molt dur per a mi, i sobretot que no tinc paciència i vull recuperar-me ja. El cas és que he volgut tancar el cicle, aquella època va acabar fa molt i ara ha arribat el moment de donar la jaqueta a Càrites, qui sap si canviarà la vida d'algú altre.
dissabte, 17 de desembre del 2011
2011 Ford Ironman World Championship
No tinc febre IM, de fet quasi no tinc febre triatló, però veient aquest tipus de competicions les meves ganes per tornar a exprimir el cos pugen molts graus. És impossible explicar, i fins i tot diria que recordar, les sensacions que es viuen i per tant cal anar repetint-ho de tant en tant. És precisament per aquestes ganes que ara no he de tenir pressa i no la tindré, cada dia de repòs, és un dia guanyat.
Aprofito per donar-vos les gràcies: via comentaris, FB, mails, trucades o en persona, he rebut molt suport i preocupació, i això no només m'ajuda sinó que em fa veure que el què tinc no és cap broma. Gràcies.
dimecres, 14 de desembre del 2011
Si es soluciona amb aspirines no serà greu…
Ahir però, van tornar les punxades i aquí ja em vaig preocupar, de nou a urgències, i ara ja em van derivar al Sant Pau. Tota la tarda d’espera i fins a tres proves diferents van ratificar el diagnòstic, pericarditis, però va canviar la prescripció: 8 aspirines diàries les dues primeres setmanes i 6 les dues següents. A més, repòs total. Ara estic més cagat, és un tema que si no es complica no passa res, però és delicat, i això és bo, perquè us puc assegurar que faré el repòs sí o sí.
De totes maneres us explico què és perquè si busqueu a google, com vaig dir, em queden quatre dies de vida. Es tracta d’una inflamació de la membrana externa del cor, provocada per una infecció viral. Si no es cuida pot afectar al cor. En el meu cas i després de l’analítica el cor està bé, tot just petites lesions musculars fruit de la pròpia inflamació de la membrana. El que em consola és que no és un tema genètic, vull dir que no tinc cap problema de naixement i que per tant quan em curi podré seguir fent esport tal qual ho feia abans.
Dos detalls finals, no m’agrada estar malament i menys explicar-ho així que ho he anat dient en comptegotes, però les notícies volen i molts ja m’heu donat ànims i m’heu preguntat què passava. Ho agraeixo molt i per això he fet aquesta entrada.
L’altra és que he de dir que, una vegada més, estic encantat amb el servei sanitari d’aquest país (el meu no el dels altres), evidentment vaig haver d’esperar (no crec que més que a la privada), però el nivell d’atenció i professionalitat va estar molt bé. I això també ho dic perquè encara no entenc perquè no existeix el copagament, considero lògic que jo pagués part de les proves i les visites que em van fer.
I aquí les noves NOOSA tri 7, jo de moment no opino, les de noia crec que estan molt aconseguides, les de noi encara no ho sé, però la visió nocturna és espectacular. Serà aquest l’any...
dilluns, 12 de desembre del 2011
Com que no puc córrer, una mica de música
Delafé y las flores azules: Ciudadanos de un lugar llamado mundo
Començant per aquets fantàstic grup que no té cap cançó dolenta i això és espectacular, els seus CDs sí valen la pena comprar-los.
Coldplay - Paradise
Per mi la millor de Coldplay (possible banda sonora oficial d'un nou any espectacular del Barça?Bruno Mars - The Lazy Song
Aquesta la cançó, m'encanta, però el video és genial. (per cert, el tema de no fotre res em sona)Michel Teló - Ai Se Eu Te Pego
Aquesta ideal per aprendre portuguès, 5 frases repetides fins a la sacietat (deidcada al Carles, ja que és la que va ballar el Neymar). Hi ha versió subtitulada, quan diu "atrapo" vol dir... en fi només cal veure el gest.Manel - El Miquel i l'Olga tornen
I finalment la que per mi és la millor del segon disc dels Manel (tot i que costa escollir, la del Soldadet és brutal també). I com deia amb Delafé, Manel és un altre grup amb discs rodons i ara treuen una edició amb els dos darrers àlbums, un regal genial per nadal. (no hi ha vídeo així que penjo directe!)
dijous, 8 de desembre del 2011
Newton, capítol 2
M'espera la bossa plena per dilluns.
dimarts, 6 de desembre del 2011
Al mal temps bona cara
Aprofito aquesta setmana que un contratemps m’ha fet descansar, per a comentar el meu calendari del 2012, no ho faré tot, però sí probablement tres ultratrails dels què comento.
Aquí va la meva temporada pel què fa al running:
- Començaré el 13 de febrer amb la Media de Orihuela, si “se alinean los astros” la faré ràpid així que m’he de posar a entrenar des de ja!. http://www.tragamillas.org/home1.htm
- Després, el 26 de febrer faré la Mitja de Barcelona, llebre de 1.30, gran cursa en la qual estic encantat de col·laborar, i a més amb un temps que s’adapta molt a les meves possibilitats. http://www.mitjabarcelona.com
- La primera gran prova serà el 9 de març, l’Ultra UT Les Fonts a Xerta, 120km en 3 dies i 6.000m de desnivell positiu. http://www.utlesfonts.com/ 75 euros i 2 punts UTMB
- El 25 de març de nou col·laboro amb la Marató de Barcelona, per tant gaudiré de la gran festa esportiva de la ciutat http://www.zurichmaratobarcelona.es/
- El 15 d’abril l’Ultra Pels camins dels Matxos, en una zona semblant a la Rupit Taradell, si finalment serveix de qualificatori seran 2 punts per la UTMB. 61.675metres i 3.195 de desnivell positiu. 35euros. http://www.centreexcursionistatorello.com/matxos_11a/index.php
- Si tot va bé, el 5 de maig estaríem corrent en equip a la Intermon OXFAM Trailwalker, travessa de 100km amb 560m de desnivell positiu. Anar al web
- I la setmana següent el 15 de maig hi ha la UT de Barcelona, pel Garraf, 106km en un sol dia i 3.900metres de desnivell positiu, una bona prova que si no m’equivoco suposaran 3 punts per la UTMB. Demanaré referències, si algú me’n vol comentar coses, seran molt benvingudes.55 euros. http://www.utbcn.com/
- I ja de cara al juliol té pinta que molts Dragons aniran a fer Cavalls del Vent així que, tot i que m’agrada més la modalitat individual potser la faria el dia de cursa. 80km 11.600metres de desnivell (jo crec que acumulat) http://www.cavallsdelvent.com/ http://www.naturetrails.es
Per cert, especPublicar entradatacular www.runedia.es (la nova versió de ropits) per a organitzar-me el calendari.
diumenge, 4 de desembre del 2011
ORBEA ALMA H10
Gràcies a ORBEA he pogut provar una 29er i la veritat és que tot i que sóc bastant escèptic als canvis, aquest m’ha convençut molt. No crec que sigui com el pas dels esquís normals al Carving, però penso que mica en mica les rodes de 29” s’imposaran. El que sí tinc clar és que jo quan renovi no dubtaré en comprar-me’n una.
Primer de tot es nota, tot i que això és difícil de valorar, que en trams plans o de poca pendent és una bici amb més inèrcia i per tant capaç d’agafar velocitats més altes. Però a part d’això de seguida li vaig trobar les virtuds, tant pujant com baixant. Pujant, en un moment en què un sobtat canvi de pendent va fer que em trobés amb una marxa massa dura, així que vaig fer-la tota de peu, però sense perdre tracció, estic segur que amb una de 26” hagués patinat.
Baixant és una bici un pèl menys àgil, però per contra especialment dotada per a superar obstacles, especialment arrels o grans esglaons, la mida més gran de la roda converteix en més petits els elements a superar.
Una bona innovació.